Última hora

L’aplicació de la segona activitat continua sent un nyap

Article publicat a la nova revista NEW SME pel sindicat de mossos d'esquadra SME

Us fem arribar l’article publicat a l’edició número 1 al desembre de 2015 de la nova revista NEW SME, publicada recentment pel sindicat de mossos d’esquadra SME. Al 2015 aquest sindicat ens va demanar un article per explicar com estava la situació de segona activitat al cos de mossos d’esquadra. Aquí el teniu:

 portada revista new smeL’aplicació de la segona activitat continua sent un nyap

Tots sabeu que es pot passar a segona activitat per l’edat, per disminucions físiques/psíquiques, en les que s’englobaria una incapacitat permanent parcial,  i que, al marge, es contemplen unes places (que no sabem d’on han sortit) anomenades “tècnic de suport” per un col·lectiu determinat, concretament per les incapacitats permanents totals.

I què passa amb la resta d’incapacitats permanents reconegudes per l’INSS? En concret la incapacitat permanent absoluta i la gran invalidesa. Malgrat que poden treballar (el panorama normatiu ha canviat molt els darrers anys), segons el decret els correspon una“jubilació forçosa”. Això és a causa, segons el departament, de que s’aplica l’estatut basic de l’empleat públic (EBEP), encara que és incongruent aplicar una figura de “jubilació” que només té sentit en el règim de classes passives i, en canvi, pels càlculs pertinents aplicar el règim general de la seguretat social, on l’única jubilació establerta és per edat.  És a dir, aplicació de dos lleis diferents (dos règims diferents de protecció social alhora) per una mateixa situació, la finalitat com sempre està clara: es busca perjudicar al funcionari.

El tres procediments per passar a segona activitat, comparteixen disfuncions comunes. Per exemple:

.- no es pot concursar per un altre lloc.

.- no es pot concursar a una especialitat adaptant el lloc a les disminucions.

.- no es pot concursar per poder ascendir.

.- pèrdua de nivell.

.- pèrdua de retribució de l’especialitat.

En síntesi, pel fet de tenir una edat, una disminució o una total, la teva vida professional ha quedat estancada, i no diguem amb una absoluta o gran invalidesa, pels que ni es contempla que es pugui treballar.

Un altre problema que tenim és en referència als llocs de treball de segona activitat, un problema que també es comú a tots tres procediments de passi a aquesta situació i respecte al que podem trobar verdaderes incongruències. Per exemple:

.-Destinar a una peixera amb uniforme sense arma o de paisà o amb una total.

.-Personal amb disminució que es queda sol a una comissaria.

.-Mossos als que fan dependre d’administratius.

.-Mossos amb destí a 2 hores del domicili amb el risc que comporta, ja que en alguns casos no poden conduir.

.-Mossos en servei d’armes quan és passa per edat.

.- Mossos que fan les mateixes funcions que abans de estar en segona activitat.

La llista pot ser infinita i us podem assegurar que la realitat supera la ficció.

Volem que pareu atenció en el que diu la Convenció de l’ONU dels drets de les persones amb discapacitat, en vigor des de principis de l’any 2008 i que és d’aplicació directa en el nostre dret intern:

En el seu article 1 ens diu: “Les persones amb discapacitat inclouen aquelles que tinguin deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini que, en interaccionar amb diverses barreres, puguin impedir la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les altres”.

Com és de tota lògica aquesta definició afecta a les diferents categories que contempla el decret de segona activitat. Hi haurà moltes persones que poden encaixar amb aquesta definició. Fins i tot, amb aquest article i tenint en compte també les normes de la Unió Europea, tenim que dintre de les diferents categories hem d’incloure aquelles famílies amb mossos/es d’esquadra que tenen un fill amb discapacitat, doncs els drets de la persona amb discapacitat, del fill,són extensibles als pares, com si ells mateixos pateixin la discapacitat, per tal motiu es fan necessaris el ajustaments a la feina per cuidar al seu fill.

Ningú demana regals, solament treballar i poder fer ajustaments en funció de les disminucions que es tinguin, és una qüestió solament de voluntat política i saber com tractar aquestes situacions i a aquestes persones, cosa que en moltes ocasions posem en dubte. Però, com es pot fer si el propi decret que ho regula fa aigües pet tot arreu?

Mireu, una de les coses que vam fer recentment és sotmetre el Decret 246/2008 de segona activitat a l’escrutini del CERMI, com a organisme oficial a Espanya de seguiment per promoure, protegir i supervisar la Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. El resultat: veu discriminació per motiu de discapacitat per part del Departament d’Interior.

Per què? Perquè, entre d’altres qüestions, diu el CERMI en un informe al respecte (que podeu trobar en la nostra web), que aquest Decret inclou limitacions i diferències de tracte no contemplades en la Llei 10/1994, al passi a una segona activitat de les persones que estan en situació d’incapacitat permanent total, per les qui, innovant i creant un figura inexistent, preveu el passi a llocs no policials. D’altra banda, diu, el Decret no contempla possibilitat alguna per a les persones a les quals se’ls hagi declarat una incapacitat permanent absoluta o de gran invalidesa, per les qui crea una situació més greu ja que no els dóna cap opció de permanència en actiu.

Diu també que aquest Decret, separant-se de nou de la Llei 10/1994, i des de la figura ex novo que crea, modificava els drets retributius dels Mossos/es que passin a activitats no policials. Aquest sistema retributiu per a incapacitats, en la mesura en que afecta a un col·lectiu de persones amb discapacitat identificada a través de la incapacitació, podem parlar de discriminació per motiu de discapacitat, ja que davant una situació anàloga (una disminució de la capacitat) hi ha un tracte menys favorable.

I constata que definir o aplicar el passi a segona activitat des de l’exclusió dels funcionaris amb incapacitats permanents, tal com fa el Decret 246/2008, constitueix discriminació directa en identificar un col·lectiu de persones discapacitades al que exclou. Davant del requisit de disminució psicofísica que marca la Llei 10/1994 de Mossos d’Esquadra per passar a segona activitat, el Decret 246/2008 que la desenvolupa marca solucions diferents si dita disminució ha donat lloc a una incapacitat. Això suposa un greuge comparatiu i discriminació, doncs es donen solucions diferents a supòsits de fet idèntics.

També recentment Inspecció de Treball s’ha pronunciat i ha emès un informe on constata coses tan extremadament greus com que han restringit “l’accés a la plena ocupació a treballadors discapacitats en comparació  amb treballadors sense cap discapacitat” i que s’ha legislat “de forma contrària a  la norma general”, parla de “tracte desfavorable i directe amb el col·lectiu de  mossos ocupats en un lloc de suport  i titulars d’una incapacitat permanent», diu que una part derogada del decret, que afectava la disminució de la retribució, era “un sistema retributiu més restrictiu respecte al general” per a persones discapacitades, diu que el decret és una “regulació restrictiva” que vulnera l’article 35 de la  Constitució sobre el dret a la plena ocupació, també reconegut per als  discapacitats que tinguin la incapacitat permanent total.

En fi, al·lucinant que això passi en un cos de policia.

Per ser recol·locat en segona activitat no hi ha temps d’espera, tanmateix en aquest moment tenim 17 companys esperant la reubicació en places de tècnic de suport, algun d’ells ja porta més de 2 anys esperant a casa seva. Sembla surrealista, però segueixen en actiu al cos encara que donats de baixa de cotitzacions i nòmina. Tenim companys treballant entre 3 hores i 4 hores al dia com a màxim amb reducció forçosa de retribucions, tenim companys destinats lluny del seu domicili, tenim companys que pateixen tractes denigrants, alguns fins i tot per part de comandaments i altres per membres de la mateixa escala, tenim companys amb malalties amagades…

Què més fa falta per adonar-se de les situacions de discriminació tan greus que patim en aquest cos? Es pot treballar tranquil en una feina d’alt risc sabent el tracte que et donaran i el futur que t’espera si et passa alguna cosa?

La unitat fa la força, tots a una: avui soc jo però demà pot ser tu.

Treballem per tots.

About AILMED (400 Articles)
L'Associació per la Integració Laboral - Mossos d'Esquadra amb Discapacitats (AILMED), defensa la integració laboral amb igualtat i sense discriminació dels mossos/es d'esquadra que tinguin una discapacitat sobrevinguda perquè puguin realitzar altres funcions en segones activitats dintre del cos.

1 Comment on L’aplicació de la segona activitat continua sent un nyap

  1. la casta esta instaurada a la direccio general de la policia.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: