Última hora

Sessió extraordinària de la Comissió Permanent de Segona Activitat del cos de Mossos d’Esquadra

Com ja us vam comunicar, el departament d’Interior ens va convocar el dia 18 de febrer a una primera sessió extraordinària de la Comissió Permanent de Segona Activitat (COPSA) per debatre sobre l’anomenat projecte de Decret de “regulació del manteniment de l’aptitud psicofísica i de la situació administrativa especial de segona activitat en el cos de Mossos d’Esquadra”. 

L’administració torna a la càrrega amb aquest projecte de decret, un projecte sobre el qual ja hem expressat que no estem d’acord per molts motius. Però és que, a més, just després d’unes eleccions a Catalunya considerem totalment fora de lloc aquestes convocatòries per seguir endavant amb un tema de l’anterior legislatura, ja que no sabem ni qui dirigirà el departament d’Interior i depèn qui sigui potser estem perdent el temps.  

Aquesta primera sessió extraordinària, a la qual hem assistit, es va convocar per treballar en el text de projecte de decret: el Capítol 2, de l’article 4 al 7. 

Per començar, s’ha de dir que el decret, tal com el seu nom ja indica, barreja “la regulació de la situació administrativa especial de segona activitat” amb “la regulació del manteniment de l’aptitud psicofísica”.

És a dir, es vol desenvolupar alhora l’article 44 i l’article 61.3 de la Llei 10/1994. 

“Article 44

1. El departament competent en matèria de policia ha de vetllar perquè els seus membres mantinguin les aptituds psicofísiques necessàries per a exercir llurs funcions. A aquest efecte, els membres del Cos de Mossos d’Esquadra s’han de sotmetre als exàmens que es determinin per tal de garantir llur aptitud psicofísica. Amb aquesta finalitat, es poden subscriure contractes o convenis de col·laboració amb professionals mèdics o entitats sanitàries.

2. Els membres del Cos de Mossos d’Esquadra tenen dret a la vigilància de la salut d’acord amb el pla de prevenció de riscos laborals que s’estableixi.”

“Article 61

3. S’han de determinar per reglament les circumstàncies i les condicions de la prestació dels serveis complementaris de segona activitat, i el grau de les incapacitats mèdiques que poden determinar el pas a aquesta situació.”

D’entrada, no estem d’acord que es desenvolupi tot junt barrejat en un mateix decret. Però és que, a més, és evident que l’article 44 no regula que s’hagi de desenvolupar per reglament o decret, cosa que sí que passa amb l’article 61.3, el qual remet a un reglament.  

En una primera intervenció a la comissió vam començar parlant del tema “psicofísic” i de “riscos laborals”. 

Vam fer referència a la Directiva 89/391/CEE del Consell, de 12 de juny de 1989, relativa a l’aplicació de mesures per a promoure la millora de la seguretat i de la salut dels treballadors en el treball. Conseqüència de la STJCE de 12 de gener de 2006, Assumpte C-132/04, Comissió contra Regne d’Espanya, en la qual es va fallar que Espanya no s’havia transposat l’art. 2 de la Directiva, va ser la premissa que no totes les activitats policials estan excloses de l’àmbit d’aplicació de la LPRL; resulta significativa la STS de 19-12-2008, relativa al Cos Nacional de Policia, la qual declara que no hi ha xoc de continguts entre l’RD 2/2006, impugnat per un sindicat, i l’art. 3.2 LPRL, ja que d’ambdues es desprèn que “les activitats del personal de la policia que no siguin exclusivament policials es regiran per la normativa general de prevenció de riscos laborals, mentre que és el Reial decret impugnat el que protegeix a més, en la mesura que sigui possible, les activitats pròpies i especifiques policials”.

Es tracta del Reial Decret 2/2006, de 16 de gener, pel qual s’estableixen normes sobre prevenció de riscos laborals en l’activitat dels funcionaris del Cos Nacional de Policia. Amb aquest Reial Decret del cos nacional de policia tenim un exemple de regulació del tema “psicofísic” i de “riscos laborals” en un cos policial.

A partir d’aquí, vam expressar que podem entendre que hi ha moltes qüestions i temes que estan relacionats, perquè tot es relaciona en el nostre cas a través de la Llei 10/1994. Tant el tema psicofísic, segona activitat, provisió de llocs de treball i horaris, etc., al final tot té certa relació partint de la base de la Llei 10/1994. La qual cosa no vol dir que en un decret ho regulem tot alhora i barrejat.

El tema de la segona activitat és prou problemàtic, prou greu, prou complicat, per a introduir  en el mateix decret un altre tema que en principi no té cap relació amb la segona activitat. Al final pot tenir una certa relació? Sí, al final la pot tenir. Al final també pot tenir relació amb moltes coses, però el tema “psicofísic” i de “riscos laborals” s’hauria de regular a partir de la llei de riscos laborals adaptada a un cos policial com s’ha fet al cos nacional de policia, adaptant-se a la Directiva europea i, a partir d’aquí, veure com s’articula. 

Per tant, ja d’entrada al títol del decret, i al contingut, ens sobra el “manteniment de l’aptitud psicofísica”. Senzillament hauria d’imperar el que és la segona activitat. 

La segona activitat tracta de la disminució de la capacitat (discapacitat) per fer part de les teves funcions. Com literalment diu l’article 61.2 de la Llei 10/1994, els membres del Cos de Mossos d’Esquadra poden passar a segona activitat “per disminució de les condicions físiques o psíquiques”. 

Es pot demanar voluntàriament per edat, però el gruix important és quan es demana per disminució de capacitats. Es tracta d’un tema molt diferent, amb prou complexitat, que s’ha d’abordar d’una manera molt diferenciada.

A pesar de tot el que s’ha dit, malgrat que rebutgem en aquest decret el tema de “la regulació del manteniment de l’aptitud psicofísica”, al llarg de la comissió vam aportar algunes qüestions amb relació als articles 4, 5, 6 i 7 del projecte de decret.

Respecte al contingut d’aquests articles, vam expressar que entenem que hi haurà un expedient contradictori amb relació a tot el que regulen. Un expedient contradictori en el qual el funcionari ha de poder fer al·legacions, presentant documentació, i poder recórrer la decisió que es prengui. Trobem que això no està previst.  

En segon terme, en referència a les dades mèdiques. És cabdal que les dades mèdiques, com a dades especialment protegides, siguin una informació totalment confidencial, que no es vagin intercanviant entre departaments i, sobretot, que no s’utilitzin per a altres qüestions o finalitats per les quals no s’han d’utilitzar. En síntesi, l’exigència d’un màxim control.     

Aquest ha estat un resum de la nostra intervenció en aquesta comissió. La propera comissió està fixada per l’11 de març, per tractar de l’article 8 a l’article 19. Us anirem informant.

Seguiran més comunicats. Si us plau, feu córrer aquest comunicat i pengeu-lo als serveis. Gràcies pel vostre suport.

About AILMED (537 Articles)
L'Associació per la Integració Laboral - Mossos d'Esquadra amb Discapacitats (AILMED), defensa la integració laboral amb igualtat i sense discriminació dels mossos/es d'esquadra que tinguin una discapacitat sobrevinguda perquè puguin realitzar altres funcions dintre del cos o en altres llocs de l'administració.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: