Salvador Sedó, candidat d’UDC a les properes eleccions al Parlament Europeu el 7 de juny, va sol·licitar fa poc tenir una entrevista amb aquesta associació que finalment va tenir lloc a la seu d’UDC el passat 20 de març.
.
.
És de destacar, i ho agraïm profundament, l’interès manifestat pel Sr. Sedó en conèixer-nos en persona i sentir de primera mà la marxa, i totes les vicissituds, de la denuncia a la Comissió Europea que en el seu moment vam interposar. Una denúncia, entre d’altres qüestions, sobre la discriminació que es practica a les persones discapacitades en el Cos de Mossos d’Esquadra i que s’ha anat ampliant, a mida que les negociacions sobre segona activitat avançaven sense deixar participar la veu del nostre col·lectiu d’afectats i ara amb l’aprovació d’un decret de caire discriminador. Un decret amb el que s’exclou de les segones activitats a molts discapacitats, negant drets ara reconeguts pel TSJC, i en el que el conseller Saura no considera que sigui d’aplicació la normativa Europea segons ens va fer saber per escrit.
.
Tot plegat va ser d’enorme interès pel Sr. Sedó que ens va oferir el seu suport i amb el que continuarem tenint futurs contactes per a fer un seguiment de les nostres activitats.
Veient aquest vídeo del dia 12 de març a la Comissió de Justicia i Dret del Parlament, un se n’adona que el Sr. Saura no està capacitat per a portar un departament com el d’Interior. Que el Sr. Saura eviti descaradament respondre i parlar d’una sentència ferma que li diu que ha violat drets de persones discapacitades a membres del seu propi cos de policia o explicar per què un mosso discapacitat en actiu no va poder vestir l’uniforme en l’acte de celebració de 25é aniversari del Cos és un símptoma de la seva decadència ètica i política. Indigne d’una persona, nosaltres a ell sí que li considerem persona, que es vanagloria d’haver creat un Comitè d’Ètica de la policia o de ser defensor als seus discursos de les persones més dèbils de la nostra societat.
És la prova de que segurament aquest conseller es pensa que està per sobre del bé i del mal, potser per sobre del poder judicial, i no té cap inconvenient, amb la prepotència que el caracteritza, de fer i haver fet ús i abús de poder amb persones discapacitades que l’únic que volien era que s’apliqués la llei per a integrar-los laboralment i poder treballar en segones activitats en Mossos d’Esquadra. Era tan difícil? Era molt demanar? Ara la sentència del TSJC ens dóna la raó i diu que un mosso amb una incapacitat total podia i tenia dret a passar a segona activitat, sense necessitat d’esperar cap reglament, aplicant la llei 10/94 de manera directa.
.
És lamentable que aquest conseller, que diu ser d’esquerres, optés repetidament amb casos sagnants per ignorar la llei i per deixar al carrer mossos que ja tenien bastant amb la desgràcia d’haver patit malalties o accidents que els hagin deixat una discapacitat. No podem evitar recordar al nostre company Jordi que, abandonat pel Departament, que no va aplicar les mesures transitòries aprovades al Parlament de Catalunya en la moció del 3 de maig de 2007, va caure en una forta depressió que el va portar a suïcidar-se.
Saura no respon com pensa actuar davant d’una sentència que deixa a l’altura de la sabata el seu decret, un decret amb el que discrimina entre uns discapacitats que podran passar a situació de segona activitat a mossos i uns altres discapacitats que tenen incapacitat total, absoluta i gran invalidesa, als quals prohibeix taxativament poder passar a l’esmentada situació, amb l’amenaça de jubilar-los si no demanen voluntàriament una plaça fora de mossos.
.
El decret nega en concret, per tant, un dret reconegut a la sentència del TSJC per a un mosso amb una incapacitat total i la pregunta és: Es pot negar per decret un dret que, segons el TSJC, està reconegut a la llei que desenvolupa? O encara més: Desenvolupar una llei amb un decret vol dir contradir-la o afegir-la contingut?
Tampoc respon sobre l’humiliació que va haver de patir un mosso discapacitat a l’acte del 25é aniversari del Cos en no deixar-lo vestir l’uniforme per raó de la seva discapacitat, prova del tarannà d’un polític absolutament despòtic i absolutament insensible amb el nostre col·lectiu i de la marginació a la qual el Sr. Saura ens té sotmesos, tant a nivell individual com a nivell de la nostra associació.
.
A nosaltres ens ignora però, això sí, després es persona en actes d’altres associacions com les de víctimes d’accidents de trànsit i fa un discurs hipòcrita agafant la bandera de que el seu departament farà un informe de com integrar laboralment persones amb accidents greus. Però, Sr. Saura, si els té a casa seva i ELS HA DEIXAT AL CARRER! Per al Sr. Saura aquestes associacions, com moltes altres, són representatives i les valora amb la seva actitud, en canvi la nostra associació sembla que no representa res, només parla amb els sindicats perquè per a ell són els únics representatius. Ni tan sols respecta la LLEI 51/2003, DE 2 DE DESEMBRE, d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de las persones amb discapacitat que, concretament en el seu Article 15, regula la participació de les organitzacions representatives de les persones amb discapacitat i les seves famílies en la preparació, elaboració i adopció de les decisions que els concerneixen.
Dirà el mateix quan el seu partit comenci en breu la campanya per a les Eleccions Europees? Dirà que ell passa olímpicament de la normativa europea en decrets que afecten a discapacitats? Que no pinta res?
.
Ja és hora que el President de la Generalitat, Sr. Montilla, faci un pensament i ens porti un relleu al Departament d’Interior, una mica d’aire fresc, una persona que escolti i dialogui, no una persona tancada en sí mateix que menysprea associacions d’afectats i als propis diputats del Parlament de Catalunya responent coses que no se li pregunten amb una total falta de respecte, no una persona que fa decrets que retallen drets a les persones més vulnerables de la nostra societat.
.
És un conseller amb una gestió que, segons la majoria d’usuaris de la nostra web que han volgut participar en una enquesta recent, als quals agraïm la seva participació, és NEFASTA, amb 207 vots. Per a 16 va ser dolenta i bona per a 26. Estem d’acord amb el resultat.
Eduard Pascual va ser als Matins de Tv3 del dia 10 de març presentant el seu llibre “Codex 10″. Li agraim molt les seves paraules de suport a l’associació.
La sentència, pionera, podria beneficiar almenys cinquanta agents més del cos
8/03/09 Adrià Gala
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) obliga el Departament d’Interior a recol·locar en segona activitat un agent dels Mossos d’Esquadra que el 2003 va tenir un accident que li va provocar una incapacitat total en acte de servei i a qui el departament va rebutjar destinar-lo a altres unitats del cos. La sentència, dictada el febrer passat, podria crear un precedent, ja que actualment hi ha registrades més de mig centenar de denúncies de mossos contra Interior per haver-los negat la segona activitat.
Membres de l'Associació per la Integració laboral dels Mossos amb discapacitat
En la sentència, la secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a un agent dels Mossos d’Esquadra que el novembre del 2003 va tenir un accident laboral en acte de servei que el va deixar en situació d’incapacitat total, i a qui el Departament d’Interior va rebutjar la petició per ser destinat a altres unitats del cos que s’adaptessin al seu grau de minusvalidesa. La resolució del TSJC confirma la sentència que ja va dictar el setembre del 2006 el jutjat contenciós administratiu número 2 de Barcelona, que va estimar parcialment un recurs d’aquest mosso en el qual denunciava el director general de Seguretat Ciutadana, Jordi Samsó, que l’any 2005 va desestimar una petició de l’agent en què demanava passar a una situació administrativa de segona activitat.
El Departament d’Interior va decidir llavors elevar un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al·legant «incompatibilitat» entre la situació d’incapacitat permanent total i la realització per part del mosso d’una segona activitat, a la qual Interior assegurava que li faltava «desenvolupament reglamentari». A més, afirmava que una minusvalidesa total també podria ser un supòsit de jubilació i que hi havia una «falta de fermesa» en la resolució d’incapacitat de l’agent. El TSJC, però, recorda que el 2004 l’Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS) va declarar l’agent en situació d’incapacitat total per a la seva «professió habitual» però que com a funcionari del cos policial, podia acollir-se a la llei 10/1994, que dóna la possibilitat als agents de Mossos d’Esquadra a prestar serveis complementaris de segona activitat dins del mateix cos o en altres cossos de la Generalitat que siguin adequats «als seus nivells o coneixements». El Tribunal considera que la falta de desenvolupament reglamentari de la llei –de fet, el decret que regula la segona activitat no ha estat aprovat pel govern català fins al desembre passat– no havia de ser obstacle perquè l’agent fos «reconegut» en situació de segona activitat i per això condemna l’administració a recol·locar l’agent en una unitat adequada a la seva situació i a pagar els costos de tot el procés.
La sentència del TSJC és pionera i pot obrir un precedent en la regulació de la segona activitat, ja que actualment hi ha més de mig centenar de denúncies per part de mossos a les quals el departament va negar la segona destinació perquè tenia una invalidesa total. Els últims casos es van produir a finals de l’any passat, coincidint amb l’aprovació del decret de segona activitat, que exclou explícitament de la segona activitat els agents que tinguin la incapacitat total.
