Última hora

Junts pel Sí i la CUP aposten per una llei de segona activitat amb la qual poder abaixar el sou o desfer-se de policies i bombers per tenir una discapacitat

Responem al que els diputats de Junts pel Sí i de la CUP van dir al Ple per tal d’impedir la tramitació de la nostra proposició de llei de segona activitat

Com ja us vam informar, Junts pel Sí i la CUP van impedir que continués el tràmit de la Llei de Segona Activitat per Mossos, Bombers i Policies Locals votant a favor d’una esmena a la totalitat al ple del Parlament de Catalunya, el 26 de juliol de 2017.

Les associacions van presentar una proposició de llei entregada a tots els grups parlamentaris el 2015. Es tractava d’un text que adaptava la situació de segona activitat a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, un text avalat pel CERMI i COCARMI, principals entitats de la discapacitat. Un text que evitava qualsevol discriminació per raó de discapacitat sobrevinguda en uns cossos amb alt risc i penositat.

Què es pretenia? Que per motiu de discapacitat, policies locals, mossos o bombers, que arrisquen la seva vida o salut cada dia, no continuessin sent expulsats permanentment sense feina ni sou o se’ls discrimini i segregui als seus cossos.

Se’ls anomena herois pels últims atemptats i les situacions a les que s’enfronten, però després se’ls deixa al carrer i són repudiats si per desgràcia els sobrevé una discapacitat. Sí, és el que està passant.

La nostra proposició de llei es va presentar el 2015 però va decaure sense aprovació per noves eleccions. Tots els grups parlamentaris van signar un document amb el qual es comprometien a tramitar-la en la legislatura vinent i treballar el text en ponència.

Els grups que conformen Junts pel Sí i la CUP també van firmar aquest compromís. Ara falten al seu compromís i han impedit la seva tramitació.

Per tal d’aconseguir aquest objectiu, Junts pel Sí va presentar a corre-cuita el dia abans a la tarda una altra proposició de llei de segona activitat per aquests cossos. A diferència de la nostra proposició, la proposició de Junts pel Sí es pot resumir en poques paraules: discriminació i expulsió de persones amb discapacitat a policies i bombers.

Però sembla que això agrada més a la CUP i van aconseguir impedir la tramitació de la nostra proposició de llei.

Moltes coses es van dir en el Ple al debat de l’esmena a la totalitat. Des d’aquí volem respondre al que el diputat de Junts pel Sí, Sr. Lluís Guinó, i la diputada de la CUP, Sra. Mireia Vehí, van dir.


En resposta a l’I. Sr. Lluís Guinó i Subirós, Diputat de Junts pel Sí

El primer que voldríem manifestar és que les Associacions de Bombers, Mossos d’Esquadra i Policies Locals hem presentat infinitat d’informes, els quals anirem citant i enllaçant en aquesta resposta. Reiterarem els mateixos, ja que sembla i podem corroborar que els informes entregats no es llegeixen per part de molts diputats, ja que en les diferents reunions solen preguntar el mateix o et diuen que no han vist l’informe o que no tenen constància.

Com és que els representants del poble sobirà menyspreen allò que en paper o per carta els enviem com a entitats que representem un col·lectiu de persones amb discapacitat?

La proposició de llei presentada és igual que la que van presentar les nostres associacions al 2015, i el seu grup polític es va comprometre amb ella:

“Hi ha un motiu, que és bàsic i fonamental en política, i és que no estem d’acord amb el contingut del projecte que ha presentat Ciutadans. No estàvem del tot d’acord tampoc amb un projecte inicialment elaborat per part d’AILMED al seu moment.”

1.- No és el projecte de Ciutadans sinó el compromís que van adquirir tots els grups el 2015 i en aquella data no van posar cap impediment, solament que es portés a ponència, amb declaracions del mateix Conseller Jané.

2.- Si no li agrada el contingut de Ciutadans tampoc el d’AILMED, ja que és el mateix que el del 2015 presentat a tots els grups parlamentaris, per tal motiu és contradictori el que diu i, a més, han intervingut les Associacions de Bombers i Policies locals i també amb el suport de sindicats i del CERMI/COCARMI.

3.- No estaven del tot d’acord amb la nostra proposició? I per què van firmar un compromís i la van presentar a la mesa del Parlament?

4.- Li recordem què es volia evitar amb la proposició que nosaltres vam elaborar:

>Exclusió i discriminació directa a persones amb discapacitat, greuge comparatiu, discriminació per motiu de discapacitat, etc., són vulneracions que es constaten al cos de Mossos d’Esquadra i a Policies Locals, segons el duríssim informe del Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (CERMI) “Derechos humanos y discapacidad: Informe España 2014”. El CERMI elabora aquest informe, que descriu la situació dels drets humans de les persones amb discapacitat a Espanya, en qualitat de ser l’organisme independent nomenat per l’Estat Espanyol pel seguiment de l’aplicació de la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat.

La proposició de llei que han rebutjat és la mateixa que les nostres associacions van presentar a tots els grups parlamentaris el 2015. Si no estaven del tot d’acord amb la nostra proposició, per què van firmar un compromís per tramitar-la?

L’informe contra la proposició de llei de la Comissió Jurídica Assessora és lamentable i contravé la Convenció de l’ONU:

“Ens vam comprometre que demanaríem informe a la Comissió Jurídica Assesso­ra i, certament, l’informe de la Comissió Jurídica Assessora era contundent……..”

1.- Tal com ja vàrem manifestar, aquest informe no ens mereix cap respecte per les seves mancances i perquè està fet a instàncies de part i, a més, com a informe jurídic deixa molt que desitjar. Vàrem fer un contra informe que vam entregar a tots els grups parlamentaris que estem segurs que la majoria de Diputats ni se l’han llegit.

2.- Sobre aquest dictamen de la Comissió Jurídica Assesso­ra, el Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad, CERMI, en qualitat de ser l’organisme oficial independent nomenat per l’Estat Espanyol pel seguiment de la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, a petició nostra, va emetre un “Informe sobre la obligatoriedad de la Convención internacional sobre los derechos de las personas con discapacidad”.

Què va dir el CERMI?:

“Por todo ello, no se entiende la no inclusión de la Convención en el DICTAMEN 98/2016 de 21 d’abril, Consulta sobre una proposició de llei de regulació de la segona activitat d’aplicació als cossos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, de Mossos d’Esquadra i de les policies locals, así como, tampoco se entiende que el análisis que dicho informe propugna y defiende se base en normativa que no incorpora ni es consistente con los mandatos de la Convención. Esta no inclusión e interpretación de la normativa de acuerdo con el modelo médico de la discapacidad implica un desconocimiento de la Convención y de sus mandatos, y por tanto su vulneración.”

Voldríem saber quants diputats han llegit l’escrit del CERMI.

No insisteixi. La proposta la va voler presentar Ciutadans, però és de les nostres associacions:

“Però és conegut que difícilment el Grup Parlamentari de Junts pel Sí i el Grup Parlamentari de Ciutadans coincidirem amb la concreció d’aquest projecte. I explicaré els motius pels quals el nostre plantejament és molt i molt diferent del que fa Ciutadans.”

1.- S’insisteix en què la proposició de llei era de Ciutadans. Efectivament Ciutadans la va presentar, però és la mateixa proposició de Llei que vàrem presentar el 2015 amb tots els partits, entre ells Convergència i Unió, ara PDCat.

Presentació de la llei el 2015 a CiU

Com justifica el que no es pot justificar:

“….el Govern tenia un text alternatiu preparat, s’havia de treballar aquest text alternatiu no només des de la perspectiva estrictament d’Interior, perquè això tenia con­seqüències des d’un punt de vista laboral i, per tant, també de funció pública, hi va inter­venir Funció Pública i, per tant, conselleria de Governació, per una banda, i hi va interve­nir també la vicepresidència del Govern i la conselleria d’Economia, per l’altra. Per tant, sumar les directrius de tres departaments i, per tant, treballar de forma transversal genera certes dificultats.”

“I les dificultats han estat consensuar un document, un projecte que ahir vam entrar al registre del Parlament.”

1.- Tantes voltes per dir que presenten un projecte, millor dit, una proposició de Llei com alternativa a la nostra. No havia de ser del Govern? Amb qui han parlat per fer la proposta? Amb ningú. El text alternatiu del Govern no l’ha vist ningú, ni s’ha parlat amb ningú, per descomptat el Conseller ni el director general anterior ni ens van rebre. On és aquest projecte de Llei del Govern?

En canvi nosaltres hem parlat amb tots. Qui és més transparent? Nosaltres anem amb les finestres obertes.

2.- L’única intervenció de Governació és per anar creant les places de SEGONA ACTIVITAT, res més. On està la complicació? O és que volem complicar i fer difícil el que no ho és, quan es tracta d’un simple canvi de funcions.

3.- Economia? Si som ja funcionaris i les retribucions estan en els pressupostos i no canvia res de res, és un canvi intern de funcions. Quina problemàtica es genera? Cap.

Diu que defensa la dignitat professional dels treballadors quan no s’ha fet més que vulnerar-la:

“…com que afecta no només laboral­ment els treballadors, sinó que té una afectació molt clara i molt definida a la dignitat professional d’aquests treballadors,..”

1.- Dignitat? Ara es defensa la dignitat? Voldríem recordar que El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sala del contenciós administratiu, secció quarta, ha dictat 4 sentències favorables a membres de la nostra associació en les que es reconeix que  l’administració els ha produït danys morals com a conseqüència del temps d’espera excessiu que han hagut de suportar els funcionaris afectats amb una incapacitat sense que els fossin assignats uns llocs en segona activitat, a finals de l’any 2007.

Diu la sentència sobre la feina policial:

Y es dicha penosidad la que justifica la discriminación positiva que tiene su razón de ser en que si se produce el evento dañoso se han de agotar todas las posibilidades para que el funcionario pueda ser recolocado, obteniendo no sólo una compensación económica (pues se le respetan sus retribuciones como si estuviera en activo) sino también una ocupación acorde y respetuosa con su dignidad”.

Què han fet per respectar la dignitat d’aquestes persones des de l’època del Conseller Puig fins ara? Res de res, “marejar la perdiu”. Hem de reconèixer aquí l’excepció d’una diputada la qual li agraïm els seus esforços per canviar les coses.

Tota la intervenció era explicar la proposició presentada per Junts pel Sí el dia abans. I la que s’havia de votar?: 

“….proposició de llei que nosaltres hem presentat explica clarament què vol dir de forma concreta estar en segona activitat, en quins supòsits s’està en segona activitat, en quins supòsits no s’està en segona activitat, quin és el catàleg de llocs de treball.”

1.- Aquests aspectes ja estan regulats en les lleis de cada un dels cossos, i amb bombers i mossos en els decrets corresponents. Pel que fa a policies locals de cada un dels Ajuntaments, uns més inclusius i altres no, vulneren la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat. Res de nou, i a més hem de posar de manifest que algunes sentències ja han dit què és la segona activitat.

Continua justificant la injustificable proposta de Junts pel Sí:

                I a més a més hi haurà un procediment tècnic, mèdic, que justificarà aquesta segona activitat.”

1.- Tal com hem dit, procediment tècnic i mèdic és el que està regulat en el decret de segona activitat de bombers i mossos, per tal motiu el que ha fet és copiar el que hi ha i passar-ho a una Llei, però amb menys garanties. El redactat és molt pitjor que en l’actualitat, molts d’aquests aspectes els hem denunciat en les nostres tres compareixences A LA COMISSIÓ D’INTERIOR.

Continua amb la dignitat, però vol dir que discriminar per la causa de la discapacitat o discriminar entre cossos per raó de la discapacitat resol la dignitat personal i laboral d’aquestes persones?:

“….en aquella situa­ció certament injusta que els mossos d’esquadra no disposaven fins i tot pràcticament ni de la placa, totes aquestes qüestions que afecten la dignitat estaran resoltes en el nostre text, i espero que també en el seu, perquè també entenc que vostès han estat d’alguna manera amatents al que els han demanat en aquests temps que ens hem reunit amb la majoria d’associacions.”

“Per tant, les qüestions de dignitat personal i laboral estarien resoltes amb aquest text.”

1.- Continua amb la dignitat però no diu que la realitat és que no tenim placa ni credencial en el cas de  mossos, però pitjor en la majoria de les policies locals que són expulsats/des del cos, no diu que s’exclouen, en els tres cossos, persones amb discapacitat amb incapacitats permanents absolutes i grans invalideses, en contra de la jurisprudència i la mateixa llei de la seguretat social.

2.- La proposició de llei de Junts pel Sí, discrimina per poder passar a segona activitat entre persones amb discapacitat amb una incapacitat permanent total depenent si la causa és per malaltia comuna, accident laboral o no laboral. Els mossos i policies locals només podrien demanar passar a segona activitat si és per contingències professionals, en canvi al cos de bombers es podria passar a segona activitat sigui quina sigui la causa de la incapacitat permanent total.

Discriminació per la causa de la discapacitat, discriminació entre cossos per raó de discapacitat… Això és resoldre la dignitat personal i laboral d’aquestes persones?

3.- Els policies poden passar a segona activitat amb 57 anys i en canvi els bombers no. No és això discriminatori?

4.- És insultant que es digui que la dignitat queda resolta amb el text presentat, o no se l’ha mirat o no sap el significat de dignitat.

Discriminació a qualsevol persona que passi a segona activitat en funció del grau de disminució d’aptituds psicofísiques:

1.- El Tribunal Mèdic de segona activitat, a l’hora de valorar l’expedient de declaració en la situació administrativa especial de segona activitat, podrà determinar en funció del grau de la disminució de les aptituds psicofísiques, que la persona funcionària hagi de desenvolupar les seves funcions en jornada reduïda de treball, la qual cosa comportarà la reducció proporcional de les retribucions percebudes.

En la proposició de llei de segona activitat de Junts pel Sí, podem trobar discriminació per la causa de la discapacitat, discriminació entre cossos per raó de discapacitat, discriminació en funció del grau de disminució… Això és resoldre la dignitat personal i laboral d’aquestes persones?

En relació al procediment per passar a segona activitat en la proposta de Junts pel Sí, cap canvi, cap millora, tot segueix igual, perpetuant el model mèdic de la discapacitat:

“I el que fem és objectivar molt el procés…”

“La mateixa direcció, amb un certificat mèdic i amb uns justificants mèdics, pot iniciar d’ofici aquest procediment, i pot fer-ho també la persona interessada, a instància de part, a instància del treballador”

1.- No objectiva res de res, tot igual, i mantenint l’actual Tribunal mèdic inquisitorial format per tres metges, ampliant el seu poder, perpetuant el model mèdic de la discapacitat.

CERMI DIU:

“La discriminación referida niega la diversidad del ser humano y el respeto por la diferencia y su participación, sin discriminación, en toda la sociedad. Es más, esta normativa está asentada en el modelo médico de la discapacidad, pues trata a las personas desde la absolutización de las deficiencias y no desde las capacidades y la equiparación, y desde esta perspectiva les impide el pase a segunda actividad.”

“En los últimos tiempos se ha superado la forma de entender la discapacidad como un modelo médico, en el que a los aspectos puramente sanitarios y asistencialistas se unían consideraciones de tipo caritativo, a un modelo basado en el concepto de derechos humanos, donde el acento está en la igualdad de oportunidades y en la no discriminación, la persona con discapacidad como titular de derechos. “

2.- Tal com hem dit, a les policies solament poden continuar les incapacitats permanents totals per accident o malaltia laboral, però si ho demana la persona i amb un màxim de 12 mesos per fer-ho. Està tot igual que ara, no canvia res, solament que va a pitjor i exclou les malalties comunes i accidents no laborals. Per tal motiu no és cert el que diu el Diputat. Fins i tot, l’esmentat tribunal pot denegar la segona activitat per accident laboral, és a dir, al carrer, o pot dir que s’apliqui una reducció horària amb reducció de sou, és a dir, reduir sou però per la porta de darrere.

Com pot dir el diputat que la proposta és millor? És que no se l’ha mirat? És això dignitat humana?

Estem salvats. En relació a la resolució de conflictes es diu que hi ha dret a recurs:

“..qui no estigui d’acord amb aquesta resolució tindrà els mecanismes adminis­tratius de recurs per d’alguna manera manifestar el desacord i que hi hagi una instància superior que d’alguna manera decideixi quina és la resolució final d’aquesta qüestió.”  

“Per tant, hem intentar incorporar en aquest text totes les garanties, la majoria de les quals ens les van demanar les associacions.”

1.- Dret a recurs? No facin riure si us plau. La mateixa administració s’emportarà la contrària a si mateixa? Es tracta al personal de ximple. I si no als tribunals del contenciós administratiu? Una altra xacra del sistema, tres anys mínim per resoldre.

2.- Garanties expulsant discapacitats impedint el dret al treball? Garanties mantenint el mateix sistema de tribunal mèdic i la mateixa gestió de les inclusions? Sense paraules.

En relació als afectats es diu que amb la proposta de Junts pel Sí podran confiar en l’administració. Més aviat els afectats jugaran a la loteria de l’expulsió o la retallada de jornada i retribucions:

Els afectats directament tindran la possibilitat d’acos­tar-se a l’Administració i que l’Administració no els generi desconfiança, i que desa­pareguin aquestes dues mil malalties que diu el senyor diputat de Ciutadans, que són malalties que són d’alguna manera desconegudes i que no apareixen precisament per­què no hi ha regulada una segona activitat en el cas de Mossos d’Esquadra i en el cas de Bombers. El compromís del conseller, el compromís del Govern i el compromís del Grup Parlamentari de Junts pel Sí és tirar endavant aquesta llei”.

1.- Com pot dir que els afectats es podran acostar a l’administració, quan tot està encara pitjor? Augmentaran les malalties amagades amb aquesta regulació, això és el que ens diu l’experiència i, a més, així ho aconsellarem.

2.- El compromís era portar la proposició feta i consensuada amb moltes entitats, compromís que van signar i han incomplert, per tal motiu no ens mereixen cap confiança.

La conclusió final no té desaprofitament. La proposta de Junts pel Sí no pot satisfer mai a les persones amb discapacitat perquè les discrimina:

“….per això els demano que utilitzem el Parlament per tirar endavant una llei que satisfaci les inquietuds de les associacions i les persones afectades, això és el principal i el més necessari. Però hem de fer una llei, i vostès en són molt especialistes…, s’ha de fer una llei que s’adeqüi a les normatives que pensem afectar, que són la Llei de policia, la Llei de policies locals i tot el que té a veure amb les competències estrictes del Govern de la Generalitat de Catalunya, que aquesta és una qüestió també important, que s’ha de res­pectar el que diu l’Estatut de Catalunya en aquesta qüestió.”

“…homologable a la normativa bàsicament europea i més moderna en aquesta perspectiva de la regulació de la segona activitat.”

1.- A les associacions d’afectats no les SATISFÀ la proposició de Llei presentada per Junts pel si, i considerem que és SEGREGADORA, DISCRIMINA PER RAÓ DE DISCAPACITAT, VULNERA EL PRINCIPI D’IGUALTAT, etc. Tindríem una llista infinita.

Com es pot dir que podem estar d’acord en el fet que s’expulsi un discapacitat i no se l’integri? Per favor, més capacitat d’empatia.

2.- Es diu que s’ha d’adequar a les lleis des diferents cossos i respectar l’Estatut, sembla que es desconeix què vol dir la piràmide normativa.

Prèviament s’han de respectar les següents normes:

  1. És contrària a la Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones Discapacitat, que forma part de l’ordenament jurídic i és d’obligat compliment, és més, ni l’anomena.
  2. També és contrària a la Directiva 2000/78/CE, del Consell, de 27 de novembre, relativa a la igualtat de tracte en matèria de treball i ocupació, que tampoc anomena.
  3. També és contrària al Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat, que tampoc anomena.

Falten més normes però amb aquestes és suficient, s’ha de tenir present que són normes de rang superior.

Conclusió:

Farem un estudi de la proposició de la Llei presentada per Junts per Si, la qual serà enviada a tots els partits amb l’esperança que, com a mínim, se la llegeixin i després tenir un canvi d’impressions. Tot amb la intenció que presentin ESMENES A LA TOTALITAT.

Per acabar, volem recordar que el reglament de segona activitat de policies locals aprovat a l’Ajuntament de Palafrugell és una prolongació de la nostra proposició de llei i que tots els partits d’aquest ajuntament van votar favorable, entre ells ERC i PDCAT!!

Tal com vam dir, Interior va impugnar aquest decret al TSJC i, per cert, un cop revisada la demanda que va presentar la Generalitat no consta per quin article de la llei general de la Seguretat Social no es pot continuar treballant amb qualsevol incapacitat permanent amb un canvi de funcions.


En resposta a l’I. Sra. Mireia Vehí, Diputada de la CUP

“Diversitat funcional” no és correcte. El concepte correcte és “persones amb discapacitat”:

“és una llei que té la voluntat de lluitar contra la discriminació, concretament contra el capacitisme, que pretén blindar els drets de les persones amb diversitat funcional i que fa un exercici de carambola entre l’estigmatització de la diversitat funcional –i la terminologia de «disminució», «capacitats», «discapacitats» que el text de Ciutadans i el text de Junts pel Sí comparteixen n’és un bon exemple–“

Hem de dir que el Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI) reivindica el concepte ‘persones amb discapacitat’ arran de l’ús, cada cop més habitual per part d’administracions, entitats i particulars, del terme ‘persones amb diversitat funcional’ per referir-se a les persones amb discapacitat.

El COCARMI basa aquesta defensa, d’una banda, en el fet que ‘persones amb discapacitat’ és un concepte socialment reconegut i que té l’empara de la Convenció de Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, aprovada el 2006 i acceptada per la major part de països.

D’altra banda, l’ús del terme ‘persones amb diversitat funcional’ és ambigu i “fa invisible el col·lectiu, pot generar confusió i inseguretat jurídica i rebaixar la protecció que encara necessitem”, segons va explicar el president del COCARMI, Antonio Guillén.

Substituint “persones amb discapacitat” per “persones amb diversitat funcional” correm el risc d’amagar una realitat coneguda a la qual hem de fer front dia a dia en un entorn on és fonamental treballar en la defensa dels nostres drets.

Per això, sota el lema “No ens canviïs el nom, ajuda’ns a canviar la realitat”, el COCARMI  va fer una crida pública a la reflexió sobre la terminologia relacionada amb les persones amb discapacitat i sobre la qual demana, en qualsevol cas, ser molt curosos i respectuosos per no fer-nos invisibles.

Actualment, vivim un canvi de paradigma social basat en l’apoderament de les persones amb discapacitat, passant d’una concepció de caràcter caritatiu o assistencial, a un fenomen social que reivindica drets i inclusió social, així com la participació plena i efectiva en tots els àmbits de la societat en igualtat de condicions que la resta. Dins d’aquest procés de transformació, es debat sobre quin és el millor concepte per referir-se al nou per cent de la població catalana.

Mentrestant, a la plataforma més representativa de les persones amb discapacitat a Catalunya (COCARMI), integrada per 10 federacions i aproximadament 700 entitats, són partidaris de seguir emprant ‘persones amb discapacitat’ per fer visible el col·lectiu, i alhora, avançar en la línia de sensibilització i reivindicació que la nostra societat i les nostres institucions encara necessiten.

Estigmatització? No veu les actuals polítiques de segregacionisme?:

“i llavors l’altre extrem, és a dir, entre l’estigmatització i la sobreprotecció de les persones amb diversitat funcional, que al nostre entendre és una altra forma de discriminació”

Sobre estigmatització li volem recordar que amb les actuals places al cos de mossos anomenades de tècnic de suport, que només són per discapacitats amb incapacitat permanent total, ens tenen segregats de la segona activitat. S’imagina unes places exclusives només per persones de raça negra o homosexuals? Això no passa en cap lloc de tota la generalitat. No és això estigmatització?

S’estan permetent POLÍTIQUES DE SEGREGACIONISME en aquests cossos dirigides a SEPARAR, EXCLOURE I APARTAR A GRUPS tals com certes persones amb discapacitat de la resta de companys que, pel mateix motiu de disminució de la capacitat (discapacitat), passin a segona activitat, amb base principalment a plantejaments de tipus ideològic de persones del departament d’Interior.

Aquesta SEGREGACIÓ i APARTHEID té l’objectiu de retallar drets i retribucions pel fet de ser persones amb discapacitat i, d’acord amb això, Interior ha portat a Junts pel Sí a impedir la tramitació de la nostra llei de segona activitat, i gràcies al seu ajut ho ha aconseguit.

És per això que Junts pel Sí va presentar una esmena a la totalitat a la proposició de llei, perquè el Govern presenti un projecte de llei per consolidar l’APARTHEID de persones amb discapacitat en aquests cossos.

El segregacionisme de discapacitats en aquests cossos té base principalment en plantejaments de tipus ideològic de persones del departament d’Interior

Des del 2015 estem implicats en què d’una vegada s’acabin les situacions que estem patint de discriminació i de vulneració del principi d’igualtat que anem denunciant des de mitjans del 2007. També el CERMI, el COCARMI i el Síndic de Greuges han denunciat aquesta situació. Fins i tot, han arribat a ser admeses dues denúncies al Comitè de les Persones amb discapacitat de l’ONU i què estant actualment en tràmit.

Però el que veiem és que el que és prioritari pel Govern és que les persones amb discapacitat puguin ser segregades o expulsades al carrer sense ni tan sols valorar quines altres funcions podrien fer en segona activitat, de les moltes i molt variades que hi ha als cossos.

En tot aquest temps hem vist clarament el “REBUIG” que el departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya sent perquè la gent amb discapacitat sobrevinguda compatibilitzi la seva situació en aquests cossos amb una feina en segona activitat en igualtat de condicions, quan poden fer-ho perfectament.

La situació de discriminació de persones en aquests cossos per raó de discapacitat és gravíssima, injustificable i insuportable. No sabem si s’acabarà algun dia, però mentrestant el mal que s’està fent a aquestes persones, que no han fet altra cosa per merèixer-ho que patir la desgràcia de tenir una discapacitat, mentre que alguns deixen fer i miren cap a un altre costat, és irreparable.

Sra. Vehí, potser el problema és el desconeixement de la raó de ser de la situació de segona activitat. Com ha dit el TSJC:

la seva raó de ser està en aquest particular risc que assumeixen els membres del Cos de Mossos d’Esquadra en l’acompliment de les seves funcions i que excedeixen dels ordinaris de qualsevol altre funcionari públic d’un cos general.”

“aquest risc addicional -inherent en molts casos al mer acompliment del servei- mereix una compensació que compleix una doble funció: garantirà el millor compliment de la funció encomanada al funcionari i li salvaguardarà si es produeix una disminució de les condicions físiques o psíquiques, qualsevol que sigui la causa”

“en el cas dels Mossos d’Esquadra que el risc de sofrir un dany o lesió és inherent a l’acompliment del servei (fins i tot en el servei ordinari). I és dita penositat la que justifica la discriminació positiva que té la seva raó de ser en què si es produeix l’esdeveniment danyós s’han d’esgotar totes les possibilitats perquè el funcionari pugui ser recol·locat, obtenint no només una compensació econòmica (doncs se li respecten les seves retribucions com si estigués en actiu) sinó també una ocupació concorde i respectuosa amb la seva dignitat”.

 “[…] la finalitat que tal regulació persegueix que és aconseguir la plena indemnitat per a aquells funcionaris Mossos d’Esquadra que no puguin exercir el seu originari lloc de treball però sí un altre en segona activitat – com és el cas- dignificant-li i donant-li satisfacció personal […]”

Aquí no estem parlant de sobreprotecció de persones amb discapacitat, estem parlant dels mandats la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat, estem parlant de professions d’alt risc i penositat en les quals aquestes persones vegin respectat el seu dret al treball i tinguin una ocupació en peu d’igualtat i respectuosa amb la seva dignitat en segona activitat.

Donat el risc, tenim una situació de segona activitat en la qual poden estar les embarassades. Per què no aprofitar-la?:

“Parla de la segona activitat en casos d’embaràs i de familiars a càrrec. Disculpin, senyores i senyors, però quan una dona està embarassada no creiem que sigui un tema ni de diversitat funcional ni de capacitisme, té a veure amb la reproducció de la vida, igual que el fet de tenir persones a càrrec té a veure amb com organitzar la societat de tal manera que la gent pugui viure i reproduir-se, però en cap cas són temes de segona activitat. I és evident que si una dona està embarassada no pot fer algunes funcions, com, per exemple, estar a la brigada mòbil; però és més una qüestió d’organització del treball que no de segona activitat, amb el que això comporta.”

En primer lloc s’ha de dir que el passi a segona activitat per motiu d’embaràs no és una cosa nova, sinó que ja existeix normativa en vigor que ja ho contempla com a requisit per passar a segona activitat en aquests cossos.

L’art. 25 de la LPRL, que regula l’obligació de la Protecció de treballadors/es especialment sensibles a determinats riscos, defineix a aquests, com aquells treballadors/es que per les seves pròpies característiques o estat biològic conegut, siguin especialment sensibles als riscos derivats del treball, indicant que s’establiran les mesures preventives i de protecció necessàries.

Dins d’aquest grup, podríem considerar les embarassades, que són susceptibles de córrer risc per a la seva salut a causa de les condicions del seu lloc o lloc de treball (perill per al fetus).

Per omissió, com a protecció, una embarassada en aquests cossos deixa de fer funcions principals i operatives. Es pot protegir millor aprofitant que tenim una situació de segona activitat on es pot romandre i minimitzar els riscos.

És evident que l’embaràs no és una malaltia. És un aspecte de la vida quotidiana, i la salut i seguretat de les treballadores en situació d’embaràs i període de lactància, poden ser adequadament conduïdes segons els procediments habituals de prevenció i protecció de riscos laborals.

No obstant això, cal tenir present que estem parlant de professions amb alt risc i penositat i condicions de treball normalment considerades acceptables poden no ser-ho durant l’embaràs. De fet ja per omissió, com a protecció, una embarassada en aquests cossos deixa de fer funcions principals i operatives.

Per tot això, per evitar qualsevol tipus de risc, tenim una situació de segona activitat en la qual poden estar les embarassades. Per què no aprofitar-la?

Estem parlant de professions amb alt risc i penositat i condicions de treball normalment considerades acceptables poden no ser-ho durant l’embaràs. Per evitar qualsevol tipus de risc, tenim una situació de segona activitat en la qual poden estar les embarassades. Per què no aprofitar-la?

Sorprenentment, diu que obrim la porta a mesures i òrgans de naturalesa privada i concertada en les avaluacions mèdiques? Això no és cert:

“d’aquest text és que obre la porta a mesures i òrgans de naturalesa privada i concertada en les avaluacions mèdiques, mesures com permetre sol·licitar la segona activitat per mitjà d’un informe mèdic que surt a l’article 5 i que no especifica si aquest metge ha de ser públic o privat, obren la porta a que els serveis sanitaris privats entrin en el procediment”

“a l’article 10 vostès especifiquen que els informes mèdics seran a càrrec del Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Departament d’Interior i que les proves aniran a càrrec de la xarxa de l’ICS”

Primer de tot, sobre això volem destacar una qüestió. L’article 164 de la Llei 5/2017 d’acompanyament dels pressupostos va modificar alguns articles de la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra.

L’Article 44 va quedar de la següent manera:

“1. El departament competent en matèria de policia ha de vetllar perquè els seus membres mantinguin les aptituds psicofísiques necessàries per a exercir llurs funcions. A aquest efecte, els membres del Cos de Mossos d’Esquadra s’han de sotmetre als exàmens que es determinin per tal de garantir llur aptitud psicofísica. Amb aquesta finalitat, es poden subscriure contractes o convenis de col·laboració amb professionals mèdics o entitats sanitàries.”

La CUP va presentar una esmena (BOPC 315, 27 de gener de 2017) per tal d’afegir: “Els exàmens es realitzaran en centres de titularitat i provisió del servei publiques”.

Però finalment, tal com va dir el senyor Benet Salellas (DSPC P 59, 22 de març de 2017): “nosaltres votarem dos vots a favor d’aquesta llei d’acompanyament, com a compromís de país, a favor del referèndum”.

És a dir, els van rebutjar l’esmena però la CUP va permetre l’aprovació d’aquest text obrint la porta als serveis sanitaris privats.

Ara resulta que, en paraules de la diputada Mireia Vehí, que en la nostra proposició: 

“a l’Article 10 s’especifica que els informes mèdics seran a càrrec dels serveis de prevenció de Riscos Laborals del Departament d’Interior, i que les proves aniran a càrrec de la Xarxa de l’ICS, però com que a l’article 5 no s’especifica concretament en el procediment de sol·licitud, ens curem en salut”.

No entenem res. Efectivament a l’article 10 queda clar com l’aigua que els informes mèdics han de ser a càrrec d’un servei públic. Per tant, no hi ha cap dubte ni sospita de res. Sona a excusa per justificar-se.

A la nostra proposta queda clar com l’aigua que els informes mèdics han de ser a càrrec d’un servei públic. Dir el contrari sona a excusa per justificar-se.

El nostre objectiu amb aquest grup parlamentari sempre ha estat aclarir dubtes sobre aquesta proposició de llei. Tenint en compte que el text és de 2015 i aquest grup es va comprometre per escrit i firmat a tramitar-lo, i que hem tingut diverses reunions sobre el tema, no entenem com no han sorgit en cap moment aquestes qüestions i dubtes per la seva part.

Recentment, el 15 de juny, vam demanar reunió amb els grups. Vam enviar una carta al president de cada grup, vam telefonar a tots els grups, en concret vam parlar amb el grup de la CUP i ens van dir que ja ens dirien. Vam tornar a trucar… Res.

Des del 2015, desprès de tot aquest temps, i ara de sobte ens trobem totes aquestes qüestions al Ple del Parlament? A més, tots els dubtes podrien haver estat esmenats a ponència.

A l’article 10 de la nostra proposició queda clar com l’aigua que els informes mèdics han de ser a càrrec d’un servei públic. Per tant, no hi ha cap dubte ni sospita de res. Sona a excusa.

Presentació a la CUP de la nostra proposta el 2015 i aquest grup es va comprometre per escrit i firmat a tramitar-lo. Desprès de tot aquest temps, avui de sobte ens trobem totes aquestes qüestions al Ple del Parlament?

Diu que el nostre no, però treballaran el text discriminatori de Junts pel Sí:

“no donem suport és a aquest text, i tractarem de treballar en el text que va entrar el grup que dona suport al Govern, amb totes les garanties que puguem. Ara, nosaltres donem suport a la segona activitat, no a qualsevol llei de la segona activitat”

Junts pel Sí va presentar a corre-cuita al registre dimarts 25 a la tarda una proposició de llei seva, per tal de frenar la nostra. Pel que diu la diputada prefereix treballar aquest text abans que el nostre, que podria haver estat treballat i modificat en ponència.

S’han llegit aquest text? Aquí va una pinzellada del text de la proposició de llei de segona activitat que ha presentat Junts pel Sí:

⇒ DISCRIMINACIÓ A QUALSEVOL PERSONA AMB DISCAPACITAT QUE PASSI A SEGONA ACTIVITAT EN FUNCIÓ DEL GRAU DE DISMINUCIÓ D’APTITUDS PSICOFÍSIQUES:

-El Tribunal Mèdic de segona activitat, a l’hora de valorar l’expedient de declaració en la situació administrativa especial de segona activitat, podrà determinar en funció del grau de la disminució de les aptituds psicofísiques, que la persona funcionària hagi de desenvolupar les seves funcions en jornada reduïda de treball, la qual cosa comportarà la reducció proporcional de les retribucions percebudes.

⇒ DISCRIMINACIÓ A LES PERSONES AMB DISCAPACITAT amb incapacitats permanents totals:

-si són per malaltia o accident no laboral, van al carrer (però a Bombers no: discriminació entre cossos).

-si són per accident laboral, poden treballar però el tribunal de segona activitat pot reduir jornada i retribucions per raons mèdiques o denegar la segona activitat, la qual cosa pot comportar que també vagin al carrer.

⇒ DISCRIMINACIÓ A LES PERSONES AMB DISCAPACITAT amb incapacitat permanent absoluta i gran invalidesaal carrer, excloses directament.

Malgrat tractar de persones amb discapacitat, no apareix per cap costat la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat ni cap normativa sobre els seus drets (totes d’obligat compliment). Es veu que per a ells no existeix.

És contrària a la Convenció de l’ONU dels drets de les persones amb discapacitat, segregadora i discriminatòria. L’objectiu ha estat i segueix sent el mateix: o expulsar o reduir el sou per raó de discapacitat.

Aquests és el text presentat per Junts pel Sí. En són conscients?

Vostè creu que això resol la dignitat personal i laboral d’aquestes persones?

És aquest el reconeixement que mereixen?

La CUP prefereix treballar un text absolutament discriminatori de persones amb discapacitat abans que millorar el nostre, que venia avalat per les institucions més importants del món de la discapacitat perquè s’adaptava a la Convenció: 

Imagini’s Sra. Vehí, si qualsevol membre d’aquests cossos té una disminució psicofísica, amb incapacitat permanent o sense, vostè què creu? Creu que s’arriscarà a dir que la té per demanar passar a segona activitat perquè potser l’expulsin al carrer o que li redueixin jornada i retribucions? O que l’amagarà tant com pugui?

Vostè què faria? És clar que això d’amagar-se ho vol perseguir el departament d’Interior.

Per exemple, al cos de mossos d’esquadra, amb la modificació de l’article 44 de la seva llei, s’afegeix “l’obligatorietat” perquè els agents hagin de superar exàmens psicològics i físics periòdics. Què hi ha darrere? Que el Departament d’Interior vol passar per sobre del secret professional dels metges i la privacitat de dades mèdiques.

Tota una persecució i assetjament totalment institucionalitzats a persones amb disminucions psicofísiques, és a dir, amb discapacitats.

Si el tracte a aquestes persones amb discapacitats fos sota el principi d’igualtat, que poguessin passar a fer segones activitats sense por que els expulsin o els redueixin retribucions, creu que faria falta aquesta persecució?

Conclusió:

Amb tot això, prefereixen treballar el text absolutament discriminatori que ha presentat Junts pel Sí abans que el nostre… De veritat que ho sentim. No ho entenem. És una pena.

És incomprensible que s’estigui tramitant al Parlament un projecte i una proposició de llei de no discriminació alhora que s’està presentant un text així.

Creiem sincerament que ha faltat diàleg. Per la nostra part ens tenen, sempre ens han tingut, a la seva disposició. I per la seva?

Anuncis
About AILMED (437 Articles)
L'Associació per la Integració Laboral - Mossos d'Esquadra amb Discapacitats (AILMED), defensa la integració laboral amb igualtat i sense discriminació dels mossos/es d'esquadra que tinguin una discapacitat sobrevinguda perquè puguin realitzar altres funcions en segones activitats dintre del cos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: