Última hora

Reunió d’AILMED amb el nou conseller d’Interior, Sr. Miquel Sàmper

Dimarts 17 de novembre aquesta associació, AILMED, representada pel seu president Àngel Gómez-Quintero i per Miquel Àngel Reguero i Evaristo Camacho, va tenir una reunió telemàtica amb el nou conseller d’Interior, Sr. Miquel Sàmper. i el director general de la Policia, Sr. Pere Ferrer Sastre. Des d’aquí volem agrair encaridament que ens hagin atès.

Després de presentar breument la nostra associació al nou conseller, vam procedir a exposar-li tota una sèrie de punts perquè tingui coneixement de com estan les coses en aquests moments respecte a la integració de persones amb discapacitat en el cos de mossos d’esquadra.  

Temes exposats:

1.- Reincorporacions de companys amb discapacitat a places de tècnic de suport no policial.

El tema més urgent va ser en referència a les reincorporacions de companys amb discapacitat a places de tècnic de suport no policial. Malgrat que ens consta que s’estan fent esforços al respecte per part de l’administració encara hi ha uns 29 esperant poder treballar, que ja fa mesos i mesos que esperen i desesperen a casa, sense nòmina i cotitzacions.

La qüestió és que els funcionaris amb discapacitat del cos de Mossos d’Esquadra que són declarats en situació d’incapacitat permanent total i sol·liciten un lloc de suport tècnic no policial, deixen de percebre salaris i cotitzacions de la Seguretat Social durant el temps que l’Administració tramita la seva sol·licitud d’adscripció, i que en molts casos pot suposar mesos o fins i tot anys, amb el greu perjudici i detriment patrimonial que significa pel funcionari.

Tenim multitud de demandes guanyades per cobrar tots aquests endarreriments de manera retroactiva. Li vam demanar al conseller que incorpori urgentment a aquestes persones amb discapacitat al més aviat possible. 

Per un costat tenim aquest tracte a les persones que passen a places de tècnic de suport no policial, per altre costat tenim els mossos que passen a segona activitat per disminució psicofísica, els quals mentre es fan els tràmits pertinents per passar a aquesta situació continuen rebent els salaris i cotitzant, així com tots els seus drets.

Cada any passa el mateix, de sempre, i no ho entenem perquè, tal com li vam afirmar al conseller, resulta que en realitat és més complicat un expedient de segona activitat que la incorporació dun tècnic de suport.

Vam explicar al conseller que les dues figures tenen una cosa en comú: que són persones amb discapacitat, emparades per la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat i altres normes.

Resulta que en realitat és més complicat un expedient de segona activitat que la incorporació dun tècnic de suport.

L’administració contradiu això al Portal de Transparència Participa.gencat.cat en un informe d’avaluació de les aportacions efectuades en la consulta pública prèvia per modificar la regulació de segona activitat en el cos de mossos d’esquadra, amb data 5-11-2020.

també cal tenir present que labast de la modificació reglamentària que es proposa ultrapassa l’àmbit de lafectació de la convenció internacional de nacions unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, duna banda, perquè la segona activitat per raó de ledat no afecta persones amb discapacitat, ni totes les persones que passen a segona activitat per disminució de laptitud psicofísica ho són.”

Però el cert és que totes les persones que passen a segona activitat per disminució de l’aptitud psicofísica són persones amb discapacitat. L’administració està molt equivocada en aquesta qüestió, és primordial saber com es defineix la discapacitat i la definició base és la que s’estableix a l’article 1 de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat:

“Dins les persones amb discapacitat s’hi inclouen les que tenen deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini que, en interactuar amb diverses barreres, poden impedir la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les altres.”

També li vam fer arribar al conseller que és sorprenent que alguns lletrats de la Generalitat, en els seus escrits, posin de manifest que una incapacitat no és una discapacitat. 

Totes les persones que passen a segona activitat per disminució de l’aptitud psicofísica són persones amb discapacitat.

1.1- No estem dacord amb el nou decret de segona activitat.

No estem d’acord amb el nou decret de segona activitat que es vol tirar endavant perquè és una forma de posar les bases perquè lINSS, tal com està fent amb bombers, intenti retirar les prestacions a persones amb discapacitat emparant-se en una sentència del Suprem de 2017, que diu falsedats i que té 3 vots particulars. 

El decret no parla de prestacions, només faltaria, ja que no té les competències per regular-ho, però sí pot facilitar les coses perquè es retirin les prestacions, a més que no aportarà res de nou en aquests moments per solucionar una sèrie de problemes, no fa falta un nou reglament.

El nou decret de segona activitat que es vol tirar endavant és una forma de posar les bases perquè lINSS intenti retirar les prestacions a persones amb discapacitat.

1.2.- Lodi a companys que tenen una discapacitat.

L’odi a companys que tenen una discapacitat que es va forjar fa anys des de la cúpula en la seva majoria i en part amb lajuda daltres funcionaris del departament i de la direcció general.

Moltes persones al cos no veuen més enllà dels ajuts o prestacions que aquestes persones puguin rebre per tenir una discapacitat, i no tenen cap consideració per les malalties o els accidents que les han portat a aquesta situació. Això és molt lamentable.  

Vam comentar al conseller que quan vam preguntar als nostres afiliats què volien que li comentessin en aquesta reunió, sobretot hem detectat que el que més angoixa a molts d’ells és com són tractats, tant per la part administrativa com per la part policial. I ens fan arribar alguns exemples de formes dactuar:

  • No donar-los feina, ignorar-los i deixar-los de costat.
  • No dirigir-los la paraula.
  • Encarregar-los un volum de feina exagerat en comparació a altres companys.
  • Retirar-los teclats  o cables dordinador. 
  • Fer desaparèixer les seves cadires.
  • Desconsideració i falta de respecte en el tracte (fins i tot alguns desitjarien treballar fora de les comissaries per no aguantar impertinències).
  • Comentaris despectius: “aquest no pot fer teletreball perquè cobra com un intendent”, “calla que no pintes res”…
  • Canvis sobtats de tasques sense una estabilitat.
  • Feines residuals que ningú vol fer.
  • Ajustos raonables no adaptats a les patologies que tenen.
  • Denegació sistemàtica de canvis de destinació.
  • Impossibilitat de demanar reducció horària per tenir una discapacitat (mentre que sí es pot demanar per un familiar discapacitat).
  • Sentiment de què no troben cap suport de la DGP, és un sentiment general molt lleig. 
  • Creença que l’únic que es vol és que se’ls tregui la prestació.

Aquí el conseller es va interessar pel motiu d’aquest odi a companys que tenen una discapacitat, a la qual cosa se li va respondre que el motiu és que aquestes persones compatibilitzen una prestació per discapacitat amb el sou que perceben. 

El conseller va dir llavors que podríem enquadrar el motiu en una qüestió d’enveja, al qual cosa se li va respondre que sí, totalment. Ningú vol la malaltia o un accident, però només es veu la prestació.       

El conseller va expressar que li preocupa que al cos hi hagi aquest sentiment d’odi envers companys amb discapacitat perquè cobren una prestació, en primer lloc perquè realment la gran sort és només cobrar un sou i no tenir una discapacitat, i en segon lloc, va afegir, que sobretot els companys han de veure que algun dia podrien desgraciadament arribar a estar en la mateixa situació i llavors tenir els mateixos drets.

Al fil d’això, vam explicar al conseller que a la darrera COPSA vam dir que hi havia conflictes amb el tema de les funcions, que s’estaven assignant funcions a persones amb discapacitat que es podrien considerar funcions policials. No hi ha una frontera clara entre el que són funcions policials i les que no ho són.

En síntesi, el missatge que reben aquestes persones és un missatge de rebuig, de què són una càrrega, cap comissaria els vol, i això els crea malestar, angoixa i preocupació en comptes de tranquil·litat i estabilitat. 

El conseller va expressar que li preocupa que al cos hi hagi aquest sentiment d’odi envers companys amb discapacitat perquè cobren una prestació.

1.3.- Cultura de cos respecte a les persones amb discapacitat que hi treballen.

Al fil del punt anterior, vam traslladar al conseller quina és la nostra visió sobre la cultura de cos respecte a les persones amb discapacitat que hi treballen. 

No s’observa la realització de cap esforç per tal de superar barreres actitudinals respecte a la discapacitat en aquest cos, que n’hi ha. Cal lluitar contra l’estigma i els prejudicis contra les persones amb discapacitat, que són percebudes com una càrrega per al cos i per a la societat en general.

Ni una sola mesura per crear consciència al cos sobre els drets que assisteixen a les persones amb discapacitat en virtut de la Convenció Internacional de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. No és destranyar, ja que, encara que resulta que al cos es realitzen calendaris solidaris, ni un sol any sha fet cap acte en aquest departament el dia internacional de les persones amb discapacitat malgrat tenir moltes treballant al cos.

Resulta absolutament astorador que quan preguntem a la COPSA sobre la integració de persones amb discapacitat amb una incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa que tinguin capacitat laboral i vulguin exercir el seu dret al treball, se’ns contestin barbaritats com que aquestes persones no poden treballar de cap de les maneres, entre altres exquisideses. Fins i tot insinuant que això seria com un desprestigi pel cos. 

Vam expressar al conseller que, per contra, hauria de ser tot un prestigi que el cos de mossos d’esquadra sigui un exemple d’integració laboral de persones amb discapacitat, perquè totes, sigui el grau que sigui, si mantenen capacitat laboral, tenen dret al treball.

És impresentable que, sobre aquesta qüestió d’integració de tot grau de discapacitat, els advocats de la Generalitat contestin en alguns procediments que aquesta integració suposa un “perjudici intens i qualificat, de caràcter irreversible o irreparable”, que “no s’ajusta a la legalitat vigent”, o que afecta negativament “el funcionament normal dels serveis policials”.

Un policia no és una màquina, és un ésser humà. Són persones que per la seguretat de tothom es juguen cada dia la seva salut al carrer i que necessiten ser tractades amb dignitat si la perden i no trobar-se tota mena de problemes i d’entrebancs per ser recol·locades.

La suma dels mossos en segona activitat i dels que tenen una incapacitat permanent total pot arribar aproximadament al 5% de la plantilla. Aquestes persones poden ocupar places no operatives que estan ocupades per persones que poden estar perfectament al carrer.

Ni una sola mesura per crear consciència al cos sobre els drets que assisteixen a les persones amb discapacitat. Hauria de ser tot un prestigi que el cos de mossos d’esquadra sigui un exemple d’integració laboral de persones amb discapacitat.

2.- Pòlisses d’assegurances per incapacitats.

Existeix una pòlissa de la generalitat en cas d’una incapacitat per accident laboral. Vam comentar al conseller algunes qüestions:

1.- Sempre que ho hem tingut a “la Caixa” tenim problemes.

2.- Modificació de les pòlisses sense negociar amb ningú.

3.- Què diu: la pòlissa diu textualment que “amb independència que la situació d’invalidesa permanent sigui susceptible de revisió per millora o agravació, l’asseguradora abonarà la prestació en base a la resolució d’invalidesa dictaminada per l’organisme oficial competent, llevat que aquella contingui una data concreta de revisió, en el qual cas quedarà a criteri de l’assegurador el pagament. 

Vam explicar que aquesta clàusula que transcrivim literalment és absolutament al·lucinat, quan resulta que TOTES les resolucions de l’INSS es poden revisar fins a l’edat de jubilació i les indemnitzacions són a conseqüència de tenir una incapacitat permanent de l’INSS per accident laboral.

4.- També per denegar el pagament algunes resolucions de l’INSS fan constar que apliquen art. 48.2 de l’estatut dels treballadors quan no és daplicació als funcionaris, incomprensible.

5.- L’import anteriorment era de 115.000 € i ara ha baixat a 113.591,10 € sense negociar.

3.- La nostra associació ha de tenir els mateixos drets que altres entitats privades.

Vam demanar al conseller que la nostra associació ha de tenir els mateixos drets que altres entitats privades com és el club esportiu de mossos d’esquadra. Un club que és privat, tenen despatx, tenen mossos destinats al club esportiu i està a la RLT. Nosaltres podríem fer molta feina en relació amb les persones amb discapacitats.

4.- Estem en contra de la fundació privada del cos de mossos d’esquadra.

Vam expressar que estem en contra de la fundació privada del cos de mossos d’esquadra, ja que es una privatització del Fons d’Ajut Social (FAS) del cos.

És evident que hi haurà una despesa en salaris per tot el personal de la pretesa fundació. Tots aquests diners que es gastaran en aquests salaris es podrien dedicar directament al Fons d’Acció Social (FAS) de mossos en qüestió de protecció social.

5. Problemàtica que tenim amb els lletrats de la Generalitat en els judicis.

Vam exposar la problemàtica que tenim amb els lletrats de la Generalitat en els judicis.

  1. Defensa jurídica dels accidents laborals per part de lletrats de la generalitat: 
    1. Conflicte dinteressos, ja que al final les indemnitzacions van a càrrec de la generalitat. 
    2. No pot ser anar a judici en cas de lesions sense un pèrit. 
    3. Seria més fàcil una pòlissa de defensa jurídica, com tenen els vehicles propietat de la generalitat, que és fins a 12.000€.
  1. Els funcionaris amb IPT triguen temps a prendre possessió de la plaça, i aquest temps estan amb la prestació i sense cotitzar, a les demandes reclamen endarreriments: 
    1. És molt greu la forma dactuar dels lletrats, com si la culpa fos del funcionari per tenir una discapacitat, de forma pejorativa, i utilitzant la prestació com si fos un sou, dient que ha d’estar jubilat, que és un enriquiment injust, etc., etc. 
    2. Aporten les nòmines retirades de lATRI. Com pot ser que un lletrat tingui accés a aquests documents?
    3. En judicis dincapacitat demostren una falta de respecte total: que si està en segona activitat, que està a oficines, que té plaça adaptada, etc. 
    4. En demandes per incompatibilitat posades per la mútua són pitjor els lletrats de la generalitat i els de lINSS que els de la mútua, és una vergonya, incorrent en un frau processal per tal que el jutge dicti una sentència errònia, manifestant per escrit que un tècnic de suport està en segona activitat, i que és daplicació la famosa sentència del 2017, quan no és cert que estigui en segona activitat (cosa reconeguda pel mateix INSS).

Tot això està documentat des dels primers instructes, aproximadament des de 2008.

6.- Demandes al Comitè de l’ONU.

Vam explicar al conseller que tenim 5 demandes al Comitè sobre els drets de les persones amb discapacitat de l’ONU. D’aquestes demandes 3 són de policies locals i 2 són de mossos d’esquadra. Dues d’aquestes demandes ja ha estat guanyades, la propera a sortir serà dun mosso. 

En les demandes guanyades es constata que han estat discriminats per raó de la seva discapacitat i que es vulnera la Convenció en 4 articles.  

Finalment, el conseller va mostrar molt interès en tots els temes tractats i ens va emplaçar a tenir altra reunió en breu i seguir parlant i ampliant informació.

About AILMED (546 Articles)
L'Associació per la Integració Laboral - Mossos d'Esquadra amb Discapacitats (AILMED), defensa la integració laboral amb igualtat i sense discriminació dels mossos/es d'esquadra que tinguin una discapacitat sobrevinguda perquè puguin realitzar altres funcions dintre del cos o en altres llocs de l'administració.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: