Última hora

Sensacions d’un judici

El passat 23 d’abril va tenir lloc a l’Audiència Provincial el judici pels fets de l’Eixample al febrer del 2010.

He anat a molts judicis al llarg dels anys que porto exercint aquesta professió, però aquest era dels pocs on jo seia com a víctima dels fets. El judici és un moment en el temps i en l’espai, paral·lel a la realitat, aquesta és la sensació d’inici que vaig tenir. Tots els valors i les creences que fem servir de normal desapareixen dins d’aquest espai, no pots avenir-t’hi del que s’arribarà a dir sota el “mantra”: “Jura dir la veritat, (…)”.

Les sensacions són dolentes i les ferides físiques punxen, a la vegada que el cor batega fort com un timbal a les orelles, són sons de percussió que pugen al cap quan sents les paraules dels advocats i els tècnics de la Generalitat. El sons són encara més ensordidors quan parlen els acusats, amb un castellà gairebé incomprensible, dient allò que no pensen ni creuen…

De moment només puc dir com em vaig sentir, al costat  el meu company amb el seu posat seriós, estic segur que  pensava el mateix que jo, – “com s’atreveixen a dir  això?”…- I dir també que ara crec que, a més de l’armilla, m’he de posar una “cuirassa emocional” perquè a més de ferir-te el cos, aquesta feina et fereix l’ànima.

Reflexionant amb més tranquil·litat quan ja han passat uns dies, veig que aquest és un moment que empeny a actuar, no era la meva intenció batallar constantment, però des que em van disparar vaig ser conscient de la vulnerabilitat física que patim cada dia quan sortim a treballar, i el judici m’ha portat a veure que la precarietat es una taca d’oli que s’estén també a l’àmbit de la cobertura d’assegurances que en teoria ha de respondre en cas d’accidents i això sí que ens deixa del tot desprotegits.

No entenc els discursos que ho tapen tot amb la crisi, m’oriento per la sensació de que aconseguirem alguna cosa que altres jutgen impossible, una dotació i una cobertura d’assegurances de qualitat que ens protegeixi quan realitzem la nostra feina.

Ferran L., caporal de la Comissaria del Eixample i ferit amb arma de foc en una actuació policial (amb 53 perdigons al cos)

Advertisements
About AILMED (413 Articles)
L'Associació per la Integració Laboral - Mossos d'Esquadra amb Discapacitats (AILMED), defensa la integració laboral amb igualtat i sense discriminació dels mossos/es d'esquadra que tinguin una discapacitat sobrevinguda perquè puguin realitzar altres funcions en segones activitats dintre del cos.

4 Comments on Sensacions d’un judici

  1. ànims caporal!

    M'agrada

  2. Anim Ferran ja saps aqui soc pel que necesitis un salut i una forta abraçada!!!

    M'agrada

  3. Ànims Ferran!!, una abraçada d’un amic i company

    M'agrada

  4. Moltíssims anims Ferran, Sempre Fidelis a companys i millors persones com tu !!! una abraçada crack 😉

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: