Proposta de reglament de segona activitat per les policies locals
Fa uns quants anys alguns policies locals van acudir a nosaltres, ens consultaven a nivell legal quins passos havien de donar en relació a la segona activitat. Evidentment la nostra és una associació de mossos d’esquadra però no podíem negar l’ajut a aquests policies discapacitats.
Ens vam trobar que, en referencia a les policies locals que puguin patir una discapacitat, alguns ajuntaments no tenen desenvolupada la segona activitat, a pesar de que sí ho està a la Llei de Policia Local de Catalunya. Anys després de l’entrada en vigor de la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat així com d’altres normatives internacionals i de l’Estat en relació a la integració de les persones amb discapacitat, és intolerable, davant tota aquesta normativa aclaparadora, que a un policia local discapacitat se’l tracti diferent depenent de l’ajuntament pel que treballi.
Encara és més lamentable que en alguns ajuntaments que sí que ho tenen regulat un agent amb invalidesa per malaltia o accident laboral perdi la seva feina. Si bé és cert que hi ha algun ajuntament que complint amb el desenvolupament que marca la llei reubica als agents amb una incapacitat permanent total, tanmateix s’ha de destacar que són els menys i que la majoria defineix o aplica el passi a segona activitat des de l’exclusió de persones discapacitades per estar en situació d’incapacitat permanent. Una discriminació directa en identificar un col·lectiu al que s’exclou per raó de discapacitat.
Fruit de la cada vegada més estreta relació amb companys de la policia local va acabar naixent AILPOLD, l’associació germana de policies locals. Vam començar a anar a alguns ajuntaments defensant la integració d’aquests companys, alguns d’aquests ajuntaments es va interessar molt pels nostres suggeriments i vam acabar creant i adaptant un reglament de segona activitat per les policies locals amb les nostres propostes, tenint com a marc de referència el Conveni de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat i les indicacions del CERMI com a organisme oficial a Espanya de seguiment per promoure, protegir i supervisar la Convenció, que va realitzar un informe fantàstic al respecte.
Aquesta proposta de reglament ens la van començar a demanar altres ajuntaments i alguns sindicats. Us oferim el document, doncs pensem que pot ser molt útil per totes les policies locals i que pot servir, com a mínim, d’exemple i de model a seguir.
En el enlace que comparto tenéis la respuesta a la GRAN CUESTIÓN:
Feu clic per accedir a 02148678RD25822332.pdf
UNA INTERESANTE LECTURA PARA EL DÍA DE REFLEXIÓN de las elecciones municipales, autonómicas (y estatales cuando toque):
¿PUEDE UNA MALA PERSONA SER JUEZ o ALCALDABLE o candidat@ a president@ de tu comunidad autónoma o a president@ de gobierno?
El juez debe
decidir en equidad
entendimiento
dignidad
valoración
evaluación
crítica
criterios no siempre únicos, ni explícitos, ni claros, ni jerarquizados
con experiencia
ecuanimidad, objetividad e imparcialidad,
imprimiedo a sus sentencias de
la constitucionalidad de las llamadas libertades básicas
y derechos fundamentales del ser humano, en aumento
y con potenciación de las valoraciones con las cuales el juez sentencia, ya que estos conceptos no únicamente son vagos y ambiguos, sino también
dependientes de una concepción de lo bueno o de lo correcto.
EN DEFINITIVA, sólo se puede ejercer tales funciones SIENDO JUST@.
M'agradaM'agrada