La justícia no és igual per a tots

En l’anterior post us vam explicar la intenció d’aquesta associació, com a acusació particular en defensa dels drets dels companys ferits per trets amb escopetes de canons retallats en una intervenció en un prostíbul del carrer d’Aragó de Barcelona el 25 de febrer de 2010, de recórrer la Sentència de l’Audiència Provincial dictada el mes passat (Sentència AP de Barcelona, Sección Séptima, Rollo nº 15/2011-G, Sumario nº 1/2011, de 9 de maig de 2012).

Quan l’Audiència Provincial de Barcelona va dictar dita sentència el mes passat vam patir una gran decepció en estudiar-la i vam interposar l’anunci de recurs.

No podem acceptar les quantitats que la sentència condemna a pagar per responsabilitat civil. Un dels companys ha de ser indemnitzat amb 27.065,60 € més interessos, l’altre amb 51.679,25 € més interessos. Ens semblen unes quantitats  irrisòries i una mofa pel que han patit i patiran per la resta de les seves vides, ja que el plom no se li pot extreure, una qüestió que la pròpia sentencia reconeix.

Com ja vam dir, és sorprenent que no es vegi cap negligència en que l’administració no doti als agents de eines que creiem fonamentals en la feina policial com són unes armilles antibales efectives i utilitzables o en que va haver-hi importants deficiències i irregularitats en les comunicacions del 112 i un mal funcionament fins l’extrem que els agents, malferits, van haver d’acabar utilitzant el seus mòbils personals per a poder ser auxiliats.

Seguim considerant que tal com està muntat el 112, amb personal que no són membres del cos de mossos, comporta que puguin passar coses com aquestes en que les conseqüències les pagui el mosso com a professional de la seguretat que està directament en la intervenció i al que li pot arribar la informació esbiaixada o incorrecta.

Per tot això enteníem, i continuem considerant, que la Generalitat havia d’haver estat responsable civil, però lamentablement va ser absolta per part de la Sentència de l’Audiència Provincial i se’ns abocava inexorablement a anar en recurs de cassació al Suprem, fins i tot davant la sol·licitud per part nostra de la nul·litat d’una part del procés abans que es dictés sentència.

Però, fent un símil, un recurs de cassació al suprem és com jugar a la loteria, amb el risc que en el cas que no fos estimada la nostra petició de responsabilitat civil de la Generalitat podria tenir com a conseqüència que els companys hagin de pagar les costes.

Les costes de la Generalitat que s’haurien d’abonar si es perd el recurs van en relació al que marca el Col·legi d’Advocats de Madrid, que inclou Procurador  i Advocat de la Generalitat. Quant al procurador poden ser uns 2000 €, però el que es fa inassumible són les possibles costes que poden minutar els Advocats de la Generalitat, que cal recordar que són funcionaris i que cobren el seu sou perdin o guanyin, per tal motiu les costes són ingressades a la Tresoreria de la Generalitat.

En aquest cas la minuta d’Honoraris de l’Advocat de la Generalitat, en el cas de una possible condemna en costes, es calculen en funció a la quantitat que es demana com a indemnització per la seva responsabilitat civil (pels dos mossos es demanava 1.500.000 €), per tal motiu fent els càlculs surten aproximadament uns 48.000 €.

Demanar aquestes costes és legal, però no representen la realitat de la feina, ja que la feina és la mateixa tant si demanes 100.000 € com 1.000.000 €. Per tant, no podem compartir el que creiem que és una perversió del sistema amb la que es pot arribar a condemnar en costes absolutament desorbitades per una mateixa feina atenent a diferents quantitats demanades.

Entenem que no és raonable aquest nivell de costes, això ens obliga davant del risc a haver d’acabar pagant-les a no continuar amb aquest procés  ja que els companys no podrien fer front a una condemna en costes amb aquestes quantitats.

Davant de situacions com la dels companys, que tenen tot el dret del món a interposar un recurs en considerar que la Sentència no s’ajustava a dret, el desavantatge davant de l’Administració és aclaparador i humiliant. La justícia no és igual per tothom ni tothom està en igualtat de condicions quan no pots defensar els teus drets per por a unes costes que creiem un abús.

En conclusió, lamentant-ho molt, no formalitzarem el recurs de cassació davant de la Sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona, ja que els companys no podrien fer front a una possible condemna en costes.