Tot el que pensem sobre la darrera sessió ordinària de la Comissió Permanent de Segona Activitat (COPSA) de mossos d’esquadra (segona part)

El passat 16 de setembre vam assistir a una sessió ordinària de la Comissió Permanent de Segona Activitat (COPSA) de mossos d’esquadra.

Aquesta sessió es va dividir marcadament en dues parts. En la primera part es va parlar sobre la situació administrativa especial de segona activitat i l’altra part va tractar sobre els llocs de tècnic de suport no policial.

Per diferenciar bé les dues parts i no barrejar conceptes, hem fet dos posts. En el primer post vam parlar només sobre el que es va dir sobre la segona activitat, en aquest segon post parlarem sobre la part sobre els llocs de tècnic de suport no policial.

Comunicat només sobre la part sobre els llocs de tècnic de suport no policial:

Dades sobre persones funcionàries en llocs de tècnic de suport no policial

Llocs de tècnic de suport no policial: 303 funcionaris (50 fora de comissaries, en altres departaments o altres dependències del departament d’Interior).

Expedients en tràmit: 42 expedients.

Tant per cent respecte de la plantilla de mossos d’esquadra: un total de 345 tècnics de suport no policial (sumant els que estan en tràmit) del total de 17225 efectius del cos representa un 2%. Dit d’una altra manera, el 98% de funcionaris del cos no tenen cap incapacitat permanent total.

A més, si es fa el tant per cent sense els 50 tècnics de suport no policial que estan fora de comissaries, tenim un total de 295 tècnics de suport no policial del total de 17225 efectius del cos que representa la xifra d’un 1,7%.

Interpretació de les dades per part de l’administració respecte als llocs de tècnic de suport no policial

Se’ns indica que hi ha hagut un augment important de tècnics de suport no policial en 6 mesos, des de la darrera reunió de la COPSA del mes de febrer s’han incrementat en 89 sol·licituds.

En 2020 va haver una davallada de sol·licituds a causa de la pandèmia.

En 2021 tenim 56 persones assegudes i 42 en tràmit, és a dir, la xifra s’ha incrementat en 98 persones en total.

Amb aquestes dades l’administració interpreta que el model de gestió d’integració de persones amb una incapacitat permanent total està esgotat i és insostenible.

Algunes consideracions respecte al que es va manifestar per part de l’administració respecte als llocs de tècnic de suport no policial

1. D’entrada, el que aquestes dades demostren és que l’ICAM i l’INSS no han fet la seva feina i s’han passat els terminis pel folre, fins l’extrem d’arribar a casos de 28 i 30 mesos de baixa. Hi ha personal que ha estat entre 10 i 12 mesos sense cotitzar a la tresoreria. En alguns procediments també ha intervingut la mútua.

També al respecte s’ha de dir que hi ha judicis assenyalats pel 2020 van quedar en suspens fins al 2021, i alguns fins al 2022. Per tal motiu, les dades indiquen que arrosseguem uns retards importantíssims.

Tot això, conseqüència d’una pandèmia que ha paralitzat tot i ha trasbalsat les nostres vides, en cap moment pot servir per dir que el model està esgotat o “estrangulat”.

2. Sobre els comentaris sobre les dades que es van dir per part de l’administració:

1. Que hi ha hagut un increment exponencial.
2. Que això ha estat degut a un efecte crida.
3. Que per crear un lloc de tècnic de suport no policial s’ha de suprimir una plaça de mosso operatiu i, per tal motiu, la plaça no pot sortir a concurs públic i que això lesiona a la resta del cos.
4. Que emparant-se en la justificació d’ajustos raonables, no és raonable donar un lloc de treball que no té lloc ni feina per fer.

Manifestar que hi ha hagut un “efecte crida” és com dir que l’INSS regala les incapacitats permanents, que qualsevol la demana i li donen fàcilment. Res més lluny de la realitat. Tothom sap que això no és cert. Al contrari, l’INSS és extremadament restrictiu i escrupolós per reconèixer incapacitats permanents i, a més, s’ha de tenir en compte que fins i tot un cop reconegudes no són inamovibles, les revisa constantment i les pot retirar o baixar el grau en qualsevol moment.

Així, qualsevol insinuació de que hi ha gent que té molta cara i “enganya” l’INSS és extremadament irreal i improbable. A la qual cosa s’ha d’afegir que és molt poc ètic ficar a tots al mateix sac i que paguin justos per pecadors.

Una dada interessant que estaria bé saber, i que coneix l’administració perquè se li comunica, és quantes incapacitats permanents s’han denegat al llarg d’aquests anys.

Des de la nostra experiència, un dels motius pels quals darrerament hagi pogut augmentar la xifra de reconeixement d’incapacitats permanents, a part dels retards administratius esmentats, és que per motiu de la pandèmia els treballadors han tingut més cura de les seves patologies, molta gent ha agafat molta por al virus i a la vista de com s’estava treballant hi ha hagut més baixes per incapacitat temporal. La conseqüència és que un percentatge d’aquest increment de baixes ha acabat amb una incapacitat permanent.

En relació amb el tema de suprimir la plaça de mosso operatiu, les places suprimides representen el 2% del cos. Si s’ha suprimit tan sols el 2% això mai pot justificar que es digui que el model actual està esgotat. El 98% del cos no té una incapacitat permanent total. On està l’esgotament? 

Neguem clarament el suposat creixement exponencial dels llocs de tècnics de suport.

Sobre la qüestió que no és raonable donar un lloc de treball que no té lloc ni feina per fer, la persona amb discapacitat que passa a tenir una incapacitat permanent ja tenia una plaça pressupostada, l’única cosa que es fa és adequar les funcions a la seva discapacitat i això comportaria que persones operatives poguessin dur a terme altres tasques, és a dir, alliberaria molt personal operatiu de funcions que poden realitzar aquestes persones amb discapacitat. Per tant, és clar que hi ha lloc i feina per fer, la qüestió és si es vol posar a personal operatiu a fer funcions operatives o no.

3. Coses que es van dir sobre el suposat esgotament del model actual:

1. Que es podrien retirar els administratius de les comissaries, però que això no pot ser perquè els administratius cobren 1500 €, és a dir, que surten més econòmics.
2. Que tampoc es poden externalitzar els tècnics de suport no policial a altres departaments perquè qui està pagant és el departament d’Interior i als altres departaments els hi surt gratis. 
3. Que abans de tenir una incapacitat permanent es passi a segona activitat.

Hem de recordar que les feines que fan els administratius les feien abans mossos operatius. El gran desembarcament d’administratius a dependències de comissaries va ser a l’època del conseller Saura amb l’objectiu de poder treure gent operativa de les oficines. Doncs bé, ara assoliríem el mateix objectiu amb personal de segona activitat i persones amb discapacitat en llocs de tècnic de suport no policial.

La pregunta és: Per què segueixen entrant interins a les comissaries? Això no és insostenible?

Respecte als companys que treballen fora de les comissaries en altres departaments, primer de tot hem de dir que ens han manifestat que no tornarien mai al cos de mossos d’esquadra perquè el tracte que reben on estan ara és exquisit. Certament és molt trist que tinguin aquest sentiment.

És inadmissible que es digui que als altres departaments els tècnics de suport no policial els hi surt gratis. Volem aclarir que els pressupostos de la Generalitat de Catalunya són únics, engloben tots els departaments. Que un departament pagui les retribucions i cedeixi el treballador a altre departament, no perjudica en res els pressupostos. Els pressupostos continuen sent els mateixos.

Aquí volem aclarir una cosa, volem recordar que la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat empara a tots els treballadors amb discapacitat que treballen a l’administració pública i qualsevol funcionari amb una discapacitat té dret a la seva reubicació en tots els departaments de la Generalitat de Catalunya, no com fins ara que se’ls deixa sense feina.

4. Coses que es van dir sobre el nou model de gestió proposat:

1. En l’inici d’expedient s’indicava que es facilitaria lloc a la última destinació que es tenia. Ara, en canvi, se li dirà que ha d’escollir un dels 80 llocs que s’oferiran.
2. Dels 42 en tràmit, 12 ja estan a la Relació de llocs de treball. Dels 30 que queden, algú anirà destinat fora del cos.
3. Amb relació als 80 llocs disponibles, es faran entrevistes per veure si donen el perfil per ocupar el lloc.
4. Amb el nou model, fora de la DGP només podrà ser en el departament d’Interior, no podrà ser en altres departaments.
5. En cas d’empat, preval l’accident laboral sobre la malaltia comuna, després preval el de major edat.
6. Que un cop esgotades les places podria ser que la gent es quedés sense plaça i que el funcionari es quedés a casa amb una pensió.
7. Abans de demanar una incapacitat permanent total, que el funcionari s’agafi l’alta i es demani segona activitat.

Es va proposar un nou model de gestió basat en aquestes qüestions, però vam participar en aquesta comissió i podem constatar que ningú va dir si ho considerava correcte o no. No es va votar res.

El company de l’associació que va assistir a la reunió nega rotundament, ja que ningú es va manifestar, que s’hagi pres cap acord ni s’hagi votat res. Per tant, no entenem que, a un comunicat que publica l’administració al portal de la DGP, es digui que la COPSA va acordar canviar el model d’assignació dels llocs de suport tècnic no policial, per impossibilitat de mantenir el criteri antic, o que es va acordar un canvi urgent de la normativa.

Nosaltres considerem que no és correcte.

En relació a que abans de demanar una incapacitat permanent total, que el funcionari s’agafi l’alta i es demani segona activitat, hem de dir que això té trampa, perquè encara que es faci això el tribunal de segona activitat pot acabar proposant que es passi l’expedient a l’ICAM. S’ha de tenir present que el tribunal està format per metges de la casa i per metges de l’ICAM.

A partir d’ara, si s’aplica aquest nou criteri, serà molt necessari portar un metge pèrit propi que defensi els interessos del funcionari. Ja sabem que el nostre pèrit estarà en minoria perquè els altres dos facultatius són funcionaris de la Generalitat de Catalunya, dels quals dubtem de la seva imparcialitat després de tot el que hem vist durant tots aquests anys.

També es va manifestar per part de l’administració que un cop esgotades les places podria ser que la gent es quedés sense plaça i que es quedés a casa amb una pensió.

És la gota que fa vessar el got.

A partir d’aquí, NO ACCEPTEM AQUEST MODEL DE “NO GESTIÓ”, una espècie de “tancada en banda” de l’administració que ataca directament a persones amb discapacitat que no tenen cap culpa de la falta de capacitat de gestió de l’administració o de què aquesta es planti i es negui a gestionar més.

Es va crear un catàleg pels membres del cos que passen a segona activitat amb un total de 3394 places. Com és possible que, per exemple, unes 1000 no puguin ser destinades a tècnics de suport no policial? Neguem que només puguin haver-hi 80 places pels tècnics de suport no policial.

No és cert que hi hagi cap col·lapse, per tot el que hem dit. Per tant, repetim, NO ACCEPTEM EL NOU MODEL DE GESTIÓ QUE VOLEN IMPOSAR.

Sembla que l’administració s’ha cansat d’integrar aquestes persones amb discapacitat, sembla que aplicar els drets de les persones amb discapacitat és massa esforç per la Direcció General de Policia i sembla que estan farts. Així que “s’enfaden” i presenten una espècie d’ultimàtum, es planten en 80 places i, si no hi ha modificació normativa, són capaços fins i tot de deixar aquestes persones discapacitades a casa.

L’estratègia és crear una alarma totalment irreal sobre el creixement de persones amb discapacitat amb l’objectiu de forçar modificacions a la normativa, potser per justificar fer-ho fins i tot amb la llei d’acompanyament de pressupostos, que pot modificar un decret sense negociar res ni votar res, per la porta del darrere.

Al cap i a la fi, sembla una mena de “xantatge” on s’utilitza com a “ostatges” persones especialment vulnerables. O es negocia normativa o es planten. Veiem on són capaços d’arribar. Una autèntica vergonya.

Consideracions finals

No és cert que el model de gestió d’integració de persones amb una incapacitat permanent total està esgotat i és insostenible. Darrere aquest alarmisme el que hi ha és un clar rebuig a la integració d’aquestes persones amb discapacitat i un clar objectiu de perjudicar el seu dret al treball.

Tenint en compte que aquest model afecta drets de persones amb discapacitat es vulneraria la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat i, en conseqüència, la legislació vigent.

Que hi ha efecte crida com si les incapacitats permanents es regalessin, que un administratiu surt més barato, que estan pagant a altres departaments i els surten gratis, que són persones que no tenen lloc ni feina per fer, que treuen places i lesionen a la resta del cos…

Ja n’hi ha prou. Aquesta manera de pensar i d’actuar de l’administració ataca directament els drets, la dignitat i l’honor d’aquestes persones pel fet de tenir una discapacitat.

I això és intolerable i indigne de la grandesa d’una entitat com la Generalitat de Catalunya.

Estigueu atents a nous comunicats. Gràcies pel vostre suport.