La Generalitat de Catalunya va discriminar mossos d’esquadra per raó de discapacitat i els va vulnerar el principi d’igualtat segons diferents sentències judicials
L’any 2014, un grup de mossos/es d’esquadra que havien tingut una discapacitat sobrevinguda, i a conseqüència de la mateixa havien sigut declarats per l’INSS en situació d’incapacitat permanent total, van sol·licitar reincorporar-se a places de tècnic de suport. Molts d’ells eren afiliats de la nostra associació i el dia de la signatura de les corresponents resolucions van ser acompanyats pel nostre president.
Aquests companys havien rebut una carta de la Direcció General de la Policia, en la que se’ls va demanar prèviament a la concessió de la plaça de suport, que entreguessin obligatòriament un document on s’acredités l’import que rebien de prestació per part de l’INSS, amb la intenció de restar-ho de la nòmina de la plaça de suport tècnic no policial, i treballar en horari reduït proporcional a què quedava de sou. S’amenaçava que si aquest document no era entregat en el termini de 10 dies, es consideraria que desistien de la seva petició d’incorporació. És a dir, que se’ls condicionava el lloc de treball a l’entrega del citat document.
El departament va concedir les places de suport però aplicant una reducció de jornada i sou en funció dels imports que els companys rebien en concepte de prestació d’incapacitat per part de l’INSS.
Aquests companys van anar a tribunals assistits per la lletrada Da. Mónica Fanlo Busquet, de Crespo & Fanlo Advocats, i finalment van obtenir diferents sentències on, totes elles, declaraven que havien estat discriminats per raó de discapacitat i se’ls havia vulnerat el principi d’igualtat.
La Generalitat de Catalunya ha recorregut totes i cada una de les sentències fins a l’última instància, arribant fins i tot a la Sala especial de cassació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; i ara per fi ja tenim sentències fermes donant la raó als nostres afilats i anul·lant les resolucions per ser contràries a dret, reconeixent tots els drets econòmics retroactivament des que van ser donats de baixa i declarant nul·la i contrària a dret la part del decret de segona activitat que s’aplicava.
Es reconeix a més que els funcionaris que són declarats en situació d’incapacitat permanent total i sol·liciten un lloc de suport tècnic no policial, deixen de percebre salaris i cotitzacions de la Seguretat Social durant el temps de la tramitació de l’expedient, a diferència del que succeeix amb aquells funcionaris que passen a segona activitat, motiu pel qual els efectes de la retroactivitat limitada no són perjudicials per als que passen a segona activitat i sí que ho són pels primers, la qual cosa, diu el tribunal, introdueix una discriminació prohibida segons la legislació.
És important ressaltar que les sentències dictades tenen en compte la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, a més de la normativa integradora de les persones amb discapacitat (articles 49, 14, 9.2 i 10.1 de la CE o el Decret Legislatiu 1/2013).
Deixa un comentari