Última hora

3 de desembre: Dia de les persones amb discapacitat

Mensaje del Secretario General con ocasión del Día Internacional de las Personas con Discapacidad

«Juntos en pro de un mundo mejor para todos, que comprenda la participación de las personas con discapacidad en el desarrollo» – 3 de diciembre de 2011

Han transcurrido treinta años desde que las Naciones Unidas observaron por vez primera el Año Internacional de las Personas con Discapacidad, que se centró entonces en el tema de la “Plena participación e igualdad”. Durante este lapso se han logrado adelantos notables en la tarea de dar a conocer los derechos de las personas con discapacidad y fortalecer el marco normativo internacional para la realización de esos derechos, desde el Programa de Acción Mundial (1982) hasta la Convención sobre los derechos de las personas con discapacidad (2006).

Cada vez más países se comprometen a proteger y promover los derechos de las personas con discapacidad. Sin embargo, aún quedan muchas tareas pendientes. Las personas con discapacidad presentan tasas más altas de pobreza y privaciones y la probabilidad de que carezcan de atención médica es dos veces mayor. Las tasas de empleo de las personas con discapacidad en algunos países apenas llegan a un tercio de las de la población en general. En los países en desarrollo, la diferencia entre las tasas de asistencia a la escuela primaria de los niños con discapacidad y las de otros niños fluctúa entre el 10% y el 60%.

Esa exclusión multidimensional representa un altísimo costo, no solo para las personas con discapacidad sino para toda la sociedad. Este año, la celebración del Día Internacional de las Personas con Discapacidad nos recuerda que el desarrollo solo puede ser duradero cuando es equitativo, incluyente y accesible a todos. Es pues necesario que las personas con discapacidad estén incluidas en todas las etapas de los procesos de desarrollo, desde el inicio hasta las etapas de supervisión y evaluación.

Corregir las actitudes negativas, la falta de servicios y el escaso acceso a ellos, y superar otros obstáculos sociales, económicos y culturales, redundará en beneficio de toda la sociedad.

En este Día Internacional de las Personas con Discapacidad, hago un llamamiento a los gobiernos, a la sociedad civil y a la comunidad mundial para que trabajen en beneficio de las personas con discapacidad, y colaboren con ellas, lado a lado, para alcanzar el desarrollo incluyente, sostenible y equitativo en todo el mundo.

COMENTARI D’AIL-MED:

EL DIA 3 DE DESEMBRE VA SER DECLARAT PER L’ONU COM EL DIA DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT

Des de l’Associació respectem, totes aquestes diades, la de les dones, la dels infants, la de la fam, la de la violència de gènere, etc., etc., és a dir, cada dia és el dia d’alguna cosa o d’alguns, però des del màxim respecte volem dir, encara que no sigui políticament correcte, que “NO SERVEIX PER A RES”, com algú diria clar i català. De què serveix portar un llacet de color si després fem tot al revés?

Però bé, ja que existeix nosaltres el que fem és recordar que hi ha companys discapacitats que ho estan passant malament, per una malaltia o per un accident laboral, i que en la nostra feina tot això crea molta inseguretat i moltes pors. Companys amb un pensament únic: Què em passarà? Podré continuar amb la meva feina? Perdré la feina? L’angoixa s’apodera d’ells i des d’aquesta associació ho sabem molt bé per tots els nostres afiliats.

Volem des de la nostra humil plataforma animar a tots el companys del cos que pateixin una discapacitat a no defallir, a aguantar com més pugueu, a fer el cor fort i, sobretot, a pensar que el que tu no facis o demanis ningú t’ho oferirà, a lluitar pels teus drets. T’has de bellugar i no estar-se quiet, no paris. Nosaltres amb aquesta associació volem posar el nostre granet de sorra i fer-vos arribar que sapigueu que estem i estarem aquí.

En aquest dia també volem recordar als funcionaris de moltes Policies Locals de Catalunya, a aquells que un accident laboral o malaltia els comporta, molt a pesar d’ells, una incapacitat permanent que en una majoria són en grau de total. Doncs bé, a molts Ajuntaments no saben o no volen saber que existeix la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat, que en relació al treball parla clarament de mantenir aquelles discapacitats adquirides en llocs de treball. Entenem que és prioritari aquest aspecte, és inadmissible que aquest Conveni de l’ONU formi part del nostre ordenament intern i es deixi a aquests Policies Locals sense feina, fixeu-vos en la “Ley 26/2011, de 1 de agosto, de adaptación normativa a la Convención Internacional sobre los Derechos de las Personas con Discapacidad”.

És molt lamentable que Ajuntaments com el d’Hospitalet de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i mols altres deixi sense feina als seus funcionaris de la Policia local per raó de discapacitat.

Ens detindrem en dos casos, el primer d’ells és l’Ajuntament de Barcelona, que no solament deixa el seus agents amb una discapacitat sense feina, sinó que a més te una norma que regula aquesta expulsió d’un lloc de treball vulnerant clarament la Jurisprudència del Tribunal Suprem i, per sobre de tot, la Convenció de l’ONU, que és d’obligat compliment al ser un Tractat Internacional que forma part del nostre dret i que obliga a modificar aquelles normes que el contradiuen.

Hores d’ara què podem esperar d’un responsable que creu que Barcelona és com New York? Nosaltres ja l’hem patit uns anys, que no us passi res companys de la Guàrdia Urbana que tingueu la desgràcia de patir una discapacitat, us volem aconsellar que reclameu i no us doneu per vençuts i als que esteu fora del cos per una discapacitat no us quedeu a casa, no consentiu que pel fet de tenir una discapacitat se us tracti com uns inútils, és possible que l’inútil sigui el que ho pensa i no té cap discapacitat. També de New York ve la Convenció de l’ONU i aquest document si que és d’obligat compliment.

En segon terme voldríem fer un comentari a una sentència que s’ha dictat en un Jutjat del Contenciós. Direm primer de tot que no és ferma i que s’ha presentat Recurs d’Apel·lació al Tribunal Superior de Justícia a la Sala del Contenciós Administratiu, dir també que la nostra confiança en la justícia vist el que tenim és molt poca per no dir cap, la qualitat d’algunes sentències deixen molt que desitjar, per no dir que son patètiques, fora de lloc i irreals.

Per raons de discreció, davant d’un futur intent de solucionar aquesta problemàtica, farem només unes indicacions de les barbaritats que ha reflectit la sentència en relació a un funcionari policial amb una incapacitat permanent total que l’únic que desitja és poder treballar i poder ser útil.

S’ha d’explicar que l’esmentada sentència consta de 4 fulls, distribuïts de la forma següent:

Primer full: consta el Jutjat, referencies i les parts en el procés, número de sentència i la data, segueix un paràgraf amb dades del magistrat, el procediment, núm. de recurs, les parts que intervenen, els lletrat, dicta sentència sobre la base del següent. Antecedents de fets, lletrat part actora, tràmits processals realitzats, total 24 línies, senceres 15.

Segon full: continua amb el final de la del full 1 en que s’han complert el procediment (palla). Continua amb els fonaments de dret, en el primer es diu contra quin acte de l’administració va el recurs i que la sol·licitud del company va ser desestimada, que el recurrent és funcionari i que té una incapacitat permanent total, indica una Sentència d’un Tribunal Superior de Justícia. Al final un total de línies 13, senceres 10. En la resta del full es limita a copiar la sentència citada.

Tercer full: còpia íntegra de la sentència citada, contrària al interessos del actor.

Quart full: còpia final de la sentència citada. Diu per fi el jutjador que com que és aplicable al cas desestimo el recurs, que no hi ha condemna en costes (solo faltaria) i, per fi, el gran final on decideix que desestima el recurs i confirma la resolució de l’administració (palla) dient que es pot interposar recurs (això si s’han de pagar 50 €), firma i publicació.

Buscar una sentència d’un òrgan superior i aplicar-la sense cap més raonament ni argumentació no es fer la feina per la qual estàs habilitat, és una presa de pel i un insult al ciutadà que reclama una tutela judicial i que considera que s’han vulnerat els seus drets. Més quan el Tribunal Suprem va dictar una sentència totalment contradictòria, en la que es manifesta que un agent de policia amb una incapacitat permanent total pot estar en segona activitat.

S’ha de parlar de que de la sentència del Tribunal Superior està copiat tot el fonament cinquè, que en cita la normativa de la Seguretat en relació a la invalidesa, parla de la normativa de funció pública de l’Estat, de la Comunitat Autònoma i de la policia local. En definitiva parla de tot sense ordre ni concert.

La sort que tenim és que la jurisprudència està canviant i les normes sobre la integració laboral cada vegada són més clarificadores. Una sentència exemplificadora és la STS recurs cassació 10418/2003 de 23 de maig de 2008.

L’informe sobre l’aplicació del Conveni diu coses molt interesants. En un principi, quan comences a llegir, sembla com si fes la pilota a l’Estat, però desprès és tot el contrari. És molt interesant que li doneu un cop d’ull. En relació al dret al treball diu:

“Derecho al trabajo (artículo 27)

45. Pese a la existencia de una serie de disposiciones destinadas a mantener empleadas a las personas con discapacidad, el Comité está inquieto por la baja tasa general de empleo de las personas con discapacidad.

46.  El Comité recomienda al Estado parte que elabore programas abiertos y avanzados para aumentar las oportunidades de empleo de las mujeres y los hombres con discapacidad.”

Finalment en aquest dia us volem agrair el suport donat.

Anuncis
About AILMED (434 Articles)
L'Associació per la Integració Laboral - Mossos d'Esquadra amb Discapacitats (AILMED), defensa la integració laboral amb igualtat i sense discriminació dels mossos/es d'esquadra que tinguin una discapacitat sobrevinguda perquè puguin realitzar altres funcions en segones activitats dintre del cos.

1 Comment on 3 de desembre: Dia de les persones amb discapacitat

  1. Bé, com a tot arreu, hi ha professionals que no es mereixen el seu pa de cada día. I és que com tot, a la judicatura, també ténen ovelles negres, no patiu. No patiu, perqué, el temps us va donant mica en mica la raó. Podem considerar que això ha estat, només, una pedra a la sabata.

    Continueu amb la gran tasca que esteu fent!!! Gràcies, us heu enrecordat un any més, del nostre dia, dia internacional dels discapacitats ( 3 de desembre).

    Només puc que encoratjar-vos per els propers temps…. m’agrada pensar més en ajustos que en retallades…. però que no sigui el col.lectiu de mossos/bombers/pl’s amb discapacitat, qui pagui els plats trencats…

    Expliqueu-nos de tant en tant com van les trobades amb el Dep. d’Interior… volem estar al corrent… del tarannà actual… ( jeje, això és una malícia…)

    Fins una altre ocasió!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: