Última hora

El TSJC ordena a l’Ajuntament de Barcelona que avaluï si un Guàrdia Urbà discapacitat que va discriminar pot treballar

El cas de Vicens Flores, president de l’Associació per la Integració Laboral Policies Locals amb Discapacitat, avança un pas més. Com recordareu, Vicens treballava a la Guàrdia Urbana de Barcelona i va ser declarat en situació d’incapacitat permanent total per causa d’un accident laboral el 2009 i l’Ajuntament de Barcelona va desestimar la seva sol·licitud de passi a segona activitat.

Després d’un llarg periple judicial davant els tribunals espanyols, Vicens va acudir al Comitè de l’ONU sobre Drets de les persones amb discapacitat. Aquest Comitè de l’ONU va entendre en un dictamen de 2 d’abril de 2019 que l’Estat havia discriminat al Sr. Flores en negar-li el passi a segona activitat i va recomanar a les autoritats públiques que avaluaran les seves capacitats per a romandre en el cos de policia i el compensessin per les despeses judicials ocasionades. 

Com ja us vam explicar, el Jutjat contenciós administratiu núm. 4 de Barcelona va determinar en sentència que l‘Ajuntament de Barcelona havia de complir amb l’esmentat Dictamen del Comitè de l’ONU sobre Drets de les Persones amb Discapacitat en el cas de VFC c. Espanya. , afirmant que la negativa de l’Ajuntament de Barcelona a complir la decisió del Comitè va vulnerar el dret de Vicenç Flores a la igualtat i no discriminació i a la tutela judicial efectiva.

L’Ajuntament de Barcelona va interposar recurs d’apel·lació contra aquesta sentència davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Ara tenim sentència del TSJC que encara no és ferma, veurem si encara tenen la vergonya de recorre-la.

L’Ajuntament de Barcelona en recórrer la sentència indica que “hi ha doctrina jurisprudencial que indica que els dictàmens dels diferents comitès de Nacions Unides no són executius ni vinculants.” No obstant això, el TSJC puntualitza que el que els dictàmens dels diferents comitès de Nacions Unides no siguin executius ni vinculants no vol dir que no tinguin cap valor.

El TSJC argumenta que el Tribunal Constitucional assenyala que les normes relatives a drets fonamentals i llibertats públiques han d’interpretar-se de conformitat amb els tractats internacionals, i que aquesta interpretació no pot prescindir de la que duen a terme els òrgans de garantia establerts per aquests tractats, com ho és el Comitè de Nacions Unides sobre drets de persones amb discapacitat. Així es recull en el Protocol facultatiu de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat. Per tant aquest dictamen té clarament un valor interpretatiu de les normes internes.

Sobre la qüestió que se li hauria d’haver jubilat per incapacitat permanent segons l’EBEP, el TSJC destaca el que estableix el mateix article 67 EBEP, paràgraf tercer, que diu: “Del que es disposa en els dos paràgrafs anteriors quedaran exclosos els funcionaris que tinguin normes estatals específiques de jubilació.” Així la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les Policies Locals de Catalunya preveu, en els articles 43 i 44, l’anomenada segona activitat per a casos d’incapacitat, la qual cosa constitueix una especificitat en les normes de jubilació per a aquest col·lectiu.

Però en realitat, diu el TSJC, l’Ajuntament de Barcelona ha fundat l’impediment per a accedir a la segona activitat en l’article 7.2 del Reglament de Segona activitat de la Guàrdia Urbana de Barcelona, de 15 de febrer de 2002, que indica: “No serà compatible la situació de segona activitat amb la declaració de cap grau d’incapacitat per l’òrgan competent, excepte de la incapacitat parcial”. Aquest tenor és el mateix que tenia el Reglament de la Guàrdia Urbana de Gavà, anul·lat per sentència del mateix TSJC, ja que aquest desenvolupament reglamentari no respectava la jerarquia normativa, atès que el passi a segona activitat només per als qui estiguessin en situació d’incapacitat parcial és una limitació que no consta en les lleis aplicables. En conseqüència, tant l’EBEP com la Llei 16/1991 de les Policies Locals de Catalunya permeten que la segona activitat sigui compatible amb la situació d’incapacitat permanent.

El TSJC recorda que el Comitè de Nacions Unides va concloure que Vicens va sofrir discriminació per motiu de discapacitat en la continuïtat en l’ocupació pública que desenvolupava. A més, des que va sofrir l’accident, en 2009 fins al present, ha hagut de travessar un llarg camí de demandes i recursos per a obtenir justícia en el seu cas concret, la qual cosa per al TSJC són fets suficients per reconèixer l’existència de danys morals.

About AILPOLD (90 Articles)
L'Associació per la Integració Laboral - Policia Local amb Discapacitats (AILPOLD), defensa la integració laboral amb igualtat i sense discriminació dels policies locals que tinguin una discapacitat sobrevinguda perquè puguin realitzar altres funcions en segones activitats dintre del cos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: