Què és una persona amb discapacitat?

Sabeu com es defineix una persona amb discapacitat? Considerem essencial definir en tota la seva extensió què és una persona amb discapacitat. Per què? Perquè heu de saber que totes tenen els mateixos drets, han de ser tractades igual, i aquests drets no es modulen o es minven si la discapacitat es reconeix per una declaració d’incapacitat permanent. Aquest és el far que ens ha de guiar quant a l’accés a la situació de segona activitat.

Totes les persones amb discapacitat tenen els mateixos drets, han de ser tractades igual i aquests drets no es modulen o es minven si la discapacitat es reconeix per una declaració d’incapacitat permanent

Definició de persona amb discapacitat

És primordial saber com es defineix la discapacitat y la definició base és la que s’estableix a l’article 1 de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat:

“Dins les persones amb discapacitat s’hi inclouen les que tenen deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini que, en interactuar amb diverses barreres, poden impedir la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les altres.”

La Convenció reconeix al Preàmbul:

“e) Reconeixent que la discapacitat és un concepte que evoluciona i que resulta de la interacció entre les persones amb deficiències i les barreres degudes a l’actitud i a l’entorn que impedeixen llur participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les altres”

Pel que fa el Reial Decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel que se aprova el Text Refós de la Llei General dels drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social a l’article 4.1 es transposa la definició de la Convenció:

“Són persones amb discapacitat aquelles que presenten deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials, previsiblement permanents que, en interactuar amb diverses barreres, poden impedir-ne la participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb els altres.”

També tenim a l’article 2:

“a) Discapacitat: és una situació que resulta de la interacció entre les persones amb deficiències previsiblement permanents i qualsevol tipus de barreres que en limitin o n’impedeixin la participació plena i efectiva a la societat, en igualtat de condicions amb les altres.”

A la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, tenim:

“Article 25.
A l’efecte d’aquest Codi s’entén per discapacitat aquella situació en què es troba una persona amb deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials de caràcter permanent que, en interactuar amb diverses barreres, puguin limitar o impedir la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les altres. Així mateix a l’efecte d’aquest Codi, s’entendrà per persona amb discapacitat necessitada d’especial protecció a aquella persona amb discapacitat que, tingui o no judicialment modificada la seva capacitat d’obrar, requereixi d’assistència o suport per a l’exercici de la seva capacitat jurídica i per a la presa de decisions respecte de la seva persona, dels seus drets o interessos a causa de les seves deficiències intel·lectuals o mentals de caràcter permanent.”

També la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sala segona) d’11 d’abril de 2013 clarifica el concepte de “discapacitat” contingut a la Directiva 2000/78/CE:

 “El concepte de «discapacitat» al que es refereix la Directiva 2000/78/CE del Consell, de 27 de novembre de 2000, relativa a l’establiment d’un marc general per a la igualtat de tracte en l’ocupació i l’ocupació, ha d’interpretar-se en el sentit que comprèn una condició causada per una malaltia diagnosticada mèdicament com curable o incurable, quan aquesta malaltia implica una limitació, derivada en particular de dolències físiques, mentals o psíquiques que, en interactuar amb diverses barreres, pot impedir la participació plena i efectiva de la persona que es tracti en la vida professional en igualtat de condicions amb els altres treballadors, i si aquesta limitació és de llarga durada. La naturalesa de les mesures que l’ocupador ha d’adoptar no és determinant per considerar que a l’estat de salut d’una persona li és aplicable aquest concepte.”

Però és que, a més de les definicions donades, el Reial Decret Legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel que se aprova el Text Refós de la Llei General dels drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social va més enllà i ens defineix el concepte de persona amb discapacitat ben diferenciat, establint a l’article 4.2 que:

“A més de l’establert en l’apartat anterior, y a tots els efectes, tenen la consideració de persones amb discapacitat aquelles a les quals s’hagi reconegut un grau de discapacitat en grau igual o superior al 33 per cent. Es considera que tenen una discapacitat en grau igual o superior al 33 per cent els pensionistes de la Seguretat Social que tinguin reconeguda una pensió d’incapacitat permanent en el grau de total, absoluta o gran invalidesa i als pensionistes de classes passives que tinguin reconeguda una pensió de jubilació o de retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat.”

Segons el Reial Decret Legislatiu 1/2013 tenen la consideració de persones amb discapacitat aquelles a les quals s’hagi reconegut un grau de discapacitat en grau igual o superior al 33 per cent. Es considera que tenen aquest grau una incapacitat permanent en el grau de total, absoluta o gran invalidesa i els pensionistes de classes passives.

A la definició d’incapacitat permanent parcial a la disposició 26a TRLGSS veiem que aquesta comporta una disminució no inferior al 33% respecte al rendiment laboral i, per tant, amb aquesta incapacitat permanent també es té la consideració de persona amb discapacitat, doncs entra en la definició de la Convenció en afectar a la vida laboral.

“Se entenderá por incapacidad permanente parcial para la profesión habitual la que, sin alcanzar el grado de total, ocasione al trabajador una disminución no inferior al 33 por ciento en su rendimiento normal para dicha profesión, sin impedirle la realización de las tareas fundamentales de la misma”.

Una disminució no inferior al 33 per cent respecte al rendiment laboral no comporta un grau de discapacitat d’un 33 per cent. Són coses diferents i independents. De fet amb una parcial es pot tenir reconegut un grau de discapacitat inferior al 33 per cent o un grau igual o superior.

Amb una incapacitat permanent parcial també es té la consideració de persona amb discapacitat, doncs entra en la definició de la Convenció

La Sentència T.J.U.E. d’11 de abril de 2013 estableix la interpretació del concepte de discapacitat de la Directiva 2000/78:

“El concepto de «discapacidad» a que se refiere la Directiva 2000/78 del Consejo, de 27 de noviembre de 2000, relativa al establecimiento de un marco general para la igualdad de trato en el empleo y la ocupación, debe interpretarse en el sentido de que comprende una condición causada por una enfermedad diagnosticada médicamente como curable o incurable, cuando la misma acarrea una limitación, derivada de dolencias físicas, mentales o psíquicas que puede impedir la participación plena y efectiva de la persona en la vida profesional en igualdad de condiciones con los demás trabajadores, y esta limitación es de larga duración. La naturaleza de las medidas que el empleador ha de adoptar no es determinante para considerar que al estado de salud de una persona le es aplicable este concepto.”

“43. La circunstancia de que la persona de que se trate sólo pueda desempeñar su trabajo de manera limitada no impide que a su estado de salud se le aplique el concepto de «discapacidad». […] una discapacidad no implica necesariamente la exclusión total del trabajo o de la vida profesional.”

Amb tot plegat, es conclou que tenim una clara i amplia definició del que és una persona amb discapacitat. Aquesta definició no es limita al 33% o les incapacitats permanents.

Tota persona que hagi passat a segona activitat per motiu de disminució de la capacitat per a complir el servei ordinari, és una persona amb discapacitat

De les definicions s’extreu que tota persona que hagi passat a segona activitat per motiu de disminució de la capacitat per a complir el servei ordinari, és una persona amb discapacitat. També són persones amb discapacitat les persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33 per cent i les que tinguin reconeguda una incapacitat permanent parcial, doncs entra en la definició de persona amb discapacitat de la Convenció en afectar a la vida laboral.

Excloure un col·lectiu de persones amb discapacitat de passar a segona activitat és discriminació 

En conclusió, tenim termes comparatius respecte a persones amb discapacitat que són tractades de manera diferent que d’altres malgrat que totes tenen els mateixos drets i han de ser tractades sota el principi d’igualtat. Definir el passi a segona activitat des de l’exclusió indubtable i sense gradacions dels que estiguin en situació d’incapacitat permanent, és constitutiu de discriminació directa per quant identifica un col·lectiu de persones amb discapacitat al que exclou.

Respecte a la situació de segona activitat en cossos especials de funcionaris, existeix una discriminació estructural, deliberada i permanent per raó de discapacitat, que suposa vulneració del dret a la igualtat d’oportunitats i de tracte, a l’acció positiva i als ajustaments raonables que assisteixen a tota persona amb discapacitat resident en un país l’Estat del qual és part de la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat, en vigor a Espanya el 3 de maig de 2008.

Els funcionaris amb incapacitat permanent, des del dret a l’ocupació, el dret a la readaptació del lloc de treball i des del dret a la igualtat i no discriminació, tenen dret, com els altres a sol·licitar el passi a segona activitat, i a que s’avaluï la seva capacitat en relació a aquests llocs i funcions, dins de l’àmbit de la seva capacitat i requeriments dels llocs i, en aquesta valoració, a més, tenen dret a ajustaments raonables que els permeti aquest acompliment, sense que en cap cas la declaració d’incapacitat sigui pressupòsit de la seva falta de capacitat per a aquest acompliment.