L’experiència amb l’ICAM: “Et sents com si tu fossis una delinqüent, que els vols enganyar, que els vols estafar”

Recentment, el 21-06-22, el programa de Tv3 “Planta baixa” va emetre un reportatge amb testimonis sobre el funcionament de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM). Anomenat ara Subdirecció General d’Avaluacions mèdiques (SGAM). Us oferim un video amb un extracte d’aquest programa.

L’SGAM té les competències, dins del Departament de Salut, de realitzar l’avaluació mèdica, la inspecció, la gestió i el control dels processos mèdics relacionats amb les prestacions del sistema de la Seguretat Social (INSS) per incapacitats laborals. 

Nosaltres ja hem manifestat en alguna ocasió la nostra opinió sobre el funcionament de l’ICAM. 

Des de la Direcció General de la Policia s’ha dit alguna vegada en comissió, per tal de justificar canvis normatius, que hi ha hagut un “efecte crida” respecte al fet de sol·licitar el reconeixement d’incapacitats permanents i que per això ha crescut el nombre de persones a les quals se li ha reconegut. 

Això és com dir que l’INSS “regala” les incapacitats permanents, que qualsevol la demana, passa per l’SGAM i l’INSS li dóna fàcilment. Res més lluny de la realitat. Tothom sap que això no és cert. Al contrari, l’INSS és extremadament restrictiu i escrupolós per reconèixer incapacitats permanents i, a més, s’ha de tenir en compte que fins i tot un cop reconegudes no són inamovibles, les revisa constantment i les pot retirar o baixar el grau en qualsevol moment.

Així, qualsevol insinuació de què hi ha gent que té molta cara i “enganya” a l’SGAM i a l’INSS és extremadament irreal i improbable. A la qual cosa s’ha d’afegir que és molt poc ètic ficar a tots al mateix sac i que paguin justos per pecadors.

Precisament, respecte d’aquest tema, els testimonis al programa de Tv3 “Planta baixa” són demolidors.

Un dels testimonis és la Mar, amb fatiga crònica, fibromiàlgia, depressió i ansietat. Té tots els informes mèdics, tots els diagnòstics, tant del seu metge de capçalera com d’especialistes que li diuen que no pot treballar. La mar es pregunta quins requisits més volen i manifesta: “Et sents com si tu fossis una delinqüent, que els vols enganyar, que els vols estafar”.

L’experiència de la Mar ha dut més persones a denunciar el funcionament de l’SGAM al programa “Planta baixa”.

Una d’elles explica que quan va entrar a la consulta es va trobar “una persona a dos metres o tres de llarg… no em van deixar acostar… en un lloc fosc que no se li veia la cara”. 

Un altre conta que “el primer que et diuen és: no em digui res que ja li preguntaré jo… no em va deixar parlar, no et deixa expressar-te de la teva malaltia ni t’expliquen”. Segons el seu testimoni l’única prova que li van fer va ser estirar els braços.

“La primera vez que fui al ICAM la doctora no tenia ni idea de lo que era la fatiga crónica y se reia de mi”, “su método para ver si estabas bien era abrir y cerrar las manos”, “yo llevaba un informe de un especialista que lleva años investigando esta enfermedad y a ella le dio igual”, afegeix altre testimoni.

La majoria d’informes que emet aquest tribunal mèdic són contraris a reconèixer incapacitats laborals. Més del 60% de persones que l’SGAM avalua són considerades aptes per continuar treballant.  

Algunes de les persones que han recorregut aquestes decisions diuen al programa “Planta baixa” que l’SGAM té un conveni amb la Seguretat Social que es basa en criteris econòmics: tanta gent envies a treballar tants diners et dono. Per tant, d’alguna forma aquest tribunal tindria uns criteris econòmics que van més enllà de la salut de la persona.

Ni el personal avaluador de l’SGAM ni els responsables polítics del departament de Salut han volgut atendre a “Planta baixa”.

“Deu ser desesperant si et trobes en una situació com aquesta i vas a un tribunal perquè valori la teva situació i a sobre et sents abandonat”, expressa un col·laborador del programa. 

“És increïble que en uns casos així la televisió pública faci una consulta i no et vulguin atendre, a mi em sembla totalment injustificable. És a dir, tu pots tenir uns criteris i consideres que aquestes persones han de treballar, però parlem-ho, no? Pel que ells expliquen és bastant evident que no poden, per tant, perquè tu creus que sí? És una cosa que és de pur sentit comú”, diu un altre.

Nosaltres fa molts anys que denunciem com funciona l’SGAM i l’INSS. Tenim amb ells multitud de litigis als tribunals per afiliats nostres. 

Sembla bastant evident que es basen en criteris econòmics i sorgeixen molts dubtes envers el  tracte a les persones que tenen lesions o malalties. 

Està clar que aquests organismes han de complir la seva funció, però tractar a tothom que arriba per ser avaluat com si fos un estafador no és precisament una manera imparcial de fer-ho, pot suposar un tracte indigne i denigrant contrari al respecte als drets humans d’aquestes persones.

Precisament, des de fa poc, tenim al capdavant del nostre Servei de Vigilància de la Salut Laboral personal que havia estat metge/essa avaluador/a de l’SGAM. Per si no era del tot evident la “barreja” entre el departament d’Interior, l’SGAM i la mútua d’accidents, ara sembla palmari. Suposem que es tracta de la recompensa a la seva “bona tasca” i que la continuï fent. Compte, perquè venint d’on ve i vist el que hi ha, anem apanyats.