El suïcidi de policies: entre el tabú i l’estigma

17 mossos i policies locals a Catalunya s’han llevat la vida en els últims 10 anys

Més de la meitat estaven en actiu i el 70% ho van fer amb l’arma reglamentària

ANNA PUNSÍ / PABLO TALLÓN  19/06/2019

Àudio de la notícia a la Cadena Ser, amb la participació d’Àngel Gómez-Quintero, president d’AILMED: 

Més de la meitat dels mossos i policies locals que s’han suïcidat en l’última dècada estaven en actiu quan es van llevar la vida. No estaven de baixa i no s’havia detectat que tinguessin cap problema. 13 dels 17 mossos i policies locals que s’han suïcidat des del 2008 van fer-ho amb una arma de foc.

Com a la resta de la societat, també entre la policia és un tema tabú. Tant, que aquesta redacció ha hagut de demanar aquestes dades via portal de transparència de la Generalitat després de mesos sense respostes.

El primer problema és l’estigma. I la por dels policies de ser mal vistos o qüestionats. Per això molts callen si tenen problemes i els seus companys tampoc diuen res pensant que tal vegada els poden perjudicar.

Policies, metges, farmacèutics són els col.lectius que més se suïciden segons la unitat de Prevenció del Suïcidi de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. L’accés a l’arma de foc, els primers, i els medicaments, els segons, ho facilita.

Els Mossos tenen un protocol segons el qual si el comandament detecta que hi ha un perill per l’agent o el seu entorn li retira l’arma immediatament i en el termini de 3 dies ha d’anar al metge. Per altra banda, si li donen la baixa per més de 30 dies, encara que sigui per un braç trencat, ha d’entregar l’arma.

Les policies locals, a diferència dels Mossos, passen psicotècnics cada dos anys. És un reglament que només afecta les policies locals des de 1996. Si en aquestes proves es detecta alguna deficiència, es retira l’arma. I aleshores, els agents han d’esperar mig any per recuperar-la.

El psicotècnic té més de 300 preguntes i si el psicòleg no veu clares les respostes, pot fer una entrevista personal amb el policia. És un test de personalitat i de l’ús de l’arma de foc. Les proves es fan cada dos anys i s’ha plantejat ampliar-ho a cada 4 perquè creuen que seria igual d’efectiu i menys costós.

GRUP PSICOLÒGIC I TELÈFON D’ATENCIÓ PELS AGENTS

Els Mossos compten amb un grup de suport psicològic al departament d’Interior i un telèfon d’atenció 24 hores que la majoria dels agents no sap ni que existeix. A la Guàrdia Civil, el seu servei de Psicologia està format per membres del propi cos i han fet tríptics amb un telèfon on donen aquesta informació a tot el cos.

Els dos serveis s’activen en casos de la mort d’algun policia, en intents de suïcidi o altres incidents amb una forta càrrega emocional. També comunica males notícies als familiars i fa acompanyament durant la vetlla i el funeral.

El Servei de Psicologia de la Guàrdia Civil està format per agents del propi cos, professionals de psicologia. Poden retirar l’arma automàticament quan la baixa és per motius psiquiàtrics, una informació a la qual tenen accés per llei, a diferència de la resta de cossos, on les causes mèdiques són confidencials. Un mes després d’un suïcidi, agents especialitzats de Madrid vener a fer l’autòpsia psicològica per estudiar què ha passat per fomentar la prevenció.

El Ministeri de l’Interior ha mostrat la seva preocupació pel nombre de suïcidis que hi ha a la Guàrdia Civil (57 agents a tot l’Estat entre 2013 i 2017) i a la Policia Nacional (53 en el mateix període).

 

*FONT: https://cadenaser.com/emisora/2019/06/19/sercat/1560962622_790045.html