Bajanades diverses en la darrera sessió de la Comissió permanent de Segona Activitat

Hem assistit a la sessió ordinària de 10 de juny de la Comissió Permanent de Segona activitat de mossos d’esquadra (COPSA). 

De tot el que es va parlar destacarem diverses qüestions d’aquesta reunió.

1.- Dades

En síntesi, direm que en segona activitat hi ha 470 persones, 248 per edat i 222 per causes mèdiques. Hi ha 50 expedients en tràmit per passar a aquesta situació.  

Amb relació a les 222 persones en segona activitat per causes mèdiques, són persones que passen a aquesta situació per disminució de les capacitats (discapacitat) i hem de tenir en compte que són persones amb discapacitat emparades per l’article 1 de la Convenció. Per altra banda, hem de dir també que entre aquestes 222 persones es “camuflen” com a segona activitat algunes possibles incapacitats permanents en detriment dels drets del treballador.

Quant a tècnics de suport no policial hi ha 357 persones amb discapacitat que treballen en aquestes places. Tenim 328 tècnics de l’escala bàsica, 28 tècnics de l’escala intermèdia i 1 tècnic de l’escala superior. De les darreres 80 places, que segons l’administració queden disponibles, s’han ocupat 54 places i a hores d’ara tenim 17 expedients en tràmit, 6 d’ells pendents de modificació de la RLT i 11 en tràmit de recerca del lloc de treball.

Per tant, de les darreres 80 places quedarien 26 llocs. Faltaria detallar per localitats quins són exactament aquests 26 llocs. 

2.- Tramitació del nou decret de segona activitat

Sobre la tramitació del nou decret de segona activitat, s’informa a la Comissió que existeixen una sèrie d’entrebancs amb funció pública i que estan treballant al respecte. Sembla ser que funció pública no veu clar alguns aspectes que es regulen en aquest nou decret. Sembla que tot està en l’aire, ni la mateixa administració és capaç d’aclarir quan passarà aquest decret pel portal de la transparència. 

Es va dir que la modificació del decret l’aprova la Comissió, que no cal que es voti al Consell de la Policia. Tanmateix, això no és correcte, l’informe del Consell de la policia és vinculant i preceptiu. 

“Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra

Article 53

Les funcions del Consell de la Policia són:
a) La mediació i la conciliació en cas de conflictes col·lectius.
b) La participació en l’establiment de les condicions de prestació del servei dels funcionaris.
c) La formulació de mocions i l’evacuació de consultes en matèries relatives a l’estatut professional.
d) L’emissió d’informes en els expedients disciplinaris que s’instrueixin als membres del Cos per faltes molt greus i en tots els que s’instrueixin als representants dels sindicats.
e) L’emissió d’informe previ i preceptiu sobre els projectes de disposicions de caràcter general relatius a les matèries a què es refereix aquest article.
f) L’estudi de programes de modernització dels mètodes i les tècniques de treball.
g) La presentació de propostes de mesures relatives a la política de personal del Cos.
h) Les altres que li atribueixin les lleis i les disposicions generals.”

Així les coses, quan arribi el moment farem el que hàgim de fer i si aquest decret s’ha d’impugnar, doncs s’impugnarà.

3.- Jubilació a efectes administratius? Què és això? L’administració s’ho inventa tot i es queda tan ample

Destaquem que va sortir el tema de la “jubilació forçosa per incapacitat permanent” i nosaltres vam dir que això no existeix. L’administració va contestar dient que no es tracta d’una jubilació de l’INSS, sinó que es tracta d’una “jubilació administrativa”. 

On està regulada aquesta jubilació administrativa? En quin article?

Tal com expliquem en un anterior post, no està regulat enlloc, tanmateix l’administració continua fent aquesta pràctica il·legal amb les persones que han tingut accidents i malalties que les han portat a tenir una discapacitat sobrevinguda al llarg de la seva vida laboral.

Així, es va dir a la Comissió que amb una incapacitat permanent absoluta no s’hi pot treballar de cap manera, que és del tot incompatible, que només poden fer “tasques residuals”. La guinda del pastís va ser quan van posar d’exemple l’empresa “La Fageda”, una empresa privada que promou la integració de persones amb discapacitat intel·lectual i/o trastorns mentals severs. 

L’exemple ja d’entrada és desafortunat perquè la gran majoria de les persones amb discapacitat  intel·lectual que hi treballen tenen la discapacitat des del naixement, i no sobrevinguda al llarg de la vida laboral, per tant, no poden tenir una incapacitat permanent. Però és desafortunat també perquè l’exemple d’integració en aquesta empresa privada, aprofitant les capacitats d’aquestes persones, deixa en ridícul a tota una Direcció General de la Policia amb una altura moral que deixa molt a desitjar. 

3.- Ajustaments raonables i accessibilitat per a persones amb discapacitat que no poden conduir o que tenen limitades les capacitats per conduir.

Per acabar, volem assenyalar que es va dir, a mode de queixa per part de l’administració, que a una persona amb una discapacitat física li és molt fàcil aportar un document mèdic que digui que no pot conduir. 

S’està dient que els pèrits posen allò que el malalt li diu? S’està dient que els metges menteixen? 

És intolerable que es diguin impunement aquestes bajanades en el si d’aquesta Comissió.

Com ja hem comentat en un altre post respecte a altra sessió de la Comissió, adjudicar un lloc de treball a hores de casa seva a una persona amb discapacitat que no pot conduir o que té limitades les capacitats per conduir, podria ser sinònim de posar-li dificultats per a l’accés al treball i de denegació d’ajustaments raonables. 

La negativa a adaptar el lloc de treball constitueix un acte prohibit de discriminació per motiu de discapacitat. La “denegació d’ajustaments raonables”, segons l’article 2 de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, constitueix discriminació si es deneguen les modificacions i adaptacions necessàries i adequades. 

Per tant, deixin de queixar-se dient barbaritats i respectin els drets d’aquestes persones.

Per finalitzar, dir que es van haver d’ajornar punts de l’ordre del dia que hauran de ser tractats en una altra data.