Jubilació a efectes administratius? Què és això? L’administració s’ho inventa tot i es queda tan ample

La Direcció General de la Policia continua enviant “comunicacions prèvies d’inici d’expedient de declaració de jubilació a efectes administratius per incapacitat permanent absoluta”.

No entenem aquest concepte de la “jubilació a efectes administratius”, ni cap dels arguments que es donen per donar-li suport i expulsar al carrer a persones amb discapacitat. Jubilació a  efectes administratius? Què és això? En quina norma es contempla aquest concepte?

A les comunicacions trameses s’esmenta l’article 38.2 del Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública. Observem el que diu literalment:

“2. Es podrà també declarar la jubilació forçosa, bé d’ofici o bé a petició del funcionari i prèvia la instrucció del corresponent expedient, quan es trobi en situació d’incapacitat permanent per acomplir les seves tasques o en un estat d’inutilitat física o de debilitació dels facultats que li impedeixi d’exercir correctament les funcions. En el cas que el funcionari estigui acollit al règim general de la Seguretat Social, cal atenir-se el que determina per a aquests casos aquest sistema de previsió.”

Prestem atenció a aquesta part final. Si el funcionari està acollit al règim general de la Seguretat Social, és d’aplicació la part final de l’article i, per tant, el règim a aplicar és el Reial decret Legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, i en aquest sistema de previsió:

1. No consta cap article en el qual es prohibeixi que una incapacitat permanent pugui treballar.
2. No consta que existeixi cap jubilació per motiu d’incapacitat permanent.

Per tant, cal posar de manifest el següent: que amb una incapacitat permanent es pot treballar i que dins del Règim General de la Seguretat Social la “jubilació per declaració d’incapacitat permanent” NO EXISTEIX, i  dins d’aquest règim no és aplicable ni es pot barrejar un règim de protecció social diferent com són les classes passives de l’estat.

A això hem d’afegir que aquest article 38 del Decret legislatiu 1/1997 utilitza l’expressió “es podrà”. No es tracta d’una obligació ni és automàtic, sinó que és potestatiu.

Com no es tracta d’una obligació, els funcionaris amb incapacitat permanent, com a persones amb discapacitat, des del dret a l’ocupació, el dret a la readaptació del lloc de treball i des del dret a la igualtat i no discriminació, tenen dret a què s’avaluï la seva capacitat en relació amb els llocs i funcions, dins de l’àmbit de la seva capacitat i requeriments dels llocs i, en aquesta valoració, a més, tenen dret a ajustaments raonables que els permeti aquest acompliment, sense que en cap cas la declaració d’incapacitat sigui pressupost de la seva falta de capacitat per a aquest acompliment.

No podem ometre parlar del contingut de l’article 14 TREBEP, sobre els drets individuals dels funcionaris, on en els apartats següents s’indica que el funcionari tindrà dret:

“Article 14 n. A la jubilació segons els termes i condicions establertes en les normes aplicables.”

“Article 14 o. A les prestacions de la Seguretat Social corresponents al règim que els sigui aplicable.”

Si el règim aplicable és el del Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social, tornem a repetir que sobre la jubilació que pertocaria l’únic article que es pot aplicar és el 205, que és per edat.

El que no pot fer l’administració és certificar una jubilació a efectes administratius per motiu d’incapacitat permanent, que no està emparada en la Llei que és aplicable, és a dir, no es pot aplicar un tipus de jubilació que no es contempla en el règim de protecció social que és d’aplicació.

No es pot obviar l’article 198.2 d’aquest Reial decret legislatiu 8/2015 que diu que:

“Les pensions vitalícies en cas d’incapacitat permanent absoluta o de gran invalidesa no impedeixen l’exercici de les activitats, siguin o no lucratives, compatibles amb l’estat de l’incapacitat i que no representin un canvi en la seva capacitat de treball a l’efecte de revisió”.

O l’article 198.3:

“El gaudi de la pensió d’incapacitat permanent absoluta i de gran invalidesa a partir de l’edat d’accés a la pensió de jubilació és incompatible amb la realització per part del pensionista d’un treball, per compte propi o per compte d’altri, que determini la seva inclusió en algun dels règims del sistema de la Seguretat Social, en els mateixos termes i condicions que els que regula l’article 213.1”.

La pensió d’incapacitat permanent absoluta i de gran invalidesa només és incompatible amb la realització per part del pensionista d’un treball a partir de l’edat d’accés a la pensió de jubilació i no abans, és a dir, poden treballar fins a l’edat de jubilació.

Per tant, poden exercir activitats lucratives, és a dir, estan emparats pel dret al treball, i no ha d’haver-hi obstacle perquè s’efectuï la valoració de les capacitats de la persona en relació amb els llocs i funcions.

Hi hauria més qüestions a afegir. Tenim algunes sentències guanyades respecte de jubilar amb una incapacitat permanent absoluta que són molt contundents, alguna d’elles l’hem comentada en aquesta web.

Tanmateix, l’administració continua fent aquesta pràctica amb les persones que han tingut accidents i malalties que les han portat a tenir una discapacitat sobrevinguda al llarg de la seva vida laboral.

En aquestes comunicacions es parla també de l’abonament d’una compensació econòmica per les vacances meritades i no gaudides fins a un màxim de 18 mesos.

De la mateixa manera que es paga la part proporcional de la paga extra, igualment s’haurien d’abonar les vacances no realitzades des del primer moment quan es reconeix la incapacitat permanent absoluta i no en el moment de la comunicació. Considerem que d’acord amb la normativa, tant de funció publica com de l’estat, s’hauria de liquidar la part proporcional no feta per motiu d’estar de baixa laboral, ja que durant la baixa es manté la relació laboral.

Seria molt instructiu per la Direcció General de la Policia que es mirin les sentències de Tribunal de Justícia de la Unió Europea respecte a aquesta qüestió.