Derogació de l’article 64 de la Llei 10/1994 de mossos d’esquadra amb la llei d’acompanyament dels pressupostos

Us informem que al Projecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2023, s’ha inclòs una Disposició derogatòria de l’article 64 de la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra.

“Article 64

Si el tribunal mèdic, com a conseqüència dels reconeixements efectuats, aprecia en el funcionari un estat d’impossibilitat física o de disminució de les facultats que l’incapaciti permanentment per al compliment de les seves funcions, ho ha de posar en coneixement de la persona titular del Departament de Governació perquè aquest tramiti l’expedient pertinent d’incapacitació i, si escau, la jubilació forçosa.”

D’aquest fet, no ens consta que s’hagi informat el Consell de la policia, ni als sindicats. Tampoc s’ha informat aquesta associació, malgrat ser un tema directament relacionat amb l’àmbit de la discapacitat.

No sabem si aquestes modificacions s’han negociat amb algú o simplement s’aprofiten les lleis d’acompanyament per introduir canvis per la porta de darrere sense negociar amb ningú.

Si ha estat així, considerem que seria un tema molt greu que no s’hagi informat de la derogació d’un article d’una llei.

A la Memòria general de l’Avantprojecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic, es justifica la necessitat amb base a la modificació del Decret 246/2008 de segona activitat en el cos de Mossos d’Esquadra, ja que es diu que s’ha detectat durant la seva tramitació que les previsions establertes a l’article 64 de la Llei 10/1994 no es corresponen amb la regulació específica relativa a les incapacitats permanents establerta al règim general de la Seguretat Social.

Segons la memòria, aquesta modificació de la Llei 10/1994 no té impacte pressupostari directe, sinó que es tracta d’una modificació amb impacte organitzatiu i en matèria de gestió dels recursos humans i, per tant, amb impacte de caràcter intern, però sense impacte econòmic i social.

El que no entenem és per què una modificació d’una llei que no té impacte pressupostari ni econòmic, es fa per mitjà d’unes lleis denominades d’acompanyament d’uns pressupostos, sostraient del debat parlamentari qualsevol modificació legislativa. Una ponència permetria un debat molt més ric amb la intervenció d’experts en les diferents matèries que poden aportar una major riquesa i, sobretot, dels afectats per la futura norma.

Ens sobta veure a la memòria el fet de dir que “és congruent dur a terme aquesta modificació alhora que es modifica la redacció de l’article 61 de la Llei 10/1994”. No entenem si es tracta només d’identificar una opció a dur a terme o resulta que també es pretén modificar l’article 61.

Hi ha diverses coses a dir:

L’any 1994 tenia sentit l’article 64 de la llei, ja què hi havia membres del cos que venien de la Diputació i cotitzaven al règim de protecció social de classes passives, fins que més endavant van passar al règim general de la Seguretat Social.

Per cert, avui dia, encara hi ha funcionaris a la Generalitat de Catalunya al règim de classes passives.

Els tràmits en les classes passives en relació amb les incapacitats permanents són totalment diferents al règim general de la Seguretat Social al que van passar els membres del cos que venien de la Diputació.

En el règim general de la Seguretat Social, el departament d’Interior no pot instar a l’INSS una incapacitat permanent (i molt menys un tribunal intern de segona activitat) o una jubilació forçosa per incapacitat permanent (bàsicament perquè aquesta mena de jubilació no existeix en aquest règim de protecció social -sinó que diguin quin article de la llei ho contempla- i tampoc les jubilacions a “efectes administratius” que practica sovint l’administració).

Per tal motiu, l’article 64 de la Llei 10/94 ja es podria haver derogat fa molts anys. Tot just quan els membres del cos que venien de la Diputació van passar al règim general de la Seguretat Social.

Això de què es justifica la necessitat de derogar-lo amb base a la modificació del Decret 246/2008 de segona activitat, senzillament “no cola”. L’excusa de la modificació del decret, és irreal i poc creïble.

Per altra banda, derogant l’article 64 de la Llei 10/94 ja no s’haurà “de posar en coneixement de la persona titular del Departament”, és a dir, al conseller, les qüestions sobre incapacitat permanent. Les competències podran ser exercides per la Direcció General de la Policia sense entrebancs.

A pesar que actualment el conseller en realitat contesta el que li diguin que contesti, ara amb això que no han de donar explicacions al conseller, passaran per sobre atribuint-se les competències i faran i desfaran a plaer. Bé, continuaran igual, però amb més poder.