Sessió ordinària del 15 de desembre de la Comissió Permanent de Segona activitat de mossos d’esquadra (COPSA): Love is in the air

Hem assistit a la sessió ordinària del 15 de desembre de la Comissió Permanent de Segona activitat de mossos d’esquadra (COPSA), que va ser per videoconferència.

De tot el que es va parlar durant dues hores destacarem diverses qüestions d’aquesta reunió.

1.- Dades: En síntesi, direm que en segona activitat hi ha 513 persones, 289 per edat i 224 per causes mèdiques. Hi ha 71 expedients en tràmit per passar a aquesta situació.  Els terminis de tràmit aproximats es mantenen en 2 mesos de mitjana pels expedients de segona activitat per edat i entre 3 i 4 mesos de mitjana si és per motiu mèdic.

Quant a tècnics de suport no policial hi ha 313 persones amb discapacitat que treballen en aquestes places. Tenim 289 tècnics de l’escala bàsica, 23 tècnics de l’escala intermèdia i 1 tècnic de l’escala superior. Hi ha 47 expedients en tràmit, dels quals 42 seran per ocupar les darreres 80 places que, segons l’administració, hi ha disponibles. Per tant, de les darreres 80 places queden 38 llocs. Faltaria detallar per localitats quins són exactament aquests 38 llocs. 

2.- Limitació de places: Davant la pregunta sobre què s’aplicarà a aquestes persones amb discapacitat si quan s’acabin aquestes 80 places encara no hi hagi aprovada la modificació de decret de segona activitat, la resposta va ser: “no ho sabem” i que “precisament aquesta era la motivació per tenir pressa per tramitar el decret, perquè no ho sabem”. 

3.- Tramitació de modificació del decret de segona activitat: La mateixa administració va reconèixer a la comissió que la pretesa modificació del decret es vol fer a tota velocitat, fins i tot saltant-se la pertinent consulta pública prèvia perquè resulta que diuen que ja la van fer per una comunicació més àmplia entre el desembre del 2019 i gener del 2020 a l’anterior legislatura proposant un nou decret de segona activitat que finalment no va tirar endavant. Diuen que ho han consultat amb l’assessoria jurídica i que li han dit que això és correcte. 

Estan parlant d’una norma que es va proposar a l’anterior legislatura amb un altre Govern i que no va continuar endavant. Ha passat el temps, hi ha hagut un canvi de legislatura i ara por haver-hi altres interessos i aspectes nous. Sembla que consideren potestatiu fer una consulta pública prèvia per considerar que es tracta d’aspectes parcials de la matèria en qüestió.

Però, encara que es tracti d’aspectes parcials de la matèria, no considerem correcte, ni ètic, sostreure a la ciutadania, i a les organitzacions més representatives potencialment afectades per la futura norma, la corresponent consulta pública  prèvia sobre els problemes que es pretenen solucionar, la necessitat i l’oportunitat de la norma, els seus objectius, els aspectes més rellevants a regular de la matèria en qüestió i les possibles solucions alternatives regulatòries i no regulatòries.

Estem parlant de la modificació d’una norma que afecta drets de persones amb discapacitat i tenim dret, els ciutadans tenen dret, a valorar en una consulta pública prèvia, abans de l’elaboració del projecte normatiu, la necessitat de modificar la regulació d’aquesta matèria i fer aportacions sobre quins aspectes s’han de tenir en compte a l’hora de fer-ho.

A més, el que no es pot pretendre és que la consulta pública d’un projecte de decret de fa anys, d’un altre govern o legislatura, sobre un tema sigui eterna i que ja qualsevol tema relacionat o que s’englobi en el de la consulta pública de l’elaboració de la norma que es volia fer ja serveixi per sempre més. Saltar-se aquest pas diu molt poc del bon govern i la transparència d’aquest Govern.

Una vegada ja hi ha un esborrany de norma, quan el Govern ja ha redactat un primer text, s’obre a la ciutadania per a millorar el redactat i el contingut. És llavors quan toca l’audiència i informació pública, que té per objecte recaptar l’opinió dels ciutadans titulars de drets i interessos legítims afectats per un projecte normatiu ja redactat, directament o a través de les organitzacions o associacions que els representin, així com obtenir quantes aportacions addicionals puguin realitzar altres persones o entitats.

Els qui realitzin aportacions sobre la norma han de tenir la possibilitat d’emetre la seva opinió, per a això hauran de posar-se a la seva disposició els documents necessaris, que seran clars, concisos i reunir tota la informació precisa per a poder pronunciar-se sobre la matèria.

4.- Jubilació anticipada: Però per si la cosa encara no era prou rocambolesca amb aquesta resposta de “no ho sabem”, va haver un sindicat que va fer una pregunta molt interessant. Es podran jubilar anticipadament de manera voluntària les persones amb discapacitat que ocupen aquestes places de tècnic de suport no policial?

La resposta va ser que això dependrà dels criteris d’interpretació que faci l’INSS. En principi el text normatiu sobre jubilació anticipada, que hauria d’entrar en vigor si s’aproven els pressupostos de l’Estat, parla del cos i no es fan excepcions, però no es volen arriscar a donar una resposta ferma sobre aquesta qüestió. En síntesi, un altre “no ho sabem”.

5.- Mobilitat dels tècnics de suport no policial: Però, espereu, encara va haver una altra pregunta d’un sindicat que va pujar l’aposta. Podran tenir mobilitat, com la resta de funcionaris, aquestes persones amb discapacitat en places de tècnic de suport no policial?   

La resposta va ser que no, que per les places que queden tenen prioritat els que estan esperant a casa i ja no es podran moure de les places. Seran uns funcionaris públics que no tindran dret a la mobilitat, per exemple per apropar-se a casa seva.

La resposta donada per l’administració dient que el que han de fer aquestes persones amb discapacitat si volen tenir mobilitat és passar-se voluntàriament a segona activitat és, com a mínim, impresentable. 

Es vol dir que aquests funcionaris amb discapacitat tindran menys drets que la resta de funcionaris? Seran funcionaris de segona? 

Falta de seguretat jurídica perquè no saben què faran amb ells si no hi ha més places i no s’ha aprovat el decret, no saben si podran acollir-se voluntàriament a una jubilació anticipada quan s’aprovi, no tindran mobilitat i si la volen que passin a segona activitat… Doncs vaja… love is in the air.  

6.- Funcions: Per altra banda, l’administració informa que ha fet un document amb el qual es determina, a efectes de tota l’organització, i no només quant a la segona activitat, què es consideren funcions operatives i funcions no operatives. Aquest document ja està tancat i estan a l’espera de la seva validació. 

A falta de la validació, en principi hi ha 3 aspectes claus que delimitarien per l’administració què és operatiu i què no: la feina sobre el terreny, contacte físic amb la ciutadania i que pugui comportar intervencions operatives directes o de reacció.  

7.- Reducció jornada per discapacitat: A més, vam aportar que entre els criteris de reduccions de jornada de les persones membres del cos de mossos d’esquadra, tenim les reduccions de jornada:

“Per a tenir cura d’una persona amb discapacitat psíquica, física o sensorial que no faci cap activitat retribuïda, sempre que se’n tingui la guarda legal”.

“Perquè tenen a càrrec un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, amb una incapacitat o disminució reconeguda igual o superior al 65% o amb un grau de dependència que li impedeix ser autònom, o que requereix dedicació o atenció especial”. 

Aquests permisos contemplen una reducció d’un terç de la jornada amb el 80% de retribucions o de mitja jornada amb el 60% de retribucions.

Té poc sentit comú que aquestes reduccions de jornada s’apliquin per la discapacitat d’una tercera persona i que l’administració es negui a aplicar-la per la discapacitat de la mateixa persona que la demana. Es podria aplicar perfectament per analogia.

L’analogia és una tècnica jurídica mitjançant la qual una norma jurídica s’estén, per identitat de raó, a casos no compresos en ella. Lamentablement, l’administració rebutja aplicar l’analogia i respon negativament dient que hi ha la possibilitat, però modificant el decret i que ja va haver l’oportunitat de fer-ho, que no poden inventar-se una reducció de jornada. 

És una llàstima que qüestions com aquesta, tan fàcils de resoldre amb una mica de voluntat i tenint instruments jurídics a l’abast per fer-ho, hagin d’acabar a tribunals. És trist, però aquest és el tarannà negatiu que tenim amb les persones amb discapacitat en aquest cos.

Fins aquí els punts que hem considerat més importants. Continuarem informant. En relació amb la modificació: NO és NO.