Falten mossos d’esquadra al carrer mentre que hi ha desenes de discapacitats esperant treballar que podrien fer les funcions no operatives
La delinqüència manté la tendència a l'alça amb l'agreujant que falten policies als carrers
En un recent article en la Vanguardia, la periodista Mayka Navarro ens parla que Catalunya es prepara per a un estiu convuls en Seguretat i que això tindrà una gestió complexa. Explica que la delinqüència manté la tendència a l’alça amb l’agreujant que falten policies als carrers.
Els anomenats delictes contra les persones, assalts violents a domicilis, els crims, les agressions sexuals o les lesions, són els que més angoixen i preocupen als ciutadans. Representen un percentatge menor, però estan pujant. Catalunya i els carrers dels seus pobles i ciutats segueixen sent, en línies generals, llocs segurs per viure, amb xifres de delinqüència molt per sota de la mitjana europea. Però la tendència a l’alça que ja es va registrar en les estadístiques de l’any passat segueix creixent.
Els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana de Barcelona i la resta de policies locals es preparen per a la gestió del que serà un estiu complicat i convuls en matèria de seguretat.
Explica els molts factors, segons la periodista, que poden haver influït en el deteriorament de la situació i en la cada vegada més alarmant falta de policies. Ja fa temps que la seguretat ciutadana es ressent i ara mateix la situació està “desbordada”. Segons la periodista ho reconeixen amb impotència tots els responsables policials consultats.
L’alcaldessa de Barcelona Ada Colau va acollir ahir a l’Ajuntament la Junta de Seguretat de Barcelona amb la presència del conseller d’Interior, Miquel Buch, que s’acaba d’estrenar. Els delictes continuen pujant i Colau exigeix a Buch més mossos. Aquesta Junta de Seguretat de Barcelona va evidenciar un increment delictiu anual d’un 15%.
La veritat és que podrien haver-hi molts més policies al carrer, per exemple en mossos d’esquadra tots els serveis tenen oficines de suport o mossos que fan funcions administratives i de gestió i que podrien estar realitzant serveis operatius, la qual cosa també es pot aplicar a la Guàrdia Urbana de Barcelona.
Aquestes funcions administratives i de gestió poden ser realitzades per policies que han tingut una discapacitat sobrevinguda i que poden passar a fer altres funcions.
Tanmateix, en el cas dels mossos d’esquadra actualment tenim desenes de companys que per motiu de tenir una discapacitat estan a casa esperant una recol·locació. Fins i tot, algú d’ells fa més d’un any que està esperant, sense nòmina i sense cotitzar.
Sí, heu llegit bé. Mentre falten policies al carrer hi ha desenes de persones amb discapacitat del cos que poden fer funcions no operatives que fa mesos que estan a casa sense nòmina esperant poder treballar. Esperant i desesperant mentre l’administració va deixant passar el temps apilant els seus expedients en una safata.
I cada vegada es van acumulant més. Hi ha accidents, malalties…
En el cas de l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau i la Guàrdia Urbana el tema és encara més lamentable. Un govern que sempre s’omple la boca amb els drets laborals però expulsa directament al carrer a agents que tinguin una discapacitat sobrevinguda sense ni tan sols valorar les seves capacitats o què poden aportar de valor al cos.
Un policia no és una màquina, és un ésser humà. Són persones que per la seguretat de tothom es juguen cada dia la seva salut al carrer i que necessiten ser tractades amb dignitat si la perden.
Pensem: si per exemple 40 d’aquestes persones amb discapacitat substitueixen a 40 policies en perfecte estat de salut en funcions no operatives, administratives i de gestió, veritat que poden haver-hi 40 policies més patrullant als carrers?
Davant d’això, com pot ser que recentment el dia del treballador la sotsdirectora general de recursos humans de la Direcció General de la Policia, Sra. Maite Català, en referència al cos de Mossos d’Esquadra, declarés als mitjans de comunicació que hi ha falta d’espai físic per a aquestes persones amb discapacitat?
Manca d’espai físic diu la subdirectora? No és cert. És injustificable que hi hagi mossos que tinguin una discapacitat sobrevinguda i segueixi la mateixa gent en el servei en perfecte estat de salut ocupant places amb funcions no operatives, administratives o d’altra mena, que podrien ser susceptibles de ser realitzades per ells.
El que està passant és que Interior posa tota mena de problemes i d’entrebancs per recol·locar al cos persones amb discapacitat, mentre que persones perfectament operatives que podrien estar al carrer segueixen ocupant les mateixes cadires i la delinqüència segueix pujant
Quin personal és el que sobra? El que té discapacitat? I mentrestant falten policies al carrer? Quina mena de gestió de RRHH és aquesta?
La gestió de RRHH amb les persones amb discapacitat del cos al final va en detriment de la seguretat ciutadana.
En la plantilla del cos de mossos d’esquadra n’hi ha uns 16.900 efectius aproximadament. Quants realment estan al carrer?
La suma dels mossos en 2a activitat i dels que tenen una incapacitat permanent total pot arribar aproximadament al 5% de la plantilla. El que és inadmissible és que això pugui significar que hi hagi menys de policies al carrer, perquè aquestes persones poden ocupar places no operatives que estan ocupades per persones que poden estar al carrer.
El que està passant és que Interior posa tota mena de problemes i d’entrebancs per recol·locar al cos persones amb discapacitat, mentre que persones perfectament operatives que podrien estar al carrer segueixen ocupant les mateixes cadires i la delinqüència segueix pujant.
El resultat és cada vegada menys policies al carrer. Una autèntica vergonya.
La manera amb la qual s’està gestionant el nostre model policial està esgotada, és una manera errònia i equivocada, no saben el que porten entre mans. No hi ha una distribució d’efectius eficaç i eficient que a més aprofiti tots els recursos humans i les seves capacitats i talents.
Tractem els recursos humans com a objectes d’un sol ús o com a persones? Quan passes a ser una persona amb discapacitat se t’ha acabat tota carrera professional? On està la igualtat i la discriminació positiva?
Al cos de mossos d’esquadra amb el fet de tenir una discapacitat es discuteix la conveniència o no que hi hagi persones amb discapacitat quan és sobrevinguda, i en aquest sentit no s’accepta com a positiva la tendència de l’organització a ser cada vegada més un reflex de la societat a la qual serveix.
Un policia no és una màquina, és un ésser humà. Són persones que per la seguretat de tothom es juguen cada dia la seva salut al carrer i que necessiten ser tractades amb dignitat si la perden
Aquestes polítiques envers les persones amb discapacitat del mateix cos va en detriment de la moral de la resta de policies, que veuen com seran tractats si els passa qualsevol cosa alhora que s’estan jugant cada dia la vida al carrer. Es pot treballar amb confiança així davant d’una situació de perill?
Fins i tot, per evitar problemes, això pot provocar que molts amaguin malalties posant en perill la seguretat pública, als companys de feina i a si mateixos.
Molta gent es fica en un cos policial i no s’atura a pensar en aquestes qüestions. La gent no sap el que s’hi juga. D’altres en són conscients, però confien en la sort de què no els toqui mai aquesta loteria d’un accident o una malaltia.
EN FI, NO PASSA RES, FAREM ELS CALENDARIS SOLIDARIS, FAREM UNA LLEI NOVA I CANVIAREM ELS UNIFORMES, AMB AIXÒ ARREGLAREM TOT.
Associacions per la Integració laboral 
Deixa un comentari