Última hora

La lliçó viària final: “donada la discapacitat ja no serveixes per al que et vam contractar”

La lliçó viària finalRecentment alguns membres de l’Associació de prevenció d’accidents de trànsit (PAT) van estar a l’ISPC davant de 42 mossos de trànsit exposant durant més d’una hora una desena de casos d’accidents i parlant sobre com evitar la victimització de les víctimes i familiars, com se senten les víctimes i les seves famílies davant d’un accident amb morts o lesions greus.

Un dels membres d’aquesta associació que va participar en aquestes exposicions va ser Jordi Morales que era Policia Local de Figueres (Alt Empordà) i l’alcalde d’aquest municipi, el ara Conseller de Territori i Sostenibilitat Sr. Santi Vila, se’l va treure de sobre en quant va tenir una discapacitat. Ja el coneixeu d’altre post en la nostra web.

Jordi Morales ha tingut doble desgràcia, va perdre el seu pare l'any 1982, a mans d'un conductor borratxo, i ell mateix va ser envestit per un borratxo quan anava en moto que el va deixar discapacitat amb un grau del 65%, barem de mobilitat reduïda i grau I de dependència.

Per acabar-ho d'adobar, quan es va recuperar del traumàtic accident va voler refer la seva vida i va demanar poder treballar en llocs de segones activitats contemplats a la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals de Catalunya, per exercir altres funcions que fossin compatibles amb la seva discapacitat, però el que es va trobar és que va ser repudiat. Ja no servia ni per treballar en el mateix cos ni en altres llocs de treball de la mateixa corporació local com permet la llei. O sigui, per a res. Era un discapacitat que feia nosa i ja no el volien.

Com ell mateix ens explica “l’alcalde de Figueres i ara Conseller de Territori i Sostenibilitat, sense ni tan sols reunir-se amb mi, i negant-se a fer-ho cada cop que ho he demanant, em va acomiadar, bàsicament amb l’argument “donada la discapacitat ja no serveixes per al que et vam contractar” em va arribar a dir el gerent municipal”.

Un aplaudiment dempeus si us plau! Plas, plas, plas! Quin gran tarannà! Quina gran sensibilitat! Quin gran exemple a la societat! Així és com integrem aquí els discapacitats! Els enviem a casa seva amb un llacet! Portem una persona discapacitada a donar discursos per conscienciar i que els mossos tinguin delicadesa quan hi ha un accident, per no victimitzar a les víctimes! Clar, això queda molt bé! Però i quan l’administració victimitza el seu propi treballador, amb una discapacitat per l’accident, i li nega el dret al treball? Això no té cap importància? Això no és victimitzar? Ah nooo! Això és que ja no serveix! Ja el tractem delicadament dient-li molt suau que desaparegui de la nostra vista, que no el volem ni veure. Que més vol? Treballar? Vaja morro que tenen aquests discapacitats! Volen treballar!? Que vagin a vendre cupons i no molestin!

Tot de portes obertes a la llei perquè Jordi pugui treballar fent altres funcions, però la resposta és: “ja no serveixes”. Quanta hipocresia! Fem xerrades per a dir que no els victimitzem, pobrissons! Però a la que pugui cop de peu al cul!

Cap del 42 mossos que estaven escoltant van intervenir. Cap pregunta. No es preguntaven, amb l’exemple d’un Policia Local davant, què passaria amb ells si tinguessin un accident patrullant per les carreteres catalanes i quedessin discapacitats? Cap dubte? Potser pensaven que a ells mai els podria passar una cosa així? O que a ells els tractarien molt bé perquè creuen la Generalitat en aquest casos “dóna exemple”? N’estan segurs d’això? I si no és així? Què en pensen?

Es pot pensar que un no es preocupa d’aquestes coses fins que li passen, però quan tens una feina de risc, quan cada dia estàs exposat als perills del trànsit i veus el que et pot passar, segurament un hauria de ser conscient i previsor i preguntar-se si està ben cobert a la seva feina o si a sobre de la desgràcia d’una discapacitat et trobaries maltractat o abandonat al voral amb quatre cèntims. Què creieu?

Tampoc veiem que la periodista a l’article que adjuntem li estranyin aquestes qüestions, potser no és interessant quan l’administració victimitza el seu propi treballador però sí als demés. Segurament és això…

I és que els policies que resulta que han d’evitar victimitzar a les víctimes d’accidents de trànsit resulta que poden ser victimitzats ells mateixos si l’accident el tenen ells, quan l’administració els gira l’esquena per quedar discapacitats i els diu que ja no serveixen quan perfectament els podrien integrar. Victimitzats doblement com en el cas de Jordi i, lamentablement, en moltíssims casos més a Catalunya.

Anuncis
About AILMED (434 Articles)
L'Associació per la Integració Laboral - Mossos d'Esquadra amb Discapacitats (AILMED), defensa la integració laboral amb igualtat i sense discriminació dels mossos/es d'esquadra que tinguin una discapacitat sobrevinguda perquè puguin realitzar altres funcions en segones activitats dintre del cos.

3 Comments on La lliçó viària final: “donada la discapacitat ja no serveixes per al que et vam contractar”

  1. Aquí us deixo un enllaç que resumeix el text al que no li cal més comentari…

    M'agrada

  2. Jordi Morales // 4 Juliol, 2013 a les 0:03 // Resposta

    ¿PARA QUÉ SIRVEN LAS LEYES?
    ‘Clase Inolvidable’ por el compañero en Facebook: “Robertocanas Cañas”

    Una mañana, cuando nuestro nuevo profesor de “Introducción al Derecho” entró en la clase, lo primero que hizo fue preguntarle el nombre a un alumno que estaba sentado en la primera fila: “¿Cómo te llamas?”
    “Me llamo Juan, señor”.
    ” ¡Vete de mi clase y no quiero que vuelvas nunca más! “- gritó el desagradable profesor.Juan estaba desconcertado. Cuando reaccionó se levantó torpemente, recogió sus cosas y salió de la clase. Todos estábamos asustados e indignados pero nadie dijo nada.

    “Está bien.. ¡Ahora sí! .¿Para qué sirven las leyes?…”Seguíamos asustados pero poco a poco comenzamos a responder a su pregunta: “Para que haya un orden en nuestra sociedad” “¡No!”.. contestaba el profesor “Para cumplirlas” “¡No!” ..
    “Para que la gente mala pague por sus actos””¡¡No!! … ¿Pero es que nadie sabrá responder esta pregunta?!”… “Para que haya justicia”, dijo tímidamente una chica.”¡Por fin!”.. ” Eso es… para que haya justicia.”… “Y ahora ¿para qué sirve la justicia?”Todos empezábamos a estar molestos por esa actitud tan grosera. Sin embargo, seguíamos respondiendo: “Para salvaguardar los derechos humanos” “Bien, ¿qué más?”, decía el profesor. “Para discriminar lo que está bien de lo que está mal”…”Para premiar a quien hace el bien.”
    “Ok no está mal pero… respondan a esta pregunta: ¿actué correctamente al expulsar de la clase a Juan?….
    “Todos nos quedamos callados, nadie respondía.”Quiero una respuesta decidida y unánime” ” ¡¡No!! “- dijimos todos a la vez. “¿Podría decirse que cometí una injusticia?”” ¡Sí!””Y.. ¿Por qué nadie hizo nada al respecto?…..¿Para qué queremos leyes y reglas si no disponemos de la valentía para llevarlas a la práctica?… Cada uno de ustedes tiene la obligación de actuar cuando presencia una injusticia.. Todos. ¡No vuelvan a quedarse callados nunca más!” “Vete a buscar a Juan”- dijo mirándome fijamente…Aquel día recibí la lección más práctica de mi clase de derecho.

    Cabe agregar….. “Todo lo necesario para que triunfe el mal, es que las personas de bien no hagan nada al respecto”.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: