50 motius pels quals és urgent una llei de segona activitat que respecti els drets humans a mossos d’esquadra, bombers i policies locals

El 13 de juliol de 2015 tots el partits amb representació al Parlament de Catalunya van presentar a la mesa del Parlament la proposició de llei de regulació de la segona activitat d’aplicació als cossos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, al de Mossos d’Esquadra i al de les Policies Locals.

La proposició de llei va decaure en convocar-se eleccions al Parlament de Catalunya el 27 de setembre de 2015. Tenint en compte que això passaria, tots els grups parlamentaris van firmar un document amb el que es comprometien a tornar a presentar-la a l’inici d’aquesta legislatura, per tal que fos tramitada amb normalitat.

L’11 de febrer de 2016, a la Sessió informativa de la Comissió d’Interior que es va celebrar al Parlament de Catalunya, el conseller d’Interior va contestar que es respectaria el compromís, tot i que va explicar que el Govern havia enviat el text a la Comissió Jurídica Assessora per tal d’analitzar el contingut i obtenir un dictamen jurídic al més aviat possible.

En la reunió amb tots els grups parlamentaris el 20 d’abril de 2016 es va acordar que presentaran la proposició de llei a la mesa del parlament per tramitar-la en ponència.

N’hi ha molts motius pels quals és molt urgent una llei de segona activitat que respecti els drets humans a mossos d’esquadra, bombers i policies locals. Encara que de ben segur que n’hi ha més, aquí teniu els 50 motius que creiem més importants:

1. Perquè ja és hora que tinguem una llei de regulació de la segona activitat d’aplicació als cossos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, al de Mossos d’Esquadra i al de les Policies Locals, que respecti els drets de les persones amb discapacitat i els principis d’igualtat i no discriminació.
2. Per la necessitat de reformar tota la legislació catalana relativa als membres de cossos de seguretat i protecció que adquireixen una discapacitat en l’acompliment de les seves funcions, perquè sigui plenament compatible amb la visió de drets humans de les persones amb discapacitat.
3. Perquè la Generalitat de Catalunya vulnera la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat amb la seva policia autonòmica a la que li sobrevé una discapacitat que implica una incapacitat laboral, a la que se li nega l’accés a una segona activitat. La qual cosa es constata a l’informe del Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (CERMI) “Derechos humanos y discapacidad: Informe España 2014”. El CERMI elabora aquest informe, que descriu la situació dels drets humans de les persones amb discapacitat a Espanya, en qualitat de ser l’organisme oficial independent nomenat per l’Estat Espanyol pel seguiment de l’aplicació de dita Convenció.
4. Perquè el CERMI constata també al seu informe, “Derechos humanos y discapacidad: Informe España 2014”, que es vulnera la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat amb la policia local catalana a la qual li sobrevé una discapacitat, que implica el reconeixement d’una incapacitat laboral, ja que se’ls nega l’accés a la denominada segona activitat. Constata “vulneracions a la igualtat i no discriminació en el dret al treball de les persones amb discapacitat”.
5. Perquè la legislació, les polítiques i les pràctiques tant de la Generalitat de Catalunya com de molts Ajuntaments en relació amb aquests empleats públics amb discapacitat són contràries a la legalitat nacional, europea i espanyola, doncs contenen elements clarament discriminatoris i lesius dels drets humans d’aquestes persones.
6. Perquè quant a aquests empleats públics existeix una discriminació estructural, deliberada i permanent per raó de discapacitat, que suposa vulneració del dret a la igualtat d’oportunitats i de tracte, a l’acció positiva i als ajustaments raonables que assisteixen a tota persona amb discapacitat resident en un país l’Estat del qual de pertinença és part de la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat, en vigor a Espanya el 3 de maig de 2008.
7. Perquè la nova llei donarà compliment a la moció aprovada al Parlament de Catalunya el dia 5-5-16 que estableix “que el Parlament de Catalunya insta al govern de la generalitat a: 1. Adaptar normativament els valors i mandats de la Convenció de l’ONU dels drets de les persones amb discapacitat aprovada a les Nacions Unides el 2006”.
8. Perquè quant a l’aplicació de la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat, hi ha dos mandats constitucionals essencials: que després de la seva publicació formen part del nostre ordenament jurídic i, en segon lloc, que és referent d’interpretació dels drets fonamentals.
9. Perquè la Llei 25/2014, de 27 de novembre, de Tractats i altres Acords Internacionals, estableix l’aplicació directa, i la prevalença de la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat en cas de conflicte, enfront de qualsevol norma de l’ordenament intern, excepte les de rang constitucional.
10. Perquè les normes han de ser interpretades, en virtut de l’art. 10.2 CE, a la llum del que es disposa en la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat.
11. Perquè la Convenció estableix en el seu article 27 dues obligacions indubtables: (a) la igualtat i no discriminació; i (b) l’obligatori desenvolupament i garantia pels Estats Part de l’accés i manteniment en l’ocupació.
12. Perquè l’obligació de salvaguarda i promoció del dret al treball per a les persones que adquireixen una discapacitat durant l’ocupació es veu completament vulnerada.
13. Perquè la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat estableix en el seu article 2 que la “discriminació per motius de discapacitat” inclou totes les formes de discriminació, entre elles la denegació d’ajustaments raonables.
14. Perquè no es protegeix enfront de la discriminació quan és la pròpia normativa la que exclou del passi a segona activitat a les persones declarades en situació d’incapacitat permanent, és a dir, no només no es protegeix sinó que a més la norma actual és discriminatòria. Aquesta discriminació suposa, a més, una vulneració de la seva dignitat.
15. Perquè la discriminació per raó de discapacitat de la normativa actual nega la diversitat de l’ésser humà i el respecte per la diferència i la seva participació, sense discriminació, en tota la societat. És més, aquesta normativa està assentada en el model mèdic de la discapacitat, doncs tracta a les persones des de l’absolutització de les deficiències i no des de les capacitats i l’equiparació, i des d’aquesta perspectiva els impedeix el passi a segona activitat.
16. Perquè la contrapart necessària de la protecció enfront de la discriminació és la protecció de la igualtat davant la llei. Aquest, és un principi bàsic general de la protecció dels drets humans i és indispensable per a l’exercici d’altres drets humans. La Declaració Universal de Drets Humans i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics garanteixen específicament el dret a la igualtat davant la llei.
17. Perquè pot estimar-se que ni s’ha adoptat normativa ni s’ha derogat la incompatible amb la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat, ja que roman la discriminació en contra de les persones amb discapacitat a les quals els hagi estat reconeguda una incapacitat permanent, en qualsevol dels seus graus.
18. Perquè el Síndic de Greuges ha tingut ocasió de manifestar el seu desacord davant el Parlament Català (queixa 08276/06), en la qual a un mosso d’esquadra se li denega el passi a segona activitat justificada en la declaració d’incapacitat permanent total. El Síndic entén que aquesta declaració és insuficient, i que ha de fer-se l’examen mèdic que valori la capacitat de la persona en relació al lloc de segona activitat. Pel que sol·licita que es revisi la resolució que va desestimar el passi a segona activitat. És rellevant que, sense el suport de la Convenció, el Síndic de Greuges ja detectés la vulneració de drets que suposa aquesta realitat, i que, malgrat la posterior entrada en vigor de la mateixa, no es revisés per part del parlament català ni la normativa de policia local ni l’autonòmica referent a segona activitat.
19. Perquè la nova llei estarà adaptada a les recomanacions del Síndic de Greuges al departament d’Interior sobre la Regulació de la segona activitat en el Cos de Mossos d’Esquadra al seu Informe al Parlament corresponent a l’any 2015.
20. Perquè el Síndic de Greuges a l’Informe al Parlament corresponent a l’any 2015 diu que la declaració d’una IPT per l’Institut Nacional de la Seguretat Social comporta el reconeixement d’una discapacitat física o psíquica per a l’exercici de les tasques fonamentals de la professió que no ha d’impedir la possibilitat de desenvolupar funcions en llocs de segona activitat, per a les quals no s’exigeix una elemental capacitat per a l’ús i el maneig de l’armament i la resta de mitjans de defensa reglamentaris, ni per a la conducció de vehicles en condicions normals ni una elemental capacitat motriu.
21. Perquè el Síndic de Greuges a l’Informe al Parlament corresponent a l’any 2015 ha recomanat al Departament d’Interior: Que promogui una regulació homogènia de la segona activitat en el CME i el Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb els principis que recullen la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat i la Directiva 2000/78/CE del Consell, de 27 de desembre de 2000, relativa a l’establiment d’un marc general per a la igualtat de tracte en el treball i l’ocupació.
22. Perquè el Síndic de Greuges a l’Informe al Parlament corresponent a l’any 2015 ha recomanat al Departament d’Interior: Que no exclogui automàticament del passi a una situació de segona activitat les discapacitats físiques o psíquiques que comportin el reconeixement d’una IPT al personal funcionari del CME, sempre que, després de la valoració de les capacitats de la persona, aquesta pugui desenvolupar funcions d’aquesta situació.
23. Perquè la Generalitat de Catalunya, a través d’un decret de segona activitat de mossos d’esquadra, defineix el passi a segona activitat des de l’exclusió indubtable i sense gradacions dels que estiguin en situació d’incapacitat permanent, la qual cosa és constitutiva de discriminació directa per quant identifica un col·lectiu de persones amb discapacitat al que exclou.
24. Perquè es dóna una il·legalitat normativa per vulnerar el principi de jerarquia normativa, per ser més restrictiu el desenvolupament reglamentari que l’establert per la llei.
25. Perquè suposa un greuge comparatiu i fins i tot discriminació donar solucions diferents a supòsits de fet idèntics: la disminució de la capacitat que marca la llei actual per poder passar a segona activitat.
26. Perquè els funcionaris amb incapacitat permanent, des del dret a l’ocupació, el dret a la readaptació del lloc de treball i des del dret a la igualtat i no discriminació, tenen dret, com els altres a sol·licitar el passi a segona activitat, i a que s’avaluï la seva capacitat en relació a aquests llocs i funcions, dins de l’àmbit de la seva capacitat i requeriments dels llocs i, en aquesta valoració, a més, tenen dret a ajustaments raonables que els permeti aquest acompliment, sense que en cap cas la declaració d’incapacitat sigui pressupòsit de la seva falta de capacitat per a aquest acompliment.
27. Perquè una mesura d’acció positiva no pot ser mai la creació d’un sistema paral·lel amb menors garanties i que vulnera la igualtat i no discriminació, que és precisament el que fa l’actual Decret de segona activitat de mossos d’esquadra, que crea una situació de desavantatge per raó de discapacitat i, per tant, discriminació.
28. Perquè les declaracions d’incapacitat emeses per l’INSS valoren la capacitat en relació a la professió habitual, per tant no valoren la capacitat en relació a la segona activitat, aspecte que sí ha de valorar-se pel passi, precisament, com a garantia de la igualtat i no discriminació i per a la provisió dels ajustaments raonables que siguin necessaris.
29. Perquè la previsió legal d’extingir la condició funcionarial per motiu de declaració d’incapacitat pot estimar-se discriminatòria, doncs el que determina la incapacitat és la impossibilitat de l’acompliment del lloc habitual, però no un altre, i molt menys per a segona activitat doncs està pensat per a aquests casos de disminució de la capacitat.
30. Perquè des del principi d’igualtat i no discriminació en l’ocupació i el dret als ajustaments raonables, la situació d’incapacitat no pot per se generar la situació de jubilació, és necessària una valoració de la seva capacitat des dels principis d’igualtat i no discriminació.
31. Perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sala del contenciós administratiu, secció quarta, ha dictat 4 sentències que estableixen que la raó de ser de la situació de segona activitat: “está en ese particular riesgo que asumen los miembros del Cuerpo de Mossos d’Esquadra en el desempeño de sus funciones y que exceden de los ordinarios de cualquier otro funcionario público de un cuerpo general. Como sucede en otros Cuerpos especiales (por ejemplo, en el caso de los bomberos) el legislador asume que ese riesgo adicional -inherente en muchos casos al mero desempeño del servicio- merece una compensación que cumple una doble función: garantizará el mejor cumplimiento de la función encomendada al funcionario y le salvaguardará si se produce una disminución de las condiciones físicas o psíquicas, cualquiera que sea la causa, ya que la ley no las distingue”.
32. Perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sala del contenciós administratiu, secció quarta, ha dictat 4 sentències que estableixen que: “la finalidad de la segunda actividad, que permite al Mosso d’Esquadra mantener el mismo poder adquisitivo (sin olvidar que mediante el desempeño de una profesión sigue sintiéndose útil para la sociedad) que no queda limitada en los términos que argumenta la Administración. En este sentido hemos de reiterar en el caso de los Mossos d’Esquadra que el riesgo de sufrir un daño o lesión es inherente al desempeño del servicio (incluso en el servicio ordinario). Y es dicha penosidad la que justifica la discriminación positiva que tiene su razón de ser en que si se produce el evento dañoso se han de agotar todas las posibilidades para que el funcionario pueda ser recolocado, obteniendo no sólo una compensación económica (pues se le respetan sus retribuciones como si estuviera en activo) sino también una ocupación acorde y respetuosa con su dignidad”.
33. Perquè les obligacions de protecció de la igualtat i no discriminació, recauen de forma especial i singular en l’àmbit del públic, doncs amb les disposicions legals tenen l’obligació de promoure, protegir i respectar les obligacions que s’assumeixen en virtut de pactes o tractats internacionals, en aquest cas la igualtat i no discriminació de les persones amb discapacitat.
34. Perquè, respecte a mossos d’esquadra amb discapacitat, el conseller Espadaler va dir clarament el 29-5-15 al ple del Parlament de Catalunya: “tot aquest element discriminatori, que hi és”. Per tant, va reconèixer discriminació a persones amb discapacitat.
35. Perquè l’administració ha de ser el garant del dret general a la readaptació professional, tingui el grau que tingui reconegut de discapacitat, amb una condició física i psíquica que li permeti desplegar funcions útils, que n’hi ha moltes.
36. Perquè amb la nova llei serà molt més fàcil pel departament d’Interior saber les dades reals dels efectius amb que comptem i organitzar els recursos humans adequadament treballant uns en primera activitat i altres, amb disminucions psicofísiques, en segona activitat.
37. Perquè si cada dia un policia per jugar-se la salut s’està jugant la carrera professional que tant li ha costat assolir no costa imaginar amb quina mentalitat està treballant i de quina manera pot repercutir això en la seguretat ciutadana.
38. Perquè la nova llei obre les portes a totes les persones amb disminucions psicofísiques o discapacitat a poder-se integrar amb igualtat,
39. Perquè la nova llei crea un servei com a mecanisme de suport per aquestes persones i permet que la seva carrera professional pugui seguint-se desenvolupant amb les adaptacions i ajustaments raonables necessaris, amb la promoció de programes de rehabilitació vocacional i professional.
40. Perquè no és el mateix els cossos de mossos, policies locals i bombers que la resta de funcionaris, són cossos especials que no tenen una reserva de discapacitats a l’hora d’accedir i sí que tenen un plus afegit a l’hora de patir una discapacitat. A la funció pública es reserva un 7% de les places a persones amb discapacitat, cosa que no es pot fer amb els cossos especials de funcionaris, que el que sí tenen és una reserva de llocs de treball posterior anomenada segona activitat per tenir una disminució psicofísica, és a dir, una discapacitat.
41. Perquè la nova llei respecta, com va establir el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (Gran Sala), en el Cas S. Coleman contra Attridge Law. Sentència de 17 de juliol de 2008, que la prohibició de discriminació directa no és exclusiva pel mateix fill/a amb discapacitat, sinó que també protegeix el treballador que és el seu progenitor si la discriminació és per motiu de la discapacitat del fill/a.
42. Perquè amb una incapacitat permanent es pot treballar i que dins del Règim General de la Seguretat Social no existeix la “jubilació per declaració d’incapacitat permanent”, només existeix la jubilació per edat.
43. Perquè hi ha persones amb discapacitat en segona activitat sense una incapacitat permanent, però és que amb incapacitat permanent també són persones amb discapacitat i totes han de ser tractades amb respecte al principi d’igualtat i no discriminació.
44. Perquè integrar laboralment en segona activitat certes incapacitats permanents i excloure d’altres discrimina i vulnera el principi d’igualtat de tracte entre persones discapacitades.
45. Perquè, des de l’1 de gener de 2013, la Llei de la Seguretat Social estableix de la compatibilitat d’una incapacitat permanent total i el treball la no coincidència de les funcions desenvolupades abans i després de la incapacitat, compatibilitat que es dóna amb la segona activitat doncs són altres funcions diferents i complementàries.
46. Perquè la pensió d’incapacitat permanent absoluta i de gran invalidesa només és incompatible amb el treball a partir de l’edat d’accés a la pensió de jubilació i no abans.
47. Perquè quan una persona adquireix la discapacitat durant la seva vida laboral estant en actiu, no la retenen, l’expulsen, l’obliguen a sortir-se del circuit del treball amb una pensió, quan aquesta persona té talent abans i desprès de la discapacitat sobrevinguda.
48. Perquè una persona amb discapacitat viu l’hostilitat, la no acceptació de la diversitat humana que enriqueix, els prejudicis, la falta de presa de consciència, doncs hi ha una actitud, a vegades no conscient, negativa de la societat, cap al que porta una diferència, una diversitat humana. La persona amb discapacitat sobrevinguda sent aquesta hostilitat si estava treballant i el sistema la vol expulsar de la vida laboral activa, sense recol·locació o requalificació, en altre lloc de treball. Si la funcionalitat corporal o mental no permet fer el mateix treball, amb suport, amb adaptació de l’entorn, es pot seguir sent actiu en segona activitat. Si es condemna a estar inactiu de braços creuats a casa que és el que està succeint, estem renunciant a un bon cabdal de talent.
49. Perquè les persones amb discapacitat necessiten una norma que proclami els nostres drets i els defensi i no normes que ens condemnin a la invisibilitat i a la impotència.
50. Perquè no necessitem “solidaritat”, “paternalismes voluntaristes”, “sensibilitat” ni “hipocresia”, necessitem que s’avanci en els drets de les persones amb discapacitat i fer-los respectar amb una llei de segona activitat d’acord amb els nostres temps.