Una sentència reconeix que el Departament d’Interior no respecta la Constitució ni altres lleis en relació a persones amb discapacitat

Aquesta és una sentència que s’ha guanyat recentment, es refereix a un company que va demanar i se li va denegar l’aplicació de la Llei 10/94 de la Policia de la Generalitat- Mossos d’esquadra en relació al passi a segona activitat per una incapacitat permanent per accident laboral. Transcrivim literalment com a mostra un extracte, concretament el fonament de dret tercer. No posem més dades perquè la sentència no és ferma i tampoc donem la nostra opinió, ens limitem a transcriure el que considera la sentència sobre el comportament del Departament d’Interior.

“TERCER.– Cal admetre també els restants arguments, doncs no hi ha dubte del dret general que assisteix a l’actor a la readaptació professional si s’estabilitza en una condició física i psíquica que li permet desplegar funcions útils. Aquest dret és expressió del dret al treball i a la readaptació professional (articles 35 i 40 CE), del dret a la integració de les persones amb disminució (article 49 CE), el dret a accedir i a mantenir-se en els càrrecs públics (article 23 CE) i, si es vol, la pròpia dignitat de la persona (article 10 CE). En aquest sentit es manifesta la abundant normativa emesa en relació al dret d’integració laboral de les persones amb discapacitats, com ara la Declaració dels drets dels impedits aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 9 de desembre del 1975 (article 7), el conveni nº 159 de l’OIT de 22 de juny del 1983 sobre readaptació professional i ocupació de les persones invàlides, la resolució del Consell de la Unió Europea de 27 de juny del 1974 per a la readaptació professional de minusvàlids, la Carta Comunitària de Drets Socials Fonamentals dels Treballadors de 9 de desembre del 1989 (article 26), la Resolució del Consell d’Europa de 17 de setembre del 1984 sobre rehabilitació de persones minusvàlides, la convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de 13 de desembre de 2006 ratificada el 23 de novembre de 2007 (article 27), el Conveni sobre readaptació professional i ocupació de persones invàlides de data 20 de juny de 1983 ratificat per instrument de 17 de juliol de 1990 i la Directiva 2000/78/CE, de 27 de novembre (articles 4 i 5), a banda de la Llei de 13/82 d’integració social dels minusvàlids i la Llei 41/03 d’igualtat d’oportunitats, no discriminació, i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat.

Una normativa abassegadora que imposava a l’Administració el deure d’esgotar les possibilitats d’integració del recurrent per la via de la segona activitat que és la legalment prevista a l’efecte en aquest cas.

Cal admetre també el motiu relatiu a la discriminació i la vulneració del principi d’igualtat, al menys en allò que es referix al cos de bombers que pot ser considerat un terme homogeni de comparació atesa la coincidència en el perfil de les facultats físiques exigibles i en la previsió del règim de segona activitat.”