Última hora

Es crea l’Oficina d’Atenció als Mossos amb el discurs èpic de fer-nos sentir segurs, integrats i valorats com a persones

Volem creure en els contes de fades, volem ser positius, però molt ens temem que tot són bones paraules i propaganda, molta propaganda

El passat 21 de maig vam assistir a una sessió ordinària de la Comissió Permanent de Segona Activitat (COPSA) de mossos d’esquadra. En aquesta comissió vam expressar que, segons havíem sabut, en data 30/04/2021, els sindicats van estar convocats a una reunió per tractar diferents temes. Un d’ells va ser un projecte de creació d’una “Oficina d’Atenció als Mossos”.

En aquells moments vam preguntar quin serà el funcionament d’aquesta nova oficina d’atenció als mossos i si jugarà algun paper quant al tema que ens ocupa de segona activitat i llocs de suport tècnic no policial. L’administració va respondre que, de moment, no hi havia una resposta.

Ara ens trobem al portal de la Direcció General de la Policia un comunicat amb tints èpics sobre aquesta nova Oficina d’Atenció als Mossos, signat pel Major Josep Lluís Trapero, que manifesta que quant al personal aquesta oficina està pensada per: “en sentit ampli: agents en actiu, en segona activitat, persones que ho havien estat i en aquests moments es troben en situació d’IPT i fins i tot aquells i aquelles que ja s’han jubilat”.

En una espècie de gesta, el Major del Mossos d’Esquadra exterioritza la pretensió de què se senti que “l’organització per a la qual treballeu es preocupa de les vostres inquietuds, situacions i necessitats en circumstàncies que van més enllà de l’àmbit laboral i que poden afectar les vostres esferes més personals i/o familiars, ja sigui en sentit positiu o negatiu”.

Per aconseguir-ho es vol “escoltar, atendre i acompanyar” i “potenciar el valor de la persona per sobre del professional”.

En síntesi, es vol assolir que els efectius del cos se sentin “segurs, integrats i valorats com a persones, que us sentiu millor dins de la vostra organització, perquè en definitiva, les persones sou el valor més important que tenim”.

Quina és la nostra opinió sobre aquesta nova oficina?

La veritat és que en llegir aquesta mena de “discurs heroic” es podria dir que passes per diverses fases d’un estat de shock.  

Primer t’emociones i t’eixugues la llagrimeta i dius “què bonic”, després entres en una fase de “a bona hora”, passes al “i fins ara què s’ha fet?”, continues amb el “mai és massa tard”… finalment fas memòria i recordes les bones paraules que va tenir el Sr. Trapero amb aquesta associació en una reunió el 2013 al seu despatx al complex central de Sabadell.

Un gran interès per conèixer a fons la nostra problemàtica, molt bones paraules…

I aquesta potser serà la realitat d’aquesta oficina: bones paraules.

Només s’ha de fer un recorregut tots aquests anys, des de la reunió de bones paraules amb el Sr. Trapero, conseller darrera conseller, per tot el reguitzell de sentències que tenim en aquesta pàgina web per veure com l’administració ha actuat i actua com una piconadora de drets de les persones amb discapacitat d’aquest cos.

De poc em serveix que un em trepitgi i l’altre m’escolti i em doni palmades a l’esquena.

Només s’ha de tirar la vista enrere per veure com el que més li obsessiona a aquesta organització és que hi hagi persones amb discapacitat que puguin compatibilitzar una prestació amb el sou i com poden fer per perjudicar-les i fer el que faci falta perquè se la treguin.

Per veure com no és difícil intuir que molts comandaments del cos i alts càrrecs opinen que persones amb discapacitat, els tècnics de suport no policial, són una càrrega i que és molt complicada i insostenible la integració d’un personal que ara representa l’1,8% del total de la plantilla (unes 314 persones de 17260).

Integrar un 1,8% de persones amb discapacitat és insostenible??? Però quina vergonya de cos és aquest?

Un cos on se t’arriba a dir a la cara, entre d’altres exquisideses, que tenir una discapacitat és un “xollo”, que és “muntar-s’ho bé” o que som un “desprestigi” pel cos. Quina mena d’organització és aquesta? On més es permet això?

Un cos on mares i pares han expressat a l’administració que tenen una greu dificultat de conciliar davant les necessitats especials dels seus fills i filles amb discapacitat i el que han rebut és silenci i indiferència.

Però no passa res, fem calendaris solidaris, il·luminem d’alguns edificis policials el Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme… i ja està, som supersolidaris.

En realitat, pensant amb la mateixa il·lusió i ingenuïtat de quan érem joves i vam entrar en aquest cos, volem creure en els contes de fades, volem ser positius, però molt ens temem que tot són bones paraules i propaganda, molta propaganda.

Un gran confessionari per nodrir-se de dades?

A més, potser en realitat estem davant d’un gran confessionari perquè la gent vingui a explicar els seus problemes personals, per nodrir-se de dades que la gent vingui voluntàriament a aportar confiant en l’administració.

A vegades la gent és “innocent” i creu que l’administració mai les utilitzarà en la seva contra, fins que s’ho troba. Potser serà demà davant d’un tribunal on l’administració traurà amb els seus advocats tot el que faci falta per enfonsar-te. Potser repercutirà en la teva carrera professional.

Recordeu quan hi havia gent que li deia a l’administració que tenia una “malaltia crònica”, fins i tot aportant diagnòstics mèdics, per a poder tenir hores d’indisposicions sense pèrdua retributiva? Un gran exemple de com fer picar l’ham a la gent i tenir les seves dades.

Mireu el que es contemplava en algunes convocatòries de promoció interna:

“A l’inici de la prova, les persones participants hauran de contestar, mitjançant declaració jurada, un qüestionari mèdic sobre les malalties patides i els tractaments mèdics a què hagin estat sotmeses. En el cas que una persona participant no consigni completament o falsegi alguna de les dades d’aquest qüestionari, quedarà exclosa de la convocatòria”.

Compte amb ometre que es tenia una malaltia crònica, sobretot si l’administració ja ho sabia perquè ja li havies dit.

És important que sempre recordeu i tingueu present l’existència del fitxer denominat Fitxer de dades mèdiques de vigilància de la salut del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, on quedaran emmagatzemades totes les dades mèdiques que faciliteu. Si tu voluntàriament facilites documents mèdics, tot el que facilitis quedarà en un arxiu.

Voleu un savi consell? Molt de compte amb quines dades es faciliten a aquesta nova oficina o a qualsevol altra. Dades mèdiques o de qualsevol mena.

En conclusió les paraules se les emporta el vent

Fer-nos sentir “segurs, integrats i valorats com a persones” és molt fàcil de dir, és bonic fer discursos èpics, però les paraules se les emporta el vent i queden els fets. És una tasca que hauria de començar pels fonaments i no per la teulada. Amb la trajectòria que portem amb aquest departament d’Interior podríem dir que és, fins i tot, una utopia.

About AILMED (542 Articles)
L'Associació per la Integració Laboral - Mossos d'Esquadra amb Discapacitats (AILMED), defensa la integració laboral amb igualtat i sense discriminació dels mossos/es d'esquadra que tinguin una discapacitat sobrevinguda perquè puguin realitzar altres funcions dintre del cos o en altres llocs de l'administració.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: