El nostre més sincer condol a la família i amics per la mort d’un excel·lent professional de la Policia Local de Gavà que va donar la seva vida per defensar a altres persones

Des de la nostra Associació hem decidit realitzar aquest escrit pels successos ocorreguts en el municipi de Gavà (Barcelona). Fets que comportin la pèrdua d’una vida no són molt usuals. Sí en canvi, els que comporten una discapacitat sobrevinguda per acte de servei o malaltia.

Volem transmetre, mitjançant aquestes línies, les nostres condolences pel terrible acte ocorregut el passat dia 6 de juliol i donar el nostre més sincer condol a la família i amics per la mort d’un excel·lent professional que va donar la seva vida per defensar a altres persones.

Sí, això és el que fan al nostre país, les Forces i Cossos de l’Estat contínuament i diàriament.

Vaig tenir el plaer de conèixer al sergent Toni López en una reunió que va tenir lloc a la mateixa sala de brífing de la comissaria de Gavà amb diferents agents de la plantilla de la Policia Local de Gavà i representants sindicals, el passat dia 1 de Febrer d’aquest mateix any per tractar un tema que els preocupava com era la segona activitat en el seu municipi.

Hem tingut certs dubtes en escriure aquestes línies. Però la fermesa del nostre posicionament i, precisament la voluntat de Toni i altres companys de Gavà per iniciar tràmits en el desenvolupament d’un Reglament de 2ª Activitat ens ha portat a manifestar la nostra opinió mitjançant aquest escrit des del més profund respecte.

L’Associació per a la Integració Laboral de Policies Locals amb Discapacitat (AILPOLD), té entre les seves finalitats:

• La defensa de tots aquells membres del cos de les POLICIES LOCALS, que tinguin una malaltia, ja sigui comuna o per accident laboral.
• La defensa d’aquells POLICIES LOCALS amb un grau de disminució per resolució del Departament corresponent de la Generalitat de Catalunya i aquells que tinguin decretada per Institut Nacional de la Seguretat Social una invalidesa permanent amb tots els seus graus, ja sigui per malaltia o per accident laboral.
• També és una fi la defensa de la integració laboral d’aquells POLICIES LOCALS amb una incapacitat, per poder passar a destinacions de segona activitat, en el propi cos de POLICIA o en un altre cos de l’administració, així com la defensa a la no discriminació per raó de malaltia i el dret al treball regulat en l’article 35 de la Constitució.
• Així com la defensa de tot el relacionat amb els riscos laborals i la salut laboral i les malalties professionals, treballant en unes condicions infrahumanes.

Cal dir que aquest municipi hauria de tenir des de l’any 1993 un reglament de segona activitat. Creiem que 24 anys sense un desenvolupament reglamentari obligatori per imperatiu legal són més que suficients. Precisament per la nostra activitat i el risc que comporta l’exercici de la nostra professió i les possibles seqüeles del seu exercici.

Lamentablement, en un període curt de temps, 2 companys del mateix municipi, se’ls havia reconegut una discapacitat sobrevinguda i se’ls havia expulsat del cos. Un d’ells a més hem de lamentar també la seva pèrdua recentment. L’altre company és afiliat a la nostra Associació i al que prestem tot el suport i ajuda possible (personal, jurídica, anímica ..)

Tot això ens fa plantejar al Govern d’aquest municipi certs dubtes que a continuació tractaré d’exposar.

A la fi d’aquest mes es votarà en el Parlament de Catalunya una proposta de llei que, encara existint un ferm compromís per tots els portaveus de les diferents formacions polítiques a presentar-la a l’inici d’aquesta legislatura, ens hem trobat, que únicament va ser presentada per una d’elles (C’s). Després de gairebé 2 anys de treball continu i incessant i compartit amb AILBOD i AILMED. Esperem comptar amb el suport de totes les formacions el dia de la votació i donar solució a un tema que portem des de l’any 2007 denunciant.

A més, aquesta iniciativa legislativa compta amb el suport del CERMI (plataforma de representació, defensa i acció de la ciutadania espanyola amb discapacitat que aglutina més de 3,8 milions d’homes i dones, més les seves famílies, que conscients de la seva situació de grup social desfavorit, van decidir unir-se, a través de les organitzacions en les quals s’agrupen, per avançar en el reconeixement dels seus drets i aconseguir la plena ciutadania en igualtat de drets i oportunitats amb la resta de components de la societat)

Resulta estrany no defensar una llei que l’única cosa que pretén és reconèixer el treball a les forces i cos de seguretat d’aquest país (bombers, mossos d’esquadra i policies locals) que adquireixin una discapacitat sobrevinguda. Una cosa reconeguda internacionalment en la Convenció de l’ONU; normativa que forma part del nostre ordenament jurídic intern. La mateixa normativa que s’apel·la per a la realització d’altres finalitats polítiques.

La realitat és que ens trobem a companys/as que en l’actualitat tenen reconeguda una discapacitat i “la gran sort” de cobrar el 55% del seu salari i perdre el seu treball. La gran sort de tenir una discapacitat, una cosa simplement indignant. Això és el que multitud d’ocasions hem d’escoltar.

Tot això ens planteja el següent:

1.- Com es pot expulsar del cos a un policia que quedi discapacitat per acte de servei o malaltia?

2.- Quina garantia i seguretat jurídica tenen les nostres forces i cossos de l’estat en realitzar el seu treball diari?

3.- Per què existeix tanta disparitat entre municipis i cossos de seguretat?

En bombers i mossos d’esquadra de la Generalitat de Catalunya o altres CCAA que si ho tenen reconegut. Més tard o d’hora acaben reincorporant-se al cos.

4.- Per què no els Policies Locals en certs municipis de Catalunya?

Resulta curiós però en tots dos municipis limítrofs de Gavà (Castelldefels i Viladecans) no és excloent tenir un policia amb discapacitat.

5.- Per què sí en Gavà?

Comptem amb afiliats a la nostra Associació de tots dos municipis (Castelldefels i Viladecans) que amb una discapacitat segueixen prestant els seus serveis com a agents de policia.

No obstant això segueixen existint multitud de municipis que encara no ho tenen regulat i que en l’actualitat expulsen als seus agents de policia per una discapacitat sobrevinguda.

Uns altres en canvi, com Palafrugell, governat pel mateix partit que en Gavà (PSC), han estat pioners en el reconeixement de drets socials i humans desenvolupant el primer reglament de 2ª Activitat, emparant-se totalment en la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU. Aquest reglament normatiu va comptar amb el suport unànime de totes les formacions polítiques allí representades.

Esperem no haver de lamentar més successos com els ocorreguts en Gavà i que els companys/es tinguin la seguretat de no perdre el seu treball per quedar malferits i amb una discapacitat sobrevinguda.

Desitgem que Gavà se sumi a Palafrugell i aprovi un reglament de 2ª Activitat en la major brevetat possible i sumeix esforços com a exemple per a altres municipis.

AILPOLD estarà a la disposició del municipi de Gavà i el seu Govern per a qualsevol consulta i/o ajuda que requereixi.

A Barcelona a 19 de Julio de 2017.

La Junta Directiva AILPOLD