Crida a tots/es els companys/es amb fills/es amb discapacitat

Us presentem a Montse. Montse és una companya que té una filla amb discapacitat i, per tant, la seva vida està condicionada per les necessitats de la seva filla, que la necessita més que res al món. Quan es va posar en contacte amb l’associació i va exposar les problemàtiques que se li plantejaven en el dia a dia en la seva feina per l’atenció tan especial que necessita la seva filla, tots vam estar d’acord en que s’havia de treballar pels seus drets i de tots els companys amb la mateixa situació. A partir d’ara Montse col·laborarà amb l’associació en aquestes qüestions.

Recordem la síntesi del que va establir el Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas (Gran Sala), en el Caso S. Coleman contra Attridge Law. Sentencia de 17 julio 2008:

“En virtud de todo lo expuesto, el Tribunal de Justicia (Gran Sala) declara:

 1º.-  La Directiva 2000/78/CE del Consejo, de 27 de noviembre de 2000 ( LCEur 2000, 3383) , relativa al establecimiento de un marco general para la igualdad de trato en el empleo y la ocupación, y, en
particular, sus artículos 1 y 2, apartados 1 y 2, letra a), deben interpretarse en el sentido de que la prohibición de discriminación directa que establecen no se circunscribe exclusivamente a aquellas personas que sean ellas mismas discapacitadas. Cuando un empresario trate a un trabajador que no sea él mismo una persona con discapacidad de manera menos favorable a como trata, ha tratado o podría tratar a otro trabajador en una situación análoga y se acredite que el trato desfavorable del que es víctima dicho trabajador está motivado por la discapacidad que padece un hijo suyo, a quien el trabajador prodiga la mayor parte de los cuidados que su estado requiere, tal trato resulta contrario a la prohibición de discriminación directa enunciada en el citado artículo 2, apartado 2, letra a).

2º.-  La Directiva 2000/78 ( LCEur 2000, 3383) y, en particular, sus artículos 1 y 2, apartados 1 y 3, deben interpretarse en el sentido de que la prohibición de acoso que establecen no se circunscribe exclusivamente a aquellas personas que sean ellas mismas discapacitadas. Cuando se demuestre que el comportamiento no deseado constitutivo del acoso del que es víctima un trabajador que no sea él mismo una persona con discapacidad está relacionado con la discapacidad de un hijo suyo, al que el trabajador prodiga la mayor parte de los cuidados que su estado requiere, tal comportamiento resulta contrario a la prohibición del acoso establecida en el citado artículo 2, apartado 3.”

El cos de Mossos d’Esquadra és un cos solidari. Un bon exemple el podem veure en la col·laboració establerta recentment amb la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia, per promoure la donació de medul·la òssia entre el membres del Cos.

Un altre exemple també recent es va donar amb motiu del dia Mundial de l’Autisme. El cos es va sumar a la campanya “L’autisme parla. Encén la llum”, il·luminant de blau algunes comissaries d’arreu del territori i establint vies de contacte i diàleg amb associacions de persones amb trastorns de l’espectre autista amb l’objectiu de millorar l’atenció que rep aquest col·lectiu per part dels mossos.

Si som tan solidaris amb les persones de fora del cos, com pot ser que les que tenim a dins s’arribin a sentir desemparades? Està bé ser solidari amb persones i associacions de fora però, i les persones i associacions de dintre? Què passa amb nosaltres?

Us presentem la crida de la nostra companya en forma de carta:

Benvolguts/des companys/es

Faig una crida a tots/es els companys/es amb fills/es amb discapacitat.

Crec que la nostra situació familiar és per gràcia o desgràcia molt més complicada que la de qualsevol altre treballador/a  amb fills.

Cada dia hem de lluitar amb la discapacitat del nostre fill/a, cosa que ens comporta un desgast tant físic, com psíquic i emocional bastant elevat.

Crec per la meva experiència i opinions compartides que els pares i mares de fills/es amb discapacitat tenim uns nivells de preocupació diferents a gran part de la societat.

Tots tenim un objectiu comú i és com millorar la qualitat de vida del nostre fill/a.

Ja no pensem què serà quan sigui gran, quin esport vol practicar o quina activitat extraescolar li anirà bé, si escollirà uns bons amics… Sinó que el que pensem és en quina teràpia serà la millor, amb quin tractament millorarà si és que té possibilitats de millorar, si aquesta medicació li anirà bé, quin metge em toca visitar aquesta setmana, en que aquest mes no m’arriba el sou per pagar-li una altre sessió de psicòleg, logopeda, fisioteràpia o qualsevol altre.

Per tot això, i perquè crec que estem desunits i la unió fa la força, perquè crec que les nostres necessitats com a éssers humans ho requereixen, faig aquest escrit, per intentar reunir-nos, parlar, exposar idees i situacions i prendre decisions per poder plantejar a la casa, la nostra problemàtica.

Voldria que fos un treball en equip on tots hi participéssim de manera activa i que quan falli una peça del grup una altra se’n pugui fer càrrec .

Perquè sé que les nostres vides no són gens fàcils i hi ha molts dies que estem desmotivats o massa ocupats per fer-nos càrrec del que haurà de ser el nostre projecte.

Crec que necessitem millorar la nostra vida laboral urgentment, perquè som persones, persones amb molta càrrega familiar, persones treballadores però en certa manera discapacitades perquè tenim part de la nostra vida afectada per un trastorn, malaltia, síndrome, etc.

Us demano amb aquest escrit que us associeu a AILMED, i que a través d’aquesta associació que treballa per a mossos/es discapacitades ens posem “mans a l’obra“ per millorar la nostra qualitat de vida lluitant per millorar els nostres drets laborals i garantir-ne el compliment.

No és una lluita en contra de ningú ni de res, és més una explicació ben detallada de la nostra situació per a regular la nostra situació laboral.

Espero rebre noticies de tots vosaltres i que TOTS tirem endavant aquest projecte “MOSSOS/ES AMB FILLS /ES DISCAPACITATS “.

Montse Alemany

laurairut(arroba)hotmail.com

TIP 2942

USC Blanes