El que mai t’expliquen sobre el cost addicional que comporta viure amb una discapacitat

L’any 2019 vam publicar un vídeo molt interessant del programa “Planta baixa” de TV3. Segons unes dades de l’Ajuntament de Barcelona a les quals havia tingut accés “Planta baixa”, una persona que té una discapacitat ha de gastar gairebé 18.000 euros més a l’any que una persona que no en té.

No podem passar per alt tots i cadascun dels elements que poden generar un cost econòmic a aquestes persones amb discapacitat i a les seves famílies. Es tracta del cost addicional que comporta viure amb una discapacitat en igualtat de condicions que les persones de l’entorn. I aquests costos repercuteixen directament en la renda salarial que pugui rebre la persona i suposen un greuge comparatiu amb la resta de persones que no els tenen. 

És evident que són unes “pèrdues de rendes” que les prestacions per discapacitat han d’ajudar a cobrir, però són qüestions que s’ometen o passen per alt massa sovint.

Es poden considerar dos tipus de costos: 

Costos directes: Despeses econòmiques en atenció, serveis o elements de suport que ha d’atendre la persona amb discapacitat, derivades de la seva situació de discapacitat.

Costos indirectes o d’oportunitat: El valor econòmic d’allò que la persona amb discapacitat o el seu entorn deixa de tenir a causa de la seva discapacitat.

En primer lloc, es consideren els costos d’atenció personal, orientats al manteniment d’un nivell adequat de qualitat de vida, a la millora de l’estat de salut i a evitar possibles empitjoraments. L’atenció personal inclou dos conceptes: el suport per a la realització de les activitats de vida diària i els serveis d’atenció especialitzada. 

S’entén per activitats de vida diària una sèrie d’activitats com aixecar-se del llit, incorporar-se de la cadira, vestir-se i desvestir-se, menjar, dur a terme la higiene personal, el control i el seguiment de l’administració de la medicació senzilla, entre altres. 

Els serveis d’atenció especialitzada són els que permeten facilitar o millorar les habilitats de les persones amb discapacitat en la relació amb l’entorn social i laboral i disminuir el dolor (infermeria, fisioteràpia, logopèdia…).

Es poden considerar situacions on hi ha pèrdues futures de retribucions en perdre la carrera professional i l’accés a especialitats millor remunerades

Un altre bloc correspondria a altres costos vinculats a la discapacitat. Es tracta de costos que tenen a veure amb les adaptacions específiques per a persones amb discapacitat a l’habitatge i de despeses per l’ús de béns i de serveis específics relacionats amb la discapacitat (informàtica adaptada, ajudes tècniques i ortopèdia o també la despesa extra en alguns conceptes com per exemple la roba o l’oci). Així mateix, es tenen en compte les despeses en desplaçaments i l’adaptació de vehicles per a persones amb mobilitat reduïda i els costos per al suport en la formació i el manteniment, que també fan referència a la discapacitat sobrevinguda.

Quant als costos indirectes, es poden considerar situacions on hi ha pèrdues futures de retribucions en perdre la carrera professional i l’accés a especialitats millor remunerades i afegint també els costos d’oportunitat de les famílies i de l’entorn de suport. 

En aquest punt es recullen a més els efectes indirectes sobre l’entorn familiar, causats per la dedicació de temps a l’atenció a la persona amb discapacitat, les menors oportunitats en l’entorn laboral de la persona cuidadora i la incidència en la qualitat de vida de la persona cuidadora principal. L’aproximació a aquest cost es fa mitjançant la valoració de conceptes com per exemple les hores de dedicació a la cura, la participació en el mercat de treball, les dificultats en la promoció laboral o l’accés a formació i els efectes sobre la seva salut o el seu gaudi d’oci.

Creus que ens deixem alguna cosa? Què afegiries?