Àngel Gómez-Quintero i Miquel Àngel Reguero van enregistrar una entrevista al programa “Espai Vital” de Ripollet Ràdio i que s’ha emès a diverses emissores locals de la província de Barcelona al llarg de la setmana passada.
“Espai Vital” de Ripollet Ràdio dirigit per Xavier Cases, és un programa elaborat per persones amb alguna discapacitat o malaltia crònica que intenta acostar les seves problemàtiques a la ciutadania. Cases explica que es tracta d’un espai “per a tothom: per a la gent afectada per malalties cròniques o discapacitats i per a la gent que, simplement, es vol informar sobre aquelles dolències”.
A càrrec del comunicador Xavier Cases, recentment premiat amb el premi Rosalia Rovira al millor programa de ràdio localper la, cada cop més important, rellevància del seu programa en l’àmbit del món de les persones amb discapacitats, AIL-MED va poder explicar el seu dia a dia i les seves actuacions quotidianes.
La Generalitat ha infringido la ley de protección de datos al difundir el estado de salud de un mosso d’esquadra con discapacidad. Así consta en la resolución sancionadora que ha emitido la Agencia Catalana de Protección de Datos. Aunque no tiene competencias para castigar a la Administración, la agencia considera que la Dirección General de Policía “ha cometido una infracción muy grave”, mientras que el Gabinete de Relaciones Externas y Protocolo del Departamento de Presidencia ha incurrido en una falta “grave”.
En septiembre de 2008, el agente afectado recibió una carta en la que se le invitaba al acto de conmemoración de los 25 años de los Mossos d’Esquadra. El problema es que, en la parte exterior del sobre, no sólo aparecía su nombre y su categoría en el cuerpo, sino también su situación de incapacidad. La carta fue dejada en el buzón comunitario -a la vista de los vecinos- y el hombre denunció el caso a través de AIL-MED, una asociación de mossos con discapacidad.
La agencia le ha dado ahora la razón. En su respuesta, Presidencia dijo en su día que se trataba de un “lamentable error”, aunque se justificó diciendo que las señas provenían de la base de datos de la Dirección General de Policía.
La agencia ha rechazado las alegaciones de la Generalitat y considera que en la carta enviada aparecen datos de salud -que están especialmente protegidos- porque “contienen una mención expresa al porcentaje de discapacidad de la persona”. Además, dice que incluir esos datos en la carta sólo para invitar al mosso a un acto fue “claramente excesivo e innecesario”.
Us oferim les declaracions a l’emissora de radio COPE Girona de la senyora Alicia Sánchez-Camacho, presidenta del Partit Popular de Catalunya, arran de les preguntes del locutor sobre la nostra intervenció a la mateixa emissora el passat dia 4, on es posa a la nostra disposició.
.
Properament aquesta associació tindrà una reunió amb ella per tal de posar-la al dia de totes les nostres actuacions i de la lamentable realitat dels discapacitats del Cos de Mossos d’Esquadra.
.
Declaracions de la presidenta del PPC a COPE Girona:
S’ha de ser valent per ser mosso i publicar una obra de ficció amb els mossos de protagonistes, retratats amb les seves virtuts i els seus defectes, i a més inspirada en fets reals. I s’ha de ser valent, essent mosso i escriptor, per sotmetre’s a la presó a l’interrogatori d’uns lectors presos, molts dels quals atrapats per l’acció dels Mossos. Eduard Pascual, l’autor de Còdex 10, un recull de deu històries policials que tenen com a escenari l’Alt Empordà, és un valent, i així ho va demostrar dijous davant una trentena de reclusos de la presó de Figueres, els quals, de la seva banda, van demostrar ser bons lectors. Pascual és el tercer autor –després de Martí Gironell i Najat El Hachmi–, que, convidat pel taller de lectura de la presó de Figueres, entra al centre penitenciari per comentar les seves obres amb els lectors presos. Per la seva condició de mosso, encara que ara estigui allunyat de la feina policial per culpa de la sordesa, Pascual va suscitar molt d’interès entre l’audiència reclusa i va acabar signant i dedicant un bon grapat d’exemplars de Còdex 10, que ha esdevingut un èxit de vendes.
.
Una de les primeres qüestions que va haver de respondre Pascual va ser si a la vida real existeixen de debò personatges com en Flores, el mosso que tira pel dret i actua un xic al marge de les normes i que té molt de pes a Còdex 10 i esdevindrà el protagonista de la pròxima novel·la de Pascual. Sincer, Pascual els va dir que, de Flores, n’hi ha a la vida real, però també va matisar que han quedat lluny aquells temps en què un policia entrava en un bordell, bevia de gorra tot el que volia i es passava per la pedra la meuca de torn sense pagar un duro. «Ara els policies van a la presó si estan embolicats en xarxes de prostitució o si maltracten un detingut», va exposar Pascual, recordant casos presents en la ment de tots els assistents. Algú es va queixar del tracte rebut per la policia i Pascual els va alliçonar sobre el camí a seguir: sempre denunciar el cas, mai no agafar per la corbata un policia i lligar-lo a les reixes de la cel·la, com s’ha donat algun cas.
.
«No serà que amb Còdex 10 ha volgut humanitzar els Mossos?», va ser una de les preguntes que va fer un reclús que. sense cap mena de dubte, s’havia llegit amb molt deteniment i enteniment (de fet és professor i àvid de lectura) Còdex 10. La resposta: «No cal humanitzar els mossos, perquè els mossos, com a persones, pateixen, estimen, s’equivoquen…: són humans.»
.
«Què n’opinen els mossos que s’han llegit el llibre?», va insistir a saber el professor, un xic convençut que Pascual volia esquivar aquesta pregunta. No la va esquivar i va respondre: «Només un dels mossos que sé que l’han llegit va dir que no li agradava i que l’havia deixat a la meitat.» El reclús li va remarcar que, encara que li hagués formulat crítiques, a ell l’obra li havia agradat molt.
.
Un altre pres va voler saber si el propi Pascual s’ha volgut retratar ell mateix, allunyat de la feina per un problema de sordesa, en el mosso que al seu llibre perd el braç. Relació, n’hi ha. Pascual utilitza el recurs per introduir el paper de l’associació de mossos discapacitats, a la qual pertany, en la seva lluita amb la Generalitat perquè els trobin una feina adient a les seves possibilitats. El reclús sabia de què parlava, perquè el seu fill va ser un dels 20 aspirants a mossos que van ser rebutjats després de vuit mesos a l’Escola de Policia perquè els van detectar daltonisme. «Per què no els feien la prova abans del curs i no els feien perdre vuit mesos?», va preguntar l’home. Bona qüestió. Ningú no té la resposta.
.
El capítol sobre el lladres de calcetes va centrar una bona estona el debat a la biblioteca de la presó. És que el tema donava molt de si i era molt amè. La problemàtica de les denúncies falses, sobretot les presentades per les dones en el marc de la violència domèstica, també va planar en el debat entre el mosso escriptor i els lectors presos, alguns dels quals se sentien víctimes d’aquestes falsedats. El consell del policia novel·lista: fer una denúncia al jutjat. Els consells també van anar en sentit contrari, dels presos cap a l’escriptor. Així, un d’ells va aconsellar a Pascual que guardi molt bé aquella novel·la que té abandonada en un calaix perquè el mateix Pascual considera que no té prou qualitat per veure la llum. Que la guardi bé perquè quan n’hagi publicat cinc o sis amb molt d’èxit, aquella pri-mera obra seva inèdita es pot convertir en molt valuosa. La complicitat entre l’escriptor i els presos va anar in crescendo a mesura que passava l’estona i anava quedant palès que les persones no són tan diferents a un costat o l’altre de les reixes. Pascual fins i tot hi va trobar algun vell conegut, com en Juan, un gitano de Figueres que li va recordar aquelles curses que es feien. Ell, per fugir, i el mosso, per atrapar-lo. «Ara podríem fer fúting i córrer l’un al costat de l’altre», li va proposar Juan, que encara no s’havia llegit el llibre, però que va prometre que ho faria. Pascual també va demanar-li que li passés una poesia, curta, que Juan havia redactat per Sant Jordi. Tot un intercanvi cultural a la garjola.
El Departamento de Interior ha hecho público, a través del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el grado de incapacidad de siete agentes de los Mossos d’Esquadra premiados con una medalla. La difusión de esos datos no ha gustado a tres de los agraciados que han presentado una denuncia ante la Agencia Catalana de Protección de Datos por vulneración de derechos fundamentales. La agencia estudia el caso.
.
Los agentes Miquel Àngel Reguero Gil, Evaristo Camacho Pizarro y Domènec Puig Eroles padecen una “incapacidad permanente total derivada de un accidente de trabajo” que sufrieron, respectivamente, en 2005, 2006 y 2007. La información aparece en el DOGC y, por tanto, es accesible en Internet. “Si hacemos una búsqueda en Google con los nombres, nos dará un gran número de enlaces que replican sus datos. Esto nos causa una gran indignación”, se expone en la denuncia. Presentada por AlL-MED, una asociación que trabaja por la integración laboral de los mossos con discapacidad.
.
A la espera de conocer el dictamen de la agencia, el Departamento de Interior considera que sólo ha difundido “datos laborales” de los agentes con discapacidad.
.
Protección de datos investiga la denuncia de tres funcionarios
.
Los funcionarios dicen que la difusión de sus “datos de salud” les ha causado “graves perjuicios” y creen que el Departamento de Interior podría haberse ahorrado la publicación de sus nombres y apellidos, de las resoluciones de la Seguridad Social y, sobre todo, del tipo de incapacidad que padecen. “Es verdad que la concesión de la medalla tiene que aparecer en el DOGC, pero podrían haber utilizado algo menos invasivo para la intimidad, como el TIP [el número de identificación de los policías] o el DNI”, según Angel Gómez-Quintero, abogado y presidente de AIL-MED.
.
Según la Ley Orgánica de Protección de Datos, los datos que afectan “al origen racial, a la salud y a la vida sexual” sólo pueden ser tratados cuando el afectado lo consiente o si lo determina una ley. El jefe de inspectores de la Agencia Catalana de Protección de Datos, Carles San José, confirmó ayer que ya han recibido la denuncia y que se estudiará. San José no quiso pronunciarse sobre el caso, pero aseguró que todo lo que se publica en el Diari Oficial es “una fuente de acceso al público”. Sobre todo, en la era de Internet. “Tenemos muchos problemas con las versiones electrónicas de los boletines oficiales, porque los datos aparecen en cualquier sitio”, detalló.
.
La agencia ha iniciado el proceso sancionador por un caso similar que afecta al Departamento de Interior, pero también al de Presidencia. El mosso que puso la denuncia (que también padece discapacidad) recibió una carta en la que se le invitaba a participar en un acto público. El problema fue que en el sobre -”a la vista de cualquiera, porque mi buzón es comunitario”, dice el afectado- aparecían sus datos médicos.
.
El informe de la agencia es preliminar. “O sea que existen indicios de que se ha infringido la norma”, aclara Carles San José. La resolución indica que la Dirección de Policía podría haber cometido una “infracción muy grave”,y el Gabinete de Relaciones Externas y Protocolo de Presidencia, una falta “grave”.El trámite sigue su curso, aunque, llegado el momento, la agencia no tiene potestad para sancionar a la Administración: sólo puede indicarle qué medidas tomar para enmendar el error.
Eduard Pascual va ser als Matins de Tv3 del dia 10 de març presentant el seu llibre “Codex 10″. Li agraim molt les seves paraules de suport a l’associació.
La sentència, pionera, podria beneficiar almenys cinquanta agents més del cos
8/03/09 Adrià Gala
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) obliga el Departament d’Interior a recol·locar en segona activitat un agent dels Mossos d’Esquadra que el 2003 va tenir un accident que li va provocar una incapacitat total en acte de servei i a qui el departament va rebutjar destinar-lo a altres unitats del cos. La sentència, dictada el febrer passat, podria crear un precedent, ja que actualment hi ha registrades més de mig centenar de denúncies de mossos contra Interior per haver-los negat la segona activitat.
Membres de l'Associació per la Integració laboral dels Mossos amb discapacitat
En la sentència, la secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a un agent dels Mossos d’Esquadra que el novembre del 2003 va tenir un accident laboral en acte de servei que el va deixar en situació d’incapacitat total, i a qui el Departament d’Interior va rebutjar la petició per ser destinat a altres unitats del cos que s’adaptessin al seu grau de minusvalidesa. La resolució del TSJC confirma la sentència que ja va dictar el setembre del 2006 el jutjat contenciós administratiu número 2 de Barcelona, que va estimar parcialment un recurs d’aquest mosso en el qual denunciava el director general de Seguretat Ciutadana, Jordi Samsó, que l’any 2005 va desestimar una petició de l’agent en què demanava passar a una situació administrativa de segona activitat.
El Departament d’Interior va decidir llavors elevar un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al·legant «incompatibilitat» entre la situació d’incapacitat permanent total i la realització per part del mosso d’una segona activitat, a la qual Interior assegurava que li faltava «desenvolupament reglamentari». A més, afirmava que una minusvalidesa total també podria ser un supòsit de jubilació i que hi havia una «falta de fermesa» en la resolució d’incapacitat de l’agent. El TSJC, però, recorda que el 2004 l’Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS) va declarar l’agent en situació d’incapacitat total per a la seva «professió habitual» però que com a funcionari del cos policial, podia acollir-se a la llei 10/1994, que dóna la possibilitat als agents de Mossos d’Esquadra a prestar serveis complementaris de segona activitat dins del mateix cos o en altres cossos de la Generalitat que siguin adequats «als seus nivells o coneixements». El Tribunal considera que la falta de desenvolupament reglamentari de la llei –de fet, el decret que regula la segona activitat no ha estat aprovat pel govern català fins al desembre passat– no havia de ser obstacle perquè l’agent fos «reconegut» en situació de segona activitat i per això condemna l’administració a recol·locar l’agent en una unitat adequada a la seva situació i a pagar els costos de tot el procés.
La sentència del TSJC és pionera i pot obrir un precedent en la regulació de la segona activitat, ja que actualment hi ha més de mig centenar de denúncies per part de mossos a les quals el departament va negar la segona destinació perquè tenia una invalidesa total. Els últims casos es van produir a finals de l’any passat, coincidint amb l’aprovació del decret de segona activitat, que exclou explícitament de la segona activitat els agents que tinguin la incapacitat total.
La asociación AIL-MED, que defiende el derecho a trabajar de Mossos d’Esquadra con alguna discapacidad, presentó ante el Tribunal Superior de Justicia un recurso contra el decreto de la segunda actividad. La decisión se tomó tras varios intentos de diálogo con la conselleria de Interior por considerar que no se respeta la norma sobre función pública. /I. E.
El govern de Madrid prepara dur a terme una disminució dels drets de milers de funcionaris, és precisament un retall social al ciutadans més dèbils, als que pateixen incapacitats permanents. Entre tots els funcionaris afectats trobem cossos policials, militars i la Guàrdia Civil. Aquests últims protestaran amb una marxa a Madrid contra la retallada en les pensions per incapacitat permanent que ja ve reflectida als Pressupostos Generals de l’Estat de 2009.
.
A pesar que hem de distingir que ells pertanyen al règim de Classes Passives de l’Estat i nosaltres, en canvi, al règim General de la Seguretat Social, la nostra associació dóna suport a aquesta protesta que tindrà lloc a Madrid, malgrat no ens sigui possible assistir.
La suposada reinserció de les víctimes d’accidents
Evaristo Camacho Pizarro
Segons vaig llegir a EL PERIÓDICO, el conseller d’Interior, Joan Saura, elaborarà un estudi sobre la situació de les víctimes greus d’accidents de trànsit per impulsar mesures concretes que contribueixin a la seva reinserció social i laboral. ¿Com és capaç de donar-se un bany d’imatge aparentant una preocupació per la reinserció social i laboral de víctimes greus d’accidents tenint el meu cas a sobre la taula del seu despatx? Sóc agent dels Mossos d’Esquadra i, a causa d’un accident de moto que vaig tenir el 2006, anant de casa meva a la comissaria central de Sabadell a treballar, em van haver d’amputar el braç esquerre. A partir de llavors, i al derivar el període de rehabilitació en una incapacitat total permanent, van començar les negatives del Departament d’Interior que dirigeix el senyor Saura a donar-me una plaça de segona activitat adaptada a la meva discapacitat, tot i que la normativa dels mossos permet que aquests llocs de treball especials es puguin ocupar, fins i tot, en altres cossos de la Generalitat.
Interior sempre ha rebutjat la meva reinserció laboral. Continuo en el cos policial, però se’m va donar de baixa a la Seguretat Social fins a nova ordre. I aquí estic, esperant que algú es digni a prendre alguna mesura. Saura diu que ha arribat a un acord amb els sindicats i que aviat hi haurà un decret que solucionarà aquestes situacions. Però el que no explica Saura és que l’esborrany del decret preveu expulsar-me dels Mossos, malgrat que jo podria fer feines complementàries d’administratiu. Aquest és el tarannà del conseller per a la reinserció social i laboral de les víctimes greus d’accidents de trànsit.
“El conseller d’Interior, Joan Saura, ha anunciat avui que el seu departament elaborarà durant el primer semestre del pròxim any un estudi sobre la situació de les víctimes greus d’accidents de tràfic per a impulsar mesures concretes que contribueixin a la seva reinserció social i laboral.
El conseller ha efectuat aquest anunci durant un acte celebrat a Barcelona amb motiu del Dia Mundial de les Víctimes d’Accidents de Tràfic, que a instàncies de l’ONU es commemora el tercer diumenge de cada mes de novembre.
Saura ha subratllat la importància del seu compromís, ja que, segons ha assenyalat, es tracta del primer estudi que s’efectuarà a Espanya per a impulsar mesures que ajudin a contribuir a la reinserció social i laboral dels ferits greus d’accidents de tràfic.”
.
No he pogut evitar la INDIGNACIÓ quan he llegit aquest article. Em pregunto com es pot tenir tan POCA VERGONYA de voler-se donar un bany d’imatge aparentant que és un polític que es preocupa per la reinserció social i laboral de víctimes greus d’accidents tenint el meu cas a sobre de la taula del seu despatx.
.
Em dic Evaristo Camacho i soc Mosso d’Esquadra. Per causa d’un ACCIDENT DE MOTO anant de casa a la central de Sabadell a treballar, fa dos anys i mig, em van haver d’amputar el braç esquerre. A partir d’aquí, en derivar la meva situació després de la meva rehabilitació en una INCAPACITAT permanent total van començar les negatives del departament d’Interior del senyor Saura a voler-me donar una plaça de segona activitat adaptada a la meva discapacitat, tot i que la llei de mossos permet que aquest llocs especials de treball puguin ser inclús en un altre cos de la Generalitat.
.
Em van dir que calia esperar un decret de segones activitats i que fins llavors no podien fer res, però això no és cert. El Sr. Saura té damunt la taula sentències, que el departament ha recorregut, que li diuen que podria aplicar mentrestant altres reglaments per analogia administrativa, aquesta és també l’opinió del Síndic de Greuges en les seves recomanacions, I QUE S’ESTAN VULNERANT ARTICLES DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA. Per cert, una de les sentències fa seva la recomanació del Síndic.
.
Sempre s’ha negat a la meva reinserció laboral i m’ha deixat a casa abandonat. CONTINUU EN ACTIU AL COS, però se’m va donar de baixa a la Seguretat Social fins a nova ordre i aquí estic, ESPERANT.
.
Al maig de 2007, el Parlament de Catalunya, amb una moció, VA ORDENAR AL GOVERN que mentre es duia a terme la negociació sobre un proper decret de segona activitat s’apliquessin mesures transitòries. Per mi va ser una gran alegria, se’m queia la casa a sobre, tenia la il·lusió de que el Departament d’Interior se’n recordés de mi i em reubiqués mentrestant en algun lloc adaptat on em pogués sentir útil.
.
Un any i mig després el Sr. Saura no ha aplicat NI UNA SOLA mesura transitòria. Ha passat olímpicament del Parlament. Però és que, per acabar-ho d’adobar, ICV-EUA, PSC i ERC van votar a la Comissió de Justícia i Dret, a instàncies de CIU, que les dites mesures sí que s’havien dut a terme. Jo hi era allà aquell dia, AL·LUCINAT, amb l’Associació de Mossos amb Discapacitat, i van votar en la meva cara que aplicaven mesures quan resulta que porto any i mig a casa meva esperant, QUAN LI VAIG SOL·LICITAR PER ESCRIT I LA RESPOSTA VA SER NEGATIVA.
.
És aquest l’exemple que ens vol fer veure el Sr. Saura quan parla de reinserció laboral i social, quan resulta que en el seu propi cos de policia té gent discriminada i marginada?
.
Ara diu que va arribar a un acord amb els sindicats i que en breu tindrem un decret que solucionarà aquesta situació. Però el que no explica el Sr. Saura és que en l’esborrany d’aquest decret el que pretén és EXPULSAR-ME del cos de Mossos d’Esquadra. Em podria donar una feina adaptada perfectament en segones activitats, fent tasques complementàries d’administratiu al cos per exemple. A efectes legals seria com si em donés una altra professió.
.
En canvi, el que probablement passarà és que m’acabarà donant feina fora del cos, expulsant-me, sota l’amenaça de jubilar-me forçosament si no l’accepto.
.
Aquest és el tarannà del Sr. Saura, sóc una víctima greu d’accident de tràfic, membre del cos de Mossos d’Esquadra, com les que ell diu recolzar, i m’ha negat el poder reincorporar-me en feines complementàries, així com tampoc ha impulsat per a mi durant més d’any i mig cap mesura concreta que contribueixi a la meva reinserció social i laboral mentre s’aprovés un decret, malgrat li va ordenar el Parlament.
.
Així tracta els discapacitats aquest bon home. I després es va donant banys d’imatge.
L’associació de mossos amb discapacitats continua la seva lluita contra l’acord que regula la segona activitat. Consideren que se’ls farà signar un document, se’ls donarà una feina, però Interior els expulsarà del cos. «Perdrem tot el nostre estatus policial», asseguren. De moment, ja han impugnat aquest acord al TSJC.
.
MARC BATALLER 17-11-08
.
«Tots estem exposats que algun dia ens passi una desgràcia i tinguem problemes per treballar. Algú pot pensar que a ell no li passarà mai, però tots ho podem patir.» Aquestes paraules, d’Àngel Gómez- Quintero, president de l’Associació per la Integració Laboral-Mossos d’Esquadra amb discapacitat (Ail-med), resumeixen la filosofia d’aquesta entitat, que actualment té mil afiliats. «La gent es pensa que només s’ha d’associar amb nosaltres si té alguna discapacitat, però no és així. La nostra entitat està oberta a tothom», exposa Gómez-Quintero.
.
Però ara Ail-med té altres fronts oberts, concretament la regulació de la segona activitat, que per als no iniciats en el tema pot arribar a ser un galimaties legal. La llei dels Mossos ja preveu que hi hagi la segona activitat, però falta un reglament perquè es pugui aplicar. En aquest sentit, al mes d’abril el sindicat de Mossos i Interior van arribar a un acord, que ha de ser el preàmbul perquè el govern redacti el decret, que hauria d’estar enllestit aviat. L’acord preveu que els mossos incapacitats de manera permanent podran continuar exercint tasques dins la direcció general de la Policia, tot i que no seran policials, sinó més aviat administratives.
.
Ail-med considera que aquest punt s’ha de concretar molt més. Asseguren que realment sí que tindran una feina, però que els faran signar un document per renunciar a la seva condició de mosso: «Perdrem la nostra plaça de policia», diu Gómez- Quintero. L’associació també es queixa que en totes aquestes negociacions no se’ls ha donat ni veu ni vot. És per això que han impugnat l’acord al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i estan a l’expectativa quan surti el decret del govern. «Si s’acaba aplicant, es podria incórrer en un delicte contra els treballadors», manté Gómez-Quintero. L’associació també ha presentat una demanda a la Comunitat Europea.
.
Un cas dramàtic exposat al Parlament
.
Dimecres el problema dels mossos discapacitats es va tractar al Parlament. Elena Ribera, diputada de CiU, va retreure al conseller d’Interior Joan Saura en una pregunta al ple que «el desplegament dels Mossos no ha estat un èxit total, perquè tenim la taca negra dels Mossos amb discapacitat, que no poden treballar, i als quals el conseller Saura ha girat l’esquena ». Ribera va afegir: «Li reclamem una solució humana i justa (…) Aquests agents han de poder treballar en una feina que estigui adaptada a les circumstàncies actuals i que pugui ser útil al cos i a Catalunya, però la resposta del departament ha estat negativa.»
.
En aquest sentit, Interior sempre ha recordat que el decret sobre aquesta qüestió està a punt d’enllestir-se. Ribera també va posar com a exemple d’aquest problema el cas d’un mosso que va tenir una embòlia lleu. Es va quedar sense feina i no va poder suportar la pressió econòmica i es va treure la vida. En una carta, Gómez- Quintero, portaveu de la família, recorda que Interior l’hauria d’haver reubicat i que l’any 2007 es va aprovar una moció al Parlament, segons la qual s’aplicarien mesures transitòries mentre es redactava el decret de segona activitat, i això no s’ha complert.
Buscar-se la vida com a escriptor
.
Eduard Pascual, que viu a Llers, va exercir en la unitat d’investigació de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Figueres, fins que, el 2005, la Generalitat el va retirar del servei per culpa d’una malaltia que li afecta l’oïda. Pascual forma part d’Ail-med i lluita en els tribunals per tenir un accés digne a la segona activitat. De mica en mica s’ha obert camí en el món de l’escriptura, i entre el març i l’abril sortirà publicada la seva novel·la, Códex 10, un recopilatori de deu relats policials de ficció inspirats en casos reals investigats a Figueres. En un moment del llibre, també apareixen les vicissituds d’un mosso que ha perdut el braç i els problemes amb la segona activitat. / FOTO: TURA SOLER
.
Saura, al Congrés
.
El conseller d’Interior, Joan Saura, ha enviat una carta al president del Congrés dels Diputats, José Bono, en què sol·licita comparèixer de manera urgent davant la Comissió no permanent de seguiment i avaluació dels acords del pacte de Toledo, per explicar la necessitat de modificar la legislació actual per poder equiparar l’edat de jubilació dels Mossos d’Esquadra amb la resta dels cossos policials de l’Estat.
.
En un comunicat de premsa, Interior recorda que aquest 22 d’abril, el departament va signar un acord amb els sindicats dels Mossos per regular aquesta segona activitat. El text preveu que els mossos passin a la segona activitat de manera voluntària als 57 anys, conservant les mateixes retribucions. També recorda el tema dels policies incapacitats permanents, que tanta polèmica aixeca dins Ail-med.
Sembla ser que el conseller Saura sempre diu el mateix, potser no sap dir res més. Mireu el vídeo. El conseller sempre s’escuda en els sindicats i en que fa anys que està pendent la regulació, mai contesta el que se li està preguntant en concret. Igual si li preguntes quin temps fa contestarà el mateix, perquè té apresa una resposta de memòria i sempre contestarà el mateix preguntin el que preguntin i mai entrarà en el contingut, potser el desconeix? Sap de què parla?
.
Si no sap de què parla llavors entenem perfectament la seva tàctica, que el millor és repetir sempre el mateix i així no ficar la pota i fer el ridícul.
.
Sr. saura si vosté i els seus assessors desconeixen el tema, nosaltres amb molt de gust estem disposats a assessorar-lo, gratis, s’estalviarà un munt de sous a la conselleria i, cregui’ns, ho farem infinitament millor.
.
VISTES LES RESPOSTES, AIL-MED DESAFIA AL CONSELLER SAURA A UN DEBAT EN UN MITJÀ DE COMUNICACIÓ
.
És més, Sr. Saura, emporti’s tots els assessors que vulgui perquè l’ajudin en aquest debat. Estem segurs que ni així s’atrevirà a fer-lo, ni ens contestarà i continuarà amagant-se darrera de les seves respostes apreses de memòria.
Us oferim uns talls de les emissions que es van tenir lloc els dies 5 i 6 de novembre parlant sobre la nostra associació. El tall del dia 5 prove de les noticies de Radio Girona i en el tall del dia 6 teniu una entrevista a AIL-MED en la qual van participar el president de l’associació Àngel Gómez-Quintero, el secretari Salvador Gimeno i Eduard Pascual. AIL-MED va denunciar la situació lamentable i el tracte que dispensa el Departament d’Interior als funcionaris discapacitats.
GRÀCIES A TOTS! Volem donar les gràcies a tots els afiliats que han volgut acompanyar-nos a l’hora d’enviar la pregunta al Tripartit al programa Àgora del Canal 33. Malgrat l’ampli suport que hem tingut enviant la pregunta, hem confirmat el poc interès que tenen per informar sobre quina és la realitat que per desgràcia estem vivint al cos de Mossos d’Esquadra, corroborant l’opinió que ja havíem manifestat en un post anterior.
Aquesta vegada al programa Àgora se sentirà la opinió de totes les forces polítiques amb representació a Catalunya. Un altre cop hem d’aprofitar aquesta oportunitat per fer una pregunta a un Tripartit que ha fet una gestió nefasta respecte al cos de Mossos d’Esquadra, recolzant les polítiques injustes, il·lògiques i covardes del conseller d’Interior Joan Saura i discriminant a les persones amb discapacitat del cos.
Mentint descaradament al Parlament de Catalunya dient que s’estan aplicant mesures transitòries d’integració laboral mentre s’aprova un decret de segona activitat, quan la realitat és que ens tenen abandonats i oblidats a casa nostra sense feina per raó de discapacitat.
Hem d’enviar aquesta pregunta al correu agor@tv3.cat del programa Àgora del 33. HEM DE FER QUE SE SENTI LA VEU DEL COS DE MOSSOS D’ESQUADRA DAVANT D’AQUEST GOVERN TRIPARTIT I QUE SE’LS CAIGUI LA CARA DE VERGONYA DEL TRACTE QUE ENS DONEN QUAN PATIM LA DESGRÀCIA D’UNA DISCAPATITAT!
Àgora s’emet el dilluns dia 10 al 33 a partir de les 22.00h. Us convidem a acompanyar-nos per a intentar que els polítics del Tripartit responguin al programa sobre la situació lamentable dels mossos d’esquadra amb discapacitats al nostre cos. Us demanem la vostra col·laboració enviant TOTS aquesta pregunta:
-EN GENERAL LA GESTIÓ DEL TRIPARTIT, I ESPECÍFICAMENT LA DEL DEPARTAMENT D’INTERIOR, ÉS NEFASTA I EN CONCRET VULL PREGUNTAR EL SEGÜENT:
ÉS CERT QUE ELS PARTITS QUE DONEN SUPORT AL GOVERN ESTAN D’ACORD AMB EL CONSELLER SAURA EN QUE S’EXPULSIN DEL COS DE MOSSOS D’ESQUADRA A AQUELLS QUE PATEIXIN UNA DISCAPACITAT, TAL COM CONSTA EN EL PROPER PROJECTE DE DECRET DE SEGONA ACTIVITAT DEL COS? SÍ O NO? PER QUÈ? SI US PLAU, NO CONTESTIN COM A UN LLORO EL MATEIX QUE SEMPRE RESPON EL SR. SAURA, QUE ES VA FIRMAR UN ACORD AMB ELS SINDICATS I QUE DINTRE DE POCS DIES ESTARÀ ARREGLAT, QUE AIXÒ SEMBLA JA UNA PRESA DE PÈL! DIGUIN SÍ O NO I PER QUÈ!
El programa Àgora en comptes de muntar el que hauria d’haver estat un debat, de tal com s’està fent el desplegament dels mossos, amb opinions a favor i en contra de la gestió feta per part del conseller Saura, ja que es tracta d’una televisió pública en la que tenen cabudes totes les opinions, van muntar una pantomima feta a mida perquè cap dels intervinents li va fer ombra ni li va contradir en qüestions molt importants al conseller. Van haver-hi molts missatges crítics amb la seva nefasta gestió que no van ser ni emesos, però els pocs que si que ho van ser no van merèixer pràcticament cap atenció ni del conseller ni dels intervinents, donant peu a ser un programa on el conseller va anar a penjar-se flors i medalles, a donar-se un bany de multituds i ser ensabonat una mica.
Per tal motiu no calia donar-li el context de debat sinó que hagués pogut ser una reunió entre amics que hagués pogut acabar bufant les espelmes d’un pastís o alguna cosa semblant. Bromes a part, ha estat una gran presa de pèl i una vergonya que es facin coses així en una televisió pública.
En resposta a una companya que va manifestar en un missatge, que sí va ser emès, la seva por de perdre la seva plaça de mossa al cos mentre es recupera d’una incapacitat permanent absoluta, el conseller va repetir la resposta que té apresa de memòria (la mateixa que va respondre al programa “59 segons” que us oferim en un altre post) sense contestar-li quina és la realitat que li espera. Sembla que el Sr. Saura s’amagui darrera l’acord signat amb els sindicats, com traient-se les culpes de sobre.
En relació al proper decret, si acaba sent aquell últim que es va presentar als sindicats amb certes modificacions, us recordem que és possible que els mossos discapacitats tinguin feina però que quedi clar que seran expulsats del cos de mossos. Creiem que és un tracte indigne per part d’aquest govern a persones que han tingut la desgràcia de patir discapacitats.
Us oferim un dels missatges que va ser enviat al programa per un dels membres d’AIL-MED i que no va ser emès:
Programa Agora del dia 20/09/2008
Pregunta al H. Conseller Saura;
- Com creu que el recordaran els membres del Cos de Mossos d’Esquadra?
1- Com el Conseller que va acabar al 2008 el desplegament territorial dels Mossos, que va arribar a un acord històric amb tots els sindicats per desenvolupar el decret de segona activitat i altres fites històriques que vostè ens té acostumats a comunicar per la premsa?.
2- Com el Conseller que ha aconseguit fer perdre la confiança i professionalitat que tenia el poble català amb la seva policia?.
Jo personalment, i moltes persones que conec, perquè soc de la primera promoció, dels 268 primers i un dels 148 que varem assistir a aquell acte tan emotiu al Palau de la Generalitat, crec que el recordarem com el Conseller que ha fet mes mal als Cos de Mossos, que ha fet fora del Cos als mossos amb discapacitat i que fruit de l’animadversió que te envers els discapacitats i, sobretot, als membres de la associació AIL-MED (per la pèrdua d’un diputat les últimes eleccions generals) , deixarà al proper titular del Departament d’Interior i a la pròpia Generalitat de Catalunya una forta càrrega de feina i despeses per atendre les nombroses demandes, que ens veiem obligats a obrir dia a dia, ja sigui per incompliment de la legislació general, mandats del propi Parlament de Catalunya, tracte discriminatori i actuacions negligents.
Uns 50, alguns lleidatans, als qui no es deixa seguir al cos
Diari Segre 20-09-08
.
L’Associació per la Integració Laboral dels Mossos d’Esquadra amb Discapacitat (Ailmed), que compta amb socis lleidatans, ha presentat una denúncia contra el departament d’Interior, dirigit per Joan Saura, per discriminació davant de la Unió Europea. El president de l’entitat, Àngel Gómez Quintero, va explicar que “encara que la llei 10/94 de policia de la Generalitat estableix el dret de recol·locar en una segona activitat dins del mateix cos els agents discapacitats, en realitat n’hi ha 50 de repartits per tota la geografia catalana que cobren la pensió de jubilació”. Gómez Quintero va afirmar que “pensem que això no pot continuar així i volem defensar els nostres drets”. Un altre membre d’aquesta associació, creada l’any passat, Miquel Àngel Reguero, va explicar que “estem molt molestos ja que la comissió de Justícia, Drets i Seguretat Ciutadana del Parlament va aprovar dijous unes mesures transitòries que desconeixem”. Així mateix, l’associació també ha impugnat un acord que va ser consensuat per tots els sindicats de Mossos d’Esquadra amb el conseller Saura. “Continuem sent funcionaris, però hem de quedar-nos a casa i només cobrem el 55% del sou”, va destacar Reguero.
.
Per la seva part, fonts del departament d’Inferior va negar que tinguessin constància que la Unió Europea hagi admès a tràmit una denúncia d’aquestes característiques. Des d’Interior van recordar que el passat mes d’abril es va arribar a un acord sobre la regulació de la segona activitat i la integració laboral de les persones amb discapacitat.
CiU también reprochó al Govern que dé un “trato discriminatorio” a los mossos d’Esquadra discapacitados, ya que considera que el acuerdo alcanzado por la Conselleria de Interior con todos los sindicatos para la segunda actividad todavía deja a algunos agentes puedan perder el empleo tras tener un accidente o una enfermedad.
.
Igualmente, la diputada Elena Ribera recriminó el “incumplimiento flagrante” de una moción del Parlament de marzo de 2007 que instaba a tomar medidas “transitorias” hasta que no se regulase directamente la cuestión. Según CiU estas medidas no se han aplicado, pero el diputado de ICV Jaume Bosch respondió que estas medidas requieren un “cambio normativo” previo.
.
Ribera criticó que el Govern recurra sentencias que dan la razón a agentes a los que no se les ha aplicado la legislación de segunda actividad –la que pasan a desarrollar los agentes afectados por alguna enfermedad o lesión y los más veteranos– recogida en la Ley general de la Seguridad Social o la propia Ley de Mossos, y que el acuerdo alcanzado con los sindicatos no se ampliara a la Asociación para la Integración Laboral de Mossos d’Esquadra con Discapacidad (AIL-MED).
.
De hecho, la entidad impugnó el acuerdo ante el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) el 5 de septiembre. Bosch respondió a Ribera que la Conselleria llegó a un acuerdo con los sindicatos porque son los que son “representativos” de los agentes.
Una incapacidad permanente les impide volver a trabajar dentro del cuerpo de mossos
.
Elisabet Anglada Escarrabill | Barcelona | 19/09/2008 |
.
Fue en su adolescencia cuando Miquel Àngel Reguero decidió hacerse Mosso d´Esquadra. Incorporado al cuerpo, se apasionó con su trabajo. Se entregó en cuerpo y alma durante 12 años. Sin embargo, un viernes de noviembre del 2004 un fatídico accidente de moto cuando regresaba de una densa jornada laboral truncó por completo su día a día.
.
“Mi pierna ha pasado por 9 intervenciones quirúrgicas y aunque la tengo destrozada siempre pedí a los médicos que no me la amputaran”, cuenta Reguero. No poder correr detrás de su hija de 4 años es uno de los cambios a los que ha tenido que adaptarse. “Hay cosas a las que tienes que acostumbrarte, pero pasar todo el día en casa me hunde”, afirma. Y es que el hecho de sufrir una incapacidad permanente le impide volver a trabajar en el Cuerpo de Mossos d´Esquadra a pesar de que la ley 10/ 94 de Policía de la Generalitat establece el derecho a reubicarse en una segunda actividad dentro del mismo cuerpo.
.
La situación de abandono en que se encuentra medio centenar de Mossos discapacitados ha propiciado la creación de una asociación que persigue su integración laboral. La Associació per la Integració Laboral de Mossos d´Esquadra amb Discapacitat (Ailmed) ha iniciado una batalla legal ante diversas instancias, incluida la Comisión Europea, que ha aceptado a trámite la denuncia contra la Generalitat por discriminación de trabajadores con discapacidad. Desde mayo del 2007 la Conselleria tiene una orden del Parlament de aplicar medidas transitorias para poder solventar la situación de desamparo que viven estos agentes, pero ellos siguen esperando.
A la espera de que se apruebe el decreto que regule la segunda actividad, Ailmed ya ha impugnado un acuerdo asumido por los sindicatos dentro del pacto laboral que alcanzaron con el conseller Saura, que incluía un controvertido aumento de sueldo.
Según Reguero, los Mossos con discapacidad no han sido consultados y con el acuerdo suscrito no pueden seguir en el cuerpo. Al contrario, su plaza volverá a cubrirse en la próxima convocatoria de selección de Mossos. Y como los mossos discapacitados están cobrando una pensión no contributiva sólo les permiten hacer media jornada, en perjuicio de su pensión de jubilación.
Us afegim l’article al Punt Diari del dia 25 d’agost sobre el llibre de relats policials Codex 10 d’Eduard Pascual. Us convidem també a escoltar la interessant entrevista que se li fa a Catalunya Radio el 31 d’agost, tant aquí com en el seu blog, on el nostre company parla del seu llibre i al final parla de la seva situació amb el Departament d’Interior. El felicitem per la seva intervenció.
Comunicat de premsa que es va enviar a la premsa el dia 21, en el qual exposem les mancances del projecte de decret de 2a activitat i la normativa que entenem que es vulnera.
D’aquests documents es van adjuntar concretament alguns en dos informes iguals presentats a la Consellera d’Acció Social i Ciutadania i al Conseller de Governació i Administracions Públiques en relació a la proposta d’Acord i al projecte de decret de 2ª activitat, amb data 9-5-2008. Us relacionem els documents que es van entregar ordenats tal com consten als dos informes, que es relacionen amb el següents números: 1, 2, 3 , 6, 10, 11 i 4.
Us adjuntem l’entrevista feta pel diari Hora Nova al nostre company, i membre de l’Associació, Eduard Pascual, finalista del Certamen Internacional Literari Vargas Llosa. Porta per títol “De la sordesa a la literatura” i és una entrevista realment emotiva en la que Eduard expressa amb el cor com estima la seva professió i com la sordesa ha vingut acompanyada d’un mal moral encoratjat per un Departament d’Interior que el va donar de baixa i on “un mosso ha d’ésser un individu exemplar i sembla ser que ells pensen que un discapacitat no ho és”. Diu Eduard a l’entrevista que espera “que mai hi hagi un nen que es faci gran en mig d’un món que el deixi de costat per ser discapacitat”. Estem totalment d’acord.
El Mosso d’Esquadra Eduard Pascual, veí de la localitat de Llers a l’Alt Empordà, ha estat distingit com a finalista del internacional XII Certamen Literario Vargas Llosa NH de Relatos 2007 amb el relat “El Sonido Del Silencio”. El relat descriu, amb multitud de detalls, les incomprensions que pateix el protagonista del conte des que comença a quedar-se sord en la seva infància fins els nostres dies. El premi, que consta d’una dotació de 2000 euros i la publicació del relat, juntament a la resta de finalistes, serà lliurat en una gala commemorativa que es realitzarà a Madrid el mes de juny. Els premis seran lliurats per Mario Vargas Llosa.
Pascual, que pateix una discapacitat sensorial, va ingressar al Cos l’any 1995 i ha desenvolupat la seva tasca principalment a Investigació de Delictes. L’any 1998 patiria una malaltia que el va deixar sord paulatinament, fins que el 2005 va ser declarat discapacitat i apartat del Servei pel Departament d’Interior, tot i continuar en actiu administrativament.
En l’actualitat prepara un llibre de contes policials que espera finalitzar i editar abans que acabi l’any.
Saura apuja el sou als Mossos i paga la nocturnitat
MAYKA NAVARRO
BARCELONA
Després d’unes complicades negociacions, i un fort estira-i-arronsa amb els responsables de la Conselleria d’Interior, dimarts a la nit els sis sindicats dels Mossos d’Esquadra van acceptar de forma unànime l’última proposta de l’Administració: un increment salarial per als pròxims quatre anys (completat el gener del 2011) que implica una millora de 2.000 euros i un complement que reconeix la nocturnitat amb 1.250 euros més.
L’acord –que avui explicaran en una roda de premsa sense precedents perquè juntament amb Joan Saura compareixeran els representants del SAP, CAT-ME, SME-CCOO, SPC, APPAC i APESME– reconeix el compromís d’Interior per estudiar una reestructuració de tots els horaris que permeti reduir torns i atorgui més planificació i estabilitat als policies autonòmics.
Durant la llarga setmana de negociacions, en algun moment es va arribar a un punt mort i, encara que la manifestació mai va estar convocada oficialment, l’amenaça que centenars d’agents de paisà tornessin a sortir al carrer per exigir l’equiparació salarial amb els Bombers de la Generalitat, a la qual Saura es va comprometre en el seu discurs del dia del patró, va existir. De fet ja s’havia sol.licitat l’autorització per celebrar la manifestació demà, divendres. I una vegada més, la negociació ha sacrificat el pacte per regular la segona activitat, qüestió que els Mossos segueixen sense tenir resolta i que amb els anys, quan la plantilla envelleixi, es convertirà en un problema.
Una associació de mossos amb lesions cròniques s’enfronta a la conselleria
Són agents que no volen deixar de fer de policies i reclamen una plaça de segona activitat
SILVIA BARROSO Barcelona
Són mossos d’esquadra i no volen deixar de ser-ho, tot i haver tingut accidents o malalties que els han deixat seqüeles cròniques. L’Associació per la Integració Laboral – Mossos d’Esquadra amb Discapacitat manté un estira-i-arronsa amb el Departament d’Interior per aconseguir que el reglament de segona activitat, que la conselleria negocia amb els sindicats, busqui una sortida a la seva situació. Es queixen que l’administració vol arraconar-los en un cos auxiliar paral·lel que els encarregaria «tasques com les que fan els ordenances». En les pròximes setmanes compareixeran al Parlament per exposar el cas. … (llegiu l’article sencer al document en pdf que adjuntem)
