Tercer comunicat: Els nombrosos perjudicis pel funcionari que conté el nou projecte de decret de segona activitat

Respecte al nou projecte de decret de segona activitat, no podem acceptar tot allò que pugui causar un perjudici al funcionari. En aquest decret hi ha molts perjudicis i comencem distingint alguns d’ells en el comunicat d’avui.

1.- En primer lloc, creiem que és molt important destacar que el projecte de decret no distingeix entre persones amb plaça adaptada, persones que tinguin una incapacitat permanent i les que no la tinguin. Per exemple, quan es parla d’assignació de les places, concursos de trasllats, del tribunal mèdic, etc., no hi ha distinció. No és el mateix tenir una incapacitat permanent que no tenir-la, sobretot quant a ajustaments raonables, i en canvi el decret ho barreja tot sense contemplar les necessitats específiques de cada persona amb discapacitat.

“[…] la nova regulació preveu l’establiment dels ajustos raonables quan es produeix una disminució de les aptituds psicofísiques, tenint en compte la tipologia de funcions que es poden dur a terme dins de l’organització policial, sense haver de perdre necessàriament la condició de policia.”

Aquest text forma part del preàmbul del decret i esmenta la previsió d’ajustos raonables, però a l’articulat no s’especifica res. Quins? Com s’aplicaran?

El concepte d’ajustaments raonables ve contingut en l’article 2 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat:

“Per “ajustaments raonables” s’entendran les modificacions i adaptacions necessàries i adequades que no imposin una càrrega desproporcionada o indeguda, quan es requereixin en un cas particular, per garantir a les persones amb discapacitat el gaudi o exercici, en igualtat de condicions amb les altres, de tots els drets humans i llibertats fonamentals”

Segons el Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social:

“Art. 2 m): Ajustos raonables: són les modificacions i adaptacions necessàries i adequades de l’ambient físic, social i actitudinal a les necessitats específiques de les persones amb discapacitat que no imposin una càrrega desproporcionada o indeguda, quan es requereixin en un cas particular de manera eficaç i pràctica, per a facilitar l’accessibilitat i la participació i per a garantir a les persones amb discapacitat el gaudi o exercici, en igualtat de condicions amb les altres, de tots els drets.”

És necessari garantir el dret de passi a segona activitat de manera que la capacitat de la persona sigui valorada en funció del lloc de segona activitat a exercir, lloc que haurà de tenir en compte el dret als ajustaments raonables i mesures d’accessibilitat que siguin precises per garantir la igualtat i no discriminació en l’exercici d’aquest dret, amb les modificacions i adaptacions necessàries i adequades de l’ambient físic, social i actitudinal a les necessitats específiques de les persones amb discapacitat.

Si el lloc de treball no és accessible, les persones amb discapacitat no poden gaudir de manera efectiva dels seus drets al treball i a l’ocupació, establerts en l’article 27 de la Convenció. Per consegüent, els llocs de treball han de ser accessibles, com s’indica de manera explícita en l’article 9, paràgraf 1 a). La negativa a adaptar el lloc de treball constitueix un acte prohibit de discriminació per motiu de discapacitat. A part de l’accessibilitat física del lloc de treball, les persones amb discapacitat necessiten transport i serveis de suport accessibles per a arribar a aquest.

2.- Ja que en el preàmbul del projecte de decret s’esmenta la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, cal dir que, segons el seu article 1, en la definició d’una persona amb discapacitat:

“[…] s’hi inclouen les que tenen deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini que, en interactuar amb diverses barreres, poden impedir la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les altres”.

Així, de la definició s’extreu que tota persona que hagi passat a segona activitat per motiu de disminució de la capacitat (discapacitat) per a complir el servei ordinari, és una persona amb discapacitat, i està emparada per aquest article 1 de la Convenció.

Tanmateix, el reconeixement d’una incapacitat permanent és un plus afegit a una disminució psíquica o física. En relació amb les funcions, també hauria d’haver-hi diferències, no poden ser mai les mateixes funcions per a uns i els altres. S’hauria de partir de la base de què una persona amb incapacitat permanent no tindria per què portar uniforme, com tampoc qualsevol funcionari amb una arma retirada no hauria d’anar d’uniforme. A més, considerem que la persona que tingui una resolució de l’INSS no tindria per què passar un tribunal de segona activitat.

3.- Hi ha un article que parla sobre treballar fora del cos, lògicament persones amb una incapacitat permanent o certes patologies psíquiques o de mobilitat haurien de poder fer sense problemes la feina en altres edificis o, fins i tot, en altres departaments de la Generalitat de Catalunya. Aquestes qüestions es nomenen però no es defineixen, no es diu ni com ni quan ni qui ho decidirà, encara que ja sabem per experiència com funciona. Trobem un perjudici no poder escollir.

“4.4 Excepcionalment, en cas de segona activitat per disminució de les aptituds psicofísiques en què existeixi una limitació de caràcter psíquic per prestar serveis en un entorn policial, les funcions de segona activitat es podran desenvolupar fora d’aquest àmbit.”

4.- Sobre la Disposició transitòria segona:

“2. Els expedients de sol·licitud d’incorporació en un lloc de tècnic de suport no policial que estiguin en tràmit en el moment d’entrada en vigor d’aquest decret, sense que s’hagi notificat encara l’adscripció a un lloc de treball, es resoldran d’acord amb el procediment establert a l’article 14 i següents d’aquest decret.”

Hem de dir que això no ho trobem correcte, s’hauria de tramitar en relació amb la seva sol·licitud, és a dir, com a tècnic de suport no policial. A més, aquestes persones van ser donades de baixa del cos, no estan rebent una nòmina, ni estan d’alta a la tresoreria. En comptes d’això, el que s’hauria de fer és tramitar-ho urgentment.

5.- Diferències entre escales. No trobem correcte aquests tipus de distincions. Si parlem d’ajustos raonables, s’haurien de fer en funció de les patologies. Les adaptacions no poden tenir com a paràmetres les escales, sinó els ajustaments raonables que s’han de realitzar amb relació a la discapacitat, els criteris sempre haurien de ser d’acord amb el funcionari i les necessitats específiques de cada persona amb discapacitat.

Seguiran més comunicats. Si us plau, feu córrer aquest comunicat i pengeu-lo als serveis. Gràcies pel vostre suport.