Última hora

El TSJC ratifica una sentència que obliga a l’Administració a abonar les retribucions, cotitzacions, antiguitat i interessos a un company des de la seva baixa del cos el 28-11-07 per una incapacitat permanent fins a la seva incorporació el dia 1-11-09

Per a començar aquest any 2012 amb força us comuniquen el fallo d’una importantíssima sentència que ja és ferma i que ha guanyat Evaristo Camacho, un dels membres d’aquesta associació. Es tracta de la Sentència 147/2010 de 26 d’abril de 2010 del Jutjat Contenciós Administratiu 12 de Barcelona, que va ser impugnada per part de l’administració que resol:

“HE RESOLT estimar parcialment el recurs presentat pel Sr EVARISTO CAMACHO PIZARRO, declarar la nul·litat de la resolució impugnada, declarar que el recurrent havia d’haver estat destinat a una plaça de segona activitat amb efectes des de la seva baixa al cos, reconèixer el seu dret a percebre les retribucions corresponents en els termes esmentats al fonament de dret quart, així com els interessos legals, i reconèixer també a l’actor el dret a que se li computi el temps corresponent a tots els efectes respecte la Seguretat Social i respecte la seva antiguitat; i desestimar les restants pretensions, sense pronunciament sobre les costes processals.”

I ara el TSJC, Sala de lo Contencioso Administrativo Sección Cuarta Sentència 1270/2011 del 25 de noviembre de 2011, desestima el recurs d’apel·lació de l’administració i la condemna en costes amb aquest fallo:

“Que desestimando el recurso de apelación interpuesto por la Abogada de la Generalitat de Catalunya, contra la sentencia de fecha 26-4-2010, dictada por el Juzgado de lo Contencioso Administrativo nº 12 de Barcelona, en los autos de recurso de tal clase de que el presente rollo dimana, debemos confirmar y confirmamos dicha sentencia y aclaración a la misma, en todas sus partes, por ser ajustada a Derecho, con imposición a la parte apelante de las costas de esta alzada, hasta un máximo de 3000 Euros. “

El company va patir en 2006 un accident laboral que va tenir com a resultat l’amputació del seu braç esquerre, segons la sentència una disminució física que era “incompatible amb l’exercici de les funcions ordinàries del cos. Hom entén en aquest sentit que li corresponia el passi a segona activitat, passi que l’Administració li va denegar inicialment encara que posteriorment i un cop publicat el reglament que regula la situació que ens ocupa ha admès la pretensió, tot adscrivint al recurrent al lloc de treball no policial de tècnic bàsic de suport reservat a persones funcionàries del Cos de Mossos d’Esquadra en situació d’incapacitat permanent total”.

Amb aquestes places de tècnic de suport “el Decret 246/2008, de 16 de diciembre, sobre regulación de la segunda actividad en el Cos de MMEE, parece establecer la distinción” de les places de segona activitat, “pero, llámesele como se le quiera llamar, y habida cuenta de los términos en que se halla redactada la ley 10/94, y espíritu de la misma, no cabe duda de que todo ello globalmente, se refiere a la situación de segunda actividad que establece la ley y que debió serle reconocida desde el principio, como lo ha sido después” amb un Decret “que no era imprescindible ni constituía un requisito sine qua non para la aplicación de la ley”.

Per a atorgar la situació de segona activitat des d’un principi la llei 10/94 “era bien clara y no ofrecía ninguna duda de interpretación”, establia un procediment “con la suficiente regulación para hacer innecesario un desarrollo reglamentario que, obviamente, no podría ni podía ser contrario a la misma ni establecer una regulación distinta, sino sólo desarrollar sus preceptos”. És a aquest procediment de la llei al que l’Administració havia de subjectar-se, ja que “el règim de la segona activitat és el que està regulat a la Llei 10/94 i en el seu cas a la normativa que la pugui desplegar, no el regulat al règim de la Seguretat Social” i és que “la Llei 10/94 no preveu la incorporació del dictamen de l’INSS a l’objecte de resoldre sobre la segona activitat sinó que disposa d’un procediment propi d’avaluació a partir d’un tribunal mèdic constituït ad hoc (article 63.1) tribunal que ha de dictaminar d’acord amb criteris i paràmetres propis, això és, avaluant la capacitat del mosso/a i contrastant-la amb l’elenc de funcions i tasques que assumeix el cos”.

Entre aquestes funcions que assumeix el cos es poden distingir de les funcions ordinàries d’altres de “muy variada índole” que “podrían ser desempeñadas por el actor, unido al hecho de que, en su caso, podría haber sido adscrito a la prestación de servicios complementarios también de segunda actividad en el Cuerpo o en puestos de otros cuerpos de la Generalitat adecuados a su nivel y conocimientos, y ello desde el primer momento en que se le dio de baja, y no se hizo, por lo que no puede haber duda alguna de que le ampara la razón en su petitum”.      

En la sentència confirmada “no hi ha dubte de dret general que assisteix a l’actor a la readaptació professional si s’estabilitza en una condició física i psíquica que li permet desplegar funcions útils” i al respecte hi havia “una normativa abassegadora que imposava a l’administració el deure d’esgotar les possibilitats d’integració del recurrent per la via de la segona activitat que és la legalment prevista”. S’admet també a la sentència que ha existit DISCRIMINACIÓ I VULNERACIÓ DEL PRINCIPI D’IGUALTAT.

És una sentència fantàstica, molt ben motivada i raonada, indispensable per a entendre de què estem parlant quan ens referim a la segona activitat plantejada a la llei. Davant d’exemples com el de la sentència, no encertem a entendre com tota una Administració, que és qui ha (o hauria) de donar el màxim exemple davant de tothom en qüestions d’integració laboral de persones discapacitades, hagi actuat d’aquesta manera amb una persona que ha tingut la desgràcia de patir una discapacitat sobrevinguda al llarg de la seva vida laboral i que volia treballar, sentir-se part activa en la nostra societat, sentir-se útil, productiva, capaç, quan el que hauria d’haver fet és obrir totes les portes en lloc de tancar-les, facilitant en lloc de complicar el seu accés al treball des del principi.

Anuncis
About AILMED (437 Articles)
L'Associació per la Integració Laboral - Mossos d'Esquadra amb Discapacitats (AILMED), defensa la integració laboral amb igualtat i sense discriminació dels mossos/es d'esquadra que tinguin una discapacitat sobrevinguda perquè puguin realitzar altres funcions en segones activitats dintre del cos.

1 Comment on El TSJC ratifica una sentència que obliga a l’Administració a abonar les retribucions, cotitzacions, antiguitat i interessos a un company des de la seva baixa del cos el 28-11-07 per una incapacitat permanent fins a la seva incorporació el dia 1-11-09

  1. Moltes Felicitats Evarist, per fi has pogut aconseguir, un DRET COM LA COPA DE UN PINO, tornar a la feina….T’ho mereixes!!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: