Última hora

Crida a la unió i mobilització en el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat per a defensar i fer respectar els nostres drets

La commemoració anual del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat va ser proclamada en 1992, mitjançant la Resolució 47/3 de l’Assemblea General de les Nacions Unides. Celebrat el 3 de desembre a tot el món, mobilitza el suport per a qüestions crítiques relacionades amb la inclusió de persones amb discapacitat, promou la reflexió sobre qüestions de discapacitat i crida l’atenció sobre els beneficis d’una societat inclusiva i accessible per a tots. En aquest dia s’encoratja a les agències de l’ONU, a les organitzacions de la societat civil, a les institucions acadèmiques i al sector privat, a col·laborar amb organitzacions que donen suport a persones amb discapacitat en l’organització d’esdeveniments i activitats.

Per la part que ens toca, a mossos d’esquadra tenim companys amb discapacitat que poden passar a places de tècnic de suport no policial i tenim, igual que a policies locals i bombers, totes les persones que passen a segona activitat per disminució de l’aptitud psicofísica que també són persones amb discapacitat, tal com s’estableix a l’article 1 de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat. Tanmateix, cap esdeveniment o activitat per tal de commemorar aquest dia.

Hem de recordar que tenim 5 demandes al Comitè sobre els drets de les persones amb discapacitat de l’ONU. D’aquestes demandes 3 són de policies locals i 2 són de mossos d’esquadra. Dues d’aquestes demandes ja han estat guanyades per dos policies locals, la propera a sortir serà d’un mosso.

En les demandes guanyades, contra l’Ajuntament de Figueres i de Barcelona, el Comitè sobre els drets de les persones amb discapacitat de l’ONU constata en els respectius dictàmens que dos policies locals han estat discriminats per raó de la seva discapacitat i que es vulnera la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat en 4 articles.

No entenem com a aquests ajuntaments no se’ls cau la cara de vergonya davant d’aquests dictàmens de Nacions Unides, i encara tinguin la barra de realitzar actes commemoratius d’aquest dia de la discapacitat quan no compleixen ni la seva Convenció.

A mossos d’esquadra tenim companys amb discapacitat que poden passar a places de tècnic de suport no policial i que passen a segona activitat per disminució de l’aptitud psicofísica. Tanmateix, cap esdeveniment o activitat per tal de commemorar aquest dia.

En referència a les reincorporacions a places de tècnic de suport no policial de companys amb discapacitat del cos de Mossos d’Esquadra, continuen deixant de percebre salaris i cotitzacions de la Seguretat Social durant el temps que l’Administració tramita la seva sol·licitud d’adscripció, i que en molts casos pot suposar mesos o fins i tot anys, amb el greu perjudici i detriment patrimonial que significa pel funcionari.

El missatge que reben aquestes persones és un missatge de rebuig, de què són una càrrega, cap comissaria els vol, i això els crea malestar, angoixa i preocupació en comptes de tranquil·litat i estabilitat. Un cop treballen, el que més angoixa a molts d’ells és com són tractats, tant per la part administrativa com per la part policial. Moltes persones al cos no veuen més enllà dels ajuts o prestacions que aquestes persones puguin rebre per tenir una discapacitat, i no tenen cap consideració per les malalties o els accidents que les han portat a aquesta situació.

Aquesta és la cultura de cos que tenim. Cap esforç per tal de superar barreres actitudinals respecte a la discapacitat, cap esforç per lluitar contra l’estigma i els prejudicis contra les persones amb discapacitat, que són percebudes com una càrrega per al cos i per a la societat en general.

Anys rere any, ni una sola mesura per crear consciència al cos sobre els drets que assisteixen a les persones amb discapacitat en virtut de la Convenció Internacional de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. No és d’estranyar, ja que, encara que resulta que al cos es realitzen calendaris solidaris, ni un sol any s’ha fet cap acte en aquest departament el dia internacional de les persones amb discapacitat malgrat tenir bastants treballant al cos.

Fem una crida a la unió i mobilització per a defensar i fer respectar els seus drets a les persones amb discapacitat dels cossos de mossos d’esquadra, policies locals i bombers, així com a la resta de col·lectius de funcionaris i a tota la societat en general

Recentment, el 26 de novembre, s’ha celebrat la Jornada sobre la perspectiva de gènere i la igualtat d’oportunitats de dones i homes a cos de mossos d’esquadra amb discursos, ponències i presentacions de tesis doctorals sobre el tema. El 6 de març de 2020 es va publicar al DOGC l’Ordre de creació de la Comissió per a la Igualtat de Gènere de la Direcció General de la Policia, en l’impuls de la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en la nostra organització.

Es va dir en aquesta jornada que s’està elaborant un Pla d’igualtat, que res no ens ha d’impedir que les dones tinguin un paper destacat al cos de mossos d’esquadra, i es demana un canvi d’actitud de tota la societat.

Ens van dir reflexions com: “Els estereotips són un luxe que no ens podem permetre” ; “la qualitat de l’equip humà és fonamental per assolir l’èxit”; i “la diferència ens complementa i l’organització surt beneficiada”.

Per quan una cosa similar per les persones amb discapacitat que treballen al cos? Ja sabem que no arriben a ser ni el 5% de la plantilla, però es mereixen igualtat aquestes persones? Es mereixen un paper destacat? Es mereixen un canvi d’actitud? Aporten qualitat a l’equip humà? L’organització surt beneficiada o perjudicada amb aquestes persones?

Per què no fem també unes jornades i ho discutim?

Però clar, les respostes a aquestes preguntes ja les sabem amb les respostes que es donen a les sessions periòdiques de la Comissió permanent de segona activitat (COPSA). Quan preguntem a la COPSA sobre la integració de persones amb discapacitat amb una incapacitat permanent absoluta o gran invalidesa que tinguin capacitat laboral i vulguin exercir el seu dret al treball, se’ns contesten barbaritats com que aquestes persones no poden treballar de cap de les maneres, entre altres exquisideses. Fins i tot insinuant que això seria com un desprestigi pel cos.

Veieu quines jornades més “meravelloses” sobre integració de persones amb discapacitat es podrien fer al cos de mossos d’esquadra?

Un policia no és una màquina, és un ésser humà. Són persones que per la seguretat de tothom es juguen cada dia la seva salut al carrer i que necessiten ser tractades amb dignitat si la perden i no trobar-se tota mena de problemes i d’entrebancs per ser recol·locades.

En aquest Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, fem una crida a la unió i mobilització per a defensar i fer respectar els seus drets a les persones amb discapacitat dels cossos de mossos d’esquadra, policies locals i bombers, així com a la resta de col·lectius de funcionaris i a tota la societat en general. Fem valer l’esperit de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb  Discapacitat, el nostre marc de referència essencial en la lluita contra la discriminació per raó de discapacitat.

About AILMED (537 Articles)
L'Associació per la Integració Laboral - Mossos d'Esquadra amb Discapacitats (AILMED), defensa la integració laboral amb igualtat i sense discriminació dels mossos/es d'esquadra que tinguin una discapacitat sobrevinguda perquè puguin realitzar altres funcions dintre del cos o en altres llocs de l'administració.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: