Última hora

Incomplir una moció del Parlament de Catalunya pot comportar responsabilitat patrimonial de l’Administració per danys i perjudicis

Us fem partícips de 4 sentències importants que s’han guanyat per aquesta associació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Us mostrem una a tall d’exemple de les altres, ja que venen a dir el mateix.

Si fem una mica d’història, i mirem algun post que en el seu moment vam publicar sobre la marxa d’aquest tema, recordarem una època que arriba fins a la publicació i entrada en vigor del decret de segona activitat en la que mossos d’esquadra que per desgràcia van patir una discapacitat se’ls enviava cap a casa sense retribucions i adéu si au. L’excusa de l’administració era que la llei 10/94 de mossos establia la situació administrativa de segona activitat però que era necessari un decret que la reglamentés per aplicar-la. Si la creació d’aquest decret hagués trigat 20 anys més per exemple, o no es publiqués mai, doncs l’administració sembla que entenia que t’havies d’esperar pacientment.

Afortunadament avui tenim sentències que deixen clar que no feia falta cap reglamentació per a haver pogut aplicar la llei, que no s’havia de suportar un perjudici per falta de publicació d’un decret pendent ni més ni menys que des de la publicació de la llei de mossos l’any 1994. Com bé diu una sentència “la falta de actividad en el ejercicio de la potestad reglamentaria no puede justificar una infracción de una norma imperativa, máxime cuando dicha infracción lesiona los derechos de los funcionarios”.

Amb tot això, mentre s’aprovava un decret de segona activitat, no tenim cap constància de l’aplicació de cap mesura transitòria a cap agent del cos que les pogués necessitar en aquells moments, ni a molts mossos discapacitats que estaven en actiu al cos i continuaven abandonats a casa seva. Fins i tot  després que el Parlament de Catalunya va votar favorablement la Moció 8/VIII, apartat c), que va acordar “Continuar la negociació iniciada per a regular la segona activitat dels agents del Cos de Mossos d’Esquadra i, fins que no se n’acordi la regulació definitiva, aplicar mesures transitòries similars als d’altres cossos o forces de seguretat”.

Va ser en aquell moment, davant de la deixadesa de l’administració i d’haver-se votat la Comissió de Justícia i Dret del Parlament de Catalunya que sí que s’havien dut a terme mesures transitòries faltant a la veritat i deixant-nos astorats, en el que alguns dels nostres afiliats van demanar l’obertura d’un expedient de responsabilitat patrimonial i van haver d’anar a tribunals davant de les resolucions del conseller d’Interior Joan Saura.

Vam deixar molt clar en les reclamacions patrimonials d’indemnització per danys i perjudicis contra l’administració de la Generalitat de Catalunya, que van ser ocasionades per l’actuació, o millor dit la no actuació, de l’Autoritat i responsable màxim del Departament d’Interior SR. JOAN SAURA i LAPORTA, així que era a ell a qui es denunciava i sembla que amb les resolucions desestimatòries que ell mateix va firmar volia ser “jutge i part”.

Lluny d’un “control o cumplimiento de una Moción del Parlamento de Cataluña” la qüestió “era claramente una petición de responsabilidad patrimonial de la Administración derivada de la inactividad que había comportado el no adoptar las medidas transitorias que la moción incluía durante el tiempo que durara la tramitación del reglamento de segunda actividad (aprobación cuya competencia es exclusivamente del poder ejecutivo de la Generalitat, aunque deba someterse a los trámites procedimentales imperativos, entre ellos la negociación colectiva)”.

Sobre les declaracions d’inadmissió en les resolucions desestimatòries del conseller SAURA diu una de les sentències que “es absolutamente errónea y no se ajusta a lo peticionado en vía administrativa pues en modo alguno se impugnaba la Moción 8/VIII del Parlamento de Cataluña ni se pretendía controlar su cumplimiento, sino que se imputaba directamente (con razón o no) una responsabilidad patrimonial a la Administración pública por la inactividad derivada de la no adopción de medidas transitorias en favor de los funcionarios del CME que no podían seguir en primera actividad por padecer una incapacidad laboral, que eran tributarios de un puesto en segunda actividad que no se les había asignado por falta de regulación reglamentaria así como que tal inactividad que perdura en el tiempo lesionaba legítimos derechos retributivos y de otro orden (por la diferencia entre lo percibido y lo que hubiera podido percibirse y su correspondiente cotización a la seguridad social -con efectos de futuro)”.

També: “Y es que el eje central de esta problemática no es otra que la integración laboral de los miembros del CME que se hallan en una situación de incapacidad tal que no les permite el desempeño de su profesión pero que sí podrían llevar a cabo otras tareas, no estrictamente policiales, compatibles con su minusvalía”.

“No obstante y pese a la claridad de la petición, la Administración no la entendió, consideró que se estaba cuestionando el cumplimiento de una Moción del Parlamento de Cataluña y dictó una resolución de inadmisibilidad de la solicitud, la cual ha de ser declarada nula por lesionar derechos de contenido constitucional e impedir la continuación del procedimiento legalmente establecido”.

Així, els recursos dels nostres afiliats són estimats i això comporta la nul·litat de les resolucions dictades pel conseller SAURA, la retroacció de les actuacions a fi d’admetre a tràmit la sol·licitud i que s’obri expedient de responsabilitat patrimonial.

I aquí és on està per nosaltres la gran importància d’aquestes sentències, ja que s’obliga a l’Administració a que s’obri expedient de responsabilitat patrimonial perquè un funcionari no va complir amb el seu deure, va romandre inactiu i no va adoptar cap mesura transitòria que, fins i tot, li demanava una moció de tot un Parlament de Catalunya. Aquest funcionari és el conseller d’Interior.

Per tant, és a través de l’incompliment del deure com a funcionari on tenim la clau per demanar responsabilitat patrimonial davant de la inactivitat en no adoptar mesures incloses en mocions del Parlament de Catalunya. Ja està bé de tanta impunitat.

About AILMED (400 Articles)
L'Associació per la Integració Laboral - Mossos d'Esquadra amb Discapacitats (AILMED), defensa la integració laboral amb igualtat i sense discriminació dels mossos/es d'esquadra que tinguin una discapacitat sobrevinguda perquè puguin realitzar altres funcions en segones activitats dintre del cos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: