Última hora

3 de desembre, Dia internacional de les persones amb discapacitat: Dia de la vergonya a Catalunya

Catalunya porta deu anys sense adaptar normativament els valors i mandats de la Convenció de l’ONU dels drets de les persones amb discapacitat

Espanya va estar en el primer bloc d’Estats signataris de la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat (CDPD), el 30 de març de 2007, i va actuar amb celeritat en la seva ratificació i entrada en vigor en el nostre ordenament jurídic el 3 de maig de 2008. Des de llavors, l’adaptació del nostre ordenament jurídic i pràctica administrativa ha resultat, i constitueix encara, un gran desafiament, ja que, a pesar que s’havia avançat de forma considerable en aquesta matèria des dels anys 80, Espanya ha tingut i té encara que realitzar canvis per adaptar el seu cos legislatiu a aquest nou paradigma.

El nou enfocament que aborda la CDPD exigia canvis de l’ordenament jurídic intern que obligaven a revisar i a reformar un extens i variat bloc de normes, de rang legal i reglamentari, que es trobaven disperses per la legislació espanyola. Raons d’eficàcia i seguretat jurídica aconsellaven dur a terme un procés d’anàlisi i adaptació transversal de l’ordenament intern. En aquest sentit, ha estat un dels primers Estats a dictar una llei específica d’adaptació de l’ordenament jurídic a la CDPD mitjançant la Llei 26/2011 d’1 d’agost, i el Reial decret 1276/2011, de 16 de setembre, de la mateixa rúbrica. Les normes modificades per la Llei 26/2011 amb l’objectiu d’adequar el seu contingut a la CDPD van ser diverses, dins de les quals està la Llei 7/2007 de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, amb una adaptación parcial i incompleta .

Així mateix, destaca l’esforç realitzat en la promulgació d’un text refós de diverses lleis en matèria de discapacitat mitjançant el Reial decret Legislatiu 1/2013, encara que el redactat en alguns articles és bastant penós.

Ara bé, de cap manera es pot acceptar que amb això la legislació espanyola ha recollit i adaptat les obligacions contingudes en la CDPD, com si fos una tasca acabada, i que el que no s’ha canviat és perquè ja està adaptat.

En total des de l’aprovació de la CDPD, a Espanya s’han adoptat un total de 42 Lleis, 75 Reials decrets i 14 Ordres Ministerials. Això és sense tenir en compte les adaptacions normatives que s’han adoptat a nivell autonòmic en les 17 Comunitats Autònomes que hi ha a Espanya.

El dia 5-5-16 es va aprovar al Parlament de Catalunya la Moció 28/XI del Parlament de Catalunya, sobre les polítiques socials, que estableix que:

“El Parlament de Catalunya insta al Govern a:

  1. Adaptar normativament els valors i mandats de la Convenció de l’ONU dels drets de les persones amb discapacitat aprovada a les Nacions Unides el 2006”.

Catalunya porta deu anys sense adaptar les lleis, els principis i mandats de la Convenció Internacional dels drets de les persones amb discapacitat, que va aprovar Nacions Unides l’any 2006.

Encara que s’ha avançat de forma important en la implantació creixent de la CDPD, encara cal adoptar innovacions i modificacions legislatives i reglamentàries de gran importància. A més, i amb excessiva freqüència, es detecten pràctiques administratives i d’altres operadors jurídics contràries fins i tot a les normes vigents ja adaptades a la CDPD, o que eludeixen interpretar conforme a la mateixa aquelles disposicions de l’ordenament que encara no han estat reformades i que afecten als drets de les persones amb discapacitat[1].

La CDPD suposa l’eradicació del model mèdic de la discapacitat que justificava l’exclusió de la persona en raó de la seva discapacitat, i enfront d’aquest model propugna el model de drets humans. No obstant això, aquest canvi de paradigma, donades les inèrcies i que la majoria de la normativa i pràctica estan assentades en el model anterior de la discapacitat, requereixen, com bé estableix la CDPD, d’un procés de capacitació que ajudi al personal al servei de l’Administració de Justícia a entendre el canvi de paradigma, i així es pugui assegurar l’accés efectiu a la Justícia des d’un punt de vista material: el respecte als drets des de la CDPD i la seva aplicació en cas de conflicte normatiu.

És molt greu que moltes sentències del contenciós administratiu ni apliquen ni anomenen l’esmentada Convenció, aplicant altres normes contràries a la mateixa. Com pot passar això?

El respecte al rang de les normes és un principi bàsic del dret, el que no es pot fer és aplicar un decret o Llei contrària a una Convenció Internacional que regula drets.

Aquesta inaplicació, malgrat que la Constitució Espanyola estableix en el seu art. 10.2 la necessària interpretació de les normes de conformitat amb els Tractats Internacionals[2], ha d’entendre’s com el resultat de la falta de capacitació del personal al servei de l’Administració de Justícia. La CDPD és normativa directament aplicable a Espanya, per la qual cosa, no només hauria d’aplicar-se, sinó també, encara no sent invocada, hauria d’interpretar-se la normativa interna de conformitat amb la mateixa, i per a això, donat el canvi de paradigma que la CDPD suposa és necessari una capacitació en els seus mandats, que entengui entre altres aspectes que una incapacitat per a l’acompliment d’un lloc, ni qüestiona ni anul·la la capacitat de la persona, i que, precisament, han d’identificar-se les barreres (ja siguin legals o de qualsevol altre tipus) per aconseguir la plena inclusió, perquè precisament, aquesta interpretació perpetua el model mèdic que iguala discapacitat (almenys la derivada d’una incapacitat permanent laboral) amb incapacitat.

La CDPD dedica un ampli article, el 27, al “treball i ocupació”, amb tres principals elements: 1) El dret de les persones amb discapacitat a treballar, en igualtat de condicions amb les altres. 2) El dret a tenir l’oportunitat de guanyar-se la vida mitjançant un treball lliurement triat o acceptat en un mercat i un entorn laborals que siguin oberts, inclusius i accessibles a les persones amb discapacitat. 3) El dret al treball, fins i tot per a les persones que adquireixin una discapacitat durant l’ocupació. Aquest últim apartat té un significat important per a nosaltres, doncs empara el dret dels treballadors a conservar la seva ocupació quan adquireix una discapacitat sobrevinguda.

Estem davant d’un tractat internacional que és directament invocable i aplicable en tots els nivells territorials, i que ha de fer front a una realitat endèmica de vulneració de drets, que exigeix una evolució en la forma d’entendre i aplicar el principi d’igualtat, no discriminació i autonomia des de la dimensió dels drets humans que proclama la CDPD.

La manca de adaptació de les normes i no vulnerar dites normes de rang superior és una cosa que hauria de preocupar extremadament als responsables de la funció pública, doncs aquestes obligacions de protecció de la igualtat i no discriminació, recauen de forma especial i singular en l’àmbit del que és públic, doncs amb les disposicions legals tenen l’obligació de promoure, protegir i respectar les obligacions que s’assumeixen en virtut de pactes o tractats internacionals, en aquest cas la igualtat i no discriminació de les persones amb discapacitat.

El lamentable exemple a la societat de la mateixa Administració pública

Les persones amb discapacitat que vulguin accedir a la Funció Pública a Catalunya per la via de reserva, han de presentar una sol·licitud de dictamen vinculant d’adequació del lloc de treball per a la Funció Pública per poder participar en un procés selectiu, adreçada a la Direcció General de Protecció Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies[3].

Amb dita sol·licitud es sol·licita que sigui emès un dictamen vinculant per part de l’Equip de Valoració i Orientació (EVO) per accedir a un lloc de treball en la Funció Pública, d’acord amb el que disposa el Decret 66/1999, de 9 de març, sobre l’accés a la funció Pública de les persones amb discapacitat i dels equips de valoració multiprofessional:

“Article 5.2. Les persones amb discapacitat que vulguin accedir a la funció pública per la via de reserva en el torn respectiu hauran de presentar al tribunal o òrgan tècnic de selecció un dictamen vinculant de les seves condicions psíquiques o físiques o sensorials, expedit per l’equip multiprofessional competent, que ha de ser emès abans del començament de la primera prova selectiva.”

El sol·licitant ha de marcar en la sol·licitud que es troba en una de les situacions següents i adjuntar la documentació que ho acredita:

  1. Grau de discapacitat reconegut igual o superior al 33%.
  2. Pensionista de la Seguretat Social que té reconeguda una pensió d’incapacitat permanent en grau de total / absoluta o gran invalidesa.
  3. Pensionista de classe passiva que té reconeguda una pensió de jubilació o de retir per incapacitat permanent per al servei o inutilitat.

Per tant, és evident que les persones amb discapacitat poden accedir a la Funció Pública a Catalunya per la via de reserva a través d’un procés selectiu amb qualsevol grau d’incapacitat permanent, també amb una absoluta o gran invalidesa.

Sembla surrealista que es pugui accedir a la Funció Pública a Catalunya amb una incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa, però que quan es donen aquests graus per una discapacitat sobrevinguda al llarg de la vida laboral resulti que la mateixa administració “expulsi” a la persona amb discapacitat estant en actiu.

Resulta que un funcionari que adquireix, per exemple, una paraplegia (i se li reconegui una incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa) es queda sense feina per motiu de discapacitat, però immediatament pot accedir a la funció pública amb un tant per cent de places reservades.

L’expulsen per discapacitat però complim la CDPD perquè pot accedir? Creiem que és indefensable. Una vergonya.

Com es pot permetre això? Davant realitats com aquesta, què fan les entitats i organismes que defensen els drets dels treballadors?

 

[1] Rafael de Lorenzo García (2016). Panorámica del impacto de la convención en los derechos de las personas con discapacidad en España. Anales de derecho y discapacidad, nº 1, 143-167

[2] Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España)

[3] http://governacio.gencat.cat/ca/pgov_ambits_d_actuacio/pgov_funcio_publica/pgov_acces_a_la_funcio_publica/pgov_sistemes_acces_sel_personal/pgov_acces_persones_discapacitades/

Anuncis
About AILMED (448 Articles)
L'Associació per la Integració Laboral - Mossos d'Esquadra amb Discapacitats (AILMED), defensa la integració laboral amb igualtat i sense discriminació dels mossos/es d'esquadra que tinguin una discapacitat sobrevinguda perquè puguin realitzar altres funcions en segones activitats dintre del cos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: