Quin millor dia com aquest, el dels discapacitats, per a recordar en Jordi

Comunicat núm. 16

Benvolguts companys de l’Associació:

Barcelona, 17 de novembre de 2008

.

Per a nosaltres no és gaire agradable fer aquest comunicat, ja que les circumstàncies que l’envolten no són reconfortants per a ningú.

.

Com be sabeu l’associació té l’obligació de defensar tots aquells companys, i a les seves famílies, que tinguin algun problema en relació a les discapacitats o atendre a aquells que tinguin dubtes en relació a tot allò que envolta a la segona activitat i que afecta a companys amb una disminució física o psíquica, així com a tots aquells que tinguin una incapacitat permanent. Moltes vegades aquesta tasca és feixuga, ja que veus veritables problemes socials i humans, i el que tenim són poques alegries ja que el Departament d’Interior no ens en dóna cap, ans al contrari, cada vegada són més negatives.

.

La família d’un company va designar com a portaveu el president de la nostra associació perquè es donés a conèixer el cas de seu fill i germà, en Jordi.

.

En Jordi era un company nostre que va patir una embòlia lleugera i l’INSS li va donar una incapacitat permanent total. El departament el va deixar abandonat. Va mirar de trobar feina de diverses coses, no en va trobar, va haver de reduir de forma dràstica moltes de les seves despeses. No podia suportar la seva dependència econòmica del seu pare i del seu germà, ja que era mantingut per ells, això el va fer caure en un forat negre del qual no en va sortir.

.

La família no pot entendre com el Departament d’Interior no va aplicar les mesures transitòries aprovades en el Parlament de Catalunya el 3 de maig de 2007. Hem de tenir molt en compte, llavors, que en Jordi podia haver estat treballant des del mes de maig de 2007 si s’haguessin aplicat.

.

La falta d’independència econòmica i el no poder complir amb les seves obligacions amb el seu fill i amb la família, van ser uns factors importants envers la seva baixa autoestima i la desesperança que van portar en Jordi a una situació de depressió greu.

.

La família del Jordi, vol que es conegui públicament pel mal tràngol que han passat al patir que en Jordi deixés voluntàriament aquest món el dia 23 d’abril de 2008, i el que volen és que aquestes situacions no tornin a passar, volen que el Departament d’Interior prengui consciència que els Mossos d’Esquadra són persones i no simples números, volen dir que tot el que ha passat i ha patit en Jordi al veure’s sense recursos econòmics, i amb una discapacitat que no era un impediment per a poder treballar, tenia solució i es podria haver evitat. Volen que tot això serveixi com a exemple del que no s’ha de fer, tenint en compte que en Jordi hagués pogut ser reubicat en una plaça en el cos de Mossos d’Esquadra o en un altre cos de l’administració adaptada a la seva discapacitat, si s’haguessin aplicat les mesures transitòries aprovades per aquest Parlament.

.

Tant de bo l’haguéssim conegut abans. Tant de bo haguéssim pogut lluitar junts. No t’oblidarem, company!

.

La junta de Govern.