Última hora

El TSJC afirma que el departament d’Interior ha produït danys morals a mossos d’esquadra amb discapacitat

L'aflicció del funcionari discapacitat, com a conseqüència del temps d'espera excessiva sense que li fos assignat un lloc en segona activitat, hi cap dins del dany moral

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sala del contenciós administratiu, secció quarta, ha dictat 4 sentències favorables a membres de la nostra associació en les que es reconeix que  l’administració els ha produït danys morals com a conseqüència del temps d’espera excessiu que han hagut de suportar els funcionaris afectats amb una incapacitat sense que els fossin assignats uns llocs en segona activitat, a finals de l’any 2007.

Antecedents

Al 2008 alguns membres d’aquesta associació van interposar una reclamació de responsabilitat patrimonial per danys i perjudicis davant la deixadesa de l’administració en l’aplicació d’una Moció de maig de 2007 aprovada per tots els partits, en la que el Parlament instava al Govern a: “Continuar la negociació iniciada per a regular la segona activitat dels agents del Cos de Mossos d’Esquadra i, fins que no se n’acordi la regulació definitiva, aplicar mesures transitòries similars a les d’altres cossos o forces de seguretat”.

Aquestes mesures transitòries eren pels agents que estaven en actiu al cos i continuaven abandonats a casa seva per part del govern per una discapacitat.

Davant la nostra petició de responsabilitat patrimonial, el Departament d’Interior va  dictar una resolució signada pel propi Conseller rebutjant obrir expedients de responsabilitat patrimonial per danys i perjudicis. Posteriorment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sala del contenciós administratiu, secció quarta, va dictar 4 sentències favorables i  va ordenar que es tramitessin aquests expedients de responsabilitat patrimonial per part de l’administració.

Un cop tramitats per fi els expedients de responsabilitat patrimonial i dictades les corresponents resolucions, es van interposar recursos contenciosos administratius contra les resolucions del Conseller d’Interior, doncs es desestimaven les reclamacions de responsabilitat patrimonial per danys i perjudicis causats per presumpte incompliment de la moció 8/VIII del Parlament de Catalunya al Govern de la Generalitat sobre mesures relatives al cos de mossos d’esquadra, i en concret el relatiu a la regulació de la segona activitat dels agents de la policia autonòmica.

Alguns trets de les recents sentències del TSJC

Fruit d’aquests recursos contenciosos administratius, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat 4 sentències de les que destaquem alguns trets, malgrat que no tenen desaprofitament de principi a fi. Com són molt similars us oferin una de les sentències a tall d’exemple:

Sentència TSJC Danys morals

Les sentències reconeixen que “si bien es cierto que la Administración obligada por otra sentencia ha resarcido los emolumentos correspondientes, por la regularización de los efectos económicos administrativos, quedarían pendientes los daños morales ocasionados durante más de un año por falta de aplicación de las medidas transitorias”.

Val la pena destacar del que estableixen les sentències quan es parla de “la finalidad de la segunda actividad, que permite al Mosso d’Esquadra mantener el mismo poder adquisitivo (sin olvidar que mediante el desempeño de una profesión sigue sintiéndose útil para la sociedad) que no queda limitada en los términos que argumenta la Administración. En este sentido hemos de reiterar en el caso de los Mossos d’Esquadra que el riesgo de sufrir un daño o lesión es inherente al desempeño del servicio (incluso en el servicio ordinario). Y es dicha penosidad la que justifica la discriminación positiva que tiene su razón de ser en que si se produce el evento dañoso se han de agotar todas las posibilidades para que el funcionario pueda ser recolocado, obteniendo no sólo una compensación económica (pues se le respetan sus retribuciones como si estuviera en activo) sino también una ocupación acorde y respetuosa con su dignidad”.

Es deixa clar que “cabe afirmar que en este caso la actuación de la Administración al demorar su reconocimiento de capacitación para el desempeño de un puesto de segunda actividad ha vulnerado el principio de confianza legítima del funcionario que se halla en una circunstancia de necesidad vital de desplegar una vida útil y activa”.

“la actuación de la Administración al demorar su reconocimiento de capacitación para el desempeño de un puesto de segunda actividad ha vulnerado el principio de confianza legítima del funcionario”

En conclusió: “no cabe duda que las circunstancias que rodean al mismo permite afirmar, aún sin exigir una prueba más completa teniendo en cuenta la dificultad que rodea a los daños morales y que la Administración ya reconoce, la aflicción del funcionario como consecuencia del tiempo de espera sin que le fuera asignado un puesto en segunda actividad, lo que cabe dentro del daño moral, entendido como impacto o sufrimiento físico o espiritual consecuencia de aquella inactividad administrativa la cual, razonablemente, ha producido una tensión e incluso ha podido ser entendida como una agresión directa al acervo espiritual.

“la aflicción del funcionario como consecuencia del tiempo de espera sin que le fuera asignado un puesto en segunda actividad, lo que cabe dentro del daño moral”

En definitiva, la espera excesiva que ha tenido que soportar el funcionario afectado por una incapacidad (derivada de un acto de servicio) para el desempeño de las funciones de su Cuerpo hasta que se reguló la situación de segunda actividad para los funcionarios del Cuerpo (por mandato del legislador autonómico) junto con la finalidad que tal regulación persigue que es conseguir la plena indemnidad para aquellos funcionarios Mossos d’Esquadra que no puedan desempeñar su originario puesto de trabajo pero sí otro en segunda actividad – como es el caso- dignificándole y dándole satisfacción personal (siempre que no sufra una incapacidad no tributaria de jubilación) convierte el daño moral en antijurídico, y separado del daño material satisfecho con las retribuciones, atendido el periodo de tiempo que ha requerido para su satisfacción”.

Reflexions

Sentències com aquestes ens han de servir per veure amb quin nivell ètic ha tractat, i tracta, el departament d’Interior i la Direcció General de Policia als mossos d’esquadra que per desgràcia seva han tingut una discapacitat sobrevinguda. Un tracte “exquisit” tolerat per alguns. En comptes de discriminació positiva hem tingut vulneració del principi de confiança legítima del funcionari, aflicció, danys morals, impacte o patiment físic o espiritual, tensió, agressió directa al patrimoni espiritual… I encara hem d’aguantar que ens diguin que hem d’estar agraïts que es dignin a deixar-nos treballar. Aquest és el tracte lamentable que ens mereixem les persones amb discapacitat d’aquest cos?

About AILMED (399 Articles)
L'Associació per la Integració Laboral - Mossos d'Esquadra amb Discapacitats (AILMED), defensa la integració laboral amb igualtat i sense discriminació dels mossos/es d'esquadra que tinguin una discapacitat sobrevinguda perquè puguin realitzar altres funcions en segones activitats dintre del cos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: