Què passa en cas d’una incapacitat permanent?

El sindicat de mossos d’esquadra SME CCOO ha publicat a la seva última revista L’ESCAMOT, a la pàg. 40, un article realitzat per membres de la nostra associació. Agraïm molt l’interés d’aquest sindicat en publicar aquest article. Aquí el teniu:

Què passa en cas d’una incapacitat permanent?

Primer de tot s’ha de trencar amb un mite: NO tenim el mateix règim de protecció social que la policia nacional o la guàrdia civil, ells tenen el que es diu classes passives. Per tant, ha quedar molt clar que el nostre règim de protecció social és el règim general de la seguretat social, és a dir, és el mateix que qualsevol treballador. A aquest règim cotitzem cada mes per poder tenir una jubilació i altres prestacions, com pot ser una incapacitat permanent. Per tenir dret a una prestació ha d’haver-hi una cotització, si no tens el temps cotitzat establert no tindràs dret a cap prestació.

Volem destacar que en moltes ocasions les normes que regulen el règim general de la seguretat social parlen de contracte o que s’ha d’aportar un contracte, doncs bé aquests articles no ens són d’aplicació ja que nosaltres com funcionaris públics i, evidentment, no hem signat cap contracte.

Quan tens una malaltia o un accident és quan comença un camí que pot ser bastant tortuós, complicat i estressant en moltes ocasions i penseu que aquí no valen els galons, TOTS estem sotmesos a poder partir una malaltia o un accident.

És en aquest moment quan es dóna un mal endèmic que passa sovint en aquest cos i és que quan un porta una baixa molt sovint el primer comentari que se sent és: «vaja conte que té». Nosaltres partim de la base que el funcionari porta un document d’un metge, que si li ha fet serà per alguna cosa i creiem que no som ningú per posar en dubte cap baixa, les coses seran més fàcils per a tots. Algú podrà dir, que aquesta persona ens està enredant o que el metge és amic seu, ens és indiferent, no podem caure en aquest parany ni posar tothom al mateix sac, si ens enganya no és problema nostre, no hem d’entrar en aquest terreny.

Ho diem perquè en algunes ocasions hem vist aquestes actituds i resulta que el company de la baixa el que te és una malaltia greu i no ho sabem ni tenim perquè saber-ho, és la seva intimitat i ho hem de respectar. Quan després d’un temps resulta que aquest company és difunt ens quedem sense paraules.

Tant és si és malaltia o accident laboral, és important que sapigueu que les incapacitats permanents es donen per part de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), que pertany a l’Estat. És aquest organisme qui dicta la última resolució indicant el grau d’incapacitat o no, que pot ser parcial, total, absoluta o gran invalidesa, però també por dir que són lesions no invalidants. També intervenen altres organismes com l’Institut Català de la Salud (ICS), el teu metge del CAP i, en cas d’accident laboral, la mútua d’accidents.

Pot intervenir un organisme bastant “atípic”, del que per cert no podem estar gaire contents pel tracte que reben els companys que han de passar per les seves dependències, que és l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i Sanitàries (ICAM). Aquest organisme depèn del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i les seves funcions més importants són bàsicament que a partir d’un temps de baixa laboral et citen per revisió de la mateixa, també fan els informes per l’INSS indicant quin tipus d’incapacitat permanent consideren ells que tens. Tal com hem dit això es fa tant per malalties com per accidents laborals.

A nivell del nostre cos, entrant en matèria de segona activitat, si es sol·licita passar a aquesta situació, pot intervenir el Tribunal de segona activitat, del qual destaquem que no compartim ni la seva composició ni la forma de fer i a més no el considerem necessari. Una de les raons és que en aquest tribunal participa el servei mèdic de la Direcció General de la Policia i, a més a més, es fa participar també l’ICAM, hi ha intercanvi d’informació, per tal motiu tenen un informació mèdica molt important de tots nosaltres.

És a conseqüència d’aquesta relació tan «íntima» entre DGP i ICAM que en moltes ocasions s’ha donat el cas d’altes donades per l’ICAM dient que es dóna per recol·locació del funcionari en un altre lloc. Alta per recol·locació? Nosaltres pensàvem que les altes es donen per curació, no per recol·locació. Com és possible que em donin d’alta si continuo malalt o lesionat? Quina presa de pèl és aquesta? Tot això al ser desconegut per funcionari li crea molta angoixa que en molts casos agreuja el seu estat i es complica amb altres trastorns.

Arribat el punt, quan ja s’arriba a l’any de baixa, sigui per malaltia o accident, és l’INSS que permet prorrogar la baixa fins a 6 mesos més i les coses es comencen a complicar.

Penseu que cada vegada que tens una citació de l’ICAM has de portar un informe o informes actualitzats. La veritat és un procés que es viu com un malson, però s’ha de saber que la visita dura uns 5 minuts i moltes vegades ni et miren, fan unes preguntes demanant els informes i es queden amb alguna cosa, mai tot. Al final ja es rebrà una notificació de l’INSS, o des del mateix ICAM intentant que agafis l’alta voluntària i demanis recol·locació en segona activitat, és a dir, com hem dit abans, no es dóna l’alta en funció de la curació de les dolències que tens sinó que sembla que s’intenta fer en conjunt amb interessos de certes persones que estan a l’administració. Perquè? Diuen que et recol·loquen per evitar que assoleixis el grau de discapacitat que et pertoca? Sembla que sí, no? No volen discapacitats?

Suposant que malgrat el que hem dit al final l’INSS, pels informes rebuts, et doni una incapacitat permanent, s’ha de posar de manifest una qüestió de vital importància, que totes les invalideses poden treballar, a ningú se li pot denegar el dret al treball, que quedi clar: QUALSEVOL INVALIDESA, SI LA SEVA PATOLOGIA LI PERMET, POT TREBALLAR.

Hem de dir, que en el cas de una incapacitat permanent parcial, el que es fa és adequar el lloc de treball i és com si estiguessis en segona activitat, l’únic que passa és que no podràs concursar a segons quins serveis i en el cas d’ascensos tenim algun cas que se’l va declarar no apte.

Si et dictaminen una incapacitat permanent total, en aquest cos, et fan fora d’immediat. Fins i tot alguns hem hagut de sentir comentaris molt desagradables, com per exemple «buscat feina que estàs fora» o «ja no ets mosso». Corren molt per dir-te que tornis la credencial i la placa i, els que en tinguin, la seva arma particular, però en canvi ningú t’explica quins documents has d’omplir i que tens dret a una indemnització o medalla en cas d’accident laboral. Et donen de baixa de nòmina i cotitzacions i et deixen a casa teva abandonat amb l’etiqueta de «tarat». Espavila’t.

Una anècdota: hem dit abans que a nosaltres ens treuen les credencials i les plaques, doncs sabeu que donen placa i credencials al que treballen a la oficina antifrau? Impressionant no?

Recordeu que la Llei de cos de mossos de l’any 1994 regulava el tema de la segona activitat i que no ha estat regulada fins l’any 2008 i, per cert, molt mal regulada. És millor el decret de segona activitat de bombers que el nostre, es veu que un discapacitat a bombers és diferent a un discapacitat a mossos, té més drets que nosaltres, ells amb una incapacitat permanent total s’incorporen d’immediat en segona activitat.

En canvi amb nosaltres, els mossos, per tal d’evitar que les incapacitats permanents totals passessin a segona activitat com els bombers, es van treure del barret les places de tècnic de suport bàsic, intermedi o superior, que són un invent ja que a la Llei del cos no existeixen. Igual és que no existim, perquè van dir que estem en una plaça provisional fins que es creïn per llei en un futur. Que algú ens ho expliqui. Estem en «negre»?

Però bé, què hi farem, puc dir que quasi tots els que vàrem demanar aquestes places ho vam fer per necessitat, ja que és pràcticament impossible trobar feina amb una discapacitat i en el cos de mossos tenim moltes tasques que es poden fer de caràcter sedentari o no, tot en funció de la capacitat que tinguis.

Des de l’associació hem patit, les angoixes de molts companys abandonats a casa seva, de sobte sense nòmina, els problemes per no poder fer front al nivell de vida que tenies abans de la discapacitat, amb problemes en alguns casos per fer front a les hipoteques, al pagament del aliments dels fills, etc. La problemàtica és infinita.

Hem sentit a dir que al
 company que va perdre el
 braç algú del departament li
 va dir mofant-se que els dos
 anys que va estar fora del
 cos a casa seva podria
 haver après a tocar el piano
 o que en aquest cos tenir
 una discapacitat és un xollo.
Que simpàtics no? Vull que
 penseu com us sentiríeu 
vosaltres davant d’aquests
 comentaris. No és només
 enfrontar-te al fet tremendament traumàtic en
 la teva vida de perdre un
 braç, o qualsevol discapacitat, sinó a més trobar-te el menyspreu i el rebuig descarat a que treballis de gent del departament. No sé què fa més mal.

Vull recalcar que l’angoixa és extremadament important i a cadascun de nosaltres li afecta de diferent forma, però tenim una causa comuna: el tracte menyspreable que rebem!!

D’altra banda, quan et donen la invalidesa, a part de deixar-te a casa sense nòmina no et liquiden les vacances no fetes. En relació a això vull recordar que el 70 % aproximadament de les retribucions dels mossos són abonades per l’Estat, amb unes transferències de crèdit finalistes, és a dir, exclusivament destinades a pagar el sou del mosso. Llavors, on van aquests diners?

I és que et deixen a casa i has de ser tu qui demanis una plaça de tècnic de suport, no te la donen d’ofici com hauria de ser, i després pots esperar una eternitat amb l’excusa que tenen 6 mesos. Com és possible que es trigui tant? Amb una modificació a la RLT estaria tot fet, són ganes de fer les coses. Per cert, mentre aquí s’estan estalviant nòmines donant llargues i excuses resulta que els bombers en situació anàloga en un mes estan col·locats en segona activitat i no perden ni 1 cèntim.

Un altre punt important és que també et diuen que si no demanes la plaça de tècnic en el termini d’un any, o si tens una absoluta o gran invalidesa, s’obrirà un expedient de «jubilació forçosa». Però, què és això? Un altre invent per desfer-se’n de discapacitats? Això és una cosa surrealista que al nostre règim NO EXISTEIX, ja que el primer requisit per poder jubilar-te al règim general de la seguretat social és tenir 65 anys, tornem a repetir: EL NOSTRE RÈGIM DE PROTECCIÓ SOCIAL NO ÉS LES CLASSES PASSIVES DE L’ESTAT. Si us plau, deixin de barrejar règims.

Estem intentant que des de les més altes instancies del Departament, i fins i tot del Govern, s’adonin que no és forma de tractar-nos, que podem aportar moltes coses i que podem servir per moltes feines ja que no tot passa per estar operatiu.

Un cop incorporats en les places de tècnic de suport se’ns mira com a bitxos rars. Ara què som? En alguns llocs concrets ens hem trobat problemes, el tracte a nivell personal i laboral deixava molt que desitjar i hem hagut de demanar fins i tot canvi de lloc de treball. És així de trist. Això no és exclusiu de nosaltres, també afecta a companys que estan en segona activitat, amb alguns d’ells els hem hagut de tramitar fins i tot incapacitats permanents absolutes i l’INSS se les han reconegut, imagineu el seu estat.

Deixem per un altre «episodi» aprofundir en certes qüestions un cop incorporat i treballant, ja que hi ha molta cosa a dir.

Per finalitzar, un consell, mentre les coses es posen al seu lloc i d’una vegada se sàpiga com evoluciona tot (esperem que tot es vagi arreglant bé) en aquestes qüestions, millor no bellugueu cap paper, no demaneu res de res, intenteu passar desapercebuts i estar en llocs adaptats al que teniu i, sobre tot, sobre les vostres patologies com menys informació tinguin millor, ja que donar-la se us pot girar en contra, com hem comprovat en algunes ocasions.

Moltes gràcies.

Àngel Gómez-Quintero Mora Tip 1270

President AILMED

Evaristo Camacho Pizarro Tip 8378

Vocal AILMED