Última hora

Punts clau del recent dictamen de l’ONU sobre discriminació per motiu de discapacitat d’un guàrdia urbà de l’Ajuntament de Figueres

Recentment Nacions Unides ha reconegut a Jordi, guàrdia urbà de Figueres, que va ser discriminat per l’Ajuntament després que un conductor begut l’atropellés i el deixés amb una discapacitat el 13 de febrer del 2008

El Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU ha emès un dictamen on li ha donat la raó després d’11 anys. L’Ajuntament de Figueres, els jutjats i fins i tot el Constitucional li havien desestimat la petició de poder reincorporar-se a la Guàrdia Urbana en segona activitat i avalaven la decisió de l’Ajuntament de Figueres d’expulsar-lo al·legant que tenia declarada la incapacitat permanent total.

Volem destacar unes certes qüestions d’aquest dictamen que tenen molta importància:

La qüestió que examina el Comitè és si l’Estat part de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, ha vulnerat els drets de Jordi, a través de la no aplicació de la Llei 16/1991, per la falta de desenvolupament de la normativa local prevista en aquesta llei, que en els seus articles 43 i 44 estableix el passi a segona activitat dels policies locals, i l’aplicació de l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic (EBEP) que impedeix el passi a segona activitat dels qui han estat jubilats forçosament producte d’una incapacitat permanent total per a la realització de les funcions habituals de policia local.

El Comitè constata que, en el present cas, la possibilitat d’un diàleg encaminat a avaluar i fomentar les capacitats de l’autor dins del cos policial es va veure totalment frustrada perquè la seva condició de funcionari li va ser retirada després d’haver estat jubilat forçosament, i que no va tenir cap possibilitat de sol·licitar ajustos raonables per a la realització d’una segona activitat. El Comitè pren nota, a més, que l’Estat part no ha subministrat informació que permeti concloure que, dins del cos policial en què s’exercia l’autor, no existia un altre tipus de funcions que l’autor hagués pogut exercir.

El Comitè considera que la falta de normativa local de passada a segona activitat no permet resguardar els drets que li corresponen a Jordi en virtut de la Convenció, especialment, considerant la possibilitat que la seva discapacitat sigui avaluada en concret, a través d’una gestió que fomenti les capacitats que pugui tenir per a la realització d’una segona activitat o altres activitats complementàries. El Comitè observa que la falta de reglament local impedeix el passi a segona activitat dels qui han estat declarats amb una incapacitat permanent total, afectant, al seu torn, el dret al treball.

El Comitè considera que la normativa aplicada a Jordi per a impedir el passi a segona activitat o un altre diàleg encaminat a la realització d’activitats complementàries de les tasques habituals del treball de policia és contrària als drets previstos en els articles 5 i 27 de la Convenció. 

Jordi va ser discriminat, per motiu de la seva discapacitat, en la “continuïtat” en l’ocupació pública que desenvolupava, constituint una violació a l’article 5 de la Convenció, que resguarda el dret a la igualtat i a la no discriminació de les persones amb discapacitat, i a l’article 27, que protegeix el dret al treball i a l’ocupació d’aquestes persones. 

Respecte a l’article 5 de la Convenció, el Comitè considera que el present cas revela una de les formes de discriminació prohibides per la Convenció, ja sigui considerada com una discriminació directa o una denegació d’ajustos raonables. Addicionalment, respecte a l’article 27 de la Convenció, el Comitè considera que, en el present cas, la discriminació en relació amb la continuïtat en l’ocupació deriva de la denegació de qualsevol diàleg o instància orientada a una avaluació funcional alternativa dels qui, com l’autor, han estat declarats amb una incapacitat permanent total. 

El Comitè considera, a més, que, si bé l’Estat part persegueix una finalitat legítima en l’articulació institucional del passi a segona activitat dels seus empleats o funcionaris públics, la llei que es va aplicar a Jordi per no haver tingut un Reglament de Segona Activitat de la Guàrdia Urbana a l’Ajuntament de Figueres vulnera els seus drets que li corresponen en virtut dels articles 5 i 27 de la Convenció.

Per consegüent, el Comitè considera que la jubilació forçosa de Jordi a conseqüència d’un accident de trànsit que li va provocar una discapacitat permanent va constituir una violació de l’article 27, apartats a), b), e), g), i) i k), pel mateix i llegit conjuntament amb l’article 3, apartats a), b), c), d) i e); l’article 4, paràgraf 1, apartats a), b) i d), i paràgraf 5; i l’article 5, paràgrafs 1, 2, i 3 de la Convenció.

Per tant, el Comitè dictamina que l’Estat part ha incomplert les obligacions que li incumbeixen en virtut d’aquests articles de la Convenció. 

Jordi ha de ser compensat, incloent despeses judicials, i ha de ser sotmès a una avaluació funcional alternativa, considerant les capacitats que podria tenir en una segona activitat o altres activitats complementàries, incloent els eventuals ajustos raonables que puguin requerir-se.

A més, en general, l’Estat part té l’obligació d’adoptar mesures per a evitar que es produeixin vulneracions similars en el futur, 

I en concret, l’Ajuntament de Figueres ha d’ajustar el Reglament de Segona Activitat de la Guàrdia Urbana i la seva aplicació als principis de la Convenció i les recomanacions del dictamen, assegurant que el passi a segona activitat no es limiti a persones amb grau de discapacitat parcial.

Expressat esquemàticament:

L’aplicació de l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic (EBEP) que impedeix el passi a segona activitat per jubilació forçosa producte d’una incapacitat permanent total, és contrària als drets previstos en els articles 5 i 27 de la Convenció, es tracta de discriminació per motiu de la seva discapacitat en la “continuïtat” en l’ocupació pública que es desenvolupava.

Els Reglaments de Segona Activitat i la seva aplicació han d’ajustar-se als principis de la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat i a les recomanacions del dictamen, assegurant que el passi a segona activitat no es limiti a persones amb grau d’incapacitat permanent parcial.

Ha d’haver-hi possibilitat d’un diàleg encaminat a avaluar i fomentar les capacitats dins del cos policial. La discapacitat ha de ser avaluada en concret, a través d’una gestió que fomenti les capacitats que pugui tenir per a la realització d’una segona activitat o altres activitats complementàries.

About AILMED (534 Articles)
L'Associació per la Integració Laboral - Mossos d'Esquadra amb Discapacitats (AILMED), defensa la integració laboral amb igualtat i sense discriminació dels mossos/es d'esquadra que tinguin una discapacitat sobrevinguda perquè puguin realitzar altres funcions dintre del cos o en altres llocs de l'administració.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: