Última hora

Tot el que pensem sobre la darrera sessió ordinària de la Comissió Permanent de Segona Activitat (COPSA) de mossos d’esquadra (primera part)

El passat 16 de setembre vam assistir a una sessió ordinària de la Comissió Permanent de Segona Activitat (COPSA) de mossos d’esquadra.

Aquesta sessió es va dividir marcadament en dues parts. En la primera part es va parlar sobre la situació administrativa especial de segona activitat i l’altra part va tractar sobre els llocs de tècnic de suport no policial.

Per diferenciar bé les dues parts i no barrejar conceptes, farem dos posts. En aquest primer post parlarem només sobre el que es va dir sobre la segona activitat i deixem la part sobre els llocs de tècnic de suport no policial per un següent post que publicarem en breu.

Comunicat només sobre la part de la segona activitat:

Dades sobre persones funcionaries en situació administrativa especial de segona activitat

Segona activitat: 497 funcionaris (278 per motiu d’edat i 219 per motiu mèdic).

Expedients en tràmit de segona activitat: 55 expedients (35 per motiu d’edat i 20 per motiu mèdic).

Anàlisi de dades de l’Administració respecte a la segona activitat

L’administració mostra unes dades amb les quals exposa que el nombre de funcionaris en segona activitat anirà en augment i que això en el futur pot arribar a perjudicar el bon funcionament del cos. Segons l’administració, l’any 2038 hi haurà aproximadament 9000 efectius operatius, ja que a més a més tenim un topall de convocatòries de 18267 funcionaris. La única solució que es dóna va lligada a la jubilació anticipada, seguint la lògica de què plaça de funcionari que es jubila, plaça de funcionari que es convoca.

Algunes consideracions nostres sobre les qüestions referides a segona activitat

1. Si traiem el tant per cent dels 497 funcionaris en segona activitat en relació amb el total de 17225 del cos, tenim que representa el 2,8% del total. En altres paraules, si donem la volta a la xifra, resulta que tenim un 97% de funcionaris al cos que haurien de ser operatius. Per tal motiu no entenem aquest alarmisme.

2. Aquest topall de convocatòries de 18267 funcionaris ve de la junta de Seguretat de l’època del conseller Saura en relació amb el desplegament del cos i el seu finançament. Després de tant de temps, no entenem com això no s’ha tornat a negociar si s’ha de modificar en relació amb la quantia, quantitat de gent i finançament. Què esperen per fer-ho?

3. Sempre s’omet, però nosaltres no ens cansarem de repetir que tots aquells funcionaris que estan en segona activitat per qüestions mèdiques, per disminució de les condicions físiques o psíquiques, són persones amb disminució de la capacitat, o discapacitat, i estan emparats per l’article 1 de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, que forma part del nostre ordenament jurídic. 

4. Se’ns diu que el fet de poder tenir més agents seria en relació amb la jubilació i poder realitzar convocatòries més grans en substitució dels agents que es jubilen. Respecte a això volem manifestar:

  1. La jubilació de la qual es parla és l’anticipada, tal com tenen bombers o policies locals, amb la qual es poden jubilar 5 anys abans de l’edat de jubilació que  pertoca legalment.
  2. Tal com hem dit, és una jubilació anticipada i no oblidem que és voluntària. Per tal motiu és molt difícil saber quins agents es jubilarien o no, ja que la jubilació pot comportar una pèrdua d’ingressos. És molt complicat preveure qui s’acolliria.
  3. L’avantprojecte de decret de jubilació anticipada, del qual és competent el Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones, ni tan sols s’ha presentat per tal de poder presentar al·legacions. Per tal motiu, no podem presentar xifres quan no sabem la realitat de les coses.

5. Consideracions sobre places, funcions i tasques respecte a la segona activitat:

  1. En relació amb la situació administrativa especial de segona activitat regulada a la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, si anem a l’article 61.2, ens diu que per disminució de les condicions físiques o psíquiques es pot passar a prestar serveis complementaris en segona activitat. Per tal motiu, aquest aspecte afecta a l’ordre IRP/413/2009, de 10 de setembre, sobre funcions en segona activitat. En relació amb les tasques té dues afectacions:
    1. Que han de ser complementàries.
    1. Que, a més a més, han de ser adaptades a les patologies que pateixi el funcionari, segons la Convenció a tots els que passin per raons mèdiques, ja que la llei parla de disminució de la capacitat (discapacitat).
  2. En relació amb el catàleg de places de segona activitat que va realitzar l’administració, considerem que no es tenen en consideració les patologies mèdiques, la qual cosa complica molt poder tenir un catàleg. A més, caldria veure si algunes d’aquestes places són per prestar serveis complementaris com marca la llei. Es va parlar molt de les Oficines d’Atenció al Ciutadà (OAC), com també de llocs com porta o custòdia, però s’ha de saber si un lloc on s’agafen denúncies és una tasca complementària o no i s’ha de mirar que la persona estigui capacitada i que el lloc sigui adequat per a la seva patologia.
  3. És del tot incorrecte el fet que es digui que una tasca no operativa la fa aquell que es queda dintre les comissaries i que no té contacte amb els ciutadans.
  4. En relació amb els coneixements, si són places per prestar serveis complementaris s’ha de donar la formació adequada per aquestes places.

Algunes reflexions  finals sobre la situació de segona activitat

1. Aquests mals que diuen que patim, vénen de la mala gestió històrica que s’ha fet des de la promulgació de la Llei 10/1994. En primer lloc, com es veu, la llei és del 1994 i el reglament no es va fer (i mal fet) fins a l’any 2008. És a dir, 14 anys per fer un decret, 14 anys sense fer res al respecte, amb el perjudici que això va causar. Cosa que no va passar amb els bombers.     

Tot és per falta de planificació de sempre, per la desídia de l’administració, i això no pot recaure en perjudici del funcionari.

2. Val la pena recordar, destacar i tenir molt en compte el que estableixen les sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) quan conclou què és la segona activitat:

“Precisament aquest reconeixement legal a la segona activitat forma part del dret estatutari dels membres del Cos de Mossos (es troba en el Títol III “Del Règim Estatutari”) que regula la Ley10/1994 de Mossos d’Esquadra. I la seva raó de ser està en aquest particular risc que assumeixen els membres del Cos de Mossos d’Esquadra en l’acompliment de les seves funcions i que excedeixen dels ordinaris de qualsevol altre funcionari públic d’un cos general. Com succeeix en altres Cossos especials (per exemple, en el cas dels bombers) el legislador assumeix que aquest risc addicional -inherent en molts casos al mer acompliment del servei- mereix una compensació que compleix una doble funció: garantirà el millor compliment de la funció encomanada al funcionari i li salvaguardarà si es produeix una disminució de les condicions físiques o psíquiques, qualsevol que sigui la causa, ja que la llei no les distingeix. Per això, des que va entrar en vigor la Llei 10/1994, el Mosso d’Esquadra els funcionaris del Cos sabien que si es produïa la contingència de disminució de les condicions físiques o psíquiques tindria dret al fet que es declarés la situació de segona activitat. Especialment, coneixien per endavant que els riscos que assumien en l’acompliment de la seva professió tenien una compensació mitjançant el reconeixement de la situació de segona activitat amb tots els efectes jurídics propis de tal reconeixement. Tal previsió normativa incidia en la confiança legítima del funcionari oferint-li la certesa que arribat el cas podria obtenir un lloc de treball ajustat a les seves noves condicions psicofísiques dins “del mateix Cos o en llocs pertanyents a altres cossos de la Generalitat que siguin adequats al seu nivell i coneixements”.

“[…] la finalitat de la segona activitat, que permet al Mosso d’Esquadra mantenir el mateix poder adquisitiu (sense oblidar que mitjançant l’acompliment d’una professió continua sentint-se útil per a la societat) que no queda limitada en els termes que argumenta l’Administració. En aquest sentit hem de reiterar en el cas dels Mossos d’Esquadra que el risc de sofrir un mal o lesió és inherent a l’acompliment del servei (fins i tot en el servei ordinari). I és aquesta penúria la que justifica la discriminació positiva que té la seva raó de ser en què si es produeix l’esdeveniment danyós s’han d’esgotar totes les possibilitats perquè el funcionari pugui ser recol·locat, obtenint no sols una compensació econòmica (perquè se li respecten les seves retribucions com si estigués en actiu) sinó també una ocupació concorde i respectuosa amb la seva dignitat”.

“Els ciutadans, i per tant també els funcionaris, han de poder preveure i ordenar la seva trajectòria vital de manera que el seu projecte personal i professional tingui garantit un mínim d’estabilitat. I l’actuació de l’Administració ha de ser coherent amb els precedents i amb les expectatives que genera, perquè una bona Administració és una Administració racional i d’acord amb l’objectiu de servei públic.”

“[…] la finalitat que tal regulació persegueix que és aconseguir la plena indemnitat per a aquells funcionaris Mossos d’Esquadra que no puguin exercir el seu originari lloc de treball però sí un altre en segona activitat – com és el cas- dignificant-li i donant-li satisfacció personal […]”

Sobren els comentaris. Creiem que queda claríssim què és la segona activitat i quin és el seu esperit amb la definició que fa el TSJC.

3. Considerem que la segona activitat per qüestions mèdiques ha de ser per totes aquelles patologies que no siguin susceptibles d’una incapacitat permanent. Senzillament, si no es reconeix una incapacitat permanent es passa a segona activitat.

No es pot utilitzar la segona activitat per camuflar incapacitats permanents i tampoc es poden adjudicar tasques que no s’adeqüen ni respecten la patologia del funcionari. S’ha de respectar el fet que siguin places on es presten serveis complementaris. El funcionament de la segona activitat no respecta aquests termes i per això la gent tramita incapacitats permanents, tanmateix és molt important assenyalar que és un error pensar que l’INSS ho regala. Que quedi molt clar que l’INSS no regala res a ningú, reconeix una incapacitat permanent si realment hi ha una patologia, si no és així no reconeix res.

Fins aquí el que hem considerat important destacar quant al que es va parlar sobre la situació administrativa especial de segona activitat. Continuarem amb la part sobre els llocs de tècnic de suport no policial en un següent post que publicarem en breu.

About AILMED (542 Articles)
L'Associació per la Integració Laboral - Mossos d'Esquadra amb Discapacitats (AILMED), defensa la integració laboral amb igualtat i sense discriminació dels mossos/es d'esquadra que tinguin una discapacitat sobrevinguda perquè puguin realitzar altres funcions dintre del cos o en altres llocs de l'administració.

1 Comment on Tot el que pensem sobre la darrera sessió ordinària de la Comissió Permanent de Segona Activitat (COPSA) de mossos d’esquadra (primera part)

  1. Hola,

    Sort que AILMED es preocupa dels Mossos grans. Molt clarificador aquest últim correu.

    Moltes Gràcies

    Francesc Coll En 2a activitat 2a promoció

    Enviado desde mi iPhone

    > El 20 sept 2021, a las 13:47, Associacions per la Integració laboral escribió: > >  >

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: