Última hora

L’agent discapacitat de Figueres porta el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans

figueres

Diari de GironaVa emprendre el 2009 la batalla legal per reclamar una segona activitat després de patir un accident i ser acomiadat

FIGUERES | G.TUBERT

El periple d’en Jordi va començar l’any 2008 quan va tenir un accident de trànsit. El 2009 li van reconèixer una incapacitat permanent en grau total i, aquell mateix any, l’Ajuntament de Figueres va resoldre mitjançant un decret d’alcaldia cessar-lo com a personal funcionari de l’Ajuntament desestimant, també, la petició que feia per tal que li atorguessin una plaça de segona activitat adaptada a la seva nova situació. Des d’aleshores ha anat als jutjats de Girona, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i, fins i tot, al Constitucional. Tot sense èxit. Ara ha decidit emprendre una nova batalla: ha portat el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). «Es tracta d’una demanda, ja no a l’Ajuntament, sinó a l’Estat i als tribunals espanyols perquè no han sabut aplicar la legislació espanyola ni l’europea vulnerant els meus drets», assegura. L’afronta amb els seus propis recursos però amb el suport i assessorament de l’Associació per a la integració laboral- Mossos d’Esquadra amb discapacitat ( AIL-MED). Es tracta del primer cas que porten tan lluny, convençuts que tenen raó i que Europa ho resoldrà.

L’agent i l’associació asseguren que el seu cas l’empara la llei de policies locals, amb la possibilitat de fer una tasca adaptada a les seves necessitats. El que es coneix com a «segona activitat». Però, fins al moment, només li ha donat la raó el Síndic de Greuges, que el 2011, tal com publicava aquest diari, va alertar en un informe que no se li podia denegar la petició sense convocar un tribunal mèdic. El defensor del ciutadà recordava que tot i que Figueres no tenia reglament que desenvolupés la l’article 43 de la llei «això no és un obstacle per a l’aplicació de determinacions legals que exigeixen l’emissió d’un dictamen mèdic». També instava a aprovar el reglament i a deixar sense efecte el decret pel qual s’acomiadava l’agent. I és que l’Ajuntament al·legava aleshores que no disposava d’aquest reglament municipal que desenvolupés la segona activitat per a la policia local. L’alcaldessa, Marta Felip, també va dir a posteriori que tot s’havia fet d’acord amb les recomanacions del secretari municipal, que els tribunals de moment no li havien donat la raó i que, a més, l’Estat no permetia fer noves contractacions i feia incompatible cobrar una pensió i, alhora, un sou públic.

En Jordi va presentar instàncies fins a esgotar la via administrativa. Va ser llavors quan va iniciar la judicial. Primer als Jutjats de Girona, després al TSJC i, finalment, al Constitucional, que va resoldre que no tenia «interès constitucional». Des de l’associació AIL-MED recorden que des de la primera sentència no es va aplicar bé la llei. «A la primera sentència del jutjat en síntesi diu que està «jubilat» i que és de Classes Passives de l’Estat, aplicant normativa que no és del Règim General de la Seguretat Social, i li aplica una norma del 1993 que es va deixar d’aplicar en passar els funcionaris al Règim General de la Seguretat Social, igual que qualsevol treballador. És a dir, li aplica una norma derogada tàcitament», expliquen. «Al TSJC la sentència del recurs d’apel·lació és encara pitjor», assegura el president de l’ens i advocat, Àngel Gómez-Quintero. Aleshores, va decidir presentar un recurs de nul·litat per vulneració de drets fonamentals amb un certificat de l’INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social) «on es diu que no se’l pot jubilar perquè no compleix els requisits». La interlocutòria, insisteixen, va «seguir amb la mateixa tònica». «Li van dir que si no podia accedir a la jubilació ordinària que ho fes per mitjà de l’Estatut bàsic de l’empleat públic que no existeix, que hi havia un avantprojecte de la llei de Policia Local de Catalunya –que no s’havia aprovat–, que no hi ha reglament i que, per tant, no es pot aplicar la llei de policies, sabent que la llei preval sobre els reglaments», insisteixen. De fet, Gómez-Quintero assegura que hi ha hagut altres sentències on s’ha donat la raó al policia per treballar en altres feines adaptades. «L’advocat en va aportar una del Suprem on a un agent de València li permetien treballar en tasques complementàries», afegeix.

En Jordi vol esgotar totes les vies. «Jo vull que es reconeguin els meus drets i poder tornar a treballar. Estem parlant d’una pensió del 50% del sou que tenia. Aquesta situació en què he estat cinc anys ha afectat la meva vida a tots els nivells», insisteix. Per això, ha presentat la demanda al Tribunal Europeu. Esperant, diu, que «el fet d’estar lluny del poder polític faci que es respectin les garanties i els drets dels discapacitats».

About AILMED (399 Articles)
L'Associació per la Integració Laboral - Mossos d'Esquadra amb Discapacitats (AILMED), defensa la integració laboral amb igualtat i sense discriminació dels mossos/es d'esquadra que tinguin una discapacitat sobrevinguda perquè puguin realitzar altres funcions en segones activitats dintre del cos.

2 Comments on L’agent discapacitat de Figueres porta el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans

  1. AQUÍ TENÉIS EL ANÁLISIS POLÍTICO DE santi vila, QUE SIENDO ALCALDE DE FIGUERES ME DESPIDIÓ (ahora es Conseller de la Generalitat -algo así como un ministro en una comunidad autónoma) QUE HACE UNA POLITÓLOGA:

    http://www.directe.cat/sabaroja/365444/per-entendre-santi-vila

    …/…
    Y ahora viene lo más importante, si Santi Vila abandonó la militancia republicana e independentista porque aquella ERC no era lo suficientemente de izquierdas, como terminó a CiU? Y aquí es donde aparece un nuevo mentor del ex alcalde de Figueres: Ramon Miquel Ballart, más conocido por ser el propietario del gran grupo de distribución alimentaria Grupo Miquel Alimentación SA. Grupo Miquel es un monstruo de la distribución alimentaria que ha crecido desde el Alt Empordà por todo el Estado con la gestión de la franquicia Spar, con centros mayoristas como Gros Mercat o líneas de exportación como Sabor Español. Además la familia Miguel o, como se les conoce en Figueres, los Hermanos Miguel, son dueños y señores de la Cámara de Comercio de Girona, que han dirigido desde la sombra mediante su sempiterno presidente Domènec Espadaler.

    Digamos que el actual Consejero simpatiza con el Grupo Miquel y de paso ejerce de responsable de Territorio. Esta relación le ha traído algunos problemas con Felip Puig, Consejero entre otras cosas de comercio, ya que Villa ha dado luz verde a nuevos proyectos de macro superficies comerciales con la oposición de éste. Véase como lo trataba el ARA

    La conversión milagrosa de nuestro Consejero de Territorio, de ERC a CiU pasando vertiginosamente por el socialismo de izquierdas, se produce por la vía de la distribución comercial, y son muchas las voces en Figueres y el Alt Empordà que relacionan su meteórica ascensión con el poder que el Grupo Miquel tiene sobre CiU y Artur Mas. Sólo así se puede entender la tolerancia que Artur Mas tiene con las salidas de tono del responsable de Territorio y el velo de silencio que la prensa gerundense ha extendido a CiU sobre su gestión al frente del ayuntamiento de Figueres.

    El influjo de los Canal y Miquel se nota con su persistencia en hacer la pelota al gobierno español hasta el punto de hacer el ridículo día sí y día también. Cada vez que el Ministerio de Fomento perjudica los intereses de Cataluña, Vila les ríe las gracias. El hecho de invitar a su lujoso boda con su compañero sentimental en el Casino de Peralada a la ministra Ana Pastor y su marido forma parte del guión. No es extraño que el único consejero que no asistió fuera Felip Puig. Una periodista madrileña que veranea en Formentera explicaba a viva voz desde la terraza del restaurante Ses Arenales los comentarios sarcásticos que el entorno de la ministra Pastor hacía sobre la famosa boda con su novio en Peralada y algunas situaciones grotescas que allí se produjeron ante la mirada atónita del Presidente de Cataluña y el gobierno en pleno. Esta es la visión que allí tienen, pero eso no importa mucho cuando se trata de cumplir con los dueños. Lo primero es lo primero que diría Pich y Pont y ahora el Grupo Miquel está entrando con fuerza en el mercado español.

    La distribución comercial a gran escala no es amiga de grandes cambios políticos y menos de una supuesta independencia de Cataluña. Vila trabaja por unos intereses que no parecen generales, más bien defiende la unidad de mercado español y acabar así con lo que la FAES llama el minifundismo comercial. La misma unidad que el PP usa y abusa para hundir el modelo comercial catalán, obstáculo en Cataluña para la barra libre para la especulación que conllevan las grandes superficies comerciales. En una conferencia en la Cámara de Comercio de Barcelona la pasada primavera dejó bien claro a quién se debían sus ideas cuando defendió la proliferación de las grandes superficies.

    El paso por tantos partidos diferentes, la influencia de las ideas preconcebidas contra el catalanismo de su mentor académico y los intereses económicos del Grupo Miquel nos pueden ayudar a entender la complejidad discursiva de la nueva figura emergente de la política catalana. Pero sobre todo nos ayudan a comprender que el calor mediático del que goza el joven político se debe a las brasas publicitarias de la distribución comercial. Incluso un diario que pretende ser serio como el ARA ha sucumbido a la campaña de promoción del Kennedy ampurdanés dedicándole un especial en el que aparecía con su pareja y actual esposo paseando dos perritos monísimos.

    Cuando todavía estamos haciendo examen de conciencia colectivo de lo que ha supuesto el modelo de gobierno de la familia Pujol para Cataluña, los intereses económicos de siempre se vuelven a rearmar para poner las cosas en su sitio.

    Aurora Almendros
    politóloga

    M'agrada

  2. Y COMO CONTINUACIÓN DEL ANÁLISIS POLÍTICO, AHORA LO QUE FALTARÍA CONFECCIONAR SERÍA UN ANÁLISIS PSIQUIÁTRICO INDEPENDIENTE: Los Psicópatas suelen meterse a políticos y/o altos cargos de empresas para conseguir sus fines.

    Son 1 de cada 100 ciudadanos.

    Yo conozco a algun@s, y tú ¿a cuantos te has encontrado? Protegerse de los Psicópatas (Capítulo REDES 436)

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: