EL PERIÒDICO: “Els discapacitats porten a les policies catalanes a l’ONU”

Denuncien que els Mossos i les policies locals marginen els agents afectats.

Censuren que els expulsin o els retirin la placa i siguin relegats a feines no policials.

FERRAN COSCULLUELA – GIRONA – El Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi) ha denunciat davant l’Organització de les Nacions Unides que els Mossos d’Esquadra i les policies locals de Catalunya –i més concretament, les de Barcelona i de Figueres (Alt Empordà)– «vulneren» la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CIDPD) aprovada per l’Assemblea General de l’ONU l’any 2006 i firmada i ratificada per l’Estat espanyol l’any 2007. Aquesta queixa està recollida a l’informe sobre drets humans i discapacitat a Espanya que és elaborat cada any per part d’aquest organisme.

Concretament, el Cermi considera que aquests cossos policials infringeixen l’article 27 de la convenció, en el qual s’estableix que les persones amb discapacitat «tenen dret a treballar en igualtat de condicions i sense discriminació en un entorn laboral que ha de ser obert, inclusiu i accessible». L’informe conclou que als agents de la policia local catalana als quals sobrevé una discapacitat «se’ls nega l’accés a la denominada segona activitat», que és una situació administrativa especial, que té com a finalitat poder destinar el personal d’aquests cossos a altres feines quan ho aconsellin raons d’edat o per la disminució de les seves condicions físiques.

El Cermi assenyala que la denegació per passar a aquesta segona activitat està motivada per la «inexistència de reglaments» que regulin aquest trànsit o, en altres casos, per l’existència d’una normativa municipal «que limita expressament aquesta possibilitat». Aquestes anomalies s’uneixen al fet que, en el cas d’algunes policies locals, la declaració d’incapacitat «permeti iniciar d’ofici la jubilació».

L’organisme que vetlla pels drets dels discapacitats, i que ha sigut nomenat pel Govern per al seguiment de l’aplicació de la convenció de l’ONU, posa d’exemple l’Ajuntament de Barcelona com un dels municipis el reglament del qual «exclou» el pas a aquesta segona activitat (llevat per als agents amb una discapacitat parcial), la qual cosa, segons la seva opinió, és «una il·legalitat».

En el cas dels Mossos d’Esquadra, l’informe denuncia que la regulació de la situació administrativa especial de segona activitat «estableix limitacions i excepcions» per passar a aquesta situació laboral i crea una figura nova d’«activitats no policials» destinada de manera exclusiva a aquelles persones a les quals els ha sigut declarada una incapacitat laboral permanent (n’exclou l’absoluta i la gran invalidesa, per a les quals no reconeix cap possibilitat de mantenir-se en actiu), la qual cosa contravé «el principi de jerarquia, i el d’igualtat i no discriminació». De fet, als agents discapacitats que continuen treballant se’ls retira la credencial i l’arma, se’ls prohibeix vestir l’uniforme i perden la plaça. Són considerats tècnics de suport no policial i se’ls ocupa en tasques alienes al cos.

Interior recorda que hi ha un compromís al Parlament per regular la segona activitat després del 27-S

PÈRDUA D’INGRESSOS / Vicenç Flores, president de l’Associació per la Integració Laboral de Policies Locals amb Discapacitat (Ailpold), afirma que la situació que s’està vivint a Barcelona està passant a la majoria de municipis i xifra en uns 25 el nombre d’agents afectats. A més a més de ser una «il·legalitat», Flores destaca que molts policies locals discapacitats pateixen una dràstica reducció dels ingressos al quedar-se sense la seva feina i percebre només la prestació per invalidesa, que pot passar a ser del 45% del sou que cobraven.

Àngel Gómez-Quintero, president de l’Associació per la Integració Laboral de Mossos d’Esquada amb Discapacitats (Ailmed), destaca que, en el cas dels Mossos, el fet que se’ls destini a activitats no policials és clarament «discriminatori» i, segons la seva opinió, no té cap mena de sentit, perquè aquests agents es podrien dedicar a tasques com la recepció de denúncies o altres ocupacions policials similars, que permetrien «alliberar» per a tasques de vigilància i patrullatge al carrer molts policies que en l’actualitat estan treballant a les Oficines d’Atenció al Ciutadà (OAC).

Fonts de la Conselleria d’Interior van destacar ahir que la proposició de llei que s’estava impulsant des del Parlament per regular el pas a la segona activitat dels agents discapacitats ha acabat «decaient» a causa del fet que quedava molt poc temps per acabar la legislatura. «Hi ha un compromís de tots els grups per reprendre-la un cop passades les eleccions autonòmiques», van afegir aquests mitjans, que van recordar que, després de l’arribada del conseller Jordi Jané a Interior, una de les primeres mesures que s’ha impulsat des del seu departament ha sigut mantenir reunions amb les associacions d’afectats.

---

prejudicis

Discapacitat no és incapacitat

L’informe del Cermi lamenta que alguns ajuntaments caiguin en «prejudicis» que equiparen discapacitat i incapacitat, ja que considera que és una de les «barreres mentals» que dificulten i impedeixen més l’accés al mercat laboral de les persones discapacitades.

Canvi d’especialització

Quan a algú se li declara una discapacitat total o absoluta, el que està dient el tribunal mèdic és que aquella persona no pot continuar fent el mateix tipus de feina que feia, com conduir una moto o ser agent antiavalots, però sí que pot fer altres tasques policials.

Jubilació forçosa o tècnic de suport

En moltes policies locals de Catalunya, les persones amb una discapacitat total sobrevinguda són obligades a jubilar-se de manera forçosa. Als Mossos no es jubila aquests agents, però se’ls retira la placa, l’arma i l’uniforme i se’ls destina a tasques no policials com tècnics de suport.

Inspecció de Treball ja va avisar

A l’abril, Inspecció de Treball ja va denunciar, en un informe remès a un jutjat que tramitava la denúncia d’un afectat, que la Generalitat discrimina i dispensa un tracte «restrictiu» als mossos que pateixen una discapacitat, encara que sigui en un accident que ha tingut lloc en acte de servei.

---

por de l’exclusió

Els agents amaguen als caps els problemes de salut

El president de l’Associació per la Integració Laboral de Policies Lo- cals amb Discapacitat (Ailpold), Vicenç Flores, i el responsable de l’Associació per la Integració Laboral de Mossos d’Esquada amb Discapacitats (Ailmed), Àngel Gómez- Quintero, coincideixen a l’hora de denunciar la «desconfiança» que tenen els agents de les dues policies catalanes a l’hora de facilitar les seves dades sanitàries als comandaments a causa de les polítiques que aplica la Conselleria d’Interior respecte de la discapacitat sobrevinguda.

OPERATS PER VACANCES / «Hi ha molts agents que s’operen del cor durant les vacances perquè els seus caps no se n’assabentin o que amaguen pèrdues de visió, problemes psicològics o altres afeccions per evitar que se’ls declari discapacitats. Tenen problemes de salut i no ho diuen, per evitar-se riscos i que els facin fora del cos», asseguren. Per corroborar aquesta dada, Gómez-Quintero explica que la gran majoria dels mossos refusen sotmetre’s a les revisions mèdiques voluntàries que els ofereix el cos. «Dels 17.000 mossos que hi ha a Catalunya, com a màxim passen els exàmens uns 1.700, perquè la majoria no se’n refien», insisteix.

Les dues associacions de discapacitats consideren que aquesta actitud posa «en risc» la seguretat dels agents i també la dels ciutadans. Amb tot, el nombre d’agents als quals es declara una discapacitat continua pujant. «Durant els últims tres mesos n’han entrat 21. Els envien a casa i triguen anys a recol·locar-los», lamenta Gómez-Quintero.

---

«El missatge és que no vals»

Policies locals i mossos discapacitats critiquen la manera com són apartats

El 20 de maig del 2009, l’agent de la Policia Local de Barcelona Vicenç Flores va rebre un avís perquè anés a atendre el que podia ser un cas de violència domèstica. Un individu estava agredint una dona al davant de la porta d’un supermercat del barri de Poblenou, al districte de Sant Martí. L’agent es va presentar al lloc dels fets amb tota la celeritat que li va permetre la moto policial que pilotava, però, desgraciadament, va patir un accident que li va deixar destrossat el peu dret. Malgrat que feia 10 anys que prestava servei i que havia acumulat una àmplia experiència treballant en mitja dotzena de policies locals de Catalunya, la Guàrdia Urbana de Barcelona el va jubilar de manera forçosa quan encar no tenia 30 anys, després que se li declarés una discapacitat total (quantificada emés del 33%). Fa tres anys que treballa a l’empresa privada i en l’actualitat porta a terme les fun- cions de tècnic de medi ambient, qualitat i prevenció de riscos labo- rals en una companyia.

«El missatge que em van donar és que no serveixo per a res. Com si per tenir un peu destrossat no pogués contestar a un telèfon o no pogués agafar una denúncia. Aquest és el missatge: no som persones», lamenta Flores sis anys des- prés, quan compagina la seva feina privada amb la presidència de l’associació que defensa els drets dels policies locals discapacitats. En el seu cas, es dóna la circumstància, a més a més, que els danys que va patir podrien haver sigut menors si en el moment de l’accident hagués portat el calçat «idoni» per anar en moto i no unes simples sabates. Limitacions imposades a causa de les restriccions pressupostàries d’un cos policial que també van afectar la moto que conduïa, ja que les sirenes que tenia no sonaven amb la intensitat necessària, segons explica Flores.

La setmana que ve, Flores presentarà una denúncia pel seu cas davant el comitè de drets humans de persones amb discapacitat de l’ONU, després que hagi tingut dues sentències contradictòries a Catalunya (va guanyar el recurs en primera instància però el TSJC l’hi va denegar posteriorment). L’organisme internacional que estudiarà el seu cas és el mateix que s’haurà de pronunciar sobre l’informe que ha elaborat el Cermi i que pot comportar la imposició de sancions a l’Estat espanyol.

Predicar al desert

«Des de l’any 2007 estem dient que no s’apliquen les directives europees ni la convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat. I el que és molt greu és que aquestes vulneracions estiguin sent permeses per determinats tribunals del contenciós administratiu», explica Àngel Gómez- Quintero, responsable d’Ailmed, l’associació que vetlla pels drets dels mossos amb discapacitat, a la qual estan adherits uns 2.000 policies.

Flores es va destrossar el peu a l’anar a atendre un cas de violència domèstica

«Com si no poguessis agafar una denúncia», diu aquest afectat, jubilat als 30

Aquest agent pertany a la primera promoció dels Mossos de l’any 1983. Durant les seves dues dècades de servei, va estudiar Criminologia i es va llicenciar en Dret. El 2003 va patir una caiguda estant de servei i es va fer mal a l’esquena i en un colze. Després d’una confrontació amb la mútua, que va al·legar que els seus problemes d’esquena eren previs a l’accident, li van declarar una discapacitat total del 45%. Va estar sis anys fora del cos i després de guanyar una demanda ha sigut readmès als serveis jurídics dels Mossos. «M’havien d’aplicar la llei i recol·locar en segona activitat, però en realitat no estic fent tasques policials. El que ens dol més és quan ens retiren la placa, l’arma i l’uniforme. Això no s’oblida», comenta.