Per si algú se’n recorda en un Dia Internacional com el d’avui que en el cos de mossos d’esquadra hi ha persones amb discapacitat

Avui, 3 de desembre, en el dia internacional de les persones amb discapacitat, et diem que tens dret al fet que es reconegui la teva discapacitat. Tens dret encara que a alguns no els agradi que ho tinguis. I tens dret a la prestació que correspongui i a ser integrat laboralment amb els ajustos raonables i adaptacions que facin falta. I no et deixis vendre la moto, no et poden jubilar amb una incapacitat permanent, això no existeix en el règim general de la seguretat social.

I tens drets per ser una persona amb discapacitat. No t’han de fer cap favor. Són els teus drets. Uns drets que mereixen un respecte que molts no tenen.

Potser en aquesta casa el que et demanen és que amaguis la discapacitat, que no la tramitis, que aguants el que et tirin i continuïs aguantant amb tots els minvaments que puguis tenir, que probablement fins i tot arrisquis la teva vida i la dels teus companys o els ciutadans abans que tramitar qualsevol cosa.

De fet, està mal vist que algú d’aquest cos intenti que se’l reconegui una discapacitat. Passaràs a ser el que s’ho està muntant bé, el que vol viure com un rei, el barrut que persegueix cobrar una prestació. Sobretot si no és una discapacitat molt visible. Tots en el mateix sac, pagant justos per pecadors.

I si ho fas i t’ho reconeixen, t’ho hauran regalat perquè és superfàcil que t’ho donin amb una mica de conte, et pots passar sense sou una bona temporada, enviar-te ben lluny de la teva casa, trobar-te que a cap comissària et volen, que no hi ha lloc per a tu perquè hi ha gent ben operativa i bé sana que, per descomptat, no aixecarà el seu cul de la cadira (encara que després comprarà el calendari solidari), que et donen funcions que no pots fer o que no saben què fer amb tu o on ficar-te, que et donen l’horari que ningú vol, que ets el noi per a tot, que ets un zero a l’esquerra, que això teu és un “xollo”, i mil delicadeses més.

És a dir, tots aquests exemples exquisits que demostren a la societat com d’estupendament l’administració integra persones amb discapacitat. O sigui, que ens posen en un pedestal, vaja.

Potser diuen ara, amb la modificació del decret de segona activitat que volen fer, bé doncs si ens carreguem les places de “tècnic de suport no policial” i als que vinguin els passem a segona activitat llavors els retiraran la prestació per discapacitat i la gent, segons l’administració, ja no tindrà aquest “efecte crida” i quasi ningú tramitarà la discapacitat. El problema és que s’obliden, o no volen veure, que la discapacitat la tindran igual, se’ls reconegui o no.

Tinguin reconeguda la discapacitat o no, la tindran. I tindran dues opcions, es quedaran en primera activitat fent funcions operatives, amb el risc que pugui comportar, o passaran a segona activitat. Poden passar a segona activitat sense que se’ls reconegui la seva discapacitat, però la casa no pot evitar que la tinguin si la tenen. Igualment, els hauran d’adaptar un lloc de treball si hi ha funcions que no les poden fer, perquè no les podran fer.

Tot això de què acaben amb la figura de “tècnic de suport no policial” perquè és insostenible que es vagi incorporant tanta gent perquè hi ha un increment exponencial, que hi ha un “efecte crida”, que ja no saben on integrar-los, etc., no se sap a què ve si després igualment les persones amb discapacitat que haguessin sol·licitat aquestes places acabaran en places de segona activitat.

I aquí llavors ja no hi ha problema. Són les mateixes persones i tenen la mateixa discapacitat, però per art de màgia ara ja sí que les hi podrà integrar i hi haurà milers de places per a elles.

I clar que tindran la mateixa discapacitat, el que les posin en segona activitat no els dóna uns superpoders amb els quals desapareix la seva discapacitat.

Senzillament, el que volen evitar és que les persones exerceixin el seu dret que se’ls reconegui una incapacitat permanent intentant evitar que aquesta tingui aparellada una prestació. Si les passen a segona activitat, hi ha probabilitats que l’INSS els hi obrirà un expedient i sigui incompatible.

Quan parles amb l’administració en la COPSA o en altres reunions, la veritat és que és per a trencar-se de riure que et diguin que a ells la prestació no els importa. No entenem com pot dir això una administració que va fer un decret de segona activitat en 2008 amb el qual pretenia restar del sou les prestacions per discapacitat. I durant anys defensaven aferrissadament que calia restar-ho.

Si s’aprova la modificació del decret, el desori amb les funcions que se’ls assigni a aquestes persones amb discapacitat serà, si cap, encara major que el que hi ha ara. Si ara hi ha desori existint una delimitació clara que les funcions han de ser “no policials”, imagina’t en segona activitat.

A hores d’ara ja no saben com integrar-les perquè, segons diu l’administració, hi ha un “esgotament”. Doncs si les senyores i els senyors de l’administració estan molt “esgotats”, anem apanyats.

Crec que si has llegit fins aquí, has d’haver-te donat compte de la importància de les organitzacions en defensa dels drets de les persones amb discapacitat. La importància d’estar units i sentir-nos representats i defensats com mereixem.

Ningú lluitarà pels teus drets com les persones afectades com tu. Ningú. Cap company tindrà la mateixa empatia amb tu. I molt pocs es plantegen que els drets que defensa aquesta associació, en definitiva, no són drets per a uns quants als quals els ha tocat aquesta loteria de la discapacitat, són drets per a TOTS els membres del cos de mossos d’esquadra.