Última hora

Carta als partits sobre el secret professional dels metges i la privacitat de dades mèdiques

Tant el conseller d’Interior com el Director General de la Policia s’han manifestat a favor de que certes malalties siguin conegudes per l’administració

El dia 25 de maig hi haurà al Parlament de Catalunya una compareixença del director general de la Policia davant la Comissió d’Interior per a informar sobre els fets que van tenir lloc a Sant Feliu de Llobregat el 14 d’abril de 2016 i sobre el protocol aplicat amb relació a aquests fets.

En relació amb aquest tema estem en contra que es comuniqui a l’administració el motiu de les baixes mèdiques, ja ens vam pronunciar a TV3 recentment sobre el secret professional dels metges i el dret a la privacitat de les dades mèdiques i també vam expressar la nostra opinió en el post titulat “Necessitem una llei de segona activitat que creï confiança total al mosso d’esquadra i no normes repressores”.

Tal com ja vam explicar, el Departament d’Interior vol aprofitar la Llei d’acompanyament dels pressupostos, que serveix de calaix de sastre per incorporar les iniciatives d’última hora, per afegir “l’obligatorietat” perquè els agents hagin de superar exàmens psicològics i físics periòdics. En el fons es tracta d’intentar tenir indirectament accés a certes dades mèdiques. 

Amb la Llei d’acompanyament de pressupostos es vol modificar la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra amb aquest redactat:

Llei d'acompanyament 2016

No sabem si el director informarà sobre aquest tema inclòs a la llei d’acompanyament en la compareixença, però volem manifestar la nostra oposició per diversos aspectes:

  1. Perquè s’inclogui un tema tan important i seriós, amb un contingut tan delicat que té a veure amb dades de salut, a una llei d’acompanyament, és a dir, per la “porta del darrere”.
  2. Perquè es faci sense ponència en la que puguin participar altres actors i, sobretot, evitant de passada que puguin participar els possibles afectats.
  3. Perquè el redactat és del tot infumable jurídicament.
  4. Perquè, fins i tot, es vol permetre per llei el control per part d’empreses privades.

A partir d’aquí estarem atents a tot el que es faci i manifestarem als grups polítics i mitjans de comunicació les nostres opinions.

Aprofitant que el 25 d’abril vam tenir una reunió al Parlament de Catalunya ja vam entregar una carta manifestant la nostra opinió al respecte a tots els partits polítics. També vam enviar aquella carta al conseller de Salut.

Aquí teniu la carta que vam entregar als partits polítics i al conseller de Salut amb la nostra opinió:

Carta partits

Benvolgut Sr.

Arran dels fets, del tot desgraciats, que van passar a Sant Feliu de Llobregat en que un mosso d’esquadra de baixa per malaltia, va utilitzar la seva arma reglamentària per matar a la seva dona i seguidament es va suïcidar, s’han succeït una sèrie de declaracions públiques i posicionaments. Aquestes declaracions han generat una important consternació, i demostren la qualitat, el tarannà, i el nivell moral d’alguns gestors i tècnics del departament d’Interior i de la Direcció General de la Policia en relació al secret professional que han de mantenir els metges de família, que són els que estenen les baixes per malaltia comuna, implicant també a les mútues d’accidents laborals.

Tant el Conseller d’Interior com el Director General de la Policia, s’han manifestat a favor de que certes malalties siguin conegudes per les empreses, en aquest cas l’administració.

Amb l’experiència acumulada des de l’any 2007, podem manifestar que la confiança dels membres del cos de mossos d’esquadra en la part administrativa i mèdica és del tot nul·la. Nosaltres mateixos som coneixedors del tema i molts afectats ens expliquen què els passa a nivell de malalties i accidents, constatant-nos la majoria que no es fien del serveis mèdics ni de la pròpia administració.

Tal com ja vàrem dir al 2007, quan podíem tenir uns 300 mossos amb malalties amagades, al 2008 estàvem ja en uns 500. Actualment, tal com hem manifestat recentment a TV3, podem estar a l’entorn dels 2000. Dintre d’aquests funcionaris podríem trobar companys amb depressió, per exemple. Una depressió que pot tenir causes internes o externes, és a dir, que per exemple pateixen persecució o “mobing”… i respecte dels quals la mútua es renta les mans.

És lamentable que es vulgui legislar a cop de successos i limitar el dret a la privacitat de les dades mèdiques, sense fer les coses d’una l’altra manera i intentar vulnerar la voluntarietat de la persona malalta.

L’Administració porta temps intentant recopilar aquestes dades, de forma no molt ortodoxa, trucant a mossos a casa, preguntant-los quin és el motiu de la baixa i quina medicació prenen. Des d’aquesta associació estem indicant que no es doni cap tipus de dada, ja que pot ser utilitzada en contra seva, com per exemple per fer-lo passar d’ofici a segona activitat, amb la qual cosa es perden molts drets, o proposar a l’ICAM si pertoca una incapacitat laboral.

Una altra maniobra que es fa, és parlar directament amb els metges de l’ICAM i de la mútua per tal que donin altes argumentant que el destinaran a segona activitat, amb tots els perjudicis que això comporta.

Vist el tracte rebut i els procediments que utilitza l’Administració, molts companys no volen manifestar cap dada sobre la seva salut. Nosaltres l’únic que fem és aconsellarlos què fer i en alguns casos ajudar-los a passar el dol (referent a problemes greus), fer que tinguin clar que no perdran la feina i, això sí, també que donin poca informació a l’Administració. Podem utilitzar molts exemples semblants per aconsellar això últim: l’empresa no repara en subtileses per tenir la informació i no precisament per ajudar al funcionari, sinó per perjudicar-lo. Com pot ser que una doctora manifesti en una reunió que si un mosso o bomber no està al 100% físic i no és plenament operatiu, hauria d’estar fora del seu cos?. Com es pot procedir d’aquesta manera? Quina confiança ha de tenir el funcionari, quan perdi (fins i tot en acte de servei), les seves òptimes capacitats?

Per la nostra part, en la proposició de llei de segona activitat que es va entregar al Parlament en juliol de 2015, es regulava la creació d’un servei de suport portat per mossos amb una discapacitat pel control de baixes i segona activitat per ajudar als companys per una pèrdua de salut per malaltia o accident. Veiem com el Departament no vol que es tramiti pel procediment d’urgència (lectura única), i aquí (als diaris i les televisions), tenim les conseqüències. No interessa que proposem altres vies legislatives en benefici del mossos d’esquadra i del seu entorn familiar.

Si la “solució” és trencar el secret professional del metge de família i del metge del ICAM, és a dir, dir a la empresa/administració el motiu de la baixa, des de l’Associació aconsellarem que es vagi a facultatius privats, o si han d’agafar la baixa sigui per motius que no els perjudiquin a la feina.

Donem confiança i no sospita, donem esperança i no angoixa, donem ajuda i no persecució, donem assistència davant qualsevol forma de discriminació.

A partir dels propers dies, en el cas que un metge de la sanitat pública, de la privada, o de les mútues laborals facilitin, manifestin o indiquin al Departament o a la Direcció General de la policia dades mèdiques, s’interposaran les corresponents denúncies per revelació de secrets (comés per funcionari públic, en el cas que ho sigui), i es posaran els fets en mans de l’Agència de Protecció de Dades als efectes oportuns.

Lamentem molt que un fet com el desgraciat succeït, es vulgui aprofitar per intentar (per part de les empreses/Administració) obtenir certes informacions privades per incidir i perjudicar la carrera dels funcionaris del cos de mossos d’esquadra tal com està passant en aquest moments. Alhora, s’està impedint que es posin mitjans adients que donin confiança i evitin la discriminació per raó de discapacitat, tal com regula l’article 1 de la convenció de la ONU dels drets de les persones amb discapacitat.

Atentament

President Associació per la integració laboral Mossos d’Esquadra amb discapacitat.

Donen suport i recolzament:

President Associació per la integració laboral Bombers de la Generalitat amb discapacitat.
President Associació per la integració laboral de Policies Locals amb discapacitat.

About AILMED (400 Articles)
L'Associació per la Integració Laboral - Mossos d'Esquadra amb Discapacitats (AILMED), defensa la integració laboral amb igualtat i sense discriminació dels mossos/es d'esquadra que tinguin una discapacitat sobrevinguda perquè puguin realitzar altres funcions en segones activitats dintre del cos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: