Derechos Humanos y Discapacidad: Informe España 2014: La Generalitat de Catalunya vulnera la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat amb la seva policia autonòmica

La Generalitat de Catalunya vulnera la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat amb la seva policia autonòmica a la que li sobrevé una discapacitat que implica una incapacitat laboral, a la que se li nega l’accés a una segona activitat.

Exclusió i discriminació directa a persones amb discapacitat, greuge comparatiu, discriminació per motiu de discapacitat, etc., són vulneracions que es constaten al cos de Mossos d’Esquadra segons el duríssim informe del Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (CERMI) “Derechos humanos y discapacidad: Informe España 2014”. El CERMI elabora aquest informe, que descriu la situació dels drets humans de les persones amb discapacitat a Espanya, en qualitat de ser l’organisme independent nomenat per l’Estat Espanyol pel seguiment de l’aplicació de la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat.

La Generalitat de Catalunya, a través d’un decret de segona activitat, defineix el passi a segona activitat des de “l’exclusió indubtable i sense gradacions dels que estiguin en situació d’incapacitat permanent”, la qual cosa es constitutiva de “discriminació directa per quant identifica un col·lectiu de persones amb discapacitat al que exclou” . Hi ha normativa que és inclusiva i que “sí ho reconeix per altres cossos, com per al cos de bombers de la Generalitat” i també “hi ha reconeixements judicials en aquest sentit”, “una situació que suposa un greuge comparatiu i fins i tot discriminació” en donar “solucions diferents a supòsits de fet idèntics: la disminució de la capacitat” que marca la llei per poder passar a segones activitats.

També el decret establia diferències retributives pels que eren exclosos de les segones activitats per incapacitat permanent i passaven a places no policials, la qual cosa, “en la mesura que aquesta previsió normativa afecta a un col·lectiu de persones amb discapacitat identificada per la seva situació d’incapacitat laboral, podem parlar de discriminació per motiu de discapacitat, per quant davant una situació anàloga, una disminució de la capacitat, hi ha un tracte menys favorable”.

Per si fos poc, resulta que l’Avantprojecte de Llei de mesures fiscals, financeres i administratives per a l’any 2015 presentat al Parlament de Catalunya va pretendre, sense aconseguir-ho, “elevar a rang legal el Decret, aprofundint amb això aquesta discriminació i vulneració”.

El CERMI explica a l’informe que, davant aquesta situació, va remetre un escrit al President de la Generalitat que va ser respost via la Conselleria d’Interior. Però lamentablement constata que “la resposta manifesta un profund desconeixement tant de l’enfocament de drets humans com dels mecanismes de garantia de la igualtat i no discriminació”. La resposta parla de que el que es fa són mesures d’acció positiva, tanmateix l’informe explica que una mesura d’acció positiva no pot ser “mai la creació d’un sistema paral·lel amb menors garanties i que vulnera la igualtat i no discriminació”, que és precisament el que fa el Decret de segona activitat, que crea “una situació de desavantatge” per raó de discapacitat i, per tant, discriminació.

El CERMI constata també al seu informe que es vulnera la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat amb la policia local catalana a la qual li sobrevé una discapacitat, que implica el reconeixement d’una incapacitat laboral, ja que se’ls nega l’accés a la denominada segona activitat. Són “vulneracions a la igualtat i no discriminació en el dret al treball de les persones amb discapacitat”.

Mentre que la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de policies locals no estableix cap limitació o excepció del personal que pot sol·licitar el passi a segona activitat, es denega el passi o bé per inexistència de reglament o per l’inici d’un expedient de jubilació per incapacitat permanent. Així, el CERMI analitza a l’informe que “ha de tenir-se present que, precisament, les declaracions d’incapacitat emeses per l’INSS valoren la capacitat en relació a la professió habitual, per tant no valoren la capacitat en relació a segona activitat, aspecte que sí ha de valorar-se pel passi, precisament, com a garantia de la igualtat i no discriminació i per a la provisió dels ajustos raonables que siguin necessaris”.

En relació als desenvolupaments reglamentaris municipals que exclouen el passi a segona activitat als policies locals en situació d’incapacitat permanent reconeguda, l’informe posa com a exemple a l’Ajuntament de Barcelona i considera que es tracta d’una “il·legalitat normativa per vulnerar el principi de jerarquia normativa, per ser més restrictiu el desenvolupament reglamentari que l’establert per la llei”.

L’informe és especialment dur amb l’Ajuntament de Figueres, on a l’hora de debatre un reglament de passi a segona activitat va desoir l’enfocament de drets humans que estableix la Convenció, i va emetre un dictamen amb un text que defineix una “interpretació lliure i errònia de la Convenció”, que “obvia l’obligatorietat de la Convenció com a tractat internacional”, és més, “no és un text jurídicament vinculant, o almenys això es dedueix del dictamen elaborat”.

L’ajuntament de Figueres també “interpreta restrictivament la llei de policies locals de Catalunya i considera que la previsió de la mateixa de la segona activitat és només per els qui tinguin les seves capacitats disminuïdes, però en cap cas per els qui les hagin perdut completament com és el cas de les persones a les quals se’ls ha estat reconeguda una incapacitat. Precisament, aquest tipus de prejudicis que igualen discapacitat a incapacitat són una de les barreres mentals que més dificulten i impedeixen l’accés al mercat laboral de les persones amb discapacitat”.

La publicació es remet al Comitè de Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides, amb seu en Ginebra (Suïssa), com a màxima autoritat en el seguiment mundial de la Convenció. A més, a Espanya, el CERMI remet l’informe al Govern central, a les Corts Generals a través de la Comissió de Discapacitat del Congrés, a la Defensora del Poble, a la Fiscalia General de l’Estat i al Consell General del Poder Judicial.