Última hora

Crespo & Fanlo Advocats guanya altra sentència que anul·la la jubilació forçosa d’un Guàrdia Urbà de l’Ajuntament de Barcelona amb incapacitat permanent total i li permet poder passar a segona activitat

Recentment, sota la direcció lletrada de Mónica Fanlo de Crespo & Fanlo Advocats, hem obtingut sentència favorable que estima la demanda d’un Policia local, Guàrdia Urbana de Barcelona, davant la resolució de jubilació forçosa de l’Ajuntament de Barcelona per motiu d’incapacitat permanent total, i altres resolucions amb les quals s’informa el funcionari que és materialment impossible concedir-li el passi a segona activitat i se li desestima un lloc de treball en aquesta situació.

En el cas d’aquest Policia Local no va existir ni tan sols la instrucció d’un expedient administratiu previ al decret de jubilació forçosa, ja que segons l’Ajuntament de Barcelona no és necessària la instrucció de cap expedient, ja que l’INSS ja ho ha fet i ha valorat les seves facultats per a la seva professió habitual. Així que, segons l’ajuntament, la simple declaració d’incapacitat permanent ja és suficient per a resoldre directament la jubilació forçosa.

Per contra, la sentència conclou que la falta absoluta del procediment és un defecte formal no corregible i és supòsit de nul·litat de ple dret, la qual cosa ja seria un motiu suficient per a l’estimació del recurs interposat sense més consideracions.

Però a més, la sentència conclou que, conforme a la normativa i jurisprudència que cita, el fet que el recurrent hagi estat declarat en situació d’incapacitat permanent total no és obstacle per a ser declarat en segona activitat i ocupar un lloc de treball adaptat a les seves circumstàncies, per la qual cosa la declaració de manera automàtica de la jubilació forçosa del mateix no és procedent.

En aquest sentit, a més, la sentència constata el fet que l’article 67.1 c) de l’EBEP no determina que els funcionaris declarats en situació d’incapacitat permanent total hagin de ser jubilats necessàriament sinó que es tracta d’una possibilitat a adoptar, i una altra possibilitat és la de declarar aquests funcionaris en situació de segona activitat perquè el contrari buidaria de contingut part del dret a la segona activitat.

En la contestació a la demanda el consistori es refereix a l’article 7 del Reglament de Segona Activitat de la Guàrdia Urbana de Barcelona que disposa que “no serà compatible la situació de segona activitat amb la declaració de cap grau d’invalidesa per l’òrgan competent, llevat de la invalidesa parcial”.

Però la sentència argumenta que ja s’ha fet referència a aquesta qüestió de l’article 7 en una Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Aquesta sentència del TSJC ja concloïa que aquest art. 7 que exclou de la segona activitat als qui hagin estat declarats per l’INSS per una incapacitat permanent total, excedeix de la potestat reglamentària que està supeditada a la llei i que, per tant, l’art. 7 del Reglament no s’ajusta a la legalitat.

Així que el TSJC ja va declarar nul l’art. 7 del Reglament en la mesura en què impedeix als funcionaris als qui l’INSS ha reconegut una incapacitat permanent total passar a segona activitat, malgrat haver-ho sol·licitat.

Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona

A més d’això, la sentència afegeix la conclusió del Dictamen emès pel Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides de data 2 d’abril de 2019 en considerar que aquest precepte “no permet resguardar els drets que li corresponen en virtut de la Convenció, especialment, considerant la possibilitat que la seva discapacitat sigui avaluada en concret, a través d’una gestió que fomenti les capacitats que pugui tenir per a la realització d’una segona activitat o altres activitats complementàries (…). El reglament de Segona Activitat de la guàrdia Urbana de Barcelona impedeix qualsevol avaluació funcional alternativa dels qui han estat declarats amb una “incapacitat permanent total” afectant, al seu torn, el dret del treball, com a successió en el cas al·legat per l’autor”. I continua aquest Dictamen assenyalant que aquesta normativa és contrària als drets inclosos en els articles 5 i 27 de la Convenció i que la mateixa suposa una discriminació per motiu de la seva discapacitat en la continuïtat en l’ocupació pública que desenvolupa.

En conclusió, la sentència declara la nul·litat de ple dret de les resolucions impugnades per falta absoluta del procediment reglamentàriament establert i retrotreu el procediment a fi d’incoar el corresponent expedient per a tramitar la sol·licitud de segona activitat segons el legalment exigible i examinar les possibilitats de reubicació del recurrent en un altre lloc ateses les seves circumstàncies i declarar, en el cas que així procedeixi, el passi a segona activitat.

Per al cas que es reconegui que el recurrent hagués pogut exercir un lloc de treball en segona activitat, si s’hagués tramitat en el seu moment l’expedient corresponent, es reconeixerà aquesta situació amb efecte retroactiu amb caràcter legal, administratiu i econòmic, al moment en què, com a màxim, havia de resoldre’s la sol·licitud.

About AILMED (537 Articles)
L'Associació per la Integració Laboral - Mossos d'Esquadra amb Discapacitats (AILMED), defensa la integració laboral amb igualtat i sense discriminació dels mossos/es d'esquadra que tinguin una discapacitat sobrevinguda perquè puguin realitzar altres funcions dintre del cos o en altres llocs de l'administració.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: