Última hora

Interior proposa posar pegats al lamentable sistema de gestió d’integració de persones amb discapacitat acordat al cos de mossos d’esquadra

Hem assistit a la sessió extraordinària del 29 de març de la Comissió Permanent de Segona activitat de mossos d’esquadra (COPSA)

Se’ns va convocar a aquesta sessió extraordinària per tractar una proposta de l’administració en relació amb llocs de treball de tècnics de suport no policial (TSNP) assignats “en casos amb dificultats excepcionals”.

La problemàtica tractada, sobre la qual l’administració dóna una proposta de solució, és fruit de l’error de donar suport a què ja només donaran els darrers 80 llocs de TSNP i que aquests llocs identificats seran inamovibles. Era evident que sorgirien aquests tipus de problemes quan estem parlant de PERSONES AMB DISCAPACITAT.

Ara per ara, resulta que d’aquestes 80 places queden les darreres places a Sabadell i Barcelona i que hi ha persones amb discapacitat, que viuen a prop de Tarragona, Lleida o Girona, que no poden conduir, que tenen limitades les capacitats per conduir o que tenen altres patologies que s’hagin de tenir en compte a l’hora d’assignar una plaça.

Aquesta obligatorietat de què aquestes persones s’adaptin a la plaça que l’administració digui en el lloc que digui, en comptes d’adaptar la plaça a la persona segons les seves patologies, dificulta o impedeix directament que els ajustaments raonables puguin negociar-se amb el sol·licitant de la plaça. Recordem altra vegada que la “denegació d’ajustaments raonables”, segons l’article 2 de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, constitueix discriminació si es deneguen les modificacions i adaptacions necessàries i adequades.

La proposta de l’administració passa per continuar deixant inamovibles les darreres places de TSNP que queden, però obren una possibilitat de manera molt excepcional. 

L’administració ha detectat baixes mèdiques de llarga durada (unes 80) en llocs que ja estan incorporats, per exemple, una persona s’incorpora a Lleida en un lloc de treball de TSNP del llistat, aquest lloc està cobert, però aquella persona està de baixa mèdica de llarga durada i, mentrestant, podria haver-hi algú altre en aquest lloc perquè treballés fent un “desenvolupament temporal de funcions”.

La proposta és que quan es detecti una situació “molt excepcional” en alguna persona amb discapacitat a la qual se l’hagi assignat una plaça de TSNP lluny de casa seva, se li pugui permetre que faci voluntàriament un “desenvolupament temporal de funcions” en “substitució” de la persona que estigui de baixa a la localitat més propera de casa seva. Bàsicament, es tracta d’articular “substitucions” mentre l’ocupant de la plaça estigui de baixa. 

Les places assignades continuaran sent inamovibles, però diu l’administració que té marge per donar una resposta a “situacions excepcionals”, de manera molt restringida, quan una persona discapacitada se’ls adreça i els envia documentació mèdica amb un problema greu de mobilitat per poder-se desplaçar al lloc lluny de casa seva que li ha estat assignat. 

És com posar pegats a un sistema de gestió de places inamovibles per persones amb discapacitat que no se sosté per enlloc, fent que s’adapti la persona al lloc en comptes del lloc a la persona.

Però, i si torna la persona de baixa a la seva plaça? Què passa? Doncs que, a la vista del llistat de persones que estan amb baixa mèdica de llarga durada en diferents localitats, i tenint en compte que estem en una situació de temporalitat fins al nou decret, l’administració creu que hi ha prou marge per atendre aquestes situacions amb una “certa garantia d’estabilitat”. Podria passar de fer una “substitució” a, si torna la persona de baixa, fer altra “substitució” en altra plaça.

El president de la nostra associació, Àngel Gómez-Quintero, va expressar la seva opinió a la Comissió.

Va manifestar que el cert és que la persona amb discapacitat que realitzi la “substitució” s’hauria de tornar a la seva plaça assignada quan la finalitzi si no hi ha més places per fer altra “substitució”. És a dir, continuarem tenint la mateixa problemàtica. 

El problema de fons, que té a veure amb patologies de persones amb discapacitat i ajustaments raonables, no s’arregla fent “substitucions”. Ni tampoc s’arreglarà amb el nou decret perquè aquestes persones, tret d’algun cas concret, no passaran a segona activitat. 

Es pot entendre que hi ha bona voluntat en la proposta de l’administració, però és com posar pegats a un sistema de gestió de places inamovibles per persones amb discapacitat que no se sosté per enlloc, fent que s’adapti la persona al lloc en comptes del lloc a la persona.

El tema, va assegurar, ve de fons quan d’entrada no es valora correctament en els informes de salut laboral la distància des de casa fins al lloc de feina. És molt fàcil d’entendre, si surto de casa meva i agafo el cotxe per anar a la feina i tinc un accident, aquest accident serà laboral, evidentment. Per tal motiu, s’ha de valorar. 

Si algun dels nostres afiliats vol sol·licitar una “substitució” tal com planteja l’administració, doncs es comunicarà. Però han de tenir clar el que pot durar i que després haurà de tornar a la seva plaça, i que continuarà existint el problema. 

Segons l’administració es tracta d’una proposta de solució per un “tema altament complex”. Tan complex és integrar persones amb discapacitat amb els seus corresponents ajustaments raonables a la Generalitat de Catalunya? Estem segurs de no ho és. És qüestió de tenir voluntat i posar els mitjans per fer-ho. És evident, com ja vam dir, que no interessa una major inversió de recursos i efectius per la integració d’aquestes persones amb discapacitat, com es fa amb les polítiques d’igualtat de gènere en aquest cos.

En global la proposta no arregla la qüestió. És un nyap. És posar pegats a un lamentable sistema de gestió que més aviat crea inestabilitat, i, per tant, NO podem estar d’acord. Tanmateix, si algú ho té clar i vol sol·licitar voluntàriament aquesta “substitució” no tenim cap objecció, però els recursos i les impugnacions que estem realitzant pels nostres afiliats continuaran el seu camí.       

Tots els sindicats menys un han votat afirmativament. La nostra associació va dir clarament que NO a la proposta.

About AILMED (558 Articles)
L'Associació per la Integració Laboral - Mossos d'Esquadra amb Discapacitats (AILMED), defensa la integració laboral amb igualtat i sense discriminació dels mossos/es d'esquadra que tinguin una discapacitat sobrevinguda perquè puguin realitzar altres funcions dintre del cos o en altres llocs de l'administració.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: