El TSJC declara en dues Sentències que dos mossos d’esquadra han estat discriminats per raó de discapacitat i se’ls ha vulnerat el principi d’igualtat

Els Jutjats del Contenciós Administratiu nº 5 i 12 de Barcelona, van dictar dues sentències estimatòries contra Resolucions de la Sotsdirectora General de Recursos Humans de la Direcció general de la Policia, per les quals es va destinar a dos companys, afiliats a la nostra associació, a places de tècnic de suport. Es va impugnar de forma indirecta l’art. 24 del Decret 246/2008 que desenvolupa la segona activitat en el Cos de Mossos d’Esquadra.

Les sentències dictades pels Jutjats del Contenciós-Administratiu nº 5 i 12 de Barcelona, estimen el recurs interposat contra les resolucions que van adscriure provisionalment als nostres afiliats a una plaça de tècnic de suport, amb jornada reduïda calculada sobre la base d’unes retribucions que se sumaven a les prestacions per la seva Incapacitat Permanent Total (IPT) per sumar el 100% de les que percebia amb anterioritat. És a dir, se’ls restava una prestació per discapacitat de la seva nòmina.

Les sentències d’instància anul·len aquesta decisió i entenen que vulnera el principi d’igualtat i prohibició de discriminació per raó de discapacitat, reconeixent-los el dret a percebre el 100% de les retribucions del lloc de treball, realitzant la jornada laboral completa, amb independència de la pensió que tenen reconeguda per la seva IPT, plantejant-se la qüestió d’il·legalitat en relació a la disposició reglamentària de l’article 24.2.3 del Decret 246/2008, de 16 de desembre, que dóna suport a aquella decisió recorreguda en establir la regulació de la situació administrativa de segona activitat en el cos de mossos d’esquadra.

Amb aquestes sentències se’ns obre la possibilitat d’acudir a la via penal i interposar les corresponents querelles per discriminació per raó de discapacitat

Contra aquestes sentències es van interposar recursos d’apel·lació i ara el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sala contenciosa administrativa secció quarta, desestima en dues sentències els recursos d’apel·lació interposats per la Generalitat de Catalunya i estima en part els recursos d’apel·lació interposats pels nostres afiliats.

Aquestes sentències encara no són fermes, caben recursos de cassació davant el Tribunal Suprem o davant la Sala especial de cassació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en funció de la normativa que s’al·legui en interposar aquests recursos.

Sobretot cal destacar que amb aquestes sentències se’ns obre la possibilitat d’acudir a la via penal i interposar les corresponents querelles per discriminació per raó de discapacitat. Vist el seu contingut estem pendents de prendre una decisió amb els companys.

Punts a destacar de les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Destaquem algunes qüestions rellevants, encara que les sentències mereixen una lectura a fons de tot el seu contingut per ampliar la informació:

• Restar la prestació per incapacitat permanent del sou vulnera el principi d’igualtat i prohibició de discriminació per raó de discapacitat.
  • Ens agradaria destacar aquí el contingut d’una de les sentències d’instància: “I com a justificació no és vàlida la invocada per la demandada que podia haver-se optat per declarar directament la jubilació dels funcionaris declarats en situació d’incapacitat permanent total. L’article 49 de la Constitució estableix que els poders públics han de realitzar una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als quals prestaran l’atenció especialitzada que requereixin i els empararan especialment per al gaudi dels drets que aquest Títol atorga a tots els ciutadans. En aplicació d’aquest principi rector, i de l’abundant normativa internacional sobre la matèria, la Generalitat de Catalunya va publicar un decret que preveu la possibilitat que funcionaris declarats en situació d’incapacitat permanent total puguin seguir prestant serveis per a la mateixa Administració en la qual treballaven. El que no és admissible és que en aquesta regulació s’estableixi una diferència de tracte no justificada entre col·lectius de funcionaris per raó d’una discapacitat declarada.”
• Sobre el criteri de compatibilitat de la IPT respecte de supòsits previstos legalment de segona activitat en l’Administració, la Sala del TSJC ja ho va examinar en relació al Cos de Mossos d’Esquadra en resoldre els recursos d’apel·lació plantejats en sentències núm. 789, 796 i 797 de l’any 2015, que confirmen les sentències d’instància (sentències que van declarar danys morals a mossos amb discapacitat i que vam publicar en el seu moment), tenint en compte que la discriminació positiva troba la seva justificació en els riscos que assumeix el mosso d’esquadra en exercir la seva professió. En aquest sentit, conclou el TSJC, recollida la possibilitat de la segona activitat dins del cos, res obsta a l’aplicació d’aquesta compatibilitat.
• El TSJC té en compte que l’últim paràgraf de l’art. 24.2 d’aquest Decret va ser derogat per la Llei 3/2015, d’11 de març, de mesures de la Generalitat de Catalunya, sens dubte per no tenir cobertura legal en establir una discriminació per a un determinat col·lectiu. En aquest sentit, fa referència al que consta en el diari de sessions del Parlament de Catalunya en una interpel·lació al Conseller d’Interior sobre un informe de la Inspecció de Treball que feia referència a discriminació retributiva, quan aquest expressa que la voluntat del Departament d’Interior era derogar el citat Decret i no fer cap tipus de discriminació en aquest col·lectiu que ha prestat el servei i que ara ho fa des d’una perspectiva diferent en el mateix cos de Mossos d’Esquadra.
• El TSJC declara acreditat conforme a un informe de la Inspecció de Treball, que va haver-hi un grup de mossos d’esquadra als qui, estant en la mateixa situació que el recurrent i estant vigent l’apartat suprimit, no se’ls va aplicar aquesta limitació retributiva i horària que estableix l’art. 24.2 in fine, la qual cosa comparativament considera una discriminació.
• El TSJC constata que el tractament de la mateixa situació és diferent segons es tracti del Cos de Bombers i del Cos de Mossos d’Esquadra. La qüestió que és la mateixa situació ja ha estat decidida pel TSJC en sentències núm. 789, 796 i 797 de l’any 2015, contradient que l’administració pretengui fundar aquesta diferència de tractament en una segona activitat en els bombers que no reconeix en els mateixos termes per als mossos.
• El TSJC veu discriminació respecte als següents termes de comparació:
  • Els Mossos d’Esquadra que són operatius, és a dir, que ni estan en segona activitat ni són tècnics de suport;
  • Discriminació respecte als tècnics de suport que van ingressar a partir de 2008 i fins a 2012, perquè a ells, encara estant en vigor, no se’ls va aplicar l’apartat ara derogat (art. 24.2 in fine). Destaca que aquesta discriminació resulta de l’informe de la Inspecció de Treball.
  • Tracte menys favorable i discriminació amb el cos de Bombers.
  • Tracte menys favorable i discriminació amb els funcionaris que accedeixen a altres Cossos de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant oposició i que participen en el torn restringit reservat a persones amb discapacitat permanent.
• El TSJC confirma, la no aplicació al cas de l’últim apartat de l’art. 24.2 del Decret 246/2008, per ser discriminatori, circumstància que comporta la seva nul·litat.
• És important ressaltar que les sentències tenen en compte la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat (a més dels articles 49, 14, 9.2 i 10.1 de la CE o el Decret Legislatiu 1/2013).

Restar la prestació per incapacitat permanent del sou vulnera el principi d’igualtat i prohibició de discriminació per raó de discapacitat

Quant als FALLOS de les sentències

Desestimen els recursos d’apel·lació interposats pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya.

Es reconeix, amb efecte retroactiu, el dret a percebre el 100% de les retribucions corresponents al lloc de treball assignat des de desembre de 2013 fins a abril de 2014, més els interessos legals.

Queda clar que no es pot restar la prestació per incapacitat permanent del sou.

Algunes conclusions

Alguns sempre han defensat que el Decret 246/2008 de segona activitat era una fantàstica regulació i que no hi havia discriminació per cap lloc. Gairebé havíem de callar i donar les gràcies perquè es dignaven a deixar-nos treballar malgrat la nostra discapacitat.

Ara veiem que ja d’entrada aquest “fantàstic” decret vulnerava el principi d’igualtat i prohibició de discriminació per raó de discapacitat. És trist i vergonyós.

El departament d’Interior ha de fer una profunda reflexió sobre la gestió que es duu a terme en referència a les discapacitats sobrevingudes i la segona activitat, i tenir molt en compte qui ho gestiona i, davant sentències com aquestes que parlen de discriminació, com ho està gestionant i actuar en conseqüència.

Amb sentències com aquestes la imatge de tot un departament d’Interior, discriminant als seus propis discapacitats, als seus propis policies, queda pel terra. El nivell ètic és pèssim i l’exemple donat a la societat és lamentable, molt més sent un poder públic que ha de ser el garant màxim dels drets de les persones amb discapacitat.