Primera sentència d’extensió d’efectes guanyada per Crespo & Fanlo Advocats sobre la retroactivitat dels efectes econòmics de la concessió de la plaça de suport tècnic no policial

Recentment, sota la direcció lletrada de Mónica Fanlo de Crespo & Fanlo Advocats, hem obtingut sentència favorable en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Sala contenciosa administrativa, que desestima el recurs d’apel·lació interposat per part de l’Administració contra una sentència d’extensió d’efectes dictada per Jutjat Contenciós Administratiu.  

El nostre afiliat demanava l’extensió d’efectes d’una altra sentència que va estimar el recurs d’un altre afiliat nostre i va anul·lar una resolució de l’administració en l’únic sentit de declarar que es retrotraguessin els efectes de la concessió de plaça de suport tècnic no policial a l’endemà de la comunicació de l’INSS de la declaració de la situació d’incapacitat permanent total, la qual cosa va implicar el pagament al nostre afiliat de les retribucions, triennis i altres conceptes des d’aquell dia, que va continuar d’alta en la seguretat social també des de l’endemà a la comunicació amb pagament dels endarreriments a la seguretat social que haguessin de realitzar-se.

En aquest cas al nostre afiliat se li deu més d’un any. Més d’ un any sense sou ni cotitzacions.

Creiem que no ha estat ni serà la darrera sentència en aquests termes.

Un cop desestimat el recurs d’apel·lació interposat per part de l’Administració contra aquesta sentència d’extensió d’efectes, es podria entendre que no hi ha recurs de cassació al Tribunal Suprem (TS) pel fet que estem regulats per normativa autonòmica, tanmateix la casa l’ha presentat. De moment, aquest recurs de cassació no ha estat admès a tràmit.

Voleu veure com se les gasten els lletrats de la Generalitat de Catalunya?

Aquí teniu algunes de les “exquisideses” que els lletrats de la Generalitat de Catalunya expressen en el recurs d’apel·lació:

“[…] el reconeixement s’ha de produir a partir del moment en què l’administració reconeix i declara el dret al lloc no policial, per tant, la regulació i actuació administrativa es coherent i congruent.

Per altra banda, hem de dir que mentre el funcionari no és adscrit al lloc no policial, no es troba desemparat, ja que el funcionari està percebent la seva prestació per incapacitat Permanent a càrrec de la Seguretat Social.

Aquesta petició suposa un enriquiment injust.

Però, per si no tos suficient el que s’acaba d’exposar, l’actor està reclamant retribucions per un període no treballat a l‘Administració, ja que es trobava en situació d’incapacitat permanent total per a la seva professió habitual. La retribució del personal al servei de l‘Administració representa la contrapartida econòmica pels serveis prestats en aquesta, no podem parlar de retribució quan no hi ha hagut prestació de serveis efectiva. Una interpretació diferent suposaria un enriquiment injust a favor de l’actor, ja que durant la incapacitat permanent total, l’actor ha estat percebent una pensió incompatible amb les retribucions derivades per- a la seva professió habitual, amb relació a les funcions pròpies del seu cos. Això és el que succeiria si se li retribuís a l’actor pel lloc no policial des que va causar la baixa.”

Poden posar al recurs el que considerin per mirar de guanyar-lo, però… tot s’hi val?

No es trobava desemparat perquè percebia una prestació?

Pensió incompatible amb les retribucions? Qui ho diu això?

Enriquiment injust a favor de l’actor?

En fi… es qualifica per si sol. Celebrem que el TSJC hagi desestimat el recurs d’apel·lació.

Com els lletrats de la Generalitat de Catalunya, de forma malintencionada i retorçada, utilitzen l’idioma català

Quan es presenta un recurs de cassació al Tribunal Suprem (TS) el que es fa en un primer moment és fer un anunci al TSJC del fet que es presentarà aquest recurs, tal com ha fet l’administració, i la part demandada el que fa és impugnar aquest anunci.

Un cop fet aquest tràmit, el TSJC ho eleva al TS i aquest tipus de recurs ha de ser admès a tràmit per mitjà d’una interlocutòria.

En relació amb aquest aspecte volem posar de manifest que els lletrats de la Generalitat de Catalunya, de forma malintencionada i retorçada, utilitzen l’idioma català per tal de retardar les resolucions del TS.  

Per què ho diem això? Perquè presenten els escrits en català, per tal motiu abans de passar el primer filtre el TS retorna la causa perquè sigui traduïda al castellà, la qual cosa pot retardar entre 6 i 8 mesos la primera decisió d’admetre a tràmit o no el recurs.

La prova i demostració del fet que això és així és que tenim algun altre recurs de cassació respecte al qual interessa a l’administració que la cosa sigui ràpida i llavors presenten els anuncis de recurs de cassació en castellà per evitar endarreriments.

Quan l’administració vol retardar ho presenta en català, quan l’interessa rapidesa ho presenta en castellà. Considerem que s’hauria de ser més seriós en aquestes qüestions. Pot ser legal fer-ho, però no té res d’ètica aquesta forma d’actuar.