Última hora

Perill! Discapacitats treballant! El departament d’Interior interposa recurs contra el reglament de segona activitat de la Policia Local de Palafrugell!

La Generalitat en contra del primer reglament de segona activitat d’un cos policial avalat pel COCARMI i el CERMI per estar totalment adaptat a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat

El departament d’Interior ha interposat recurs contenciós administratiu contra l’Ajuntament de Palafrugell i, en concret, contra el seu reglament de segona activitat de la policia Local de Palafrugell (al DOGC, núm. 7233, de 25 d’octubre de 2016, s’anuncia mitjançant edicte la seva aprovació definitiva).

El Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI) i el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), principals plataformes de la discapacitat a Catalunya i a Espanya, van celebrar l’aprovació, a Palafrugell, del primer reglament de segona activitat d’un cos policial totalment adaptat a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.

Tal com deia el COCARMI, el text d’aquest reglament és un pas endavant en l’efectiu reconeixement dels drets laborals dels policies locals amb discapacitat, així com una eina útil a l’hora de posar en pràctica les mesures que facilitin aquesta transició a una altra tasca. També opinava que seria, sens dubte, un document que pot servir de guia i exemple a altres municipis catalans que encara no hagin desenvolupat la Llei de Policia Local.

A la presentació del reglament a Palafrugell, van assistir l’alcalde de la localitat, Juli Fernández, el president del CERMI, Luis Cayo Pérez, el secretari general del COCARMI, Enric Botí, i els presidents de les nostres Associacions

Lamentablement, la Generalitat de Catalunya prefereix anar contra els drets de persones amb discapacitat i, fins i tot, demana al recurs la suspensió de l’execució del reglament com a mesura cautelar.

Entén que “es donen en el cas present perjudicis intensos i qualificats, de caràcter irreversible o irreparable”, que  “es presenten de manera terminant, clara i ostensible diferents causes de nul·litat de ple dret”, que “no s’ajusta a la legalitat vigent”, o que afecta negativament “el funcionament normal dels serveis policials”.

És un “perjudici intens i qualificat, de caràcter irreversible o irreparable” que un policia que es quedi en cadira de rodes pugui seguir sent útil treballant en una sala de comunicacions o fent tasques administratives? Això és un perjudici? Que un discapacitat tingui dret a treballar? Això afecta negativament “el funcionament normal dels serveis policials”? O ajuda a que tinguem més policies que estan en perfectes condicions patrullant al carrer en comptes d’estar en oficines?

Veiem que el que és prioritari per la Generalitat és que les persones amb discapacitat puguin ser expulsades al carrer sense ni tan sols valorar quines altres funcions podrien fer en segona activitat, de les moltes i molt variades que hi ha al cos. Això no és un perjudici?

Recursos com aquest deixen entreveure clarament el “REBUIG” que la Generalitat de Catalunya sent perquè la gent amb discapacitat sobrevinguda en els cossos policials compatibilitzi la seva situació amb una feina en segona activitat en igualtat de condicions, quan poden fer-ho perfectament.

Els arguments jurídics que utilitza i manipula, desvirtuant la Convenció o la Directiva 2000/78, són les excuses davant d’una cortina de fum que difícilment amaga el que hi ha darrera: el clar convenciment que les persones amb discapacitat són un cost econòmic, “màquines” tarades que s’han de treure de sobre per poder posar “màquines” noves, al més pur estil mercantilista, incapaços de veure el valor que poden aportar, incapaços de veure la persona per davant de la discapacitat. Persones que es veuen abandonades al voral del camí com si fossin un destorb per tenir una discapacitat.

No ens expliquin les historietes de sempre de que ja no poden ser policies, que no poden treballar, que les funcions, bla bla bla… Perquè s’amaguen darrera d’excuses i mentides? No els volen. No volen carregar amb aquestes persones. Al Govern de la Generalitat se li hauria de caure la cara de vergonya.

És un perjudici que un discapacitat tingui dret a treballar?

Des d’aquí recordem que el dia 5 de maig de 2016 es va aprovar al Parlament de Catalunya la Moció 28/XI del Parlament de Catalunya, sobre les polítiques socials, que estableix que:

“El Parlament de Catalunya insta al Govern a:

  1. Adaptar normativament els valors i mandats de la Convenció de l’ONU dels drets de les persones amb discapacitat aprovada a les Nacions Unides el 2006”.

Catalunya porta deu anys sense adaptar les lleis, els principis i mandats de la Convenció Internacional dels drets de les persones amb discapacitat, que va aprovar Nacions Unides l’any 2006. Ara resulta que, a més, la Generalitat ataca normatives que s’adapten.

El que és necessari és la revisió i derogació de la normativa que impedeix el passi a segona activitat a les persones declarades en situació d’incapacitat permanent laboral.

És necessari garantir el dret de passi a segona activitat a totes les persones amb independència del tipus d’incapacitat laboral declarat, de manera que la seva capacitat sigui valorada en funció del lloc de segona activitat a exercir, que haurà de tenir en compte el dret als ajustaments raonables i mesures d’accessibilitat que siguin precises per garantir la igualtat i no discriminació en l’exercici d’aquest dret.

És necessari acabar amb les pràctiques administratives contràries fins i tot a les normes vigents ja adaptades a la Convenció, o que eludeixen interpretar conforme a la mateixa aquelles disposicions de l’ordenament que encara no han estat reformades i que afecten als drets de les persones amb discapacitat.

És evident que el departament d’Interior està a favor de tot el contrari. Perquè veieu qui ha demanat la impugnació del decret us adjuntem la Resolució. La idea d’aquesta impugnació sorgeix de la Direcció General d’Administració de Seguretat, que demana al Secretari General d’Interior que la interposi.

Voldríem afegir que malgrat que a molts/es se’ls omple la boca parlant de l’autonomia local, cosa que vol dir que cada ajuntament és sobirà i responsable del que regula, com en aquest cas seria responsabilitat de l’Ajuntament de Palafrugell, al final resulta que és un discurs que surt quan interessa, quan no interessa sembla que canvia el criteri.

A més a més, s’ha de dir que a l’Ajuntament de Palafrugell es va aprovar l’esmentat reglament per majoria absoluta i que tots els partits van votar a favor: PSC, ERC, CiU, Entesa per Palafrugell i Ciutadans. Tots!

Vist el que hi ha, en aquests moments resulta que el partit que gestiona el departament d’interior va en contra dels seus propis companys de partit de l’Ajuntament i en contra de tots els representants del poble de Palafrugell. El departament d’Interior no creu en les majories?

Alguns trets del recurs

Tracta de desvirtuar la Convenció dient que l’article 1 descriu un propòsit genèric i finalista, però que s’ha d’integrar en la resta del text fent al·lusió a que els ajustaments necessaris poden no ser raonables en algun cas. El mateix argument sobre els ajustaments raonables  per l’article 27 que parla del dret al treball, fins i tot per a les persones que adquireixin una discapacitat durant l’ocupació.

Recolza aquesta idea amb el considerant 17è del preàmbul de la Directiva 2000/78/CE: “La presente Directiva no obliga a contratar, ascender, mantener en un puesto de trabajo o facilitar formación a una persona que no sea competente o no esté capacitada o disponible para desempeñar las tareas fundamentales del puesto de que se trate o para seguir una formación dada, sin perjuicio de la obligación de realizar los ajustes razonables para las personas con discapacidad.”

El que s’omet clarament és que en segona activitat NO es realitzen tasques fonamentals de la professió, es realitzen “altres funcions”. Si ens fixem per a veure quines funcions s’atribueixen als llocs de segona activitat de les Policies locals, en la Llei 16/1991 (art. 43) s’estableix:

  1. Altres funcions, d’acord amb llur categoria.
  2. Serveis complementaris adequats a llur categoria.

I quines són les funcions ordinàries? La llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals, les estableix al seu article 11  i la Ley Orgánica 2/1986, de 13 de marzo, de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad al seu article 53 . Es realitzen aquestes funcions en segona activitat? No.

Per tant, no es tracta de mantenir treballant una persona que no pot fer les tasques fonamentals d’un lloc de treball a la policia local en una primera activitat, sinó de valorar si una persona amb disminució de la capacitat (discapacitat) per a les tasques fonamentals pot passar a fer “altres funcions” en segona activitat, cosa que està prevista a la llei per als policies locals.

També es refereix al considerant 18è del preàmbul de la Directiva 2000/78/CE: “Concretamente, la presente Directiva no puede tener el efecto de obligar a las fuerzas armadas, como tampoco a los servicios de policía, penitenciarios, o de socorro, a contratar o mantener en su puesto de trabajo a personas que no tengan las capacidades necesarias para desempeñar cuantas funciones puedan tener que ejercer en relación con el objetivo legítimo de mantener el carácter operativo de dichos servicios.”

Precisament, el fet que no es tinguin les capacitats necessàries respecte a mantenir el caràcter operatiu del servei, o el que és el mateix, que no es puguin desenvolupar les tasques fonamentals o funcions principals per motiu de disminució de la capacitat (discapacitat), és el motiu de passi a segona activitat. Les funcions en segona activitat NO són de caràcter operatiu i, per tant, sí que es poden tenir les capacitats necessàries per desenvolupar “altres funcions” en segona activitat.

En síntesi, si es passa a segona activitat és per fer “altres funcions” complementàries i el motiu precisament és perquè hi ha una disminució de la capacitat (discapacitat) per fer les funcions ordinàries del cos, tal com estableix la llei.

No es tracta de mantenir treballant una persona que no pot fer les tasques fonamentals d’un lloc de treball a la policia local en una primera activitat, sinó de valorar si una persona amb disminució de la capacitat (discapacitat) per a les tasques fonamentals pot passar a fer “altres funcions” en segona activitat

Al recurs es reconeix que la Llei de la seguretat social preveu la compatibilitat de la prestació per incapacitat permanent total, absoluta i gran invalidesa amb el desenvolupament d’una activitat professional, però clar no en segona activitat doncs, segons diu erròniament, s’ha de poder desenvolupar alguna funció policial. És evident que es desconeix què és la segona activitat i quin és el seu esperit. Tornem a reiterar que si es passa a segona activitat és per fer “altres funcions”.

Malgrat configurar-se amb caràcter potestatiu i no automàtic, es defensa l’aplicació automàtica de l’article 67. 1 C) del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre pel que s’aprova el Text refós de la llei de l’estatut bàsic de l’empleat púbic (TREBEP), per jubilar a la persona funcionària.

I això ho diuen mentre que diversa jurisprudència del Tribunal Suprem ha reconegut la compatibilitat entre la segona activitat i la incapacitat permanent total i alhora que al propi cos de Bombers de la Generalitat no hi ha cap problema per passar a segona activitat amb una incapacitat permanent total. I es queden tan amples.

L’article 67 TREBEP utilitza l’expressió “pot ser” i l’article 38 del Decret legislatiu 1/1997 utilitza l’expressió “es podrà”. No es tracta d’una obligació ni és automàtic, sinó que és potestatiu.

Com no es tracta d’una obligació, i tal com permet la Llei de la Seguretat Social, els funcionaris amb incapacitat permanent, des del dret a l’ocupació, el dret a la readaptació del lloc de treball i des del dret a la igualtat i no discriminació, tenen dret, com els altres a sol·licitar el passi a segona activitat, i que s’avaluï la seva capacitat en relació a aquests llocs i funcions, dins de l’àmbit de la seva capacitat i requeriments dels llocs i, en aquesta valoració, a més, tenen dret a ajustaments raonables que els permeti aquest acompliment, sense que en cap cas la declaració d’incapacitat sigui pressupòsit de la seva falta de capacitat per a aquest acompliment.

La Llei de policies locals que regula la segona activitat és una llei especial. És un principi del dret aplicar primer una llei especial, és a dir la pròpia de les policies locals amb la segona activitat, sobre una llei general, que en aquest cas seria el TREBEP. A partir d’aquí, la pregunta que ens fem és: on regula el TREBEP la segona activitat? Resposta: en cap lloc. Per tant, no és d’aplicació.

Podríem aprofundir més en aquestes i d’altres qüestions, però esperem a veure la demanda sencera. Us avancem que AILPOLD ha comparegut per ser part en el procés i s’anirà en contra de les mesures cautelars, de la impugnació i demanarem que sigui condemnada l’Administració en costes. Tot això a l’empara de la mala fe que està demostrant.

Com el gos de l’hortolà, que no menja ni deixa menjar. Anirem informant.

Anuncis
About AILPOLD (59 Articles)
L'Associació per la Integració Laboral - Policia Local amb Discapacitats (AILPOLD), defensa la integració laboral amb igualtat i sense discriminació dels policies locals que tinguin una discapacitat sobrevinguda perquè puguin realitzar altres funcions en segones activitats dintre del cos.

7 Comments on Perill! Discapacitats treballant! El departament d’Interior interposa recurs contra el reglament de segona activitat de la Policia Local de Palafrugell!

  1. Estic totalment d’acord amb el qe heu exposat. Excepte en UN PETIT DETALL. Esteu segurs qe un reglament qr inclou un punt on discrimina a bona part de la plantilla passa els filtres de tots els organismes qe mencioneu??? Vosaltres qr lluiteu en contra de la discriminació celebreu un reglament on limita el numero de funcionaris qe poden exercir el seu dret a la 2a activitat?? O a banda d’ajudar necessitaveu penjar-vos la medalleta???

    M'agrada

    • Hola Toni. Et tornem a respondre el mateix que ja et vam respondre en el seu moment a un comentari teu molt similar:
      “Tens raó. La segona activitat és per tothom i la Convenció no limita. A partir d’aquí, hem de considerar que dintre de la segona activitat pot haver-hi diferents graus i que 14 persones de 50 representen un 28%. Aquesta xifra de 14 serà revisable un cop passats sis anys des de l’aprovació del reglament.
      A Catalunya, en xifres aproximades, segons l’INSS hi ha unes 165 mil incapacitats permanents, que en relació als 7,5 milions d’habitants representa un 2,2%. Nosaltres sempre hem calculat que un 10% de la plantilla de mossos, uns 17 mil, pot estar afectada, estaríem parlant aproximadament d’uns 2 mil agents.
      Tens raó en el teu comentari, però en relació amb aquestes dades, no creiem que d’entrada reservar un 28% suposi un greu problema, ho veurem amb el temps. Pensa que és una dada que es pot modificar i adaptar, també que no és tan fàcil que es reconeguin incapacitats permanents (al contrari), que la gent es pot recuperar, que es jubila, que es demana excedències, que hi ha gent que concursa, etc.
      El realment cabdal, el que hem de donar la importància que té, és que amb aquest reglament tot tipus de discapacitat pot treballar mentre mantingui capacitat per treballar i això sí que compleix la Convenció. Davant d’això hi ha que les persones amb discapacitat vagin al carrer. Per tant, és un exemple molt important a seguir i digne d’elogi.”
      A partir d’aquí, dius que a banda d’ajudar necessitàvem una medalleta. I per què l’hem de necessitar? Et ben asseguro que no necessitem ni volem cap “medalleta” ni cap mèrit, entre tots hem aconseguit una cosa que no s’havia aconseguit des de l’any 91 i la nostra única satisfacció és que es respectin els drets de les persones amb discapacitat.
      Gràcies per la teva opinió.

      M'agrada

      • Em quedo amb qe em dones la raó. No crec que aconseguir un acord vulnerant la convenció que cites ni la constitució, ja que amb el tope no tots som iguals només voleu la medalla d’haver aconseguit un reglament. Dos dades. Si ara qe apenes hi ha gent en edat de demanar 2a activitat..gracies entre d’altres a vosaltres tenim un tope….creus qe d’aquí poc mes de 10 anys quan el 80% dr la plantilla estigui en edat de passar-se, l’ajuntament augmentarà el tope?? Perque si ho creieu teniu un problema. I l’altre dada… a la Gub van aprobar un reglament i el mateix sindicat que ha sigant el tope de gent a 2a activitat, va denunciar i guanyar un tope al reglament de la Gub. Si no volguessieu “medalleta” no haurieu fet el que heu fet a Palafrugell, si algun cop algun company queda cardat pel vostre tope expliqueu-li. No cal que contestis si no vols,,,Reitero que en dir qe tinc raó a la teva resposta ja en tinc prou. La putada qe se’ns ha fet amb aquest punt ja la arreglarem judicialment, Gracies

        M'agrada

      • Només dir-te el següent:
        1. Estàs en el teu dret d’anar als tribunals, i així ens consta que s’ha impugnat solament la disposició on es fixa el límit, res més. Espero que els jutjats us donin la raó.
        2. Altres Ajuntaments no han posat aquest límit.
        3. Nosaltres fem el que podem, les associacions no tenim ingressos ni alliberats, les despeses de viatges i reunions les paguem de les nostres butxaques. I vosaltres?
        4. Saps la pena quina és? Que la majoria de poblacions no han desenvolupat la segona activitat de la llei de policies locals de 1991. Què ha passat amb tots els companys caiguts des d’aquesta data? Al carrer? Què han fet els sindicats des del 1991 per ajudar a aquests companys?

        M'agrada

  2. Molt decebedor pels que som i continuem a l’espera. Volen un pais per fer una república bananera? Ja no m’els crec mai més, van pel camí…
    Eduard Pascual

    M'agrada

  3. Soc funcionari de la policia i com a tal parlo…si tu et pagues els desplaçaments, qe creus qe faig jo??? El mateix que tu. No siguis demagog. No em venguis motos. I mira la sentencia pel recurs presentat del 2002 dal TSJC on el mateix sindicat qe aqí a sigant el tope allà a la GUB el va denunciar i guanyar. Si es treballa per la gent es treballa per tots.

    M'agrada

    • Cap moto. No som un sindicat i fem el que podem. En fi, sentim que pensis tan negativament de nosaltres. Una cosa només, a la GUB no tindran tope de places per 2a activitat però la incapacitat permanent total, absoluta i gran invalidesa van al carrer. A Palafrugell poden treballar. Alguna cosa hem guanyat, no? Sort als tribunals.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: