Presumim de democràcia, però aquesta és la crua realitat

El passat mes de desembre, aquesta associació va adreçar respectives cartes al Departament d’Igualtat i Feminismes, a l’atenció de la consellera Tània Verge, i al Departament de drets Socials, a l’atenció del conseller Carles Campuzano.  

No fa gaire, la nostra Associació va adreçar també una carta al Molt Honorable President de la Generalitat, Sr. Pere Aragonès. L’opinió sobre la lamentable resposta obtinguda la teniu en un anterior post.

A la Sra. Verge li explicàvem el contingut de les reunions que vam mantenir amb el director general de promoció i defensa dels drets humans, Sr. Adam Majó i Garriga. Li explicàvem el contingut d’aquestes reunions perquè nosaltres havíem demanat reunió amb la consellera, donada la transcendència dels fets que volíem traslladar, però la consellera va delegar aquesta reunió en el director general.

També, des de la secretaria de la consellera, se’ns va comunicar amb un correu que derivaven la nostra petició a l’OITND (Oficina d’Igualtat de Tracte i No Discriminació) per tal de tenir resposta al més aviat possible.

A la Sra. Verge i al Sr. Campuzano, vam informar de totes les denúncies presentades a Nacions Unides, una d’elles guanyada contra la Generalitat de Catalunya en referència a la discriminació d’un mosso d’esquadra amb discapacitat.  El dictamen resultant d’aquesta denúncia d’aquest mosso d’esquadra, constaten uns fets i una manera d’actuar de l’administració amb persones amb discapacitat d’una gravetat aclaparadora.

També vam posar de manifest tot el relacionat amb la modificació del decret de segona activitat de mossos d’esquadra, en relació amb la integració laboral persones amb discapacitat i les places a les quals són destinades aquestes persones.

El moviment del departament d’Interior per eliminar unes places del decret amb funcions “no policials” amb les que les prestacions per discapacitat poden ser compatibles, amb l’objectiu que aquestes prestacions siguin incompatibles, ja és prou greu perquè aquests departaments adoptessin una posició contrària a aquesta modificació de la norma que buscava el perjudici de persones amb discapacitat.

A això s’ha d’afegir la utilització d’una justificació totalment manipulada i irreal per modificar el decret, basada en el desprestigi d’aquestes persones amb discapacitat. Un atac a la dignitat i l’honor d’aquestes persones pel fet de tenir reconeguda una discapacitat i tenir dret a ser beneficiàries d’una prestació.

Aquesta manera d’actuar de l’administració, que fa pudor d’odi i discriminació, que vam comunicar a aquests departaments, no va tenir resposta.  

No només no va tenir resposta, sinó que aquests departaments han donat suport, com a part del Govern, a la modificació normativa en detriment de drets de persones amb discapacitat.

Una associació com la nostra, que aglutina la gran majoria de mossos d’esquadra als que s’ha reconegut una discapacitat, descriu uns fets tan greus a aquests departaments i… no passa res.

El Departament d’Igualtat i Feminismes desplega les polítiques per garantir els drets humans, treballa per desplegar la Llei d’igualtat de tracte i no-discriminació, per dissenyar, coordinar i avaluar les polítiques d’igualtat de tracte i no-discriminació en l’àmbit administratiu.

El Departament de Drets Socials té com a funcions les polítiques de  les persones amb discapacitat.

Però davant d’unes qüestions tan greus, cap resposta. Passen desapercebudes. Presumim de democràcia, però aquesta és la crua realitat.

Estem estupefactes.

Traieu vosaltres mateixos les vostres conclusions.