El Pacte de Toledo recomana introduir modificacions en la normativa de Seguretat Social sobre la compatibilitat amb el treball de les pensions per incapacitat permanent

La Comissió de Seguiment i Avaluació dels Acords del Pacte de Toledo, en la seva sessió del dia 27 d’octubre de 2020, va aprovar l’Informe d’avaluació i reforma del Pacte de Toledo d’aquesta Comissió, amb el text inserit en el Butlletí Oficial de les Corts Generals de 10 de novembre de 2020 (BOCG-14-D-175), en les pàgines 14 a 126. 

La Comissió de seguiment i avaluació dels acords del Pacte de Toledo va acordar elevar al Ple del Congrés dels Diputats aquest Informe, en el qual s’analitzen els principals factors que, en el moment present, afecten les condicions de desenvolupament futur del sistema espanyol de pensions, així com les principals adaptacions que convé introduir en aquest sistema per a garantir que perduri, sense perdre les qualitats que ho han vingut definint des del seu origen. 

Posteriorment, el 19 de novembre de 2020, el Congrés dels Diputats va ratificar l’Informe d’avaluació i reforma del Pacte de Toledo per una àmplia majoria.

Tal com expressa l’Informe, han passat més de 25 anys des que el Congrés dels Diputats aprovés, en 1995, el catàleg de quinze recomanacions que aviat seria conegut com a «Pacte de Toledo»; recomanacions el seguiment i l’actualització de les quals es va efectuar, per primera vegada, a la fi de l’any 2003; i, més tard, per segona vegada, al començament de 2011. 

És, per tant, la tercera vegada que la Comissió de seguiment i avaluació dels acords del Pacte de Toledo s’enfronta a la tasca d’actualitzar l’Informe i les Recomanacions que des de 1995 tenen per objecte «l’anàlisi dels problemes estructurals del sistema de la Seguretat Social i de les principals reformes que hauran d’escometre’s». 

Des de la nostra associació creiem important destacar la Recomanació 18 que fa l’Informe sobre persones amb discapacitat (pàgines 72 i 73), sobretot quant a:

1. Propiciar el manteniment en l’activitat professional originària en casos de discapacitat sobrevinguda.
2. Continuar introduint modificacions en la normativa de Seguretat Social que afectin, entre altres qüestions, al règim jurídic de la percepció de les pensions per incapacitat permanent i a la seva compatibilitat amb la realització d’un treball, evitant la litigiositat existent en aquest àmbit. 
3. La necessitat que el sistema de protecció social consideri a les persones amb discapacitat com una situació mereixedora d’especial protecció.

A partir d’aquí, veurem com s’aplica el marc dissenyat per les Recomanacions d’aquest Informe en les modificacions en la normativa de Seguretat Social que es realitzin en un futur pròxim, i si són secundades també per una àmplia majoria dels grups parlamentaris en les corresponents sessions plenàries del Congrés dels Diputats.

Reproduïm la Recomanació 18 en la seva integritat i afegim el breu resum que es fa d’aquesta Recomanació al final de l’Informe:    

“18. Persones amb discapacitat. 

La Comissió reafirma el seu convenciment que el sistema de Seguretat Social, com a instrument essencial de la política social, ha de contribuir al fet que les persones amb discapacitat puguin exercir de manera efectiva els seus drets de ciutadania i, d’aquesta forma, garantir la seva plena inclusió i participació socials. 

En línia amb la recomanació de 2011, el nostre ordenament jurídic va fer passos significatius en aquesta matèria a través de l’adaptació de la normativa espanyola a la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat de 2006, així com de l’aprovació del Text Refós de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social (Reial decret legislatiu 1/2013). 

Referent a això, la Comissió valora de manera positiva l’articulació de mesures que reforcen la cobertura social d’aquestes persones, com ara l’establiment de mecanismes d’anticipació de l’edat de jubilació de treballadors amb graus de discapacitat que comportin menor esperança de vida, la configuració de convenis especials que possibiliten la inclusió en la Seguretat Social de persones que, en raó de la seva discapacitat, troben majors dificultats per a la seva inserció soci-laboral o la flexibilització dels llindars de compatibilitat entre activitat lucrativa i pensions no contributives d’incapacitat. 

En aquesta línia, la Comissió reafirma que les persones amb discapacitat constitueixen un col·lectiu prioritari per als poders públics, tant en termes de cobertura social, com d’incorporació al mercat de treball en coordinació eficaç amb les polítiques actives d’ocupació. 

En relació amb aquest últim aspecte, han d’intensificar-se les mesures dirigides a eliminar els obstacles a l’activació d’aquestes persones, afavorint el seu accés a una ocupació digna, suficient i de qualitat. Per a això, la Comissió reitera que la legislació ha de facilitar la incorporació inclusiva al mercat de treball d’aquest col·lectiu i, també, propiciar el seu manteniment en la seva activitat professional originària en casos de discapacitat sobrevinguda, coadjuvant a la seva plena autonomia i a la seva participació social efectiva. 

D’altra banda, la Comissió subratlla la necessitat que el sistema de protecció social consideri a les persones amb discapacitat —i, per extensió, a les famílies que tenen en el seu si a una persona amb discapacitat– com una situació mereixedora d’especial protecció, reforçant la cobertura en totes les contingències en les quals la discapacitat sigui un fet rellevant. 

En particular, la Comissió estima necessari continuar introduint modificacions en la normativa de Seguretat Social que afectin, entre altres qüestions, al règim jurídic de la percepció de les pensions per incapacitat permanent i a la seva compatibilitat amb la realització d’un treball, evitant la litigiositat existent en aquest àmbit. 

Així mateix, han de millorar-se els nivells de protecció de les persones amb discapacitat en les prestacions familiars de Seguretat Social (assignació econòmica per fill i filla a càrrec i pensió d’orfandat), al mateix temps que es corregeixen els desajustaments normatius que s’hagin produït en les mesures d’anticipació de l’edat de jubilació, flexibilitzant les regulacions que s’han revelat rígides i que exclouen situacions materialment dignes de protecció; en aquest sentit, també s’analitzarà la problemàtica en l’accés anticipat a la pensió de jubilació de les persones treballadores amb discapacitat, en relació amb les exigències en el temps de cotització requerit, així com per a resoldre les dificultats que es presenten respecte a l’acreditació d’aquest. A més, les particularitats d’aquest col·lectiu han de tenir-se en compte en l’ordenació de la prestació per naixement i cures de menor, i en l’atenció a les dificultats i els més intensos suports que les dones amb discapacitat poden necessitar durant l’embaràs i en les primeres setmanes després de l’enllumenament. 

Finalment, respecte del règim legal de Seguretat Social dels funcionaris públics (classes passives), les situacions de discapacitat estan lluny d’haver aconseguit el grau de rellevància i protecció del Règim General. Es fa necessari traslladar al règim de classes passives els avanços produïts en aquell evitant així asimetries injustificades.” 

“Resum

[…] Recomanació 18: Persones amb discapacitat. 

Han d’intensificar-se les mesures dirigides a la seva activació, afavorint el seu accés a l’ocupació. En particular, es proposa la compatibilitat de la percepció de les pensions per incapacitat permanent amb la realització d’un treball.”